Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris farmàcia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris farmàcia. Mostrar tots els missatges

dissabte, 11 de juny del 2022

BARCELONA - Farmàcia Puigoriol

ADREÇA: Mallorca, 312 - Girona, 125 (Barcelona)

-veure la història després de les fotos-
-ver la historia después de las fotos-
-article after the pictures-










(fotos Valentí Pons i Victoria Iturbe)

Una de les poques farmàcies modernistes que encara romanen a l'Eixample és la Farmàcia Puigoriol que es troba al xamfrà de Mallorca amb Girona en els baixos de la casa Sofia Garcia.

La Casa Sofia Garcia va ser una obra projectada per l'arquitecte Fossas el 1912/14 i construïda per Marià Pau. Aquest darrer, en Marià Pau, constructor d'ofici, va ser l'artífex de la farmàcia, encara que no es podria descartar la possible intervenció de l'arquitecte Fossas. La farmàcia va obrir el amteix any que s'acabava l'edifici.

L'exterior de la farmàcia és una obra de fusta i marbre que s'adapta a les formes de l'edifici, Està decorat amb plafons de vidre de color verd on, en la part superior, les lletres pintades del nom de l'establiment s'adapten també a la forma de l'edifici. Les portes de vidre tenen símbols gravats a l'àcid.

L'interior manté l'estil modernista. En ell van intervenir el fuster Francesc Torres, els marbristes Nogués Hermanos i les làmpades són obra de Pere Anglés. Entre els prestatges, encara originals, es troben vitralls de pedreria txeca de colors.

La caixa registradora també és de l'època, així com molts dels pots que hi ha amb diferents productes per fer fórmules. Cal esmentar també l'anunci lluminós de "Magnèsia, efervescent, antiàcida, quelcom laxant"

El primer farmacèutic va ser Andreu Pugoriol Botey. Andreu Puigoriol era fill de Josep Puigoriol, industrial de Teià, i havia obtingut el títol de farmacèutic el juliol del 1912.

El 1953 mort Andreu Puigoriol i la farmàcia passa a mans de Salvador March Goday casat amb la filla de Puigoriol, Mercedes, la qual també hi treballà juntament amb la seva germana Irene. Rosa Maria March Puigoriol, filla de Salvador, és la continuadora d'aquesta nissaga de farmacèutics.

* * * * *

Una de las pocas farmacias modernistas que todavía permanecen en el Eixample es la Farmacia Puigoriol que se encuentra en el chaflán de Mallorca con Girona en los bajos de la casa Sofia Garcia.

La Casa Sofia Garcia fue proyectada por el arquitecto Fossas en 1912/14 y construida por Mariano Pau. Este último, Mariano Pau, constructor de oficio, fue el artífice de la farmacia, aunque no se podría descartar la posible intervención del arquitecto Fossas. La farmacia abrió el año que se acababa el edificio.

El exterior de la farmacia es una obra de madera y mármol que se adapta a las formas del edificio. Está decorado con paneles de vidrio de color verde donde, en la parte superior, las letras pintadas del nombre del establecimiento se adaptan también a la forma del edificio. Las puertas de cristal tienen símbolos grabados al ácido.

El interior mantiene el estilo modernista. En él intervinieron el carpintero Francesc Torres, los marmolistas Nogués Hermanos y las lámparas son obra de Pere Anglés. Entre los estantes, aún originales, se encuentran vitrales de pedrería checa de colores.

La caja registradora también es de la época, así como muchos de los botes que contienen diferentes productos para realizar las fórmulas. Cabe mencionar también el anuncio luminoso de "Magnesia, efervescente, antiácida, algo laxante"

El primer farmacéutico fue Andrés Pugoriol Botey. Andrés Puigoriol era hijo de Josep Puigoriol, industrial de Teià, y había obtenido el título de farmacéutico en julio de 1912.

En 1953 falleció Andrés Puigoriol y la farmacia pasó a manos de Salvador March Goday casado con la hija de Puigoriol, Mercedes, quien también trabajó en ella junto con su hermana Irene. Rosa Maria March Puigoriol, hija de Salvador, es la continuadora de esta estirpe de farmacéuticos.

* * * * *

One of the few AN pharmacies that still remain in the Eixample is the Puigoriol Pharmacy, which is located on the corner of Mallorca with Girona on the ground floor of the Sofia Garcia house.

The house of Sofia Garcia was designed by the architect Fossas in 1912/14 and built by Mariano Pau. The latter, Mariano Pau was the designer of the pharmacy, although the possible intervention of the architect Fossas could not be ruled out. The pharmacy opened the year the building was finished.

