Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lleida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lleida. Mostrar tots els missatges

dissabte, 21 de març del 2026

El Talladell - Pou de la Maresca





A vegades en el modernisme et pot sorprende una petita construcció no destinada a habitacle, sinó a serveis.
Això ens passa amb el Pou de la Maresca, una construcció destinada a protegir un pou d'aigua potable que podem trobar a l'entrada d'El Talladell, entitat municipal descentralitzada pertanyent a Tàrrega.
Destaquen la forma de les diferets obertures, la bona fàbrica dels carreus de pedra i el teulat a dues aigües.
La Maresca, una dona vídua de Barcelona, comprà terres a la localitat per dedicar-les a la vinya, elaborant uns vins de bona qualitat.

* * * *

A veces en el modernismo puede sorprenderte una pequeña construcción no destinada a vivienda, sino a servicios.
Esto nos ocurre con el Pozo de la Maresca, una construcción destinada a proteger un pozo de agua potable que podemos encontrar en la entrada de El Talladell, entidad municipal descentralizada perteneciente a Tàrrega.
Destacan la forma de las diferentes oberturas, la buena fábrica de los sillares de piedra y el tejado a dos aguas.
Maresca, una mujer viuda de Barcelona, ​​adquirió tierras en la localidad para dedicarlas a la viña, elaborando unos vinos de buena calidad.

dijous, 23 de desembre del 2021

EL PALLARS - modernisme popular - "El Carlí" (2a versió)

El modernisme no sempre és obra de grans arquitectes ni sempre són grans obres, a vegades, cal esmentar la bona feina de mestres d'obra locals, titulats o no, com és el cas de 

JACINT GÓMEZ PORTELLA

anomenat "El Carlí", amb obres en els dos Pallars.

Algunes de les seves obres, modernistes o no.


LA POBLA DE SEGUR





SORT


(Veure




ESTERRI D'ÀNEU


GERRI DE LA SAL

(foto cedida per Matias Marzo Usón)


Jacint Gómez va néixer a Madrid el 1876, el seu pare era un capità carlista i la seva mare, Concepció Portella, era filla de Bretui. La seva mare, Jacint i la seva germana van retornar al Pallars, deixant el seu pare.

Jacint es va establir a França, a la zona de Perpinyà i Ceret, fins que tornà de nou al Pallars, a La Pobla de Segur, on residí fins a la seva mort, el 1960.


* * * * * 

El modernismo no siempre es obra de grandes arquitectos ni siempre son grandes obras, a veces, hay que mencionar el buen trabajo de maestros de obra locales, titulados o no, como es el caso de

JACINTO GÓMEZ PORTELLA

llamado "El Carlista", con obras en los dos Pallars, comarcas del Pirineo de Lleida.

Jacint Gómez nació en Madrid en 1876, su padre era un capitán carlista y su madre, Concepció Portella, era hija de Bretui. Su madre, Jacinto y su hermana regresaron al Pallars, abandonando a su padre. 

Jacint se estableció en Francia, en la zona de Perpiñán y Ceret, hasta que regresó de nuevo al Pallars, en La Pobla de Segur, en donde permaneció hasta su muerte acaecida en 1960.

* * * * *

Art Nouveau buildings are not always projected by great architects, sometimes it is necessary to mention the good work of local buildmasters, qualified or not, as is the case of

JACINTO GÓMEZ PORTELLA

called "El Carlí", with works in both Pallars, counties of the Pyrenees of Lleida.

Jacint Gómez was born in Madrid in 1876, his father was a Carlist captain and his mother, Concepció Portella, was born in Bretui. His mother, Jacinto, and his sister returned to Pallars, abandoning his father.

Jacint settled in France, in the Perpignan and Ceret area, until he returned again to Pallars, in La Pobla de Segur, where he remained until his death in 1960.

(fotos: Valentí Pons Toujouse)

* * * * *


dilluns, 4 de maig del 2020

TOBOGANS DE FIRA

En les fires, exposicions i festes era comú de veure des d'inicis del segle XX un tobogan gegant.

Es tractava d'una carcassa troncocònica de fusta o metall amb una o dues estructures helicoïdals, una la lliscant i l'altre una escala per accedir a la part superior, encara que en alguns, com el del Saturno Park es podia pujar mitjançant un ascensor.

Els tobogans gegants d'aquesta classe es van utilitzar fins als anys 1960's.

Passem a detallar-ne alguns, per any

* * * * *

En las ferias, exposiciones y fiestas era común desde inicios del siglo XX la atracción de un tobogán gigante.

