BARCELONA - Diputació, 299

D’aquesta casa situada al carrer Diputació, núm. 299 de l’Eixample barceloní no he aconseguit trobar cap dada. Sembla que és fruit d’una reforma efectuada per Marcel·lí Costa el 1902, però no ho puc afirmar, també desconec el nom de qui la va projectar.

La casa és un molt bon exemple del modernisme: els primers tres pisos estan recoberts d’un esgrafiat floral que no deixa cap espai buit, mentre que el darrer i el coronament central presenten un altre tipus d’esgrafiat els colors del qual s’intercanvien en cadascuna de les parts horitzontals; una tribuna central ocupa l’alçada dels quatre pisos i presenta una barana en ferro de dibuix diferent a la dels balcons; els balcons de cada pis tenen una llinda floral que només difereix, tant en alçada com en l’elaboració del dibuix, en el pis superior; les llindes florals de les obertures dels baixos també presenten un dibuix diferent; el coronament és ondulat. L’interior té un vestíbul amb decoració de ceràmica floral així com amb esgrafiats i el pati de llums també està ricament ornamentat.

De esta casa situada en la calle Diputación, número 299 del Ensanche barcelonés no he conseguido encontrar ningún dato. Parece que es fruto de una reforma efectuada por Marcelino Costa en 1902, pero no lo puedo afirmar, también desconozco el nombre de quién la proyectó.

La casa es un muy buen ejemplo del modernisme: los primeros tres pisos están recubiertos de un esgrafiado floral que no deja ningún espacio vacío, mientras que el último piso y el coronamiento central presentan otro tipo de esgrafiado cuyos colores se intercambian en cada una de las partes horizontales, una tribuna central ocupa la altura de los cuatro pisos y presenta una barandilla en hierro de dibujo diferente a la de los balcones; los balcones de cada piso tienen un dintel floral que sólo difiere, tanto en altura como en la elaboración del dibujo, en el piso superior; los dinteles florales de las oberturas de los bajos también son de distinto dibujo; el coronamiento es ondulado. El interior tiene un vestíbulo con decoración de cerámica floral así como con esgrafiados y el patio de luces también presenta una rica ornamentación.

MÈXIC D.F. - Pavelló espanyol

L'arquitecte català Miquel Bertran de Quintana va ser qui va dissenyar l'edifici que representava l'estat espanyol en una Exposició que se celebrà a Mèxic capital el 1910.

Aquesta arquitecte nascut a L'Hospitalet de Llobregat el 1878 s'havia titulat per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona l'any 1899.

La seva obra a Barcelona era escassa: un convent modernista al barri d'Horta, un panteó al Cementiri de Montjuïc i algunes cases més, totes elles a la Ciutat Comtal.

El Pavelló espanyol denota una forta influència del gòtic de la Llotja de València en el seu coronament i del modernisme típic de Domènech i Montaner, aquesta es pot veure sobretot en les finestres, gairebé idèntiques a les dels pavellons de l'Hospital de Sant Pau, i en el cos central. El cos central és rematat per una cúpula secessionista que ens porta clares influències de l'austríac Olbricht i que recorda també a les que va utilitzava l'arquitecte de formació barcelonina Julián García Núñez a Buenos Aires.

Miquel Bertran després d'aquesta obra es quedà a residir a Mèxic on construí una sèrie de cases en estil modernista, a més es dedicà a l'estudi dels rellotges de sol. El 1929 esdevingué Consol Honorari de Suècia a Mèxic i era el representant de la Societat d'Atracció de Forasters de Barcelona.

El arquitecto catalán Miquel Bertran de Quintana fue quien diseñó el edificio que representaba al estado español en una Exposición que se celebró en México capital en 1910.

Esta arquitecto nacido en L'Hospitalet de Llobregat en 1878 se había titulado por la Escuela de Arquitectura de Barcelona en 1899.

Su obra en Barcelona era escasa: un convento modernista en el barrio de Horta, un panteón en el Cementerio de Montjuïc y algunas casas más, todas ellas en la Ciudad Condal.

El Pabellón español denota una fuerte influencia del gótico de la Lonja de Valencia en su coronamiento y del modernismo típico de Domènech i Montaner, ésta se puede ver sobre todo en las ventanas, casi idénticas a las de los pabellones del Hospital de Sant Pau, y en el cuerpo central. El cuerpo central está rematado por una cúpula secesionista que nos remite a las utilizadas por el austríaco Olbricht y que recuerda también a las que utilizaba el arquitecto de formación barcelonesa Julián García Núñez en Buenos Aires.

Miquel Bertrán después de esta obra se quedó a vivir en México donde construyó una serie de casas en estilo modernista, además se dedicó al estudio de los relojes de sol. En 1929 se convirtió en Cónsul Honorario de Suecia en México y era el representante de la Sociedad de Atracción de Forasteros de Barcelona.