The exterior of the pharmacy is a work of wood and marble that adapts to the forms of the building. It is decorated with green glass panels where, at the top, the painted letters of the name of the establishment also adapt to the shape of the building. The glass doors have acid etched symbols.

The interior maintains the AN style. The carpenter Francesc Torres, the Nogués Hermanos marble workers and the lamps are the work of Pere Anglés. Between the still original shelves are stained glass windows with colored Czech gemstones.

The cash register is also from the time, as well as many of the jars that contain different products to make the formulas. It is also worth mentioning the illuminated advertisement for "Magnesia, effervescent, antacid, somewhat laxative"

The first pharmacist was Andrés Pugoriol Botey. Andrés Puigoriol was the son of Josep Puigoriol, an industrialist from Teià, and had obtained the title of pharmacist in July 1912.

In 1953 Andrés Puigoriol passed away and the pharmacy passed into the hands of Salvador March Goday, married to Puigoriol's daughter, Mercedes, who also worked there together with his sister Irene. Rosa Maria March Puigoriol, daughter of Salvador, is the continuator of this lineage of pharmacists.



dilluns, 25 de setembre del 2017

BARCELONA - farmàcia Masó Arumí (Nadal)



A la Rambla, 121 cantonada amb Bonsuccés es troba l'antiga Farmàcia del Dr. Masó Arumí que dóna peu una sèrie d'interrogants:

1.- En primer lloc és de difícil adscripció estilística, per alguns és modernista, per altres és noucentista i per a mi té un aire de la sezession austríaca  propi del modernisme atípic del gironí Rafael Masó, del qual es podria afirmar que és el disseny de la ceràmica verda de la façana. També es deixa veure una influència del primer déco.

L'estil Masó dóna peu al segon interrogant.



2.- Qui és l'autor?

El plànol de la farmàcia el signa Ramon Puig Gairalt (1918), però no sembla clar que ell sigui l'autor, sinó solament el qui legalitza el plànol.

Narcís Comadira i Joan Tarrús, estudiosos de Rafael Masó, l'atribuïen a aquest arquitecte. A més segons Tarrús el dibuix original és de Masó amb decoracions de Jaume Llongueras. Seria, doncs, l'única obra de Rafael Masó a Barcelona (a Sarrià hi ha una casa del Pericas en la que hi ha ceràmica de Masó)

Els esgrafiats i les escultures semblen les pròpies de l'Ismael Smith.



Contactant amb Josep Casamartina, comissari de les exposicions sobre "Ismael Smith, la bellesa i els monstres" i "De l'amor és lo Jardí: Masó i els teixits", opina que podria ser del Masó però la presència de l'Smith és més difícil donat que en aquella època es trobava entre Sevilla i Madrid i preparava el seu trasllat a Nova York.

Per tradició familiar, es parla de la intervenció de Rafael Masó (cosí del propietari) i es pensa que  la direcció de l'obra la porta a terme Manuel Comas Esquerra (casat amb Montserrat Masó Bulbena, filla del matrimoni format pel també farmacèutic Josep Masó Arumí, germà de Rosendo, i Rosa Bulbena Soler).

Comas Esquerra torna a remetre a l'Smith, amic seu del qual tenia uns quants gravats i dibuixos regalats pel Marquès d'Olèrdola.

Les escultures si no són d'Ismael Smith, podrien ser (i torna a aparèixer Girona) dels gironins Fidel Aguilar o Ricard Guinó. L'escultura de la cistella, al carrer Bonsuccés, és posterior al 1918.

El 1918 el propietari era Rosendo Masó Arumí.

La farmàcia el 1931 s'anunciava com a "Farmàcia i Centre d'específics Dr Masó-Arumí del Dr. Nadal" en referència a Lluís Nadal Delhom, casat amb Maria Teresa Masó Bulbena, que passà a ser el nou titular, després continuarà la línia el seu fill Manuel Nadal Masó i actualment Manuel Nadal Casas.

L'interior de la farmàcia es canvià en una reforma del 2008.

* * * * * 


En la Rambla, 121 esquina con Bonsuccés se encuentra la antigua Farmacia del Dr. Masó Arumí que da pie a una serie de interrogantes:

1.- En primer lugar es de difícil adscripción estilística, para algunos es modernista, para otros es novecentista y para mí tiene un aire de la sezession austriaca propio del modernismo atípico del gerundense Rafael Masó, del cual se podría afirmar que es el diseño de la cerámica verde de la fachada. También se deja ver una influencia del primer déco.

