Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Euskadi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Euskadi. Mostrar tots els missatges

dilluns, 17 d’abril del 2023

Sagnier i possibles Sagnier's





A Barcelona hi ha una obra al carrer Diputació que presenta un balcó singular, acabat per ambdós costats per una mena de lleó. L'edifici és obra de l'Enric Sagnier del 1899/1901.

A Donostia hi ha una torre que sempre s'ha adjudicat a Sagnier . La seva forma ens remet a l'arquitecte, però cal destacar que el balcó es repeteix.

A València hi ha les cases Manuel Gómez, conegudes també com a Cases Sagnier, l'arquitecte de les quals és Francesc Móra, però si ens fixem es repeteix el balcó, cosa que ha fet que molt s cops se li atribueixin a Sagnier les cases o que, com a mínim, es digui que hi va col·laborar. La resta de l'edifici també és molt Sagnier.

Continuarem amb aquest tema.

* * * *

En Barcelona hay una obra en la calle Diputació que presenta un balcón singular, en ambos extremos acaba con la figura de una especie de león. El edificio es obra de Enric Sagnier de 1899/1901.

En Donostia hay una torre que siempre se ha adjudicado a Sagnier. Su forma nos remite al arquitecto, pero cabe destacar que el balcón se repite

En Valencia están las casas Manuel Gómez, conocidas también como Casas Sagnier, cuyo arquitecto es Francisco Mora, pero si nos fijamos se repite el balcón, lo que ha hecho que muchas veces se le atribuyan a Sagnier las casas o que, como mínimo, se diga que colaboró en ellas. El resto del edificio es también muy Sagnier.

Continuaremos con este tema.

Barcelona

Donostia

València



divendres, 20 de març del 2020

QUIOSCOS DE MÚSICA - KIOSKOS

Alguns quioscos de música de l'època modernista:

CATALUNYA

SABADELL

desaparegut

TERRASSA

desaparegut

ARAGÓ

SARAGOSSA



CANTÀBRIA 

CASTRO-URDIALES



CASTELLA-LA MANXA

ALBACETE



GUADALAJARA



EUSKADI

DONOSTIA-SAN SEBASTIÁN










divendres, 14 de juny del 2019

DONOSTIA - Prim, 28

DONOSTIA/SAN SEBASTIÁN
C/ Prim, 28
Arq.: Luis Elizalde
Casa Casaus y Oyarbide
1906-08 (modificada el 1926)










  
 (fotos: Valentí Pons Toujouse)

dissabte, 11 d’agost del 2018

DONOSTIA - Garibai

Vacances a Donostia-San Sebastián:

Casa Francisco Lerchundi
Arquitecte: Ramón Cortázar
c/ Garibai, 21
Donostia-San Sebastián (Euskadi)
1903-04

fotos: Valentí Pons Toujouse









diumenge, 28 d’agost del 2016

DONOSTIA - cementiri

Al cementiri de Polloe de Sant Sebastià (Donostia) podem observar aquesta sepultura realitzada per l'escultor marbrista Tomás Altuna el 1907.

En ella hi ha una creu on va creixent l'heura i unes flors enfiladisses, però l'element més notori és l'escultura d'una dona que plora la mort dels seus.
L'escultura presenta una clara influència de l'obra de Josep Llimona.



En el cementerio de Polloe de San Sebastián (Donostia) podemos observar esta sepultura realizada por el escultor marmolista Tomás Altuna en 1907.

En ella hay una cruz en la cual va creciendo la hiedra además de unas flores trepadoras, pero el elemento más destacable es la escultura de una mujer que llora la muerte de los suyos.

La escultura presenta una clara influencia de la obra de Josep Llimona.



In the cemetery of Polloe at San Sebastian (Donostia) we can see this burial created by the marble sculptor Tomas Altuna in 1907.

There is a cross on which ivy grows along with some climbing flowers, but the most notable feature is the sculpture of a woman  weeping for his family.


