A la confluència de la Travessera amb Torrent de les Flors tenim un cas.
La casa no se sap ben bé a qui corresponia en un inci, sembla, per unes fitxes que havia a la Càtedra Gaudí, que podria correspondre a la casa de Teresa Paulí reformada el 1896 per Josep Pérez Terraza.
En tot cas, la casa existia el 1880 ja que en aquella època havia als baixos la farmàcia d'Antonio Elias, la qual passà a Joaquim Jordà Padró el 1894. Els baixos de la casa presenten algunes obertures clàssiques del s XIX.
La casa tenia a principis del segle XX un sol pis d'alçada i la seva numeració corresponia al 165 de la Travessera. La numeració d'aquesta via va anar canviant en el temps degut a la integració de Gràcia a Barcelona i al seu posterior perllongament cap a la Diagonal.
El 1911 J. Sagarra va sol·licitar l'ampliació d'un segon pis que va dur a terme el mestre d'obres Josep Graner, el qual aprofitaria per posar l'ornamentació modernista dels esgrafiats, la decoració del coronament, les garlandes Sezession i els balcons abombats.
El 2014 es va enllestir una reforma de la casa que deixa veure molt bé la decoració original.
* * * * *
En la época modernista muchas de las actuaciones que hicieron los arquitectos y/o maestros de obra correspondían a reformas y ampliaciones de casas ya existentes.
En la confluencia de la Travessera de Gràcia con Torrent de les Flors tenemos un ejemplo de ello.
La casa no se sabe bien a quién pertenecía iniclamente ni cuando se construyó, parece, por unas fichas que había en la Cátedra Gaudí, que podría corresponder a la casa de Teresa Paulí reformada en 1896 por Josep Pérez Terraza.
En todo caso, la casa existía en 1880 ya que en aquella época había en los bajos la farmacia de Antonio Elias, la cual pasó a Joaquim Jordà Padró en 1894. Los bajos presentan oberturas clásicas del s XIX.
La casa tenía a principios del siglo XX un solo piso de altura y su numeración correspondía al 165 de la Travessera. La numeración de esta vía ha cambiado en el tiempo debido a la integración de Gràcia en Barcelona y a la posterior prolongación de dicha vía hacia la Diagonal.
En 1911 J. Sagarra solicitó la ampliación de un segundo piso que llevó a cabo el maestro de obras Josep Graner, el cual aprovecharía para incluir la decoración modernista de los esgrafiados, el nuevo remate del edificio, las guirnaldas Sezession y los balcones abombados.
En 2013/14 se llevó a cabo una reforma de la casa que retornó la imagen de la decoración original.
estat de la casa el 2003
La Vanguardia, 17.06.1907
(fotos: Valentí Pons Toujouse)