El estilo Masó da pie al segundo interrogante.



2.- ¿Quién fué su autor?

El plano de la farmacia lo firma Ramon Puig Gairalt (1918), pero no parece claro que él sea el autor, sino sólo el que legaliza el plano.

Narcís Comadira y Joan Tarrús, estudiosos de Rafael Masó, la atribuían a este arquitecto. Además según Tarrús el dibujo original es de Masó con decoraciones de Jaime Llongueras. Sería, pues, la única obra de Rafael Masó en Barcelona (en Sarrià hay una casa de Pericas en la que hay cerámica de Masó)

Los esgrafiados y las esculturas parecen las propias del Ismael Smith.

Contactando con Josep Casamartina, comisario de las exposiciones sobre "Ismael Smith, la belleza y los monstruos" y "Del amor es el Jardín: Masó y los tejidos", opina que podría ser de Masó pero la presencia de Smith es más difícil dado que en aquella época se encontraba entre Sevilla y Madrid y preparaba el su traslado a Nueva York.

Por tradición familiar, se habla de la intervención de Rafael Masó (primo del propietario) y se piensa que la dirección de la obra la lleva a cabo Manuel Comas Esquerra (casado con Montserrat Masó Bulbena, hija del matrimonio formado por el también farmacéutico Josep Masó Arumí, hermano de Rosendo, y Rosa Bulbena Soler).

Comas Esquerra vuelve a remitir a Smith, amigo suyo del que tenía unos cuantos grabados y dibujos regalados por el Marqués de Olèrdola.

Las esculturas si no son de Ismael Smith, podrían ser (y vuelve a aparecer Girona) de los gerundenses Fidel Aguilar o Ricard Guinó. La escultura de la cesta, en la calle Bonsuccés, es posterior a 1918.

En 1918 el propietario era Rosendo Masó Arumí.

La farmacia en 1931 se anunciaba como "Farmacia y Centro de específicos Dr. Masó-Arumí del Dr. Nadal" en referencia a Luis Nadal Delhom, casado con María Teresa Masó Bulbena, que pasó a ser el nuevo titular, luego continuará su hijo Manuel Nadal Masó y actualmente Manuel Nadal Casas.

El interior de la farmacia cambió en una reforma de 2008.

* * * * *


On the Rambla, at the corner of Bonsuccés, is the old Pharmacy of Dr. Masó Arumí, which gives rise to a series of questions:

1.- The first one is the difficulty of the style, for some people it is Art Nouveau, for others it is Noucentista and for me may be the Rafael Masó point of view of the Austrian Sezession. There is also an influence of the first déco.

The Masó style gives rise to the second question.

2.- Who was its author?

The plan of the pharmacy is signed by Ramon Puig Gairalt (1918), but it seems that he is not the author, but only that which legalizes the plan.

Narcís Comadira and Joan Tarrús, biographers of Rafael Masó, attributed it to this architect. Also according to Tarrús the original drawing is from Masó with decorations by Jaime Llongueras. It would, therefore, be the only work of Rafael Masó in Barcelona (in Sarrià there is a house of Pericas in which there is ceramics of Masó)

The sgraffiti and sculptures resemble those of Ismael Smith.

Contacting Josep Casamartina, curator of the exhibitions on "Ismael Smith, beauty and monsters" and "Of Love 'Tis the Garden: Masó and Textiles", thinks that it could be Masó but the presence of Smith is more difficult since at that time he was between Seville and Madrid and prepared his transfer to New York.
By family tradition, it is spoken of the intervention of Rafael Masó (cousin of the owner) and it is thought that the direction of the work is carried out by Manuel Comas Esquerra (married with Montserrat Masó Bulbena, daughter of the marriage formed by the also pharmacist Josep Masó Arumí, brother of Rosendo, and Rosa Bulbena Soler).

Comas Esquerra returns to Smith, a friend of his who had a few engravings and drawings given by the Marquis of Olèrdola.

The sculpture, if it is not from Ismael Smith, could be (and reappears Girona, city of Rafael Masó) of the Girona Fidel Aguilar or Ricard Guinó.

In  1918 the owner was Rosendo Masó Arumí.

(Diari de Vich, 30-11-1931)


The pharmacy in 1931 was announced as "Pharmacy  Dr. Masó-Arumí  of Dr Nadal" in reference to Luis Nadal Delhom, married to María Teresa Masó Bulbena, who became the new owner, then continued his son Manuel Nadal Masó and currently Manuel Nadal Casas.