The sculpture shows a clear influence of the work of Josep Llimona.

dissabte, 19 de desembre del 2015

Bones Festes ¡¡¡

Bon Nadal i Feliç 2016
Merry Christmas and a Happy New Year
Feliz Navidad y Próspero 2016
Zorionak eta Urte Berri On






Quiosc de Música
Donostia-San Sebastián
Ricardo Magdalena, 1907

dissabte, 2 d’agost del 2014

LAZKAO - Cementiri

L’arquitecte Guillermo Eizaguirre Ayestarán és un altre dels que van conrear el modernisme a Euskadi, en aquest cas, en la província de Guipúscoa.

Fill del mestre d’obres Julián Eizaguirre

 (vegi’s article:


Guillermo va néixer a Tolosa el 1878, localitat on va desenvolupar gran part de la seva obra i de la que va ser arquitecte municipal i on també moriria el novembre del 1933. El 1904 havia obtingut el títol per l’Escola de Madrid.

L’obra modernista de Guillermo Eizaguirre es pot localitzar, a banda de Tolosa, a Donostia (Sant Sebastià), Errezil i Beasain, a més del cas que ens ocupa a Lazkao.

El cementiri de Lazkao presenta dos pavellons independents units per una fina i delicada tanca. Alineat en el centre de la tanca s’alça, a l’interior del recinte, la capella. Els pavellons són idèntics i simètrics i gran part de la seva façana és ocupada per la típica finestra Sezession. Aquest conjunt és un dels darrers de l’etapa modernista d’aquest arquitecte, donat que, sobretot, arran del Congrés d’Arquitectes de Sant Sebastià del 1915, molts, Guillermo inclòs, es van decantar cap a l’estil regionalista.

El cementiri és del 1918 i es troba apartat del centre de la localitat, al barri de Lazkaomendi.





El arquitecto Guillermo Eizaguirre Ayestarán es otro de los que cultivaron el modernismo en Euskadi, en este caso, en la provincia de Guipúzcoa.

Hijo del maestro de obras Julián Eizaguirre

  (véase artículo:

Guillermo nació en Tolosa en 1878, localidad en la que desarrolló gran parte de su obra y de la que fue arquitecto municipal y en donde también moriría en noviembre de 1933. En 1904 había obtenido el título por la Escuela de Madrid.
La obra modernista de Guillermo Eizaguirre se puede localizar, aparte de Tolosa, en Donostia (San Sebastián), Errezil y Beasain, además del caso que nos ocupa en Lazkao.

El cementerio de Lazkao presenta dos pabellones independientes unidos por una fina y delicada verja. Alineado en el centro del muro de cierre se levanta, en el interior del recinto, la capilla. Los pabellones son idénticos y simétricos y gran parte de su fachada está ocupada por la típica ventana Sezession. Este conjunto es uno de los últimos de la etapa modernista de este arquitecto, dado que, sobre todo, a raíz del Congreso de Arquitectos de San Sebastián de 1915, muchos, Guillermo incluido, se decantaron hacia el estilo regionalista.


El cementerio es del 1918 y se encuentra apartado del centro de la localidad, en el barrio de Lazkaomendi.

divendres, 1 de març del 2013

GETXO - Chalet Sanjinés


A Getxo, al Paseo del Puerto,  l'arquitecte Mario Camiña va realitzar una sèrie de xalets influenciats per la sezession austríaca entre els que cal esmentar el Chalet Cristóbal Sanjinés i el Chalet Juan Santisteban. Es van construir entre els anys 1906 i 1908.

Aquestes construccions van ser reproduïdes en les principals revistes d'arquitectura de l'època: "Arquitectura y Construcción", "Pequeñas monografías de arte". Això, però, no ha contribuït a la seva pervivència en el temps, ja que o han estat destruïdes completament o han estat totalment desfigurades com és el cas de la reproduïda aquí.

Mario Camiña (Bilbao, 1860- Bilbao, 1925) es va titular a l'Escola d'Arquitectura de Madrid el 1895 i va treballar sempre per la província de Biscaia de la qual n'era l'arquitecte provincial (anys 1902 a 1922), encara que també té alguna obra per Àlaba.

