A mitjan segle XVI la família Sancliment va fer construir el seu palau al carrer Ample, en l'actual núm. 35
Entre 1796 i 1797 el va comprar i va ampliar Josep Francesc de Mornau, el qual va dur a terme la seva remodelació en 1799. L'11 de maig de 1809, Mornau el va cedir per a una reunió clandestina contra els francesos. Els assistents a la reunió van ser descoberts i ajusticiats a la forca (els seus nom es recorden en els carrers de la ciutat vella: Gallifa, Lastortras, Navarro, Aulet, Massana, Pou, Portet i Mas) i Mornau va poder fugir i exiliar-se. Anys després recuperaria la propietat.
En 1900 la va adquirir Joan Nadal de Vilardaga. El seu fill, Lluís Nadal Artós, en casar-se amb Maria de Quadras Veiret, el va fer reformar i rehabilitar entre 1907 i 1908 amb projecte de l'arquitecte Manuel J. Raspall qui va deixar l'empremta modernista.
Maria de Quadras (1887-1962) era filla del Baró de Quadras, per al qual Puig i Cadafalch havia erigit el castell de Massanes (1900-1903), el panteó a Montjuïc (1903-1904) i el seva palau a la Diagonal (num. 373, 1904-1906). La influència de Puig i Cadafalch i dels Quadras s'entreveu en la reforma de Raspall.
Joan Nadal era germà del que va ser alcalde de Barcelona, Josep Maria Nadal. S'havia casat en 1883 amb Josefa Artós Bertran i va enviduar en 1894. Joan Nadal va morir al gener de 1918.
Lluís Nadal Artós (?-1962) era fill de Joan Nadal. Ostentava el títol de Marquès de Nadal.
Manuel Joaquim Raspall Mayol (Barcelona, 1877-1937) s'havia titulat en 1905 i va ser el gran difusor del modernisme pel Vallès: la Garriga, Granollers, Cardedeu, l'Ametlla, etc. A Barcelona va erigir cases, comerços, farmàcies i edificis per a espectacles.
De la reforma del Palau es van fer ressò algunes revistes de l'època.
Als anys 1960s el palau fou Centre de Vacunació de Nens, als anys 1970s era la seu del Club de Petanca Barcelona. Entre 1979 i 1993 el Palau va hostatjar l'entitat Xarxa Cultural i finalment, el 2003, és adquirit per Ben Dronkers que de la mà de l'arquitecte Jordi Romeu Costa l'ha restaurat i ha adaptat el pis noble i els baixos com a seu del Hash Marihuana Cànem & Hemp Museum, sucursal del Museu d'Amsterdam.
De l'època gòtico-renaixentista només queden les obertures (marcs de pedra), els carreus i la distribució interior al voltant d'un pati amb escala. També algun espai com les cavallerisses i l'actual "Sala Industrial". De la reforma Mornau, algun saló amb decoració rococó.
En la restauració s'ha respectat dignament els elements modernistes existents, als quals s'han afegit nous elements decoratius, alguns inspirats en el modernisme, que passen desapercebuts entre els originals. Els vidres emplomats i vidres a l'àcid de les finestres semblen originals de l'època, encara que incorporen la fulla de la planta del cànem, figura representativa del Museu que s'aprecia en gran part del mobiliari. La planta també s'observa en el panell de Jesús i el nen que es troba al pati distribuïdor.
A les cavallerisses es pot visitar una exposició sobre la història del palau, que es complementa amb la làpida de l'entrada que recorda els fets de 1809.
A la façana destaquen elements de forja, esgrafiats i sobretot la tribuna. No seria d'estranyar que l'edifici contigu, el núm. 37, també fos obra de Raspall.
A l'entrada hi ha un gran fanal de forja típic de Raspall. Una escala amb barana i passamans profusament decorats condueix a la planta noble. Una sèrie de finestres gòtico-modernistes donen al pati de l'entrada, i un gran panell amb la figura esmentada de Jesús i del Nen adorna la paret principal. Destaca una gran claraboia modernista amb decoració floral, cibes i escuts heràldics, que cobreix el pati.
En l'accés a la primera planta, el sòl a base de tessel·les recorda el que Puig i Cadafalch va dissenyar al Palau del Baró de Quadras.
La decoració modernista s'aprecia en les diferents sales del Museu: panells ceràmics, sostres, enteixinats, fusteria, portes, vidrieres, terres de mosaic hidràulic i altres elements ornamentals. Destaca la gran xemeneia dissenyada per Raspall, a la Sala Històrica.