The interior of the pharmacy changed in a reform of 2008.


dissabte, 9 de juliol del 2016

TARRAGONA - Farmàcia Sanromà

(fons Rafael Vidal Ragazzon)


L'altre dia al grup de Facebook "Tarragona antiga"

https://www.facebook.com/tarragonantiga/?fref=ts

vaig veure aquesta foto de la farmàcia Sanromà publicada el 1913 i pertanyent a l'Arxiu de Rafael Vidal Ragazzon
.
Em vaig interessar per ella per la seva rica ornamentació modernista i finalment he pogut trobar qui va ser el seu autor.

La farmàcia va ser inaugurada el 07.03.1908 pel farmacèutic Rafael Sanromà i Gabriel el qual havia obtingut el títol de farmàcia un anys abans, el 1907.

La premsa local de l'època es va fer ressò de la inauguració del local i és al "Diario de Tarragona" on podem llegir que que va ser obra de l'escultor José Olaya Gil el qual va estar acompanyat amb la labor pictòrica per Antonio Revoltós.

Una factura que m'ha cedit el propi Rafael Vidal Ragazzon confirma l'autoria d'Olaya. És la factura que emet l'escultor pels treballs realitzats per a Rafael Sanromà, emesa el 29-01-1908 per un import de 100 ptas.

La farmàcia constava de despatx, laboratori, escriptori i altres dependències.

La farmàcia era famosa per un tònic que elaborava: l'Opilatol, el qual apareix en diferents anuncis de l'època. Com a mostra posem aquest aparegut a "L'Estiuada" de Sant Hilari Sacalm publicat el 25.08.1911

Rafael Sanromà va ser substituït el 1933 pel seu fill, Francesc Sanromà i Daroca, amb títol de 1932, el qual va redecorar el 1941 la farmàcia en un estil racionalista i amb projecte de l'arquitecte Antoni Pujol Sevil. Canvi de temps, canvi de gustos.

Actualment la farmàcia continua a mans de la família Sanromà al mateix emplaçament: carrer Unió, 17 de Tarragona.

-Expresso el meu agraïment a Rafael Vidal per la seva inestimable col·laboració-. 

(Google Maps)




El otro día en el grupo de Facebook "Tarragona antiga"

https://www.facebook.com/tarragonantiga/?fref=ts

vi esta foto de la farmacia Sanromá publicada en 1913 y perteneciente al Archivo de Rafael Vidal Ragazzon.

Me interesé por ella debido a su rica ornamentación modernista y finalmente he podido encontrar quién fue su autor.

La farmacia fue inaugurada el 07/03/1908 por el farmacéutico Rafael Sanromá Gabriel el cual había obtenido el título de farmacia un año antes, en 1907.

La prensa local de la época se hizo eco de la inauguración del local y es en el "Diario de Tarragona" donde podemos leer que fue obra del escultor José Olaya Gil el cual contó para la labor pictórica de la ayuda de Antonio Revoltós.

Una factura que me ha cedido el propio Rafael Vidal Ragazzon confirma la autoría de Olaya. Es la factura que emitió el escultor por los trabajos realitzados para Rafael Sanromà, emitida el 29-01-1908 por un importe de 100 ptas.

La farmacia constaba de despacho, laboratorio, escritorio y otras dependencias.

La farmacia era famosa por un tónico que elaboraba: el Opilatol, el cual aparece en diferentes anuncios de la época. Como muestra ponemos éste aparecido en "L'Estiuada" de Sant Hilari Sacalm publicado el 25.08.1911

Rafael Sanromá fue sustituido en 1933 por su hijo, Francisco Sanromá Daroca, con título de 1932, el cual redecoraró en 1941 la farmacia en un estilo racionalista y con proyecto del arquitecto Antoni Pujol Sevil. Cambio de tiempo, cambio de gustos.

Actualmente la farmacia continúa en manos de la familia Sanromá en el mismo emplazamiento: calle Unió, 17 de Tarragona.

-Quiero expresar mi agradecimiento a Rafael Vidal por su amable colaboración-. 

(L'Estiuada, 25.08.1911)


The other day in the Facebook group "Tarragona antiga"

https://www.facebook.com/tarragonantiga/?fref=ts

I saw this photo of pharmacy Sanromá published in 1913 and belongs to Rafael Vidal Ragazzon Archive.

I got interested in it because of its rich ornamentation Art Nouveau and finally I could find who was its author.

The pharmacy was opened on 07.03.1908 by the pharmacist Rafael Sanromà Gabriel which had obtained a year before the Pharmaceutical title.