El seu estil inicial està fortament influenciat pel corrent austríac. La seva obra més destacada és el Sanatori Infantil de Gorliz (1910-1919) on es preveu un racionalisme constructiu que s'avança a futures construccions.



En Getxo, en el Paseo del Puerto, el arquitecto Mario Camiña realizó una serie de chalets influenciados por la Sezession austriaca entre los que cabe mencionar el Chalet Cristóbal Sanjinés y el Chalet Juan Santisteban. Se construyeron entre los años 1906 y 1908.

Estas construcciones fueron reproducidas en las principales revistas de arquitectura de la época: "Arquitectura y Construcción", "Pequeñas monografías de arte". Esto, sin embargo, no ha contribuido a su pervivencia en el tiempo, ya que o han desaparecido o han sido totalmente desfiguradas como es el caso de la reproducida aquí.

Mario Camiña (Bilbao, 1860 - Bilbao, 1925) se tituló en la Escuela de Arquitectura de Madrid en 1895 y trabajó siempre en la provincia de Vizcaya de la cual era el arquitecto provincial (años 1902 a 1922), aunque también tiene alguna obra por Álava.

Su estilo inicial está fuertemente influenciado por la corriente austríaca. Su obra más destacada es el Sanatorio Infantil de Gorliz (1910-1919) donde se prevé un racionalismo constructivo que se adelanta a futuras construcciones.


divendres, 1 de febrer del 2013

BILBAO - Chalet de Ocio

A Bilbao, a la confluència dels carrers Elkano i Rodríguez Arias, el càntabre Leonardo Rucabado va dissenyar aquest xalet per a Enrique de Ocio el 1909.

La construcció, actualment desapareguda, es va enllestir el 1910.

Respon a la tipologia de “torre” i té uns certs trets gaudinians en el tractament de la pedra de la façana (ens recorda a la Torre de Bellesguard) i en l’ús de ceràmica de colors que es manifesta  majoritàriament en l’agulla que remata la torre, però també en el capcer i en la petita xemeneia. El teulat presenta un dibuix a la manera de les esglésies de l’Imperi austro-hongarès. Les tribunes-miradors del primer pis tenen característiques gairebé racionalistes.

Rucabado ens mostra aquí la influència que va rebre en els seus anys d’estudis a Barcelona, ciutat on es va titular el 1900 com a arquitecte i el 1904 com a enginyer industrial.

Aquest arquitecte ens deixà bones mostres de modernisme Sezession en els panteons que va projectar en el cementiri de La Ballena (Castro Urdiales)

Poc a poc Rucabado abandonà el modernisme i es decantà cap a l’estil regionalista “montañés” propi de les seves terres.

(foto apareguda en la revista Arquitectura y Construcción, maig de 1915)

En Bilbao, en la confluencia de las calles Elkano y Rodríguez Arias, el cántabro Leonardo Rucabado diseñó este chalet para Enrique de Ocio en 1909.

La construcción, actualmente desaparecida, se terminó en 1910.

Responde a la tipología de "torre" y tiene ciertos rasgos gaudinianos en el tratamiento de la piedra de la fachada (nos recuerda a la Torre de Bellesguard) y en el uso de cerámica de colores que se manifiesta  mayoritariamente en la aguja que remata la torre, pero también en el hastial y en la pequeña chimenea. El tejado presenta un dibujo a la manera de las iglesias del Imperio austro-húngaro. Las tribunas-miradores del primer piso tienen características casi racionalistas.

Rucabado nos muestra aquí la influencia que recibió en sus años de estudios en Barcelona, ciudad donde se tituló en 1900 como arquitecto y en 1904 como ingeniero industrial.

