Un altre arquitecte poc conegut és Josep Maria de Falguera. Compartia despatx amb el seu germà Antoni, més conegut. Com sia que els projectes administratius tan sols estan signats per un facultatiu, aquest solia ser l'Antoni, tot i ser un any més jove. Els dos germans es van titular a Barcelona l'any 1900.
Gràcies als arxius personals dels autors o a revistes de l'època es pot saber la veritable autoria dels edificis, així, en una article de la Ilustració Catalana del 1908 consta que la casa de Joan Sans al Passeig de Mar de Tossa és obra dels dos germans.
També van compartir autoria a la Farmàcia Novelles de la Rambla de Catalunya (Barcelona) i a la desapareguda Fàbrica Estruch de Palau-Solità i Plegamans.
Otro arquitecto poco conocido es Josep Maria de Falguera. Compartía despacho con su hermano Antonio, más conocido. Como sea que los proyectos administrativos sólo están firmados por un facultativo, solía ser Antoni quien los firmaba, a pesar de ser el hermano menor. Los dos hermanos se titularon en Barcelona en 1900.
Gracias a los archivos personales de los autores o revistas de la época se puede saber la verdadera autoría de los edificios, así, en una artículo de la Ilustració Catalana de 1908 consta que la casa de Joan Sans en el Passeig de Mar de Tossa es obra de los dos hermanos.
También compartieron autoría en la Farmacia Novelles de la Rambla de Catalunya (Barcelona) y en la desaparecida Fábrica Estruch de Palau-Solità i Plegamans.
L'arquitecte Joan Francesc Guardiola (1895-1962) es va titular el 1922 a Barcelona. La seva obra es troba distribuïda entre Barcelona i la província de València. Com a estudiant va ressaltar amb el projecte per a un Monument a les Glòries Catalanes i la primera estació de metro de la Plaça de Catalunya (Barcelona) -projecte signat per un altre arquitecte.
Entre els seus edificis hi han tres que no deixen indiferents a qui els veu, són d'una gran rotunditat i color. Aquests tres edificis són de difícil adscripció, ja com a art déco ja com a modernisme tardà. Són les conegudes com Casa Xinesa (Barcelona, carrer Muntaner, 54, construïda per al seu germà Fernando Guardiola), la Casa Jueva (València, carrer Castelló, 20, per a José Salom) i l'Ateneu dels Socors a Sueca, amb influència més aviat hindú i quelcom de gaudiniana. Són fruit de la gran cultura de Guardiola, dels seus viatges i de la preocupació per l'arquitectura autòctona d'altres països.
Un altre edifici important de l'arquitecte va ser el Teatre Serrano a Sueca, ara mutilat, influenciat pel déco nord-americà.
Arquitectes com Guardiola han estat oblidats i són mereixedors d'algun llibre o estudi monogràfic que espero es faci algun dia.
El arquitecto Juan Francisco Guardiola (1895-1962) se tituló en 1922 en Barcelona. Su obra se encuentra distribuida entre Barcelona y la provincia de Valencia. Como estudiante destacó con un proyecto para un Monumento a las Glorias Catalanas y con la primera estación de metro de la Plaça de Catalunya (Barcelona) -proyecto firmado por otro arquitecto.
Entre sus edificios hay tres que no dejan indiferentes a quién los ve, son de una gran rotundidad y colorido. Estos tres edificios son de dificil adscripción ya como art déco ya como modernismo tardío. Son las conocidas como Casa China (Barcelona, calle Muntaner, 54, construida para su hermano, el constructor Fernando Guardiola), la Casa Judía (Valencia, calle Castellón, 20, para José Salom) y el Ateneo del Socorro en Sueca, con influencia más bien hindú y algo de gaudiniana. Son fruto de la gran cultura de Guardiola, de sus viajes y de la preocupación por la arquitectura autóctona de otros países.
Otro edificio importante de este arquitecto es el Teatro Serrano en Sueca, ahora mutilado, influenciado por el déco estadounidense.
Arquitectos como Guardiola han sido olvidados y son merecedores de algún libro o estudio monográfico que espero se haga algún día.