The local press of the time echoed the inauguration of the Pharmacy  and is in the "Diario de Tarragona" where we read that was designed by the sculptor Jose Olaya Gi and the pictorical work was by Antonio Revoltós.

The pharmacy consisted of office, laboratory, desk and other facilities.

The pharmacy was famous for a tonic that elaborated: the Opilatol, which appears in different ads of the time. For example you could see this one appeared in "L'Estiuada" (Sant Hilari Sacalm) published on 25.08.1911

Rafael Sanromà was replaced in 1933 by his son, Francisco Sanromà Daroca, with title of 1932, which changed the deocration of the pharmacy in 1941 in a rationalist style designed by architect Antoni Pujol Sevil.


Currently the pharmacy still  remains in the hands of the family Sanromà on the same place:  Unió, 17, Tarragona.

dissabte, 12 d’abril del 2014

BARCELONA - Farmàcia Doctor Comabella (c/ Carme, 23)

El 1851 Francesc Daniel Molina i Casamajó, un dels millors arquitectes barcelonins de l’època, autor entre d’altres de la Plaça Reial, de la Font del Geni Català i del coronament de l’Ajuntament de Barcelona, va projectar la casa d’Epifani de Fortuny al carrer del Carme, 23.

El 1874, Felip Comabella i Guimet, nascut a Montargull (Artesa de Segre, Lleida) el 13 de maig de 1841, es llicencià en farmàcia i s’establí en els baixos de la casa en qüestió. Felip Comabella era un farmacèutic de renom com ho prova el fet que hagués aconseguit una medalla d’or en l’Exposició d’Ambers (Bèlgica) del 1885 per algun dels  productes que va presentar i que el 1895 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, a més era comendador i cavaller de la Reial Orde d’Isabel la Catòlica.  Estava casat amb Concepció Maluquer Porta. Felip Comabella va morir a Barcelona el 9 de maig del 1901.

El seu fill, Joan Comabella i Maluquer, es va doctorar en farmàcia el 1897 i també era llicenciat en Ciències Biològiques. Es va casar amb una altra Maluquer, Josefina Maluquer Anzizu, filla d’Eduard Maluquer, antic president de la Diputació (1886/90), diputat a Corts i senador.

El 1904 decidí reformar la farmàcia i va encarregar el disseny a l’arquitecte Guillem Busquets Vautravens, arquitecte autor d’altres farmàcies modernistes de la ciutat.

Busquets va comptar amb l’ajut d’insignes artistes: la façana, de la qual resta el primer pis, era de marbres vermellosos i grisencs obrats en el taller dels germans Franzi, l’escultura d ’Alfons Juyol  i els ferros decoratius de Manuel Ballarín. Per l’interior, de tonalitats clares, va utilitzar mosaics de Mario Maragliano, rajoles de Pujol i Bausis, mobiliari de roure de Gaspar Homar i ebenisteria d’Emili Sangenís, amb pintura decorativa de Francesc Lleixa, treball en guix de Felip Fisse i medalles d’Ignasi Damians.

En els premis de l'Ajuntament als millors edificis i establiments de la ciutat del 1904 atorgats el 20 de novembre del 1905 va obtenir l'accèsit en la categoria d'establiments comercials.

Joan Comabella va morir el 15 de març del 1921 i la farmàcia passà al seu fill, Manuel Comabella  Maluquer.

Manuel Comabella fou el qui va reformar la façana el 1926, reforma que sembla va ser projectada pel propi Busquets.

El 1946 la farmàcia va ser traspassada a Josep Maria Mas Grau i el 1997 passà a mans la seva filla Montserrat Mas Docampo.

L’interior s’ha conservat força bé.

Dos micos tocant instruments musicals que es troben al bell mig del balcó del primer pis recorden l’existència d’una escola de música. Es va instal.lar al 2006, quan es va restaurar la façana de la farmàcia a instàncies i amb suport de l’Ajuntament. A aquest entresolat hi havia un taller de reparació de saxofons i en algun moment donat es va eliminar la barana original i es va col·locar un equip d’aire condicionat. Quan es van fer retirar l’aire condicionat i els rètols instal.lats que incomplien la normativa, calia reposar la barana, de la que no hi havia informació. El titular del taller de saxofons va proposar fer una barana de forja amb aquests motius musicals que d’alguna manera identificaven l’activitat, cosa que se’ls va acceptar. Amb el temps l’escola va marxar i ha quedat la barana com a record

Més fotos a:

(Gràcies Trinidad)

Aprofito per recomanar el bloc de la Trinidad Vilchez.