Este arquitecto nos dejó buenas muestras de modernismo Sezession en los panteones que proyectó en el cementerio de La Ballena (Castro Urdiales)

Poco a poco Rucabado abandonó el modernismo y se decantó hacia el estilo regionalista montañés propio de sus tierras.

dijous, 1 de novembre del 2012

DONOSTIA - Prim, 10


A Donostia-Sant Sebastià es troben diversos exemples d'edificis modernistes, la majoria d'ells projectats pels arquitectes Luis Elizalde o Ramón Cortázar.

Se solen trobar dintre l'anomenada "Àrea Romàntica".

En aquest cas hem escollit la casa que es troba al carrer Prim, 10 a tocar de la Plaza de Bilbao. La casa en si és eclèctica, però té una magnífica porta modernista la qual no és un afegit posterior, sinó que ja es troba dibuixada en el projecte original.

La casa era propietat de Vicente Mendizábal i la va bastir el mestre d'obres Pedro de Aristegui el 1905.



En Donostia-San Sebastián se encuentran varios ejemplos de edificios modernistas, la mayoría de ellos proyectados por los arquitectos Luis Elizalde o Ramón Cortázar.

Se suelen encontrar dentro la llamada "Área Romántica".

En este caso hemos elegido la casa que se encuentra en la calle Prim, 10 junto a la Plaza de Bilbao. La casa en sí es ecléctica, pero tiene una magnífica puerta modernista la cual no es un añadido posterior, sino que ya se encuentra dibujada en el proyecto original.

La casa era propiedad de Vicente Mendizábal y la construyó el maestro de obras Pedro de Aristegui en 1905

dissabte, 3 de desembre del 2011

GETXO - tomba Emilio Basagoiti


En el cementiri de Santa María de Getxo ens trobem aquesta tomba que sorprèn pel seu tractament volumètric.

Una parella de nens observen com dos personatges enlairen el taüt cap al cel on un àngel està esperant rebre’l.

Les figures tenen certa reminiscència a les emprades per Marià Benlliure en el panteó de Julián Gayarre (El Roncal, Navarra). Però el que emparenta més el monument amb el modernisme és la base pètria del mateix inspirat sembla en el monument que Josep Llimona va aixecar al Doctor Robert a Barcelona (1904/10).

L’escultor del conjunt és Miguel García de Salazar i es va bastir cap al 1918.




En el cementerio de Santa María de Getxo nos encontramos esta tumba que sorprende por su tratamiento volumétrico.

Una pareja de niños observan como dos personajes elevan el ataúd hacia el cielo donde un ángel está esperando recibirlo.

Las figuras tienen cierta reminiscencia a las empleadas por Mariano Benlliure en el panteón de Julián Gayarre (El Roncal, Navarra). Pero lo que permite inscribir el monumento en el modernismo es la base pétrea del mismo seguramente inspirada en el monumento que Josep Llimona levantó al Doctor Robert en Barcelona (1904/10).

El escultor del conjunto es Miguel García de Salazar y se construyó hacia 1918.

diumenge, 2 de gener del 2011

BILBAO - Muelle de Olabeaga, 22


A tocar de la Ría de Bilbao, al Muelle de Olabeaga, s'alça aquesta casa dissenyada per l'arquitecte Luis Basterra amb forta influència de l'Art Nouveau belga. Tot i que ha estat modificada, encara manté les obertures originals de la planta baixa i de la primera planta. La planta baixa es contempla com una gran arcada amb tres obertures, mentre que a la primera planta cal esmentar el cercle que envolta les finestres. La façana combina la pedra amb el maó i presenta treballs en ferro.

Luis Basterra es va titular com a arquitecte per l'Escola de Madrid el 1891




Junto a la Ría de Bilbao, en el Muelle de Olabeaga, se alza esta casa diseñada por el arquitecto Luis Basterra con fuerte influencia del Art Nouveau belga. A pesar de que ha sido modificada, aún mantiene las aberturas originales de la planta baja y de la primera planta. La planta baja se contempla como una gran arcada con tres aberturas, mientras que en la primera planta hay que mencionar el círculo que rodea las ventanas. La fachada combina la piedra con el ladrillo y presenta trabajos en hierro.

