Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Illes Balears. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Illes Balears. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 de febrer del 2021

PALMA DE MALLORCA - Cases Casasayas

(fotos al final de l'article / fotos al final del artículo / more picts at the end)

Josep Casasayas Casajuana, nascut a Barcelona el 1873, després de treballar en un forn a la seva ciutat natal, es va traslladar a Palma on va entrar com a empleat a la pastisseria de Can Frasquet, al carrer Orfila.

Els amos de la pastisseria, en no tenir descendència, la van traspassar a Casasayas cap al 1890 i ha continuat en possessió de la família fins a l'actualitat.

El negoci li va anar bé i li va permetre construir un dels conjunts més esplendorosos del modernisme: les dues cases Casasayas de la Plaça del Mercat de Palma. Si bé aquesta no va ser la seva primera construcció modernista, donat que el 1906 ja havia fet construir Cas Sant a la Plaça Major de Campos.

Per als edificis de Palma va comptar amb l'arquitecte Francesc Roca Simó.

En el projecte presentat a l'Ajuntament de Palma, les dues cases estaven unides mitjançant un pont que s'elevava pel carrer de Santacilia. Aquest pont presentaria un bell treball en ferro forjat, però l'Ajuntament denegà el seu permís de construcció.

Els dos edificis ocupen uns solars pentagonals no gaire grans, però els miradors de la planta principal accentuen la seva grandària.

Les dues cases són gairebé simètriques quant a forma. El primer edifici va ser construït entre els anys 1908 i 1910 i l'altre entre 1909 i 1911.  Cada un dels edificis consta de planta soterrani, planta baixa destinada a local comercial, un entresòl que ocupa només la mitja planta posterior (al carrer de Santacília) i quatre plantes pis, el principal d'una d'elles destinat a la família Casasayas que hi va viure fins a l'any 1936 i la resta a habitatges de lloguer. Una de les cases es va convertir als anys 40 en la Pensió Menorquina i des del 1993 pertany a la companyia d'assegurances Agrupació Mútua.

La façana és de pedra i ens recorda a Gaudí: obertures d'arcs parabòlics, persianes ondulades, organicisme, referències a la Pedrera amb les seves formes sinuoses, a la casa Batlló en la forma dels balcons, però a Víctor Horta i a l'Art Nouveau belga en les obertures del  segon i tercer pis i en el ferro forjat.

Les obertures són de mida decreixent i diferents d'una planta a l'altra. El principal és ocupat totalment per un gran mirador que a la resta de plantes només ocupa la part central.

Tot i que van ser projectades per Francesc Roca, el treball va ser finalitzat per un altre arquitecte, en Guillem Reynés, a causa del canvi de domicili de Roca que va deixar Palma per anar a l'Argentina, a la localitat de Rosario on va reixir amb les seves construccions modernistes vinculades a la família de la seva dona, els Cabanelles.

 * * * * *

José Casasayas Casajuana, nacido en Barcelona en 1873, después de trabajar en un horno en su ciudad natal, se trasladó a Palma donde entró como empleado en la confitería de Can Frasquet, en la calle Orfila.

Los dueños de la pastelería no tuvieron descendencia y la traspasaron a Casasayas hacia el 1890, continuando en posesión de la familia hasta la actualidad.

El negocio le fue bien y le permitió construir uno de los conjuntos más esplendorosos del modernismo: las dos casas Casasayas de la Plaza del Mercado de Palma. Si bien esta no fue su primera construcción modernista, dado que en 1906 ya había construído Cas Sant en la Plaza Mayor de Campos.

Los edificios de Palma fueron proyectados por el arquitecto Francisco Roca Simó.

En el proyecto presentado al Ayuntamiento de Palma, las dos casas estaban unidas mediante un puente que se elevaba por la calle de Santacilia. Este puente presentaría un hermoso trabajo en hierro forjado, pero el Ayuntamiento denegó su permiso de construcción.

Los dos edificios ocupan unos solares pentagonales no muy grandes, pero los miradores de la planta principal acentúan su tamaño.

Las dos casas son casi simétricas en cuanto a forma. El primer edificio fue construido entre los años 1908 y 1910 y el otro entre 1909 y 1911. Cada uno de los edificios consta de planta sótano, planta baja destinada a local comercial, un entresuelo que ocupa sólo la media planta posterior (en la calle de Santacília) y cuatro plantas piso, el principal de una de ellas era destinado a la familia Casasayas que vivió hasta el año 1936 y el resto a viviendas de alquiler. Una de las casas se convirtió en los años 40 en la Pensión Menorquina y desde 1993 pertenece a la compañía de seguros Agrupación Mutua.