(La Exposición, 1897)


(foto: Valentí Pons Toujouse)


(foto: María Trinidad Vilchez) 


(foto: María Trinidad Vilchez) 


En 1851 Francisco Daniel Molina y Casamajó, uno de los mejores arquitectos barceloneses de la época , autor entre otros de la Plaza Real, de la Fuente del Genio Catalán y del coronamiento del Ayuntamiento de Barcelona, proyectó la casa de Epifanio de Fortuny en la calle del Carmen, 23.

En 1874, Felipe Comabella y Guimet, nacido en Montargull (Artesa de Segre, Lleida) el 13 de mayo de 1841, se licenció en farmacia y se estableció en los bajos de la casa en cuestión. Felipe Comabella era un farmacéutico de renombre como lo prueba el hecho de que hubiera conseguido una medalla de oro en la Exposición de Amberes (Bélgica) de 1885 por alguno de los productos que presentó y que en 1895 fuera nombrado miembro de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona, además era comendador y caballero de la Real Orden de Isabel la Católica. Estaba casado con Concepción Maluquer Porta. Felipe Comabella murió en Barcelona el 9 de mayo de 1901.

Su hijo , Juan Comabella y Maluquer, se doctoró en farmacia en 1897 y también era licenciado en Ciencias Biológicas. Se casó con otra Maluquer, Josefina Maluquer Anzizu, hija de Eduardo Maluquer, antiguo presidente de la Diputación (1886/90), diputado en Cortes y senador.

En 1904 decidió reformar la farmacia y encargó el diseño al arquitecto Guillem Busquets Vautravens, arquitecto autor de otras farmacias modernistas de la ciudad.

Busquets contó con la ayuda de insignes artistas: la fachada, de la que queda el primer piso, era de mármoles rojizos y grisáceos obrados en el taller de los hermanos Franzi, la escultura de Alfonso Juyol y los hierros decorativos de Manuel Ballarín. Para el interior de tonalidades claras, utilizó mosaicos de Mario Maragliano, baldosas de Pujol i Bausis, mobiliario de roble de Gaspar Homar y ebanistería de Emili Sangenís, además de pintura decorativa de Francisco Lleixa, trabajo en yeso de Felipe Fisse y medallas de Ignacio Damians.

En los premios del Ayuntamiento a los mejores edificios y establecimientos de la ciudad del 1904 otorgados el 20 de noviembre del 1905 obtuvo el accesit en la categoría de establecimientos comerciales.

Juan Comabella murió el 15 de marzo de 1921 y la farmacia pasó a su hijo, Manuel Comabella Maluquer.

Manuel Comabella fue quien que reformó la fachada en 1926, reforma que parece fue proyectada por el propio Busquets. En 1946 la farmacia fue traspasada a José María Mas Grau y en 1997 pasó a manos de su hija Montserrat Mas Docampo.

El interior se ha conservado bastante bien.

Dos monos tocando instrumentos musicales que se encuentran en medio del balcón del primer piso recuerdan la existencia de una antigua escuela de música. Se instaló en 2006, cuando se restauró la fachada de la farmacia a instancias y con apoyo del Ayuntamiento. En este altillo había un taller de reparación de saxofones y en algún momento dado se eliminó la barandilla original y se colocó un equipo de aire acondicionado. Cuando se hicieron retirar el aire acondicionado y los rótulos instalados que incumplían la normativa, era necesario reponer la barandilla, de la que no había información. El titular del taller de saxofón propuso hacer una barandilla de forja con estos motivos musicales que de alguna manera identificaban la actividad, lo que se les aceptó. Con el tiempo la escuela se marchó y ha quedado la barandilla como recuerdo

Más fotos en :

(Gracias Trinidad)

Aprovecho para recomendar el bloque de Trinidad Vilchez.

dimecres, 2 de gener del 2013

BARCELONA - Farmàcia Domènech i Montaner


Joan Duran i España (1856-1924), redactor del diari la Renaixensa es va llicenciar en farmàcia el 1896 per la Universitat de Barcelona i això que ja era força gran: 37 anys.

De seguit va obrir una farmàcia en ple centre de l’Eixample, al carrer València, a tocar del Passeig de Gràcia i, activista del catalanisme com era, va contractar al també catalanista Domènech i Montaner per a que dissenyés el local.

