BARCELONA - Nadal a la Casa Batlló

Bon Nadal

Feliz Navidad
Merry Christmas
Zorionak

Gradació de colors

(fotos: Valentí Pons - Victoria Iturbe)

(foto: Elisabeth Figa)

SANT SADURNÍ D'ANOIA - Forja gaudiniana

Ara i abans de la casa

(fotos: Valentí Pons i Toujouse; l'antiga de Google Maps)

Sant Sadurní d'Anoia

c/ Montserrat, 89

enllaç a l'autor:  http://www.comaforjaartistica.cat/

L'altre dia a Sant Sadurní ens va cridar l'atenció un balcó que semblava tenia formes gaudinianes. A l'apropar-nos vam veure que no només el balcó sinó la porta i l'òcul semblaven inspirats en la Pedrera de Gaudí.

Al sotabalcó hi havia un anagrama amb una forja, el nom Coma i la data 2018. Cercant per Internet vaig veure que el treball correspon a Coma Forja Artística i que, sí, efectivament, com esmenta a la seva pàgina web, el treball, s'inspira en les formes de la forja de la Pedrera.

Es tracta de la rehabilitació d'una antic celler com a casa particular. En aquesta casa, segons es pot veure, s'ha enretirat la façana i ha canviat també la seva fesomia.

Us deixo un enllaç amb la pàgina de Josep Miquel Rodríguez Coma, el forjador, on podreu admirar els seus treballs.

* * * * *

El otro día en Sant Sadurní nos llamó la atención un balcón que parecía tenía formas gaudinianas. Al acercarnos vimos que no sólo el balcón sino la puerta y el óculo parecían inspirados en la Pedrera de Gaudí.

Debajo del balcón había un anagrama con una forja,  el nombre Coma y la fecha 2018. Buscando por Internet vi que el trabajo corresponde a Coma Forja Artística y que, sí, efectivamente, como menciona en su página web, el trabajo, se inspira en las formas de la forja de la Pedrera.

Se trata de la rehabilitación de una antigua bodega como casa particular. En esta casa, según se puede ver, se ha retirado la fachada y ha cambiado también su fisonomía.

Os dejo un enlace con la página de Josep Miquel Rodríguez Coma, el forjador, donde podréis admirar sus trabajos.

* * * * *

The other day in Sant Sadurní we were struck by a balcony that seemed to have Gaudinian shapes. As we got closer we saw that not only the balcony but also the door and the oculus seemed to be inspired by Gaudí's Pedrera.

Under the balcony there was an anagram with a forge, the name Coma and the date 2018. Searching the Internet I saw that the work corresponds to Coma Forja Artística and that,  indeed, as it mentions on its website, the work is inspired by the forms of the forge of La Pedrera.

It is about the rehabilitation of an old winery as a private house. In this house, as far as possible, the façade has been penetrated and its physiognomy has also changed.

I leave you a link to the page of Josep Miquel Rodríguez Coma, the forger, where you can admire his work.

BARCELONA - Antoni Gaudí - Quadra Santaló

Arxiu Municipal Barcelona - Districte de Gràcia - exp. 72/1888

Visita a Montserrat

1904

Antoni Gaudí - Gaudí (pare) - Dr. Pere Santaló - Rosa (neboa d'En Gaudí)

ABC, 28.08.1994

Arxiu Municipal Barcelona - Districte de Gràcia - exp. 72/1888

Arxiu Municipal Barcelona - Districte de Gràcia - exp. 72/1888

Arxiu Municipal Barcelona - Districte de Gràcia - exp. 72/1888

Arxiu Municipal Barcelona - Districte de Gràcia - exp. 72/1888

El 1888 Antoni Gaudí va projectar una quadra per al doctor Pere Santaló Castellví. El projecte es va presentar a l'Ajuntament de Gràcia, ja que estava en el seu territori, es va aprovar pel consistori, però sembla que finalment no es va dur a terme.

Joan Bassegoda va fer esment del "descobriment" del plànol en el diari ABC el 28/08/1994.

