foto: Valentí Pons
foto: cedida per Victoriano Torres Bermúdez
Aquest blog pretén informar sobre edificis modernistes i altres manifestacions d'aquest estil. Consulteu també l'Inventari Mundial del Modernisme a www.arquitecturamodernista.cat enllaç en la columna lateral.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Maria Jujol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Maria Jujol. Mostrar tots els missatges
diumenge, 3 de desembre del 2023
SANT JOAN DESPÍ - Can Negre (abans i després)
Can Negre abans i després de la intervenció de Jospe Maria Jujol
dilluns, 7 de gener del 2019
SANT JOAN DESPÍ - Jujol - Can Negre - escala
Entre els anys 1915-1930 Josep Maria Jujol treballà en la reforma de la masia de l'advocat Pere Negre, coneguda com a Can Negre.
Un dels espais singulars és el buit de l'escala.
Representa una ascensió al cel: a través del verd de les rajoles, la família s'enlairava cap a les golfes en un espai emmarcat pel blau del cel i el blanc dels núvols i que acabava en la cúpula celestial on els esperava un àngel.
A les parets les frases "Alabat siga Déu" i "Déu hi sia" en caligrafia jujoliana
En un dels descansos es troba un armari ben curiós que no desentona en l'ambient i que passa ben desapercebut.
* * * * *
Entre los años 1915-1930 Josep Maria Jujol trabajó en la reforma de la masía del abogado Pere Negre, conocida como Can Negre.
Uno de los espacios singulares es el hueco de la escalera.
Representa una ascensión al cielo: desde el verde de las baldosas, se sube al desván por un espacio enmarcado por el azul del cielo y el blanco de las nubes, que culmina en la cúpula celestial donde espera un ángel.
En las paredes aparecen las frases "Alabat siga Déu" (Alabado sea Dios) y "Déu hi sia" (Dios esté) en caligrafía jujoliana.
En uno de los descansos se encuentra un armario muy curioso que no desentona con el ambiente y pasa desapercibido.
* * * * *
Between the years 1915-1930 Josep Maria Jujol worked on the reform of the farmhouse of lawyer Pere Negre, known as Can Negre.
One of the unique spaces is the stairwell.
It represents a way to Heaven: through the green of the tiles, the family went up towards the attic for a space framed by the blue of the sky and the white of the clouds and that culminated in the heavenly dome where an angel was waiting for them.
On the walls appear the phrases "Alabat siga Déu" (Praised Be God) and "Déu hi sia" (God is there) in Jujolian calligraphy.
There is a curious closet that does not clash with the environment and that is well unnoticed.
(fotos: Valentí Pons i Toujouse)
diumenge, 20 d’agost del 2017
MONTFERRI - Montserrat - Jujol / Bassegoda
El maig del 1922 el jesuïta Mossèn Daniel Maria Vives mentre
estava pregant al cambril del Monestir de Montserrat va tenir la idea de retre
homenatge a la mare de Déu de Montserrat a les terres del Camp de Tarragona.
En tornar a Montferri, localitat d'on era fill, exposà el
tema i la idea va tenir bona acollida. La família Ambròs /Vives va fer donació
d'un turó de la seva propietat on poder bastir-hi una ermita amb la imatge de
la Marededéu.
El 1925 Josep Maria Jujol feia el projecte de la mateixa i
s'iniciaren les obres amb la col·laboració de tota la gent del poble.
La idea de Jujol era doble: una aplicació de la idea gaudiniana de la
construcció (acostar-se a la Natura, ús de l'arc catenari parabòl·lic,
simbologies cristianes, com ara l'alçada de 33 m en record als anys que va
viure Crist) i també una recreació de la muntanya de Montserrat. A la vegada,
el temple tindria una mena de proa, un balcó, que l'orientaria cap a
Montserrat.
Mossèn Vives abandonà la zona, el finançament anà disminuint
i el temple resta inacabat.
En el 1985 es reprèn el projecte de la seva continuïtat. Es
contacta amb l'arquitecte Joan Bassegoda de la Càtedra Gaudí (https://vptmod.blogspot.com.es/2012/08/joan-bassegoda.html) i amb la col·laboració de l'enginyer
Josep Maria Llauradó i de Josep Maria Jané el temple s'enllesteix entre els
anys 1990-1999 d'acord amb la idea de Jujol, fent servir també els seus
elements decoratius.
(veure més imatges al final de l'article)
* * * * *
En mayo de 1922
el jesuita P. Daniel Maria Vives
mientras estaba orando en el camarín del Monasterio de Montserrat tuvo la idea
de rendir homenaje a la Virgen de Montserrat en las tierras del Campo de
Tarragona.
Al volver a su Montferri
natal, expuso la idea y ésta tuvo buena acogida. La familia Ambròs / Vives hizo
donación de una colina de su propiedad en la cual poder edificar una ermita con
la imagen de la Virgen.