De l’obertura de la mateixa es va fer ressò l’edició del dia 2 de desembre del 1896 de La Vanguardia (“el novel farmacéutico – distinguido redactor de La Renaixensa”). En el redactat hi constaven tots aquells qui van col·laborar amb Domènech: els germans Viladevall amb la fusteria, Marcelino Gelabert amb la pintura i daurats, Miret i Assens amb la lampisteria, Henry d’Aubigny amb les calderes, Ballarin amb la metal·listeria i els germans Suñol amb els marbres. Domènech va dissenyar fins i tot els pots de farmàcia fent-se avinent allò de l’art total del modernisme, en aquest cas, d’un modernisme primerenc impregnat encara amb les ressonàncies del gòtic inspirador del moviment.

(La Vanguardia, 02.12.1896)

(Arxiu Mas, 1903)

La farmàcia fins i tot va aparèixer en l'Àlbum "Carpintería Artística" de començament de segle XX.




El vigatà Duran i España va traspassar el negoci el 1922 al llicenciat Gerardo Garriga la publicitat del qual encara deia “Farmacia Durán España, sucesor G. Garriga”

Successivament passà a José Puertolas Hernández (“Farmacia Puertolas”, 1946-1958), Jürgen Robisch (1959-1970), Maria Dolors Rigau (1971-1988), Maria Aurora Flores Bienert i darrerament a Ramon Miret i Olga Álvarez Hernández (2011).



En tots aquests anys la decoració original s’ha anat mantenint amb alguns canvis i algunes pèrdues (la làmpada de gas, els aplics, el cassetonat de fusta, el fris decorat amb cenefes plenes de plantes medicinals), però es va anar perdent el coneixement de la seva autoria. Va ser l’historiador de l’art Josep Casamartina qui la va redescobrir el 2002 mentre cercava fotos a l’Arxiu Mas per a l’exposició i llibre “L’interior del 1900. Adolf Mas, fotògraf” (Vanguardia, 12.12.2002). La farmàcia continuava en el mateix lloc, però com ha passat sovint en moltes vies públiques de Barcelona, havia canviat de numeració de 344 a 278 i per això es creia que la farmàcia de Domènech havia fins i tot desaparegut.

(anys 1990's)


Els nous propietaris han fet alguns canvis que miren de modernitzar l’establiment però alhora revitalitzant la figura de Domènech i Montaner fins al punt que ara la farmàcia s’anomena “Farmàcia 1896 de Domènech”. S’ha canviat la porta d’entrada per donar més claredat i amplitud al local i s’ha posat en un lloc preeminent el taulell amb l’escut dissenyat per Domènech on en el medalló consten les inicials DE, encara que la fusta superior no és de la mida original, i l’emblema de la farmàcia amb el propi medalló flanquejat ara per altres inicials. Encara que no es té el cassetonat del sostre, es pot distingir el treball del mateix amb volta catalana de maó de pla.


                                                       (estat actual)

L’adreça de la farmàcia és carrer València, 278 de Barcelona. Es troba en els baixos de la casa Montserrat Gili, del mestre d'obres Lluís de Miquel i Roca (1894).




(estat actual)

    
Joan Duran y España (1856-1924), redactor del diario la Renaixensa se licenció en farmacia en 1896 por la Universidad de Barcelona y eso que ya era bastante mayor: 37 años.

En seguida abrió una farmacia en pleno centro del Ensanche barcelonés, en la calle Valencia, junto al Paseo de Gracia y, activista del catalanismo como era, contrató al también catalanista Domènech i Montaner para que diseñara el local.

De la apertura de la farmacia se hizo eco la edición del día 2 de diciembre de 1896 de La Vanguardia ("el novela farmacéutico - distinguido redactor de La Renaixensa"). En el redactado  constaban todos aquellos que colaboraron con Domènech: los hermanos Viladevall en la carpintería, Marcelino Gelabert en la pintura y dorados, Miret y Assens en la fontanería, Henry de Aubigny con las calderas, Ballarin en los trabajos de metalistería y los hermanos Suñol con los mármoles. Domènech diseñó incluso los botes de farmacia de acuerdo con la teoría del arte total del modernismo, en este caso, de un modernismo temprano impregnado todavía con resonancias del gótico inspirador del movimiento.

La farmacia incluso apareció en el Álbum "Carpintería Artística" a inicios del siglo XX.

El vicense Duran y España traspasó el negocio en 1922 al licenciado Gerardo Garriga en cuya publicidad constaba el hecho "Farmacia Durán España, sucesor G. Garriga"

Sucesivamente pasó a José Puértolas Hernández ("Farmacia Puértolas", 1946-1958), Jürgen Robisch (1959-1970), Maria Dolors Rigau (1971-1988), María Aurora Flores Bienert y por último a Ramon Miret y Olga Álvarez Hernández (2011).