El doctor Pere Santaló va ser un dels pocs amics coneguts d'En Gaudí, a banda de ser el seu metge particular.

Havia nascut a Barcelona, en el carrer Arc del Teatre, el 1848. En l'epidèmia de còlera del 1860 van morir els seus pares i els seus vuit germans. Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona.

El 1888 Gaudí li va projectar aquesta quadra d'arc escarser amb sostre sostingut per bigues de fusta en el carrer Còrsega (394) tocant a Girona.

Més endavant, el 1900, Santaló va abandonar el domicili familiar de l'Arc del Teatre i es va traslladar al carrer Nou de la Rambla, 32 i el propi Gaudí es va encarregar de la reforma de l'edifici; un edifici que surt poc en les obres que sempre s'esmenten de Gaudí.

Santaló va ser qui va presentar Jujol a Gaudí, a qui havia conegut en la reforma de l'Ateneu.

Santaló també va ser qui va recomanar a Gaudí que anés a Puigcerdà a recuperar-se de les febres de Malta el 1911.

Quan va morir Gaudí, Santaló estava ingressat i la seva filla li va amagar el fet. Santaló  havia estat designat el seu marmessor testamentari.  El metge va morir el 1931.

* * * * *

En 1888 Antoni Gaudí proyectó una cuadra para el doctor Pere Santaló. El proyecto se presentó en el Ayuntamiento de Gràcia, ya que el emplazamiento pertenecía a esta villa. Se aprobó por el consistorio, pero parece que finalmente no se llevó a cabo.

Juan Bassegoda hizo mención al "descubrimiento" del plano en el diario ABC el 28/08/1994.

El doctor Pere Santaló fue uno de los pocos amigos conocidos de Gaudí, además de ser su médico particular.

Había nacido en Barcelona, ​​en la calle Arc del Teatre, en 1848. En la epidemia de cólera de 1860 murieron sus padres y sus ocho hermanos. Estudió Medicina en la Universidad de Barcelona.

En 1888 Gaudí le proyectó esta cuadra de arco escarzano con techo sostenido por vigas de madera en la calle Córcega (394) junto a Girona.

Más adelante, en 1900, Santaló abandonó el domicilio familiar del Arc del Teatre y se trasladó a la calle Nou de la Rambla, 32 y el propio Gaudí se encargó de la reforma del edificio; un edificio que no suele aparecer en la relación de las obras de Gaudí.

Santaló fue quien presentó a Jujol a Gaudí, al que había conocido en la reforma del Ateneu.

Santaló fue también quien recomendó a Gaudí que fuera a Puigcerdà para recuperarse de las fiebres de Malta (1911).

Cuando murió Gaudí, Santaló estaba ingresado y su hija no se lo mencionó hasta recuperarse. Santaló había sido designado su albacea testamentario. El doctor murió en 1931.

* * * * *

In 1888 Antoni Gaudí designed a warehouse for doctor Pere Santaló. The project was presented to the Town Hall of Gràcia, since the site belonged to this town. It was approved by the council, but it seems that it was not finally carried out.

Juan Bassegoda mentioned the "discovery" of the plan in the ABC newspaper on 08/28/1994.

Doctor Pere Santaló was one of Gaudí's few well-known friends, as well as being his personal physician.

He had been born in Barcelona, ​​​​in Carrer Arc del Teatre, in 1848. In the cholera epidemic of 1860, his parents and eight brothers died. He studied Medicine at the University of Barcelona.

In 1888, Gaudí designed this square-arched building with a roof supported by wooden beams in Carrer Córcega (394) near Girona.

Later, in 1900, Santaló left the family home in Arc del Teatre and moved to Carrer Nou de la Rambla, 32, and Gaudí himself took charge of the building's reform; a building that does not usually appear in the list of Gaudí's works.

Santaló was the one who introduced Gaudí to Jujol, whom he had met during the renovation of the Athenaeum.

Santaló was also the one who recommended Gaudí to go to Puigcerdà to recover from Malta fever in 1911.