Luis Basterra se tituló como arquitecto por la Escuela de Madrid en 1891

dilluns, 5 d’abril del 2010

BILBAO - MADRID - eladio laredo



El lligam entre alguns propietaris i certs arquitectes va ser molt fort. Això es pot veure amb la relació Güell-Gaudí, família Coll Portabella - Eduard Ferrés, Ferrer-Vidal amb Sagnier, etc. Una altra d'aquestes va ser la de Luis de Ocharán y Mazas amb l'arquitecte càntabre Eladio Laredo Carranza.

En aquest cas, però, la relació no es va donar en un sol lloc, sinò que es va distribuir per tota la geografia: així hi ha cases per Madrid, per Bilbao i per Castro Urdiales (Cantàbria).

A Madrid va fer la casa modernista de la foto al Paseo Eduardo Dato (1905-06), desapareguda; la casa de Victoria amb Carrera de San Jerónimo (1907/09 amb projecte modernista) i la casa de Gran Vía, 1-3 (1916/17); a Bilbao les dues cases d'Alameda de Mazarredo,9 amb Ibáñez de Bilbao, 1-7 i Ibáñez de Bilbao, 9 (1901/04) de les quals la de l'Alameda, molt malmesa, estava inspirada amb el neogòtic, però amb clares referències modernistes i la d'Ibáñez de Bilbao és plenament neogòtica. A Castro Urdiales bastí un castell historicista (1901/13).

En molts d'aquests edificis es pot contemplar decoració ceràmica a càrrec del taller de Daniel Zuolaga.

(la foto de Madrid és gentilesa d'Óscar da Rocha; el plànol de l'edifici de l'Alameda, de l'Archivo Foral de Bizkaia)
- - -

El vínculo entre algunos propietarios y ciertos arquitectos fue muy fuerte. Se puede ver en la relación Güell-Gaudí, familia Coll Portabella - Eduard Ferrés, Ferrer-Vidal con Sagnier, etc. Otro de estos vínculos fue el que mantuvo Luis de Ocharán y Mazas con el arquitecto cántabro Eladio Laredo Carranza.

En este caso, sin embargo, la relación no se dio en un solo lugar, sino que se distribuyó por toda la geografía: así hay casas por Madrid, por Bilbao y por Castro Urdiales (Cantabria).

En Madrid hizo la casa modernista de la foto en el Paseo Eduardo Dato (1905-06), desaparecida, la casa de Victoria con vuelta a Carrera de San Jerónimo (1907/09 con proyecto modernista) y la casa de Gran Vía, 1-3 (1916/17); en Bilbao las dos casas de la Alameda de Mazarredo, 9 con Ibáñez de Bilbao, 1-7 e Ibáñez de Bilbao, 9 (1901/04) de las cuales la de la Alameda, muy deteriorada, estaba inspirada en el neogótico, pero con claras referencias modernistas y la de Ibáñez de Bilbao es plenamente neogótica. En Castro Urdiales levantó un castillo historicista (1901/13).

En muchos de estos edificios se puede contemplar decoración cerámica a cargo del taller de Daniel Zuolaga.

(la foto de Madrid es gentileza de Óscar da Rocha; el plano del edificio de la Alameda, del Archivo Foral de Bizkaia)

dissabte, 3 d’octubre del 2009

TERRASSA - DONOSTIA - Josep Llimona


Donostia Terrassa


Continuant amb les analogies, en aquest article es presenten dues obres molt similars efectuades per l'escultor Josep Llimona, una de les figures capdavanteres del modernisme escultòric.

En elles s'observa una mateix tipologia de monument: un banc gairebé idèntic amb una columna central amb capitell jònic que serveix de suport al bust de la persona objecte de l'homenatge. El cas de Donostia (Sant Sebastià) està més treballat: la meitat del fust presenta una lira la qual dóna referència a la dedicació de l'homenatjat, la basa té una làpida amb el nom del mateix i la columna s'acompanya d'una figura femenina, possible musa.