En el seu recorregut s'intueix part de la distribució original de l'habitatge, amb un pati interior que uneix diferents estades i en el qual ara hi ha una font de trencadís. Una porta neogòtica conduïa a l'antic oratori familiar. Les Sales Prohibició, Anti-prohibició i la Sala Mèdica, segurament eren dormitoris i sales de vestir. A la Sala Mèdica cal destacar una porta que podria ser obra de l'ebenista Gaspar Homar.
El Museu ocupa la totalitat de la planta noble del Palau, amb 8 sales temàtiques sobre diferents aspectes de la història del cànem, l'haixix i la marihuana, mostrant les seves diferents aplicacions i potencials amb una gran mostra d'objectes i documents. Un llibre guia permet conèixer en detall els temes tractats en cada sala i els objectes que s'exposen.
A tall de resum, a la sala dels Antics Mestres es pot observar una sèrie de dibuixos i pintures, la majoria de l'Escola Holandesa, en què predominen els fumadors i vaporitzadors de cànnabis, així com una col·lecció de pipes i estris dels diferents continents. A la sala Industrial, l'ús que es fa o es feia del cànem en la indústria tèxtil, agrícola, automoció, sabateria, pesca, navegació, biocarbó, construcció, etc. També es parla de HempFlax empresa de Dronkers, que impulsa el renaixement de l'ús del cànem.
La Sala Històrica, que des del punt de vista modernista destaca per la xemeneia, ens parla de l'ús que del cànnabis s'ha fet en les diferents cultures al llarg de les èpoques, així com els escriptors que l'han utilitzat per inspirar (Club des Hachichins, Rabelais, etc.).
No falten sales més anecdòtiques, com són les de la Prohibició i l'Anti-prohibició.
En definitiva, una visita que ens introdueix en la cultura o contracultura del cànem alhora que ens permet gaudir d'un interior modernista.
Voldríem agrair a Ferenz Jacobs el haver-nos convidat a conèixer el Palau-Museu i la seva visita guiada per les sales.
Fotografies: Antonio Wijmark i Valentí Pons
* * * * *
A mediados del siglo XVI la familia Sancliment hizo construir su palacio en la calle Ample (Ancha), en el actual núm. 35
Entre 1796 y 1797 lo compró y amplió José Francisco de Mornau, el cual llevó a cabo su remodelación en 1799. El 11 de mayo de 1809, Mornau lo cedió para una reunión clandestina contra los franceses. Los asistentes a la reunión fueron descubiertos y ajusticiados en la horca (sus nombre se recuerdan en las calles de la ciudad vieja: Gallifa, Lastortras, Navarro, Aulet, Massana, Pou, Portet y Mas) y Mornau pudo huir y exiliarse. Años después recuperaría la propiedad.
En 1900 la adquirió Juan Nadal de Vilardaga. Su hijo, Luis Nadal Artós, al casarse con María de Quadras Veiret, lo hizo reformar y rehabilitar entre 1907 y 1908 por el arquitecto Manuel J. Raspall que dejó su sello modernista.
María de Quadras (1887-1962) era hija del Barón de Quadras, para el cual Puig i Cadafalch había erigido Can Pobla en Sant Llorenç del Munt (1900), el castillo de Massanes (1900/03), el panteón en Montjuïc (1903/04) y su palacio en la Diagonal (num. 373, 1904/06). La influencia de Puig i Cadafalch y los Quadras se entrevé en la reforma de Raspall.
Juan Nadal era hermano del que fue alcalde de Barcelona, Josep Maria Nadal. Se había casado en 1883 con Josefa Artós Bertran y enviudó en 1894. Juan Nadal falleció en enero de 1918.
Luis Nadal Artós (?-1962) era hijo de Juan Nadal. Ostentaba el título de Marqués de Nadal.
Manuel Joaquim Raspall Mayol (Barcelona, 1877-1937) se había titulado en 1905 y es el gran difusor del modernismo por el Vallès: La Garriga, Granollers, Cardedeu, L'Ametlla, etc. En Barcelona erigió casas, comercios, farmacias y edificios para espectáculos.
De la reforma del Palacio se hicieron eco algunas revistas de la época.
En los años 1960s el palacio fue Centro de Vacunación de Niños; en los años 1970s fue la sede del Club de Petanca Barcelona. Entre 1979 y 1993 albergó la entidad Xarxa Cultural y finalmente, en el 2003, es adquirido por Ben Dronkers que de la mano del arquitecto Jordi Romeu Costa lo ha restaurado y ha adaptado el piso noble y los bajos como sede del Hash Marihuana Cáñamo & Hemp Museum , sucursal del Museo de Amsterdam.
