Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Víctor Beltrí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Víctor Beltrí. Mostrar tots els missatges

dissabte, 7 de maig del 2016

BARCELONA - casa Pia Batlló (2)

La casa Pia Batlló, de la qual ja vam parlar en l'article


és una de les mostres més reixides de l'arquitecte Josep Vilaseca. Es podria enquadrar en el primer modernisme de clara filiació gòtica.

Tant Vilaseca com Domènech i Montaner van ser els professors més joves de la primera etapa de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i influiren en tots els arquitectes del modernisme. La influència de Vilaseca es pot veure per exemple en Víctor Beltrí, artífex principal del modernisme a la zona de Múrcia.

En la casa Batlló podem veure els primers elements modernistes: ús de tribunes laterals que acaben en miradors de ferro forjat, vidre i ceràmica vidriada, tribuna central amb balconada superior, esgrafiats amb al·lusions al gòtic venecià i sobretot en l'ús d'una rica ornamentació inspirada en la Natura.  L'interior de la casa també presenta una rica decoració.

Seguidament fem una mostra de la fauna real o mitològica que es troba a la façana: un gos, grius (que com podem veure van ser dissenyats tots ells pel propi Vilaseca), dracs en diferents postures, insectes com ara llagostes i libèl·lules, caragols, àligues, ànecs, serps, un mico volador matant una serp, llangardaixos i els típics ratpenats.

(De Vilaseca també podeu veure com va decorar un cotxe a:


* * * * *  
La casa Pia Batlló, de la que ya hablamos en el artículo


es una de las muestras más sobresalientes del arquitecto Josep Vilaseca. La podríamos encuadrar en el primer modernismo de clara filiación gótica.

Tanto Vilaseca como Domènech i Montaner fueron los profesores más jóvenes de la primera etapa de la Escuela de Arquitectura de Barcelona e influyeron en todos los arquitectos posteriores del modernismo. La influencia de Vilaseca se puede ver por ejemplo en Víctor Beltrí, artífice principal del modernismo en la zona de Murcia.

En la casa Batlló podemos ver los primeros elementos modernistas: uso de tribunas laterales rematadas en miradores de hierro forjado, vidrio y azulejos, tribuna central con balcón superior, esgrafiados con alusiones al gótico veneciano y sobre todo en el uso de una rica ornamentación inspirada en la Naturaleza. El interior de la casa también presenta una rica decoración.

Seguidamente hacemos una muestra de la fauna real o mitológica que se encuentra en la fachada: un perro, grifos (que como podemos ver fueron diseñados todos ellos por el propio Vilaseca), dragones en diferentes posturas, insectos como saltamontes y libélulas, caracoles , águilas, patos, serpientes, un mono volador matando una serpiente, lagartos y los típicos murciélagos.

(podéis ver como Vilaseca decoró un coche en:



* * * * *
Pia Batlló house, which we discussed in the article


is one of the most outstanding examples of the architect Josep Vilaseca. We could frame in the first Catalan Art Nouveau with a clear Gothic influence.

Both Vilaseca as Domènech i Montaner were the youngest professors at the first stage of the School of Architecture of Barcelona and influenced all subsequent architects of Art Nouveau. Vilaseca's influence can be seen for example in Victor Beltrí, perhaps the main architect of Art Nouveau in the Spanish region of Murcia.

In the Casa Batllo we can see the first AN elements: use of side galleries topped in viewpoints made of wrought iron, glass and tiles, central grandstand with upper balcony, sgraffiti with allusions to the Venetian Gothic and especially in the use of a rich ornamentation inspired in Nature. The interior of the house also has a rich decoration.

Then do a sample of real or mythological fauna found on the facade: a dog, griffin (as we see were all designed by Vilaseca), dragons in different poses, insects like grasshoppers and dragonflies, snails, eagles , ducks, snakes, a flying monkey killing a snake, lizards and the typical Vilaseca's bats.

(You can also see how Vilaseca decorated a car:


****

Article relacionat:

Víctor Beltrí

https://vptmod.blogspot.com.es/2013/04/arquitecte-victor-beltri.html

****



























dissabte, 12 de desembre del 2015

TORTOSA - xalet Arasa (Pau Monguió)



Si l'altra dia parlàvem sobre una obra de Pau Monguió molt ben conservada a Terol


avui ens referirem a una altra que es troba en un estat força lamentable a Tortosa: la glorieta del xalet Arasa, a la Carretera Simpàtica.