When Gaudí died, Santaló was hospitalized and his daughter did not mention it until he recovered. Santaló had been appointed his testamentary executor. The doctor died in 1931.

BARCELONA - Carrer Escornalbou

En els darrers anys han anat desapareixen petites cases unifamiliars a Barcelona, moltes d'elles es trobaven al districte d'Horta-Guinardó.

Prenem com a exemple el carrer d'Escornalbou, al Guinardó, i escullo aquest carrer perquè fins a l'any 1922 es va anomenar precisament carrer del Guinardó.

Poso com a exemple algunes cases modernistes i altres que no ho eren, cases dissenyades per arquitectes famosos (una d'elles d'en Puig i Cadafalch) o bé d'autoconstrucció.

D'algunes d'elles queden fotos per als records; d'altres, només el plànol i d'altres no queda res, només el record dels habitants.

* * * *

En los últimos años han ido desapareciendo pequeñas casas unifamiliares en Barcelona, muchas de ellas se encontraban en el distrito de Horta-Guinardó.

Tomamos como ejemplo la calle Escornalbou, en el Guinardó, y escojo esta calle porque hasta el año 1922 se llamó precisamente calle del Guinardó.

Pongo como ejemplo algunas casas modernistas y otras que no lo eran, casas diseñadas por arquitectos famosos (una de ellas de Puig i Cadafalch) o de autoconstrucción.

De algunas de ellas quedan fotos para los recuerdo; de otras, sólo el plano y de otras no queda nada, solamente el recuerdo de los habitantes.

Núm. 16

Casa Francesc Alargé Aulet

arquitecte: Pere Bosch Cardellach

data: 1917

Núm. 30

La Casa Encantada

arquitecte: -

data: -

Núm. 36

Villa Mar (Enrique Castel)

arquitecte: Josep Puig i Cadafalch

data: 1909-2005

(foto: Valentí Pons Toujouse)

Núm. 37

Villa Carmen (on va viure Frederica Montseny)

arquitecte: -

data: 1914

Núm. 47

Villa Raimunda

arquitecte: -

data: -

(foto: Valentí Pons Toujouse)

Núm. 58-60

Casa Ramon Roig Robert

arquitecte: Pere Bosch Cardellach

data: 1899

Núm. 64

Casa 

arquitecte: -

data: - (enderrocada cap al 2016)

(foto: Valentí Pons Toujouse)

Ferdinand Cheval - Le Palais Ideal

-veure l'explicació després de les fotos- 

-ver explicación después de las fotos-

fotos: Valentí Pons Toujouse

L'altra dia veient la pel·lícula sobre el carter Cheval, em vaig recordar de la visita que vam fer fa uns anys al seu Palau Ideal.

El Palau Ideal (Palais Ideal) es troba a Hauterives, al departament de la Droma, regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Ferdinand Cheval (1836-1924) era el carter del poble i anava a repartir les cartes per tota la contrada. En els seus passejos observant pedres de formes estranyes,  s va recordar d'un somni que havia tingut de construir un palau màgic i va decidir dur-lo a terme emprant aquestes pedres.

Si veia una pedra que li agradava l'agafava i en acabar la jornada anava a recollir pedres amb el seu carretó.

Per al seu palau, bé, per al palau que volia dedicar a la seva filla, Amèlie, anava prenent idees de les revistes que repartia i que anava fullejavant i de les postals de l'estranger que rebien els clients.

Va fer tot un compendi d'aquestes idees en el Palau, a més d'incloure personatges famosos (Cèsar, Vercingetòrix, Arquímedes, etc), alguns simulant una mena de moais en l'entrada; animals (pelicans, elefant, gossos, ocells, etc) i frases lapidàries.

El Palau es fet de pedra, ferros i filferros units amb pedretes i argamassa.

Quan van morir primer la seva filla, amb 15 anys,  i, després, la seva segona muller, ell va continuar amb la idea i finalment al cap de 33 anys va enllestir el Palau i va esculpir un desafiament "1879-1912, 10.000 dies, 93.000 hores, 33 anys de dificultats. Si hi ha algú més obstinat que jo, que es posi mans a l'obra".

