Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Bassegoda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Bassegoda. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 de juliol del 2018

PALMA - Son Alegre - un possible Antoni Gaudí?


A El Terreno de Palma, segurament en l'actual Passeig Marítim, s'alçava "Villa Alegre" o "Son Alegre" propietat de Josep Balet.

L'ús de pedra brescada (o pedra en sec) sobre maó i la decoració amb plats de ceràmica així com l'ús de caminois amb grutes de columnes inclinades, com al Park Güell barceloní, i amb parets recobertes de trencadís fan pensar en una possible actuació d'en Gaudí.

(Arxiu Municipal de Barcelona, Editorial López, Il. Catalana, 02-10-1910)

Gaudí en aquella època treballava en la Seu mallorquina i amb l'esmentat Park Güell i, potser va ajudar en la seva ornamentació i en la urbanització del terreny. També es podria parlar d'una possible influència de Rubió i Bellver en el treball de la pedra sense desbastar i en l'estil gaudinià de l'obra.


Joan Bassegoda en el seu llibre "El Gran Gaudí" i en altres no parla d'aquesta obra pel que és difícil que Gaudí intervingués. Parlant amb ell, tampoc m'ho va afirmar.

(Il. Catalana, 02-10-1910)

Tampoc sabem molt sobre el seu propietari, Josep Balet, que segons l'article de "La Ilustració Catalana" (02-10-1910), va ser-ne el director d'obres. Podria tractar-se de Josep Balet i Graells, nascut a Manresa (Bages, Barcelona)  i que es traslladà de Catalunya a Palma en guanyar la concessió de la xarxa de telefonia a Ciutat i que, a més, posseïa una botiga al carrer Palau Reial de distribució de pel·lícules cinematogràfiques dels Lumière, Gaumont i Pathé Frères, entre d'altres, negoci que continuà a gran escala el seu fill Ramon Balet i Raurich.

Com a nota anecdòtica, intercalem una notícia que va publicar La Vanguardia sobre un robatori a la casa el 18-05-1920

(La Vanguardia, 18-05-1920)


La vil·la també era coneguda com "Sa Casa d'es Plats" pels plats de ceràmica de la façana.

La seva destrucció fou una lamentable pèrdua per al patrimoni balear.

* * * * *

En El Terreno de Palma, seguramente en el actual Paseo Marítimo, se alzaba "Villa Alegre" o "Son Alegre" propiedad de José Balet.

(Il. Catalana, 02-10-1910))

El uso de piedra brescada (o piedra en seco) sobre ladrillo y la decoración con platos de cerámica así como el uso de senderos con grutas de columnas inclinadas, quizá por el Park Güell barcelonés, y con paredes recubiertas de trencadís hacen pensar en una posible intervención de Gaudí.

Gaudí en aquella época trabajaba en la Seo mallorquina y en el citado Park Güell y, quizás ayudó en su ornamentación y en la urbanización del terreno. También se podría hablar de una posible influencia de Rubió i Bellver en el trabajo de la piedra sin desbastar y en el estilo gaudiniano de la obra.


Juan Bassegoda en su libro "El Gran Gaudí" y en otros no habla de esta obra por lo que es difícil que Gaudí interviniera. Hablando con él, tampoco me lo afirmó.

Tampoco sabemos mucho sobre su propietario, José Balet, que según el artículo de "La Ilustración Catalana" (02-10-1910), fue su director de obras. Podría tratarse de Josep Balet Graells, nacido en Manresa (Barcelona) y que se trasladó de Catalunya a Palma al ganar la concesión de la red de telefonía en Palma y que, además, poseía una tienda en la calle Palau Reial de distribución de películas cinematográficas de los Lumière, Gaumont y Pathé Frères, entre otros, negocio que continuó a gran escala su hijo Ramón Balet Raurich.



Como nota anecdótica, intercalamos una noticia publicada en la época en La Vanguardia sobre un robo en la casa el 18-05-1920

La villa también era conocida como "Sa Casa des Plats" por los platos de cerámica de la fachada.

Su desaparición fue una lamentable pérdida para el patrimonio balear

* * * * *

In El Terreno de Palma, probably on the current Passeig Marítim, stood "Villa Alegre" or "Son Alegre" owned by José Balet.