De la época gótico-renacentista sólo quedan las oberturas (marcos de piedra), los sillares y la distribución interior alrededor de un patio con escalera. También algún espacio como las caballerizas y la actual "Sala Industrial". De la reforma Mornau, algún salón con decoración rococó.
En la restauración se ha respetado dignamente los elementos modernistas existentes, a los que se han añadido nuevos elementos decorativos, algunos inspirados en el modernismo, que pasan desapercibidos entre los originales. Los cristales emplomados y cristales al ácido de las ventanas parecen originales de la época, aunque incorporan la hoja de la planta del cáñamo, figura representativa del Museo que se aprecia en gran parte del mobiliario. La planta también se observa en el panel de Jesús y el niño que se encuentra en el patio distribuidor.
En las caballerizas, se puede visitar una exposición sobre la historia del palacio, que se complementa con la lápida de la entrada que recuerda los hechos de 1809.
En la fachada destacan elementos de forja, esgrafiados y sobre todo la tribuna. No sería de extrañar que el edificio contiguo, el núm. 37, también fuera obra de Raspall.
En la entrada hay un gran farol de forja típico de Raspall. Una escalera con barandilla y pasamanos profusamente decorados conduce a la planta noble. Una serie de ventanas gótico-modernistas dan al patio de la entrada, y un gran panel con la figura mencionada de Jesús y del Niño adorna la pared principal. Destaca una gran claraboya modernista con decoración floral, cibas y escudos heráldicos, que cubre el patio.
En el acceso a la primera planta, el suelo a base de teselas recuerda el que Puig i Cadafalch diseñó en el Palacio del Barón de Quadras.
La decoración modernista se aprecia en las diferentes salas del Museo: paneles cerámicos, techos, artesonados, carpintería, puertas, vidrieras, suelos de mosaico hidráulico y otros elementos ornamentales. Destaca la gran chimenea diseñada para Raspall, en la Sala Histórica.
En su recorrido se intuye parte de la distribución original de la vivienda, con un patio interior que une diferentes estancias y en el que ahora hay una fuente de trencadís. Una puerta neogótica conducía al antiguo oratorio familiar. Las Salas Prohibición, Anti-prohibición y la Sala Médica, seguramente eran dormitorios y salas de vestir. En la Sala Médica cabe destacar una puerta que podría ser obra del ebanista Gaspar Homar.
El Museo ocupa la totalidad de la planta noble del Palacio, con 8 salas temáticas sobre diferentes aspectos de la historia del cáñamo, del hachís y la marihuana, mostrando sus diferentes aplicaciones y potenciales con una gran muestra de objetos y documentos. Un libro guía permite conocer en detalle los temas tratados en cada sala y los objetos que se exponen.
A modo de resumen, en la sala de los Antiguos Maestros se puede observar una serie de dibujos y pinturas, la mayoría de la Escuela Holandesa, en las que predominan los fumadores y vaporizadores de cannabis, así como una colección de pipas y utensilios de los distintos continentes. En la sala Industrial, el uso que se hace o se hacía del cáñamo en la industria textil, agrícola, automoción, zapatería, pesca, navegación, biocarbón, construcción, etc. También se habla de HempFlax empresa de Dronkers, que impulsa el renacimiento del uso del cáñamo.
La Sala Histórica, que desde el punto de vista modernista destaca por la chimenea, nos habla del uso que del cannabis se ha hecho en las diferentes culturas a lo largo de las épocas, así como los escritores que lo han utilizado para inspirarse (Club des Hachichins, Rabelais, etc.).
No faltan salas más anecdóticas, como son las de la Prohibición y la Anti-prohibición.
En definitiva, una visita que nos introduce en la cultura o contracultura del cáñamo a la vez que nos permite disfrutar de un interior modernista.
Queremos agradecer a Ferenz Jacobs su invitación al Palacio-Museo y la visita guiada que nos hizo por las distintas salas.
Fotografías: Antonio Wijmark y Valentí Pons
* * * * *
A mid-sixteenth century Sancliment family had built his palace in Ample street in the current no. 35
Between 1796 and 1797 it was purchased and expanded by José Francisco de Mornau, which held its refurbishment in 1799. The May 11, 1809, Mornau ceded to a clandestine meeting against the French. Those attending the meeting were discovered and executed by hanging (his name is remembered in the streets of the old city: Gallifa, Lastortras, Navarro, Aulet, Massana, Pou, Portet and Mas) and Mornau could flee into exile. Years later recover the property.