No content amb això i, com que no li van donar permís per fer-hi els enterraments de la família, va construir el seu panteó en el cementiri del poble en el lloc on estava enterrada Amèlie. Les obres de la tomba van durar 8 anys.

Cheval, sense estudis d'arquitectura, va ser capaç d'enlairar aquest castellet, monument nacional francès des del 1969, exemple d'art naïf. La seva il·lusió i la seva perseverança són dignes d'homenatge.

* * * *

El otro día viendo la película sobre el cartero Cheval, me acordé de la visita que hicimos hace unos años a su Palacio Ideal

El Palacio Ideal (Palais Ideal) se encuentra en Hauterives, en el departamento de Drôma, región de Auvernia-Ródano-Alpes

Ferdinand Cheval (1836-1924) era el cartero del pueblo y repartía las cartas por toda la comarca. En sus paseos bservando piedras de formas extrañas, recordó un antiguo sueño que tuvo sobre construir un palacio mágico y decidió realizarlo utilizando las piedras del lugar.

Si veía una piedra que le gustaba la recogía y al terminar la jornada iba a recoger piedras con su carretilla.

Para su palacio, bueno, para el palacio que quería dedicar a su hija, Amèlie, tomaba ideas de las revistas que repartía y que hojeaba y de las postales del extranjero que recibían los clientes.

Realizó todo un compendio de estas ideas en el Palacio, además de incluir a personajes famosos (César, Vercingetorix, Arquímedes, etc), algunos simulando una especie de moais en la entrada; animales (pelicano, elefante, pájaros, perros, etc) y frases lapidarias.

El Palacio está hecho de piedra, hierros y alambres unidos con piedrecitas y argamasa.

Cuando murieron su hija, con 15 años, y, después, su segunda esposa, él continuó con la idea y finalmente a los 33 años terminó el Palacio y esculpió un desafío "1879-1912, 10.000 días, 93.000 horas, 33 años de dificultades. Si hay alguien más empeñado que yo, que ponga manos a la obra".

No contento con esto y, como no le dieron permiso para realizar los entierros de la familia en él, construyó un panteón en el cementerio del pueblo en el lugar en donde estaba enterrada Amèlie. Las obras de la tumba duraron 8 años.

Cheval, sin estudios de arquitectura, fue capaz de construir esta pequeño castillo, monumento nacional francés desde 1969, ejemplo de arte naif. Su ilusión y su perseverancia son dignos de homenaje.

* * * *

The other day watching the movie about the postman Cheval, I remembered the visit we made a few years ago to his Ideal Palace

The Ideal Palace (Palais Ideal) is located in Hauterives, in the Drôma department in the Auvergne-Rhône-Alpes region

Ferdinand Cheval (1836-1924) was the town postman and delivered letters throughout the country. On his walks he looked at strangely shaped stones and he decided to make a palace with them just as he had dreamed for several years.

If he saw a stone that he liked he would pick it up and at the end of the day he would go pick up stones with his wheelbarrow.

For his palace, well, for the palace that he wanted to dedicate to his daughter, Amèlie, he took ideas from the magazines that he distributed and that he watched through and from the postcards that clients received from abroad.

He made a complete compendium of these ideas in the Palace, in addition to including famous people (César, Vercingetorix, Archimedes, etc), some simulating a kind of moai at the entrance; animals (pelican, elephant, birds, dogs, etc) and lapidary phrases.

The Palace is made of stone, iron and wire joined with pebbles and mortar.

When his daughter died, at the age of 15, and, later, his second wife, he continued with the idea and finally, at the age of 33, he finished the Palace and sculpted a challenge "1879-1912, 10,000 days, 93,000 hours, 33 years of difficulties If there is someone more determined than me, let them get to work."

But, as he was not given permission to carry out family burials in it, he built a tomb in the village cemetery on the spot where Amèlie was buried. The works of the tomb lasted 8 years.

Cheval, without architectural studies, was able to build this small castle, a French national monument since 1969, an example of naive art. His enthusiasm and his perseverance are worthy of tribute.