En 1925 Josep
Maria Jujol realizó el proyecto de la misma y se iniciaron las obras con la colaboración
de toda la gente del pueblo.
La idea de Jujol
era doble: una aplicación de la idea gaudiniana de la construcción (acercarse a
la Naturaleza, uso del arco catenario parabólico, simbologías cristianas, como por
ejemplo la altura de 33 m en recuerdo a
los años que vivió Cristo) y también una recreación de la montaña de
Montserrat. A la vez, el templo tendría una especie de proa, un balcón, que la
orientaría hacia Montserrat.
Mossèn Vives
abandonó la zona, la financiación fue disminuyendo, la construcción se fue
abandonando y al final quedo inacabado.
En 1985 se retoma
el proyecto de su continuidad. Se contacta con el arquitecto Juan Bassegoda de
la Cátedra Gaudí (https://vptmod.blogspot.com.es/2012/08/joan-bassegoda.html) y con la colaboración del ingeniero Josep Maria Llauradó y de
Josep Maria Jané el templo se termina entre los años 1990-1999 de acuerdo con
la idea de Jujol, utilizando también sus elementos decorativos.
(ver más imagenes al final del artículo)
* * * * *
In May 1922
the Jesuit Fr. Daniel Maria Vives while praying in the side-chapel of the
Monastery of Montserrat had the idea to pay homage to the Virgin of Montserrat
in the lands of the Field of Tarragona.
Returning
to his native Montferri, he presented the idea to the people and it was well
received. The Ambròs / Vives family donated a hill of their property in order to
build a hermitage with the image of the Virgin.
In 1925
Josep Maria Jujol realized the project and the works began with the collaboration of
all the people of the town.
The idea of
Jujol was twofold: an application of the Gaudian idea of construction
(approaching nature, using the parabolic catenary arc, Christian symbols, such
as 33 m height in memory of the years Christ lived) and a recreation of the
mountain of Montserrat. At the same time, the temple would have a kind of prow,
a balcony, oriented towards Montserrat.
Mossèn
Vives left the area, the financing was decreasing, the construction was
abandoned and in the end was unfinished.
In 1985 the
project of its continuity is resumed. People contact with the architect Juan
Bassegoda of the Gaudí Chair and with the collaboration of the engineer Josep
Maria Llauradó and Josep Maria Jané the temple is finished between the years
1990-1999 according to the idea of Jujol, also using its decorative elements.
diumenge, 7 de febrer del 2016
GIRONA - farinera Teixidor
El 1910 Alfons Teixidor va decidir bastir una farinera a la
Carretera de Santa Eugènia de Girona. Per això demana projectes a dos joves
arquitectes que s'havien llicenciat el 1906, ambdós influenciats per Antoni
Gaudí, Josep Maria Jujol i Rafael Masó.
Mentre que el projecte de Masó era més equilibrat, amb
referències gaudinianes però també de l'escocès Mackintosh, el de Jujol era plenament
gaudinià.
Finalment Teixidor es decantà pel de Rafael Masó.
* * *
En 1910 Alfons Teixidor
decidió construir una harinera en la Carretera de Santa Eugènia de Girona. Para
ello solicitó proyectos a dos jóvenes arquitectos que se habían licenciado en
1906, ambos influenciados por Antoni Gaudí, Josep Maria Jujol y Rafael Masó.
Mientras que el
proyecto de Masó era más equilibrado, con referencias gaudinianas pero también
del escocés Mackintosh, el de Jujol era plenamente gaudiniano.
Finalmente Teixidor
se decantó por el de Rafael Masó.
* * *
In 1910
Alfons Teixidor decided to build a flour mill on the road to Santa Eugenia, in Girona.
For this project he asked two young architects who had graduated in 1906, both
influenced by Antoni Gaudi : Josep Maria Jujol and Rafael Masó.
While the
draft Maso was more balanced, with Gaudí references but also the Scottish
Mackintosh, the Jujol it was fully Gaudinian.
Teixidor
finally decided by Rafael Masó.
Projecte de Josep Maria Jujol:
(els tres de l'Arxiu Jujol)
Projecte de Rafael Masó:
Resultat final:
dilluns, 14 de setembre del 2015
BARCELONA - Mallorca, 284 (Casa Francesc Farreras)
La casa que ens ocupa la va fer construir Francesc Farreras
el 1899 i es va completar el 1900.
Tot i ser d'un modernisme contingut, ens crida l'atenció per
tres fets:
1.- En primer lloc, el plànol de l'edifici ve signat per
l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner tot i que les revistes de l'època ens
diuen que el veritable autor és el també arquitecte Antoni Millàs Figuerola.
Ignorem el motiu pel qual signa Domènech, més tenint en
compte que Millàs ja havia treballat per a Farreras i que Domènech no li
construí cap obra.