Se trataba de un armazón troncocónico de madera o metal con una o dos estructuras helicoidales, una la deslizante y la otra una escalera para acceder a la parte superior, aunque en algunos casos, como el del Saturno Park se podía subir mediante un ascensor.

Los toboganes gigantes de esta clase se utilizaron hasta los años 1960 's.

Pasamos a detallar algunos, por año


VALÈNCIA 
Platja de la Malvarrosa
v.1900


XIXON / GIJÓN
L'anomenat "TOTOJOAN"
projecte de l'arquitecte Manuel del Busto
1908


MADRID
Jardines del Buen Retiro
Toboggan
Empresa Pamplona


(nota de premsa: Nuevo Mundo, 02-04-1908)

BARCELONA
Saturno Park (La Ciutadella)
Tres canals, ascensor per pujar
1908


PAMPLONA
San Fermín, 1908
Toboggan
Empresa Pamplona
Fuster: Secundino Erroz







VALÈNCIA
Exposicó Regional, 1909
"La Glissoire Roulant"
Constructor: Vicente Ferrer Ballester
Enginyer: José Martínez Roca
Propietari: Julio Balanzà
Altura: 16m





CASTELLÓ DE LA PLANA
Parc Ribalta
s/f


SARAGOSSA / ZARAGOZA
Ferial
1931


PALMA (DE MALLORCA)
Fira del Ram
1932


SEVILLA
Prado de San Sebastián
Empresa Pamplona
1940's


LLEIDA
1940's
Rambla d'Aragó


Institut d'Estudis Ilerdencs





MÀLAGA / MÁLAGA
Feria de Martiricos


VILLENA
1958-1959


Altres estructures similars:



ROUBAIX (França)
Exposició 1911


















dijous, 27 de febrer del 2020

EL PALLARS - modernisme popular - "El Carlí"

El modernisme no sempre és obra de grans arquitectes ni sempre són grans obres, a vegades, cal esmentar la bona feina de mestres d'obra locals, titulats o no, com és el cas de 

JACINT GÓMEZ PORTELLA

anomenat "El Carlí", amb obres en els dos Pallars.

Desconeixem les dates de naixement i defunció d'aquest constructor de La Pobla de Segur. El seu lloc de naixement també és incert, en alguns llocs consta com Casa Peret de Bretui (Baix Pallars) i en d'altres Sort, la capital del Pallars Sobirà.

També es diu que va traballar a França.

* * * * * 

El modernismo no siempre es obra de grandes arquitectos ni siempre son grandes obras, a veces, hay que mencionar el buen trabajo de maestros de obra locales, titulados o no, como es el caso de

JACINTO GÓMEZ PORTELLA

llamado "El Carlista", con obras en los dos Pallars, comarcas del Pirineo de Lleida.

Desconocemos las fechas de nacimiento y fallecimiento de este constructor de La Pobla de Segur. Su lugar de nacimiento también es incierto, en algunos lugares consta como Casa Peret de Bretui (Baix Pallars) y en otros Sort, la capital del Pallars Sobirà.

También se dice de él que trabajó en Francia.

* * * * *

Art Nouveau buildings are not always projected by great architects, sometimes it is necessary to mention the good work of local buildmasters, qualified or not, as is the case of

JACINTO GÓMEZ PORTELLA

called "El Carlí", with works in both Pallars, counties of the Pyrenees of Lleida.

We do not know the dates of birth and death of this builder of La Pobla de Segur. Its birthplace is also uncertain, maybe Casa Peret, in Bretui (Baix Pallars) or Sort, the capital of Pallars Sobirà.

It is also said that he worked in France.

(fotos: Valentí Pons Toujouse)

* * * * *

Algunes de les seves obres, modernistes o no.


LA POBLA DE SEGUR





SORT


(Veure




ESTERRI D'ÀNEU


GERRI DE LA SAL

(foto cedida per Matias Marzo Usón)


dimarts, 7 de gener del 2020

BALAGUER - Cal Comabella


(més fotos al final de l'article - fotos al final del artículo)


El proppassat mes de desembre vam passar un cap de setmana a Balaguer on van estatjar-nos a Cal Comabella.

Cal Comabella és un edifici de transició entre el modernisme i el noucentisme projectat per l'arquitecte Ignasi de Villalonga i construït entre els anys 1918 i 1921.