Pau Monguió entre els anys 1898 i 1925 anava residint entre Tortosa i Terol, localitats on va ocupar diferents càrrecs: arquitecte municipal, professor d'Arts, arquitecte provincial, etc.

Entre els anys 1921 i 1923 va projectar a Tortosa una sèrie d'edificacions en un modernisme tardà força interessant: l'escalinata i l'estany del Parc Teodor González, la casa Piñana i el que ens serveix de referència: el llac artificial i glorieta del xalet que fou del pintor Ferran Arasa Subirats i encara de la seva família.

Ferran Arasa amb la glorieta al seu darrere


Ferran Arasa i Subirats va ser un pintor paisatgista tortosí (Tortosa, 1905 - Barcelona, 1992) que exposà per primera vegada a Tortosa el 1926.

La glorieta o templet presenta una escalinata d'accés similar a la del Parc, està recoberta de rocalla i té una cúpula d'escates ceràmiques.

Actualment del llac ja no resta res, és un herbam. La rocalla s'està desprenent i de la cúpula en falta més de la meitat, amb trossos de ceràmica escampats pel terra. Les fotografies de l'arquitecte Antoni López Daufí ens poden servir d'il·lustració del seu estat.





És una llàstima l'estat deplorable en què es troba aquest exemple de paisatgisme modernista d'un dels arquitectes més rellevants de Tortosa i, a més, sent el jardí d'una casa que va pertànyer a un tortosí il·lustre. A més hem de ressaltar que la casa es troba protegida pel Catàleg de Patrimoni de la Ciutat.

La Carretera Simpàtica, projectada a finals del s XIX per l'arquitecte Víctor Beltrí (1), està flanquejada per una sèrie de torres essent el xalet Arasa una de les poques de principis de S XX.

Esperem que no passi com altres construccions de l'època ja desaparegudes a Tortosa  com ara el Cafè Royal, l'edifici de la Creu Roja, el del Banc d'Aragó i la Casa Fernando Pallarés.

Més informació de Tortosa i comarca a :




Si el otra día hablábamos sobre una obra de Pablo Monguió muy bien conservada en Teruel


hoy nos referiremos a otra que se encuentra en un estado bastante lamentable en Tortosa: la glorieta del chalet Arasa, en la Carretera Simpática.

Pablo Monguió, entre los años 1898 y 1925 iba residiendo entre Tortosa y Teruel, localidades donde ocupó diferentes cargos: arquitecto municipal, profesor de Artes, arquitecto provincial, etc.

Entre los años 1921 y 1923 proyectó en Tortosa una serie de edificaciones en un modernismo tardío muy interesante: la escalinata y el estanque del Parque Teodoro González, la casa Piñana y lo que nos sirve de referencia: el lago artificial y glorieta del chalet que fue del pintor Ferran Arasa Subirats, y todavía de su familia.

Ferran Arasa y Subirats fue un pintor paisajista tortosino (Tortosa, 1905 - Barcelona, ​​1992) que expuso por primera vez en Tortosa en 1926.

La glorieta o templete presenta una escalinata de acceso similar a la del Parque, está recubierta de rocalla y tiene una cúpula de escamas cerámicas.

Actualmente del lago ya no queda nada, está repleto de maleza. La rocalla se está desprendiendo y de la cúpula falta más de la mitad, encontrándose trozos de cerámica por el suelo. Las fotografías del arquitecto Antoni López Daufí nos dsan una idea de su estado.

Es una lástima el estado deplorable en que se encuentra este ejemplo de paisajismo modernista de uno de los arquitectos más relevantes de Tortosa y, además, siendo el jardín de una casa que perteneció a un tortosino ilustre. Además debemos resaltar que la casa se encuentra protegida por el Catálogo de Patrimonio de la Ciudad.

La Carretera Simpática, proyectada a finales del siglo XIX por el arquitecto Víctor Beltrí (1), está flanqueada por una serie de casas unifamiliares siendo el chalet Arasa una de las pocas de principios de S XX.

Esperamos que no pase como otras construcciones de la época ya desaparecidas en la ciudad como el Café Royal, el edificio de la Cruz Roja, el del Banco de Aragón y la Casa Fernando Pallarés.


Más información de Tortosa y comarca en :



If the other day we talked about a work of Pau Monguió well preserved in Teruel


today we refer to someone who is in a pretty sorry state in Tortosa: Villa Arasa, in Carretera Simpàtica.

Pau Monguió reside between Tortosa and Teruel in the period 1898-1925, cities where he was municipal architect, professor of Arts, provincial architect, etc.