Millàs li havia construït un parell de cases al passeig de
Sant Joan el 1894 i més endavant li construí la magnífica casa de Gran Via amb
Villarroel (1902/1903) de la qual podeu veure fotografies a:
i el 1906/10 les cases del carrer Mallorca, 146-148.
2.- La façana presenta una estranya distribució de tribunes:
dues als extrems del pis principal i una de central al primer pis. Així mateix
podem veure balcons amb baranes de pedra, amb baranes de ferro rectangulars i
amb baranes de ferro trilobulades.
3.- L'ornamentació es basa amb fauna d'un bosc, fauna molt
diferent i dispar: óssos, paons reials, micos, dracs i una mena d'homes
vegetals.
paons
ós
micos
Un altre fet a esmentar de l'edificació és que el 1913 Josep
Maria Jujol dissenyà l'ascensor de la casa.
La casa que nos
ocupa la mandó construir Francesc Farreras en 1899 y se completó en 1900.
A pesar de ser de
un modernismo contenido, nos llama la atención por tres hechos:
1.- En primer
lugar, el plano del edificio viene firmado por el arquitecto Lluís Domènech i
Montaner aunque las revistas de la época nos dicen que el verdadero autor es el
también arquitecto Antoni Millás Figuerola.
Ignoramos el
motivo por el cual firma Domènech. Millás ya había trabajado para Farreras y
Domenech nunca le construyó ninguna obra.
Millás le había proyectado
un par de casas en el paseo de Sant Joan en 1894 y más adelante le construyó la
magnífica casa de Gran Vía con Villarroel (1902/1903) de la que se puede ver
fotografías en:
y el 1906/10 las
casas de la calle Mallorca, 146-148, todas ellas en Barcelona.
2.- La fachada
presenta una extraña distribución de tribunas: dos en los extremos del piso
principal y una central en el primer piso. Asimismo podemos ver balcones con
barandillas de piedra calada, de hierro rectangulares y de hierro trilobuladas.
3.- La
ornamentación se basa en la fauna de un bosque, fauna muy diferente y dispar:
osos, pavos reales, monos, dragones y una especie de hombres vegetales.
dracs
Otro hecho a
mencionar de la edificación es que en 1913 Josep Maria Jujol diseñó el ascensor
de la casa.
This house was
built for Francisco Farreras between 1899 and 1900.
Despite it
isn't an example of splendorous Art Nouveau building, we called attention to
three facts:
1. First,
the facade plane is signed by the architect Lluis Domenech i Montaner although
magazines of the time tell us that the true author is the architect Antoni Millàs
Figuerola.
We ignore why
Domenech signed them. Millàs had worked for Farreras some years before and
Domenech never built any work for him.
Millàs had
projected for Farreras a couple of houses on Passeig de Sant Joan in 1894 and
later he built the magnificent house of Gran Vía with Villarroel (1902/1903)
from which you can see pictures on:
In 1906-1910
built he houses on carrer Mallorca, 146-148, all in Barcelona.
2. The
facade has an odd layout of tribunes: two in the ends of the main floor and
another one at the center of the first floor. We can also see balconies with stone
railings, with rectangular iron railings and lobed shape iron railings.
3. The
decoration is based on the wildlife of the woods:
bears, peacocks, monkeys, dragons and a kind of plant men.
homes vegetals
Another
fact to mention is that in 1913 the famous architect Josep Maria Jujol designed
the elevator of the house.
dimarts, 24 de setembre del 2013
BARCELONA - festes de la Mercè 1902
L'any 1902 aprofitant les festes de la Mercè es van decorar els carrers de Ciutat Vella. Hi participaren arquitectes com Antoni Gallissà, Josep Maria Jujol, Guillem Busquets i altres, decoradors com Salvador Alarma i Claudio Hoyos, etc. N'hi han d'estil modernista, historicista, eclèctic, ..
Us annexo alguns exemples:
En 1902 aprovechando las fiestas de la Mercè se decoraron las calles de Ciutat Vella. Participaron arquitectos como Antoni Gallissà, Josep Maria Jujol, Guillermo Busquets y otros, decoradores como Salvador Alarma y Claudio Hoyos, etc. Hay de estilos modernista, historicista, ecléctico, ..
Os anexo algunos ejemplos:
Us annexo alguns exemples:
En 1902 aprovechando las fiestas de la Mercè se decoraron las calles de Ciutat Vella. Participaron arquitectos como Antoni Gallissà, Josep Maria Jujol, Guillermo Busquets y otros, decoradores como Salvador Alarma y Claudio Hoyos, etc. Hay de estilos modernista, historicista, ecléctico, ..
Os anexo algunos ejemplos:
carrer Ferran
carrer del Carme
carrer de l'Hospital
carrer de Portaferrissa
carrer de la Boqueria
carrer de Carders
carrer Comtal
carrer Escudellers
carrer Nou de la Rambla
carrer de la Unió
foto: Frederic Bordas
Subscriure's a:
Missatges (Atom)