La fachada es de piedra y nos recuerda a Gaudí: oberturas de arcos parabólicos, persianas onduladas, organicismo, referencias a la Pedrera con sus formas sinuosas, en la casa Batlló en la forma de los balcones, pero también a Víctor Horta y al Art Nouveau belga en las oberturas del segundo y tercer piso y en el hierro forjado.

Las oberturas son de tamaño decreciente y diferentes de una planta a otra. El principal es ocupado totalmente por un gran mirador que en el resto de plantas sólo ocupa la parte central.

Aunque fueron proyectadas por Francisco Roca, el trabajo fue finalizado por otro arquitecto, Guillermo Reynés, debido al cambio de domicilio de Roca que dejó Mallorca y se trasladó a Argentina, a la localidad de Rosario donde triunfó con sus construcciones modernistas vinculadas a la familia de su mujer, los Cabanelles.

* * * * *

Josep Casasayas Casajuana, born in Barcelona in 1873, after working in an oven in his hometown, moved to Palma where he became an employee at the Can Frasquet Cake Shop, on Orfila street.

The owners of the Cakey shop had no offspring and transferred it to Casasayas around 1890, continuing in the family's possession until today.

The good business allowed him to build one of the most splendid complexes of Art Nouveau: the two Casasayas houses in the Plaça del Mercat in Palma. Although this was not his first AN construction, since in 1906 he had already built Cas Sant in the Plaça Major, in Campos.

The buildings in Palma were designed by the architect Francisco Roca Simó.

In the project presented to the Palma City Council, the two houses were linked by a bridge that rose from Santacilia street. This bridge would feature beautiful wrought iron work, but the City Council denied its building permit.

The two buildings occupy not very large pentagonal plots, but the viewpoints on the main floor accentuate their size.

The two houses are almost symmetrical in shape. The first building was built between 1908 and 1910 and the other one between 1909 and 1911. Each of the buildings consists of a basement, a ground floor for commercial premises, a mezzanine that occupies only the rear half floor (on Carrer Santacília) and four floors, the main one of them was destined to the Casasayas family that lived until 1936 and the rest to rental housing. One of the houses became the Pensión Menorquina in the 1940s and since 1993 belongs to the insurance company Agrupació Mútua.

The façade is made of stone and reminds us of Gaudí: openings with parabolic arches, wavy shutters, organicism, references to La Pedrera with its sinuous forms, to the Casa Batlló in the shape of the balconies, but also to Víctor Horta and Art Nouveau Belgian in the openings of the second and third floors and in the wrought iron works.

The openings are of decreasing size and different from plant to plant. The main one is fully occupied by a large viewpoint that only occupies the central part of the rest of the floors.

Although they were designed by Francisco Roca, the work was completed by another architect, Guillermo Reynés, due to Roca's change of address who left Mallorca and moved to Argentina, to the town of Rosario where he triumphed with his AN constructions linked to the family of his wife, the Cabanelles.














fotos: Valentí Pons Toujouse


dilluns, 4 de maig del 2020

TOBOGANS DE FIRA

En les fires, exposicions i festes era comú de veure des d'inicis del segle XX un tobogan gegant.

Es tractava d'una carcassa troncocònica de fusta o metall amb una o dues estructures helicoïdals, una la lliscant i l'altre una escala per accedir a la part superior, encara que en alguns, com el del Saturno Park es podia pujar mitjançant un ascensor.

Els tobogans gegants d'aquesta classe es van utilitzar fins als anys 1960's.

Passem a detallar-ne alguns, per any

* * * * *

En las ferias, exposiciones y fiestas era común desde inicios del siglo XX la atracción de un tobogán gigante.

Se trataba de un armazón troncocónico de madera o metal con una o dos estructuras helicoidales, una la deslizante y la otra una escalera para acceder a la parte superior, aunque en algunos casos, como el del Saturno Park se podía subir mediante un ascensor.

Los toboganes gigantes de esta clase se utilizaron hasta los años 1960 's.

Pasamos a detallar algunos, por año


VALÈNCIA 
Platja de la Malvarrosa
v.1900


XIXON / GIJÓN
L'anomenat "TOTOJOAN"
projecte de l'arquitecte Manuel del Busto
1908


MADRID
Jardines del Buen Retiro
Toboggan
Empresa Pamplona


(nota de premsa: Nuevo Mundo, 02-04-1908)

BARCELONA
Saturno Park (La Ciutadella)
Tres canals, ascensor per pujar
1908


PAMPLONA
San Fermín, 1908
Toboggan
Empresa Pamplona
Fuster: Secundino Erroz







VALÈNCIA
Exposicó Regional, 1909
"La Glissoire Roulant"
Constructor: Vicente Ferrer Ballester
Enginyer: José Martínez Roca
Propietari: Julio Balanzà
Altura: 16m





CASTELLÓ DE LA PLANA
Parc Ribalta
s/f


SARAGOSSA / ZARAGOZA
Ferial
1931


PALMA (DE MALLORCA)
Fira del Ram
1932


SEVILLA
Prado de San Sebastián
Empresa Pamplona
1940's


LLEIDA
1940's
Rambla d'Aragó


Institut d'Estudis Ilerdencs





MÀLAGA / MÁLAGA
Feria de Martiricos


VILLENA
1958-1959


Altres estructures similars:



ROUBAIX (França)
Exposició 1911


















dimecres, 18 de juliol del 2018

PALMA - Son Alegre - un possible Antoni Gaudí?


