BARCELONA - Rambla Volart, 58

A la Rambla Volart, 58 trobem la casa Josep Marfany, la primera casa modernista que va projectar l'arquitecte Joan Maymó, concretament l'any 1903.

El més notable de la casa és el coronament amb  la seva forma ondulada i sobretot pels dos medallons fets amb trencadís i que representen un cavall rampant.

No seria la única vegada que Maymó utilitzaria la decoració amb ceràmica del coronament;  ho va tornar a fer amb unes cases al començament del carrer Sant Antoni Maria Claret.

Així mateix, per a Josep Marfany va tornar a edificar altres edificis, un d'ells en un dels xamfrans de Sardenya amb Pujades.

Sembla ser, segons l'anunci adjunt -i si la numeració no ha canviat- que al 1932 hi tenia la seva consulta el doctor Carles Tarrés Llorens.

Una altra petita joia modernista que caldria conservar en el barri del Guinardó.

* * * * * 

En la Rambla Volart, 58 encontramos la casa Josep Marfany, la primera casa modernista que proyectó el arquitecto Joan Maymó, concretamente en 1903.

Lo más notable de la casa es el coronamiento con su forma ondulada y sobre todo por los dos medallones hechos con trencadís y que representan un caballo rampante.

No sería la única vez que Maymó utilizaría la decoración con cerámica del coronamiento: la volvió a utilizar con unas casas al principio de la calle Sant Antoni Maria Claret.

Asimismo, para Josep Marfany volvió a edificar más edificios, uno de ellos en la confluencia Sardenya - Pujades.

A esta casa le haría falta una rehabilitación.

Parece ser, según el anuncio adjunto -y si la numeración no ha cambiado- que en 1932 en ella tenía su consulta el doctor Carlos Tarrés Llorens.

Otra pequeña joya modernista que tendríamos que conservar en el barrio del Guinardó.

* * * * *

On Rambla Volart, 58 we find the Josep Marfany house, the first ANt house designed by the architect Joan Maymó, specifically in 1903.

The most remarkable thing about the house is the crowning with its wavy shape and above all for the two medallions made with trncadís and that represent a rampant horse.

It would not be the first time that Maymó used the ceramic decoration of the crown: he did it again with some houses at the beginning of Sant Antoni Maria Claret street.

Likewise, for Josep Marfany he built another buildings, one of them at the Sardenya - Pujades confluence.

It seems to be, according to the attached advertisement - and if the numbering has not changed - that in 1932, Dr. Carlos Tarrés Llorens had his practice there.

Portantveu del Casal Federal del Guinardó (març-1932)

BADALONA - Plaça Pau Casals, 1

En l'espai configurat per la Plaça Pau Casals i els carrers Gaietà Soler i Santa Eulàlia s'alça la casa coneguda com Ca L'Amigó que va fer edificar Jaume Botey el 1916.

Jaume Botey era un conegut agrimensor i mestre d'obres badaloní que va arribar a ser alcalde de la ciutat en el període 1875-1876, es va casar amb la mare de l'arquitecte Joan Amigó, que era vídua, i va esdevenir el padrastre del famós arquitecte.

Aquesta obra és un exemple del que pot costar, a vegades, saber l'autor real d'un edifici. En aquest cas, el peticionari és mestre d'obres, el facultatiu que signa el plànol és l'arquitecte municipal de Sant Adrià Joan Maymó i el veritable autor és Joan Amigó.

Joan Amigó era l'arquitecte municipal de Badalona en aquells temps i donat que no podia signar obra civil en el seu municipi va demanar la signatura oficial a Maymó. A partir del 1914, moment en què se li atorga el càrrec, els seus projectes són signats per l'esmentat Maymó o per l'arquitecte Agustín Domingo Verdaguer, aquest, per exemple, signa els plànols de la Fàbrica Anís del Mono, segurament obra d'Amigó, donat que era l'arquitecte de la família de Vicenç Bosch, l'amo de la fàbrica.

                                                  - - -

En el espacio configurado por la Plaza Pau Casals y las calles Gaietà Soler y Santa Eulàlia encontramos la casa conocida como Ca L'Amigó que hizo edificar Jaume Botey en 1916.

Jaume Botey era un conocido agrimensor y maestro de obras badalonés que llegó a ser alcalde de la ciudad en el periodo 1875-1876, se casó con la madre del arquitecto Joan Amigó, que era viuda, y se convirtió en el padrastro del famoso arquitecto.

Esta obra es un ejemplo de lo que puede costar, a veces, conocer el verdadero autor de un edificio. En este caso, el peticionario es maestro de obras, el facultativo que firma el plano es el arquitecto municipal de Sant Adrià Joan Maymó y el verdadero autor es Joan Amigó.

Joan Amigó era el arquitecto municipal de Badalona en aquellos tiempos y dado que no podía firmar obra civil en su municipio pidió la firma oficial a Maymó. A partir de 1914, momento en que se le otorga el cargo, sus proyectos son firmados por el mencionado Maymó o por el también arquitecto Agustín Domingo Verdaguer, este, por ejemplo, firma los planos de la Fábrica Anís del Mono, seguramente obra de Amigó, dado que era el arquitecto de la familia de Vicente Bosch, el dueño de la fábrica.