(Il. Catalana, 02-10-1910)

The use of braided stone (or dry stone) on brick and the decoration with ceramic plates as well as the use of paths with caves of inclined columns, perhaps by the influence on the Park Güell of Barcelona, ​​and with walls covered with trencadís suggest a possible authorship of Gaudí.

Gaudí at that time worked in the Mallorcan Seo and in the aforementioned Park Güell and, perhaps helped in its ornamentation and in the urbanization of the land. One could also speak of a possible influence of Rubió i Bellver in the work of the unbrushed stone and in the Gaudí style of the work.


Joan Bassegoda in his book "El Gran Gaudí" and in others does not talk about this work so it is difficult that Gaudí made this work. Talking to him, he did not tell me either.

Also, we don't know much about its owner, José Balet, who according to the article in "La Ilustración Catalana" (02-10-1910), was its director of works. It could be Josep Balet Graells, born in Manresa (Barcelona) and who moved from Catalonia to Palma when he won the concession for the telephone network in Palma and who also owned a store on Palau Reial street for the distribution of motion pictures of the Lumière, Gaumont and Pathé Frères, among others, business that his son Ramón Balet Raurich continued on a large scale.

As an anecdotal note, we interspersed a story published at the time in La Vanguardia about a robbery in the house on 05-18-2020

The villa was also known as "Sa Casa des Plats" because of the ceramic dishes on the facade.

His disappearance was a lamentable loss for the Balearic heritage

(Baleares, 11-08-1920)


diumenge, 20 d’agost del 2017

MONTFERRI - Montserrat - Jujol / Bassegoda



El maig del 1922 el jesuïta Mossèn Daniel Maria Vives mentre estava pregant al cambril del Monestir de Montserrat va tenir la idea de retre homenatge a la mare de Déu de Montserrat a les terres del Camp de Tarragona.

En tornar a Montferri, localitat d'on era fill, exposà el tema i la idea va tenir bona acollida. La família Ambròs /Vives va fer donació d'un turó de la seva propietat on poder bastir-hi una ermita amb la imatge de la Marededéu.

El 1925 Josep Maria Jujol feia el projecte de la mateixa i s'iniciaren les obres amb la col·laboració de tota la gent del poble.

La idea de Jujol era doble:  una aplicació de la idea gaudiniana de la construcció (acostar-se a la Natura, ús de l'arc catenari parabòl·lic, simbologies cristianes, com ara l'alçada de 33 m en record als anys que va viure Crist) i també una recreació de la muntanya de Montserrat. A la vegada, el temple tindria una mena de proa, un balcó, que l'orientaria cap a Montserrat.
Mossèn Vives abandonà la zona, el finançament anà disminuint i el temple resta inacabat.
En el 1985 es reprèn el projecte de la seva continuïtat. Es contacta amb l'arquitecte Joan Bassegoda de la Càtedra  Gaudí (https://vptmod.blogspot.com.es/2012/08/joan-bassegoda.html) i amb la col·laboració de l'enginyer Josep Maria Llauradó i de Josep Maria Jané el temple s'enllesteix entre els anys 1990-1999 d'acord amb la idea de Jujol, fent servir també els seus elements decoratius.

(veure més imatges al final de l'article)



* * * * *

En mayo de 1922 el jesuita  P. Daniel Maria Vives mientras estaba orando en el camarín del Monasterio de Montserrat tuvo la idea de rendir homenaje a la Virgen de Montserrat en las tierras del Campo de Tarragona.

Al volver a su Montferri natal, expuso la idea y ésta tuvo buena acogida. La familia Ambròs / Vives hizo donación de una colina de su propiedad en la cual poder edificar una ermita con la imagen de la Virgen.

En 1925 Josep Maria Jujol realizó el proyecto de la misma y se iniciaron las obras con la colaboración de toda la gente del pueblo.

La idea de Jujol era doble: una aplicación de la idea gaudiniana de la construcción (acercarse a la Naturaleza, uso del arco catenario parabólico, simbologías cristianas, como por ejemplo  la altura de 33 m en recuerdo a los años que vivió Cristo) y también una recreación de la montaña de Montserrat. A la vez, el templo tendría una especie de proa, un balcón, que la orientaría hacia Montserrat.