A El Terreno de Palma, segurament en l'actual Passeig Marítim, s'alçava "Villa Alegre" o "Son Alegre" propietat de Josep Balet.

L'ús de pedra brescada (o pedra en sec) sobre maó i la decoració amb plats de ceràmica així com l'ús de caminois amb grutes de columnes inclinades, com al Park Güell barceloní, i amb parets recobertes de trencadís fan pensar en una possible actuació d'en Gaudí.

(Arxiu Municipal de Barcelona, Editorial López, Il. Catalana, 02-10-1910)

Gaudí en aquella època treballava en la Seu mallorquina i amb l'esmentat Park Güell i, potser va ajudar en la seva ornamentació i en la urbanització del terreny. També es podria parlar d'una possible influència de Rubió i Bellver en el treball de la pedra sense desbastar i en l'estil gaudinià de l'obra.


Joan Bassegoda en el seu llibre "El Gran Gaudí" i en altres no parla d'aquesta obra pel que és difícil que Gaudí intervingués. Parlant amb ell, tampoc m'ho va afirmar.

(Il. Catalana, 02-10-1910)

Tampoc sabem molt sobre el seu propietari, Josep Balet, que segons l'article de "La Ilustració Catalana" (02-10-1910), va ser-ne el director d'obres. Podria tractar-se de Josep Balet i Graells, nascut a Manresa (Bages, Barcelona)  i que es traslladà de Catalunya a Palma en guanyar la concessió de la xarxa de telefonia a Ciutat i que, a més, posseïa una botiga al carrer Palau Reial de distribució de pel·lícules cinematogràfiques dels Lumière, Gaumont i Pathé Frères, entre d'altres, negoci que continuà a gran escala el seu fill Ramon Balet i Raurich.

Com a nota anecdòtica, intercalem una notícia que va publicar La Vanguardia sobre un robatori a la casa el 18-05-1920

(La Vanguardia, 18-05-1920)


La vil·la també era coneguda com "Sa Casa d'es Plats" pels plats de ceràmica de la façana.

La seva destrucció fou una lamentable pèrdua per al patrimoni balear.

* * * * *

En El Terreno de Palma, seguramente en el actual Paseo Marítimo, se alzaba "Villa Alegre" o "Son Alegre" propiedad de José Balet.

(Il. Catalana, 02-10-1910))

El uso de piedra brescada (o piedra en seco) sobre ladrillo y la decoración con platos de cerámica así como el uso de senderos con grutas de columnas inclinadas, quizá por el Park Güell barcelonés, y con paredes recubiertas de trencadís hacen pensar en una posible intervención de Gaudí.

Gaudí en aquella época trabajaba en la Seo mallorquina y en el citado Park Güell y, quizás ayudó en su ornamentación y en la urbanización del terreno. También se podría hablar de una posible influencia de Rubió i Bellver en el trabajo de la piedra sin desbastar y en el estilo gaudiniano de la obra.


Juan Bassegoda en su libro "El Gran Gaudí" y en otros no habla de esta obra por lo que es difícil que Gaudí interviniera. Hablando con él, tampoco me lo afirmó.

Tampoco sabemos mucho sobre su propietario, José Balet, que según el artículo de "La Ilustración Catalana" (02-10-1910), fue su director de obras. Podría tratarse de Josep Balet Graells, nacido en Manresa (Barcelona) y que se trasladó de Catalunya a Palma al ganar la concesión de la red de telefonía en Palma y que, además, poseía una tienda en la calle Palau Reial de distribución de películas cinematográficas de los Lumière, Gaumont y Pathé Frères, entre otros, negocio que continuó a gran escala su hijo Ramón Balet Raurich.



Como nota anecdótica, intercalamos una noticia publicada en la época en La Vanguardia sobre un robo en la casa el 18-05-1920

La villa también era conocida como "Sa Casa des Plats" por los platos de cerámica de la fachada.

Su desaparición fue una lamentable pérdida para el patrimonio balear

* * * * *

In El Terreno de Palma, probably on the current Passeig Marítim, stood "Villa Alegre" or "Son Alegre" owned by José Balet.