Pertanyia al Doctor Comabella el qual tenia la seva residència i despatx al pis principal. La  resta de pisos estaven destinats a lloguer.

Ignasi de Villalonga Casañés (1887-1970) es va titular com a arquitecte a l'Escola de Barcelona el 1913. Va ser arquitecte municipal de Tàrrega i de Balaguer i provincial de Lleida, és en aquesta província on construirà tot un seguit de Grups Escolars o d'Escoles Mixtes com ara les d'Àger, la pròpia Balaguer, Cervera, Artesa de Lleida, Vinaixa, Vallfogona de Balaguer, Arties, etc. Va arribar a ser alcalde provisional de Lleida.

El pis del doctor actualment està destinat a apartament turístic, diguem-ne que són uns "apartaments amb encant". Conserven part del mobiliari i decoració originals que combinen amb altres de funcionals. El pis consta de tres suites totes àmplies i molt ben equipades. Te l'entrada pel carrer del Miracle i dóna per una banda a la cèntrica Plaça del Mercadal i per l'altra al riu Segre i a l'eixample balaguerí. En aquesta banda de riu té una galeria que dóna a l'antic pas de muralla.

Combina, com l'edifici, elements modernistes com ara els terres de mosaic hidràulic, molt curiosos, i la forma de les finestres i obertures amb altres de noucentistes com la decoració dels sostres i els vitralls que omplen les finestres.

Una molt bona recomanació.

* * * * *

El pasado mes de diciembre pasamos un fin de semana en Balaguer donde nos alojamos en Cal Comabella.

Cal Comabella es un edificio de transición entre el modernismo y el novecentismo proyectado por el arquitecto Ignacio de Villalonga y construido entre los años 1918 y 1921.

Pertenecía al Doctor Comabella el cual tenía su residencia y despacho en el piso principal, mientras que los otros pisos los destinó a alquiler.

Ignacio de Villalonga (1887-1970) se tituló como arquitecto en la Escuela de Barcelona en 1913. Fue arquitecto municipal de Tàrrega y de Balaguer y provincial de Lleida, en esta provincia proyectó una serie de Grupos Escolares o de Escuelas Mixtas como las de Àger, la propia Balaguer, Cervera, Artesa de Lleida, Vinaixa, Vallfogona de Balaguer, Arties, etc. Llegó a ser alcalde provisional de Lleida.

El piso del Doctor actualmente está destinado a apartamento turístico, digamos que son unos "apartamentos con encanto". Conservan parte del mobiliario y decoración originales que combinan con otros funcionales. El piso consta de tres suites amplias y muy bien equipadas. Tiene la entrada por la calle del Miracle y da por un lado a la céntrica Plaça del Mercadal y por el otro al río Segre y al Ensanche. En la parte que da al río tiene una galería que da al antiguo paso de muralla.

Combina, así como el edificio, elementos modernistas como los suelos de mosaico hidráulico, muy curiosos, y la forma de las ventanas y oberturas con otros de novecentistas como la decoración de los techos y los vitrales que llenan las ventanas.

Una muy buena recomendación.

* * * * *

Last December we spent a weekend in Balaguer where we stayed in Cal Comabella.

Cal Comabella is a building of transition between Catalan Art Nouveau and Noucentisme designed by the architect Ignacio de Villalonga and built between 1918 and 1921.

It belonged to Doctor Comabella, who had his residence and medical office on the main floor, while the other flats were for rent.

Ignacio de Villalonga (1887-1970) qualified as an architect at the School of Barcelona in 1913. He was a municipal architect in Tàrrega and Balaguer and provincial in Lleida, in this province he designed a series of School Groups or Mixed Schools such as those in Àger , Balaguer, Cervera, Artesa de Lleida, Vinaixa, Vallfogona de Balaguer, Arties, etc. He became provisional mayor of Lleida.

The Doctor's apartment is currently destined for a tourist apartment, let's say they are "charming apartments". They retain some of the original furniture and decoration that they combine with other functional ones. The apartment consists of three spacious suites very well equipped. It has the entrance by the street of the Miracle and gives on the one hand to the central Plaça del Mercadal and on the other hand to the river Segre and the Ensanche. In the river part there is a gallery that connects to the old passage of wall.

It combines, as well as the building, AN elements such as the hydraulic mosaic floors, very curious, and the shape of the windows and openings with others of the Noucentisme, such as the decoration of the ceilings and the stained glass windows that fill the windows.

A very good recommendation.

(fotos: Valentí Pons i Victoria Iturbe)