Mossèn Vives abandonó la zona, la financiación fue disminuyendo, la construcción se fue abandonando y al final quedo inacabado.

En 1985 se retoma el proyecto de su continuidad. Se contacta con el arquitecto Juan Bassegoda de la Cátedra Gaudí (https://vptmod.blogspot.com.es/2012/08/joan-bassegoda.html y con la colaboración del ingeniero Josep Maria Llauradó y de Josep Maria Jané el templo se termina entre los años 1990-1999 de acuerdo con la idea de Jujol, utilizando también sus elementos decorativos.

(ver más imagenes al final del artículo)



* * * * *

In May 1922 the Jesuit Fr. Daniel Maria Vives while praying in the side-chapel of the Monastery of Montserrat had the idea to pay homage to the Virgin of Montserrat in the lands of the Field of Tarragona.

Returning to his native Montferri, he presented the idea to the people and it was well received. The Ambròs / Vives family donated a hill of their property in order to build a hermitage with the image of the Virgin.

In 1925 Josep Maria Jujol realized the project  and the works began with the collaboration of all the people of the town.

The idea of ​​Jujol was twofold: an application of the Gaudian idea of ​​construction (approaching nature, using the parabolic catenary arc, Christian symbols, such as 33 m height in memory of the years Christ lived) and a recreation of the mountain of Montserrat. At the same time, the temple would have a kind of prow, a balcony, oriented towards Montserrat.

Mossèn Vives left the area, the financing was decreasing, the construction was abandoned and in the end was unfinished.

In 1985 the project of its continuity is resumed. People contact with the architect Juan Bassegoda of the Gaudí Chair and with the collaboration of the engineer Josep Maria Llauradó and Josep Maria Jané the temple is finished between the years 1990-1999 according to the idea of ​​Jujol, also using its decorative elements.








 


 
 

 (fotos actuals de Valentí Pons Toujouse)




dimecres, 1 d’agost del 2012

Joan Bassegoda


Des d'aquestes línies vull retre un homenatge al professor Joan Bassegoda i Nonell difusor de la figura de Gaudí en particular i de tot el modernisme en general i que va finar el proppassat dia 30 de juliol.

Ell em va ajudar a publicar els meus llibres, em va deixar accedir lliurement a la Càtedra Gaudí, als fons de la mateixa i als seus propis, i em va empentar per continuar amb la recerca i difusió del modernisme. Van ser molts els dissabtes i els diumenges que vam passar a la Càtedra, a la Finca Güell, d'on el van treure. Moltes vegades coincidíem amb altres estudiosos com ara el Jesús Ruiz de Guinea i el Witold Burkiewicz, i sempre Victoria Iturbe. 

Trobarem a faltar les d'anècdotes que ens explicava sobre molts arquitectes i mestres d'obra, moltes d'elles conegudes de primera mà i d'altres que li havien explicat els seus familiars, així com les moltes dades que ens transmetia sobre la vida i obra d'en Gaudí. 

No t'oblidarem. 



Desde estas líneas quiero rendir un homenaje al profesor Joan Bassegoda i Nonell, difusor de la figura de Gaudí en particular y de todo el modernismo en general, fallecido el pasado día 30 de julio.

Él me ayudó a publicar mis libros, me dejó acceder libremente a la Cátedra Gaudí, a los fondos de la misma y a los suyos propios, y me animó a continuar con la investigación y difusión del modernismo. Fueron muchos los sábados y domingos que pasamos en la Càtedra, en la Finca Güell, de donde lo sacaron. Muchas veces coindiamos con otros estudiosos como Jesús Ruiz de Guinea, Witold Burkiewicz y siempre Victoria Iturbe.

Echaremos de menos las historias que nos contaba sobre muchos arquitectos y maestros de obra, algunas de ellas vividas de primera mano, otras que a él le habían contado sus familiares, así como los muchísimos datos que nos transmitía sobre la vida y obra de Gaudí. 

No te olvidaremos.