(Il. Catalana, 02-10-1910)

The use of braided stone (or dry stone) on brick and the decoration with ceramic plates as well as the use of paths with caves of inclined columns, perhaps by the influence on the Park Güell of Barcelona, ​​and with walls covered with trencadís suggest a possible authorship of Gaudí.

Gaudí at that time worked in the Mallorcan Seo and in the aforementioned Park Güell and, perhaps helped in its ornamentation and in the urbanization of the land. One could also speak of a possible influence of Rubió i Bellver in the work of the unbrushed stone and in the Gaudí style of the work.


Joan Bassegoda in his book "El Gran Gaudí" and in others does not talk about this work so it is difficult that Gaudí made this work. Talking to him, he did not tell me either.

Also, we don't know much about its owner, José Balet, who according to the article in "La Ilustración Catalana" (02-10-1910), was its director of works. It could be Josep Balet Graells, born in Manresa (Barcelona) and who moved from Catalonia to Palma when he won the concession for the telephone network in Palma and who also owned a store on Palau Reial street for the distribution of motion pictures of the Lumière, Gaumont and Pathé Frères, among others, business that his son Ramón Balet Raurich continued on a large scale.

As an anecdotal note, we interspersed a story published at the time in La Vanguardia about a robbery in the house on 05-18-2020

The villa was also known as "Sa Casa des Plats" because of the ceramic dishes on the facade.

His disappearance was a lamentable loss for the Balearic heritage

(Baleares, 11-08-1920)


diumenge, 14 de gener del 2018

MILÀ - panteó Origgi - còpies


L'existència de revistes especialitzades d'arquitectura i de les postals va facilitar la difusió d'edificis i altres manifestacions arquitectòniques. Si bé es poden trobar edificis "copiats" o inspirats en d'altres, és més comú trobar còpies en panteons i tombes.

Un dels casos més rellevants és el del panteó Origgi, del Cementiri Monumental de Milà (Llombardia, Itàlia).

Projectat el 1904 per l'arquitecte Giuseppe Boni, qui comptà amb l'escultor Orazio Grossoni, la seva difusió en algunes revistes com ara "L'Architettura Italiana" (1906) i en postals va fer que es reproduís exactament o similarment en altres indrets.

Exposem uns quants exemples:

* * * * *

La existencia de revistas especializadas de arquitectura y el correo a través de postales facilitó la difusión de edificios y otras manifestaciones arquitectónicas. Si bien se pueden encontrar edificios "copiados" o inspirados en otros, es más común encontrar copias de panteones y tumbas.

Uno de los casos más relevantes es el del panteón Origgi, del Cementerio Monumental de Milán (Lombardía, Italia).

Proyectado en 1904 por el arquitecto Giuseppe Boni, quien contó con la colaboración del escultor Orazio Grossoni, su difusión en algunas revistas como "L'Architettura Italiana" (1906) y en postales hizo que se reprodujera exactamente o similarmente en otros lugares .

Exponemos algunos ejemplos:

* * * * *
The existence of specialized magazines of architecture and mail through postcards facilitated the diffusion of buildings and other architectural manifestations. While you can find buildings "copied" or inspired by others, it is more common to find copies of tombs.

One of the most relevant cases is that of the Pantheon Origgi, of the Monumental Cemetery of Milan (Lombardy, Italy).

Designed in 1904 by the architect Giuseppe Boni, who had the collaboration of the sculptor Orazio Grossoni, its diffusion in some magazines such as "L'Architettura Italiana" (1906) and on postcards caused it to be reproduced exactly or similarly in other places.


We present some examples:

* * * *

ORIGINAL

MILÀ (Llombardia, Itàlia)

Tomba Origgi

ITÀLIA

CALTAGIRONE (Sicília, Itàlia)


PALAZZOLO ACREIDE (Sicília, Itàlia)


TROINA (Sicília, Itàlia)

(Nicola Schillaci)



ESPANYA

RIBADESELLA (Astúries)


SAN ROMÁN DE PILOÑA (Astúries)


SANTA MARIA DEL CAMÍ (Mallorca, Illes Balears)


CATARROJA (Pais Valencià)


ARGENTINA

ALBERTI (Buenos Aires)


BELL VILLE (Córdoba)

(Yilku1)


CHIVILCOY (Buenos Aires)

Claudia Burcez


DOLORES (Buenos Aires)


MAR DEL PLATA (Buenos Aires)


CORRIENTES



NOGOYÁ


(foto. Mario Mauricio Otero)

CÓRDOBA

(foto Edu Sahí)
EQUADOR

QUITO



MÈXIC
XALAPA



XILE

SANTIAGO


Quiero agradecer a Hernán Campos  y a Sergio Luis Sebastián Gómez Fernández las fotos que me han aportado para este reportaje