Between 1921 and 1923 projected in Tortosa a series of buildings in a very interesting late Art Nouveau: the staircase and the lake of the Park Teodoro González, the Piñana house and the one which serves as a reference: the artificial lake and the shrine of the Villa that belonged to the painter Ferran Arasa Subirats, and still of his family.

Ferran Arasa Subirats  was a landscape painter (Tortosa, 1905 - Barcelona, ​​1992), which first exhibited in 1926 in Tortosa.

The shrine or pavilion features a access staircase similar to the one of the Park Teodoro González, is covered with rockeries and has a ceramic dome.

Currently the lake had dissapeared, is full of herbage. The rockery is shedding and the dome is almost destroyed with the ceramics on the ground. Photographs of the architect Antoni López Daufí show us how you it is nowadays.

It's a shame the deplorable state of this example of Art Nouveau  landscape of one of the most important architects of Tortosa and also being the garden of a house that belonged to an illustrious citizen of Tortosa. We should also note that the house is protected by the Heritage Catalog of the City.

Carretera Simpàtica, designed in the late nineteenth century by the architect Victor Beltrí (1), is flanked by a series of villas, and Villa Arasa is one of the few early S XX.

We hope that does not happen as other constructions of the time disappeared in the city as the Café Royal, the building of the Red Cross, the Bank of Aragon and the Casa Fernando Pallares.


More information about Tortosa and sorroundings at:



dilluns, 8 d’abril del 2013

arquitecte Víctor Beltrí


Víctor Beltrí i Roqueta va néixer a Tortosa (Baix Ebre) el 15 d’abril del 1862, fill de l’escultor Josep Maria Beltri i Belilla i de la mestra Carme Roqueta.

Les professions dels seus pares i la facilitat que tenia  Víctor per a la pintura facilitaren el seu trasllat a Barcelona per tal de matricular-se a l’Escola Oficial de Belles Arts i a l’Escola d’Arquitectura. Fruit de la seva estada a Belles Arts va ser la publicació d’alguns dibuixos a la revista L’Avenç i la coneixença, entre d’altres, del pintor Ramon Casas, un dels introductors del modernisme a Catalunya. En alguns dels seus projectes –plànols- es pot veure un detall molt minuciós dels elements decoratius i, fins i tot, a vegades de vianants i de vehicles a escala.

A l’Escola d’Arquitectura tingué com a professors a August Font, conegut per ser l’autor del projecte guanyador de la Catedral de Barcelona i de la plaça de toros de Les Arenas; a Lluís Domènech i Montaner i a Josep Vilaseca. Font li donà treball com a delineant en el seu taller i d’ell segurament prengué les influències classicistes inicials, així com del neogòtic i, sobre tot, dels neoarabismes; dels altres dos l’afany per estar al dia dels nous corrents arquitectònics, però també la recerca d’una arquitectura catalana pròpia diferent de l’academicisme establert. A Barcelona també conegué a Gaudí amb el qual és possible que treballés d’ajudant en algun projecte i del qual aprengué l’ús del trencadís i el respecte per la natura (“Huerto de las Bolas” a Cartagena).

El 1887, un cop acabada la carrera, aconsegueix el càrrec d’arquitecte municipal de la seva ciutat natal, Tortosa, càrrec que ostentarà fins al 1890. En aquesta època els plànols de l’obra civil projectada aniran signats per August Font, donat que l’arquitecte municipal no podia firmar obra privada. Cal destacar alguns projectes urbanístics, l’Audiència i el Palau Montagut.

El 1890 abandona Tortosa arran de ser nomenat arquitecte municipal de la localitat valenciana de Gandia. Allà bastirà l'Escorxador, Correus, Escoles del Grau, projectarà un Mercat mai construït, etc. El modernisme estava en les seves beceroles i Beltrí no l’utilitzarà, encara que amb posterioritat projectà la millor obra en aquest estil que existeix a la localitat, el xalet París (actual Col·legi ABC) el 1908.

El 1893 deixa el càrrec i es trasllada a Múrcia on ha obtingut el d’arquitecte provincial d’Hisenda, càrrec que deixarà el 1895 per dedicar-se a l’obra privada. Aquest any ja residia a Cartagena. A Múrcia capital conegué a Pedro Cerdán, un altre dels arquitectes que conreà el modernisme a la regió i amb el qual compartiren alguns treballs, per exemple el famós Mercat de La Unión amb plànols de Beltrí i direcció d’obres de Cerdán.