L'estàtua de Terrassa es troba en els jardins de l'Escola Industrial (carrer Colom, 1) i es dedica a Bartomeu Amat i Brugada (Barcelona, 1879 - Terrassa, 1909), director de la mateixa entre els anys 1903 i 1908, any aquesta darrer en el que renuncià al seu càrrec. L'obra és del 1913.

La de Donostia està en els jardins de la Plaza Gipuzkoa i està dedicada al compositor basc José María Usandizaga Soraluze (Donostia, 1887-1915). És de l'any 1916.

L'obra potser més important de Josep Llimona es el grup escultòric dedicat al Doctor Robert col·locat actualment en la plaça de Tetuan de Barcelona. Llimona també va fer una gran quantitat d'obres escultòriques per a panteons i que es poden observar a Barcelona, Cadaqués, Arenys de Mar, Comillas, Granollers i altres indrets.

- - -

Continuando con analogías, en este artículo se presentan dos obras muy similares efectuadas por el escultor Josep Llimona, una de las figuras más importantes del modernismo escultórico.

En ellas se observa la misma tipología de monumento: un banco casi idéntico en ambas con una columna central con capitel jónico que sirve de soporte al busto de la persona objeto del homenaje. El caso de Donostia (San Sebastián) está más elaborado: en la mitad del fuste presenta una lira que hace referencia a la dedicación del homenajeado, la base tiene una lápida con el nombre del mismo y la columna viene acompañada de una figura femenina, posible musa.

La estatua de Terrassa se encuentra en los jardines de la Escuela Industrial (calle Colom, 1) y se dedica a Bartomeu Amat i Brugada (Barcelona, 1879 - Terrassa, 1909), director de dicha Escuela entre los años 1.903 y 1.908, año en el que renunció a su cargo. La obra es del 1.913.

La de Donostia se encuentra en los jardines de la Plaza Gipuzkoa y está dedicada al compositor vasco José María Usandizaga Soraluze (Donostia, 1887-1915). Es del año 1.916.

La obra quizá más importante de Josep Llimona es el grupo escultórico dedicado al Doctor Robert colocado actualmente en la plaza de Tetuan de Barcelona. Llimona también realizó una gran cantidad de obras escultóricas para panteones i que pueden ser vistas en Barcelona, Cadaqués, Arenys de Mar, Comillas, Granollers y otras localidades.

ZESTOA - Zubimusu Auzunea, 7

Zestoa és una localitat guipuscoana famosa pel seu balneari. El fet de la seva existència motivà que a les primeries del segle XX també anessin obrint hotels encara que no van seguir l'estètica modernista. En tota la població només es troba un edifici modernista el qual ressalta bastant entre la resta de construccions, és la casa que va fer edificar José Ramón Elorza el 1907, enllestida el 1908 i coneguda com a Elortzanekoa.

La casa la va dissenyar el mestre d'obres de Tolosa Julián Eizaguirre i en ella es juga amb les decoracions geomètriques, els tríglifs austríacs i les diferents formes decoratives de les obertures segons el nivell on es troben, essent les del darrer les que prenen més força.

A banda d'aquest edifici, Zestoa bé val una visita per veure la rèplica de les pintures rupestres de la cova d'Ekain.


Zestoa (Cestona) es una localidad guipuzcoana famosa por su balneario. La existencia del mismo motivó que a principios del siglo XX también fuesen apareciendo nuevos hoteles aunque éstos no siguieron la estética modernista. En toda la población solamente se encuentra un edificio modernista el cual resalta bastante entre el resto de construcciones, se trata de la casa que mandó edificar José Ramón Elorza el 1.907, terminada el 1.908 y conocida como Elortzanekoa.

La casa la diseñó el maestro de obras de Tolosa Julián Eizaguirre y en ella se juega con las decoraciones geométricas, los triglifos austriacos y las diferentes formas decorativas de los huecos según el nivel en el que estén, siendo los del último los que toman más fuerza.

A parte de este edificio, Zestoa es digno de visitar para contemplar la réplica de las pinturas rupestres de la cueva de Ekain.