In 1900 Joan Nadal de Vilardaga acquired the property. His son, Luis Nadal Artós when marry with Maria de Quadras, reform and rehabilitate the palace (between 1907 and 1908) by architect Manuel J. Raspall who left his modernist stamp.
Maria de Quadras was the daughter of Baron de Quadras, for which Puig i Cadafalch had erected Can Pobla in Sant Llorenç del Munt (1900), the castle of Massanes (1900-1903), the Pantheon in Montjuïc (1903-1904) and his palace on the Diagonal (num. 373, 1904-1906). The influence of Puig i Cadafalch and Quadras be glimpsed in reforming Raspall.
Manuel Joaquim Raspall Mayol (Barcelona, 1877-1937) was titled in 1905 and is the great promoter of modernism in the Vallès: La Garriga, Granollers, Cardedeu, L'Ametlla, etc. In Barcelona erected houses, shops, pharmacies, cinemas, theaters and a bullring.
The reform of the Palace was echoed in magazines of these years.
Between 1979 and 1993 it housed the Catalan Xarxa Cultural and finally, in 2003, was acquired by Ben Dronkers who contracted the architect Jordi Romeu Costa for its restoring and adapted the noble floor fort the Hash Marihuana Hemp & Hemp Museum, a branch of the Amsterdam Museum.
Of Gothic-Renaissance rest only overtures (stone frames), the freestones and the interior layout around a courtyard with staircase. Also some space as the stables and the current "Industrial Chamber". From Mornau reform, a living room with rococo decoration.
In restoring is respected existing modernist elements, which have added new decorative elements, some inspired by modernism, which go unnoticed among the original. The leaded glass and acid glass windows seem from the original period, though the hemp leaf, representative figure of the Museum, has been incorporated. The leaf is also in much of the furniture. The plant is seen in the panel of Jesus and the child is in the distributor patio.
In the stables, you can visit an exhibition on the history of the palace, which is complemented by the tombstone of the entry that remember you the events of 1809.
In the façade the Art Nouveau is in forging, sgraffito and especially the gallery. It would not be surprising that the adjoining building, no. 37, also outside Raspall work.
At the entrance is a large lantern typical of Raspall's forging. A ornately decorated stair railing and handrail leads to the main floor. A series of Gothic-modernist windows overlook the courtyard entrance, and a large panel with the figure mentioned of Jesus and a Child decorates the main wall. Highlights a modernist skylight with floral decoration, cibas and heraldic shields covering the patio.
When access to the first floor, you can see floor tiles that remembers those designed by Puig i Cadafalch in the Palace of Baron de Quadras.
The Art Nouveau decoration are in the different rooms of the Museum: ceramic panels, ceilings, woodwork, carpentry, doors, windows, floors mosaic and other ornamental elements. An special mention for the large fireplace designed to Raspall in History Hall.
The visit shows the distribution of the original house. A courtyard connects different rooms and in which there is now a fountain decorated with trencadís. A neo-Gothic door leading to the old family chapel. The Prohibition, Anti-Prohibition and Medical Chamber Halls, certainly were bedrooms and dressing rooms. The Medical Hall includes a door that could be the work of Gaspar Homar.
The Museum occupies the entire main floor of the Palace, with 8 themed rooms on different aspects of the history of cannabis, hashish and marijuana, showing their different applications helped with a large sample of objects and documents. A guidebook allows to know in detail the topics covered in each room and the objects on display.
To summarize, in the hall of the Old Masters can be seen a series of drawings and paintings, most of the Dutch School, where smokers and cannabis vaporizers predominate, as well as a collection of pipes and vessels of the different continents. In the Industrial Hall, the use made or being made of hemp textiles, agricultural, automotive, footwear, fishing, boating, biochar, construction, etc. Also you can know about HempFlax, Dronkers company, that pushes the renaissance of cannabis use.
The Historical Hall, whith the wonderfull Art Nouveau chimney, talks about the use of cannabis has been done in different cultures throughout the ages, and writers who have used it for inspiration (Club des Hachichins, Rabelais, etc.).
Do not miss more anecdotal rooms, such as Prohibition and Anti-prohibition.
In short, a visit that introduces us to the culture or counterculture hemp while allowing us to enjoy an Art Nouveau interior.
We would thank Ferenz Jacobs for its invitation to the Palace Museum and his guided tour through the different rooms
Photos: Antonio Wijmark and Valenti Pons