A Cartagena és on, després d’un eclecticisme inicial, entra de ple en el modernisme deixant-hi, es pot dir, que les millors obres existents a la ciutat. La primera, la casa de Serafín Cervantes, al carrer Mayor, va motivar que la resta de burgesos reclamessin els seus serveis per edificar llurs edificis (cal remarcar que l’edifici fins i tot va estar reproduït a la prestigiosa revista Arquitectura y Construcción). Entre els clients de Beltrí cal esmentar els propietaris miners Cervantes, Camilo Aguirre, José Maestre, Celestino Martínez i els Zapata i els comerciants catalans Esteve Llagostera i els germans Dorda; però també actuà en casinos (el Civil i el Militar). El modernisme inicial és plenament català, influenciat fins i tot pel de Vilaseca (en algun edifici es poden veure dracs similars als d’aquest arquitecte com a element decoratiu), amb ús de falsos carreus, ferro forjat, ceràmica i trencadís, decoració exterior i interior, etc, però en els seus interiors sempre deixa espai per patis d’influència neoàrab –nazarí-.

Aquest canvi al modernisme denota l’afany de l’arquitecte per les novetats, fruit dels seus viatges, de les seves lectures i de les assistències a Congressos d’Arquitectes.

El modernisme inicial aviat va rebre influències de l’Art Nouveau francès amb l’ús del “coup de fouet” (casa Alesson, per exemple) i, més tard, de la Sezession (Fundició Frigard, Casa de Misericòrdia). Com passava a Catalunya, anar deixant de banda aquest estil i es passà primer al noucentisme, després al regionalisme (l’arquitecte visità l’Exposició de Sevilla del 1929, igual com havia fet amb la de Barcelona el 1888), i, més tard, a l’art déco i al racionalisme, però mai no va abandonar el modernisme inicial ni deixà d’utilitzar el trencadís en algunes de les seves edificacions.

La seva obra es troba majoritàriament a la regió murciana, però se sap que visqué una temporada a Melilla on urbanitzà la Plaza de España i on segurament edificà alguns dels edificis que actualment consten com “anònims”.

Fora de Cartagena, algunes construccions han estat atribuïdes a causa de la inexistència de documentació en arxius municipals, però són fàcilment reconeixibles (casa Juan Palazón a Fortuna, casa Melgares a Bullas)

Com hem esmentat treballà l’obra civil, però també la religiosa (treballs a la Catedral de Cartagena, església del Barri del Peral), la funerària (nombrosos panteons, molts d’ells inspirats en l’art egipci), la termal (balnearis de Fortuna) i la urbanística.

Entre 1924 i 1930 fou arquitecte municipal auxiliar de Cartagena, localitat on morí el 4 de març de 1935 i on, finalment, el novembre del 2012 i arran de la celebració del seu 150è aniversari sembla que han decidit de dedicar-li una merescuda avinguda. Fins ara només Torre Pacheco, La Unión (plaza de los Arquitectos Cerdán y Beltrí) i Portmán li havien dedicat carrers.






Víctor Beltrí Roqueta nació en Tortosa (Tarragona) el 15 de abril de 1862, hijo del escultor Josep Maria Beltri y Belilla y de la maestra Carmen Roqueta.

Las profesiones de sus padres y la facilidad que tenía Víctor para la pintura facilitaron su traslado a Barcelona para matricularse en la Escuela Oficial de Bellas Artes y en la Escuela de Arquitectura. Fruto de su estancia en Bellas Artes fue la publicación de algunos dibujos en la revista L'Avenç y el conocimiento, entre otros, del pintor Ramon Casas, uno de los introductores del modernismo en Cataluña. En algunos de sus proyectos -planos- se puede ver un detalle muy minucioso de los elementos decorativos e incluso, a veces, de peatones y de vehículos a escala.-

En la Escuela de Arquitectura tuvo como profesores a August Font, conocido por ser el autor del proyecto ganador de la Catedral de Barcelona y de la plaza de toros de Las Arenas, a Lluís Domènech i Montaner y a José Vilaseca. Font le dio trabajo como delineante en su taller y de él seguramente tomó las influencias clasicistas iniciales, así como del neogótico y, sobre todo, de los neoarabismos; de los otros dos el afán por estar al día de las nuevas corrientes arquitectónicas, pero también la búsqueda de una arquitectura catalana propia distinta del academicismo establecido. En Barcelona también conoció a Gaudí con el que es posible que trabajara de ayudante en algún proyecto y del cual aprendió el uso del trencadís y el respeto por la naturaleza ("Huerto de las Bolas" en Cartagena).

En 1887, una vez terminada la carrera, consigue el cargo de arquitecto municipal de su ciudad natal, Tortosa, cargo que ostentará hasta 1890. En esta época los planos de la obra civil proyectada irán firmados por August Font, dado que el arquitecto municipal no podía firmar obra privada. Cabe destacar algunos proyectos urbanísticos, la Audiencia y el Palacio Montagut.

En 1890 abandona Tortosa tras ser nombrado arquitecto municipal de la localidad valenciana de Gandía. Allí construirá el Matadero, Correos, Matadero,  las Escuelas del Grau, proyectará un Mercado nunca construido, etc. El modernismo estaba en sus inicios y Beltrí no lo utilizará, aunque con posterioridad proyectó la mejor obra que en este estilo existe en la localidad, el chalet París (actual Colegio ABC) en 1908.

En 1893 deja el cargo y se traslada a Murcia donde ha obtenido el de arquitecto provincial de Hacienda, cargo que dejará en 1895 para dedicarse a la obra privada. Este último  año ya residía en Cartagena. En Murcia capital conoció a Pedro Cerdán, otro de los arquitectos que cultivó el modernismo en la región y con el que compartieron algunos trabajos, por ejemplo el famoso Mercado de La Unión con planos de Beltrí y dirección de obras de Cerdán.

En Cartagena es donde, después de un eclecticismo inicial, entra de lleno en el modernismo dejando, se puede decir, las mejores obras existentes en la ciudad. La primera, la casa de Serafín Cervantes, en la calle Mayor, motivó que el resto de burgueses reclamaran sus servicios para edificar sus edificios (cabe destacar que el edificio incluso estuvo reproducido en la prestigiosa revista Arquitectura y Construcción). Entre los clientes de Beltrí mencionaremos a los propietarios mineros Cervantes, Camilo Aguirre, José Maestre, Celestino Martínez y los Zapata y a los comerciantes catalanes Esteban Llagostera y los hermanos Dorda, pero también actuó en casinos (el Civil y el Militar). El modernismo inicial es plenamente catalán, influenciado incluso por el de Vilaseca (en algún edificio se pueden ver dragones similares a los de este arquitecto como elemento decorativo), con uso de falsos sillares, hierro forjado, cerámica y trencadís, decoración interior y exterior, etc, pero en sus interiores siempre deja espacio para patios de influencia neoárabe -nazarí-.

Este cambio hacia el modernismo denota el afán del arquitecto por las novedades, fruto de sus viajes, de sus lecturas y de las asistencias a Congresos de Arquitectos.

El modernisme inicial pronto recibió influencias del Art Nouveau francés con el uso del "coup de fouet" (casa Alesson, por ejemplo) y, más tarde, de la Sezession (Fundición Frigard, Casa de Misericordia). Como ocurría en Cataluña, iría dejando de lado este estilo y se pasó primero al novecentismo, luego al regionalismo (el arquitecto visitó la Exposición de Sevilla de 1929, al igual que había hecho con la de Barcelona en 1888), y, más tarde, al art déco y al racionalismo, pero nunca abandonó el modernismo inicial ni dejó de utilizar el trencadís en algunas de sus edificaciones.

Su obra se encuentra mayoritariamente en la región murciana, pero se sabe que vivió una temporada en Melilla donde urbanizó la Plaza de España y donde seguramente edificó algunos de los edificios que actualmente constan como "anónimos".

Fuera de Cartagena, algunas construcciones han sido atribuidas a causa de la inexistencia de documentación en archivos municipales, pero son fácilmente reconocibles (casa Juan Palazón en Fortuna, casa Melgares en Bullas).
Como hemos mencionado proyectó obra civil, pero también religiosa (trabajos en la Catedral de Cartagena, iglesia del Barrio del Peral), funeraria (numerosos panteones, muchos de ellos inspirados en el arte egipcio), termal (balnearios de Fortuna) y urbanística.

Entre 1924 y 1930 fue arquitecto municipal auxiliar de Cartagena, localidad donde murió el 4 de marzo de 1935 y donde, finalmente, en noviembre de 2012 y tras la celebración de su 150 aniversario parece que han decidido dedicarle una merecida avenida. Hasta ahora sólo Torre Pacheco, La Unión (plaza de los Arquitectos Cerdán y Beltrí) y Portmán le habían dedicado calles.