En todos estos años la decoración original se ha ido manteniendo con algunos cambios y algunas pérdidas (la lámpara de gas, los apliques, el artesonado de madera, el friso decorado con cenefas llenas de plantas medicinales), aunque se fue perdiendo el conocimiento de su autoría. Fue el historiador del arte Josep Casamartina quien la redescubrió en 2002 mientras buscaba fotos en el Archivo Mas para la exposición y libro "El interior del 1900. Adolf Mas, fotógrafo "(Vanguardia, 12/12/2002). La farmacia continuaba en el mismo lugar, pero como ha ocurrido a menudo en muchas vías públicas de Barcelona, ​​había cambiado de numeración de 344 a 278 y por eso se creía que la farmacia de Domènech había incluso desaparecido.

Los nuevos propietarios han hecho algunos cambios que tratan de modernizar el establecimiento pero al mismo tiempo revitalizan la figura de Domènech i Montaner hasta el punto que ahora la farmacia se llama "Farmacia 1896 de Domènech". Se ha cambiado la puerta de entrada para dar más claridad y amplitud al local y se ha puesto en un lugar preeminente del mostrador con el escudo diseñado por Domènech donde en el medallón constan las iniciales DE, aunque la tabla superior no es del tamaño original, y el emblema de la farmacia con el propio medallón flanqueado ahora por otros iniciales. Aunque no se tiene el artesonado del techo, se puede distinguir en el  mismo el trabajo realizado con bóveda catalana de ladrillo de plano.

La dirección de la farmacia es calle València, 278 de Barcelona. Se encuentra en los bajos de la casa Montserrat Gili, del maestro de obras Lluís de Miquel i Roca (1894).

dimecres, 1 de febrer del 2012

VILAGARCÍA - farmacia Bermejo


D’entre totes les edificacions modernistes que existeixen o han existit a la localitat pontevedrenca de Vilagarcía de Arousa cal destacar, o millor dit calia destacar,  la Casa-farmàcia Bermejo amb els annexos Almacenes Coloniales. Dic calia perquè l’obra ha estat mutilada amb l’addició de diversos pisos per tal de convertir-la en hotel.

Del que era la farmàcia han conservat part del coronament i algun tret decoratiu, mentre que els magatzems han tingut millor sort donat que tan sols han sofert la remunta.

La casa va ser bastida a petició de Ricardo Bermejo Blanco l’any 1908. I tot i que sembla obra de l’arquitecte Antonio López Hernández, actiu a Pontevedra en aquella època, el més sorprenent és que és del també arquitecte Jesús López de Rego. Remarco sorprenent perquè fins ara només em constaven obres de López de Rego a Santiago.

Jesús López de Rego Labarta  va néixer i morir a Santiago de Compostel·la (1876-1972) i va obtenir el títol a l’Escola de Madrid el 1901.

La casa Bermejo situada a Castelao, 23 amb Alexandre Bóveda i Arzobispo Lago presentava una combinació de detalls del modernisme català amb altres més propis de la sezession. Una foto de l’època es pot veure a:
Les dades d’aquest edifici i de molts altres de Vilagarcía les he aconseguit amb la inestimable ajut de l’arxiver Roberto Sobrado a qui vull agrair el seu veritable interès i col·laboració.




De entre todas las edificaciones modernistas que existen o han existido en la localidad pontevedresa de Vilagarcía de Arousa hay que destacar, o mejor dicho había que destacar, la Casa-farmacia Bermejo con los anexos Almacenes Coloniales. Digo era porque la obra ha sido mutilada con la adición de varios pisos para convertirla en hotel.

De la antigua farmacia han conservado parte del coronamiento y algún rasgo decorativo, mientras que los almacenes han tenido mejor suerte ya que sólo han sufrido la remonta.

La casa fue construida a petición de Ricardo Bermejo Blanco en 1908. Y aunque podría parecer obra del arquitecto Antonio López Hernández, activo en Pontevedra en aquellos años, lo más sorprendente es que es del también arquitecto Jesús López de Rego. Remarco sorprendente porque hasta ahora sólo me constaban obras de López de Rego en Santiago.

Jesús López de Rego Labarta nació y murió en Santiago de Compostela (1876-1972) y obtuvo el título en la Escuela de Madrid en 1901.

La casa Bermejo situada en Castelao, 23 con Alexandre Bóveda y Arzobispo Lago presentaba una combinación de detalles del modernismo catalán con otros más propios de la Sezession. Una foto de la época se puede ver en:
Los datos de este edificio y de muchos otros de Vilagarcía los he conseguido con la inestimable ayuda del archivero Roberto Sobrado a quien quiero agradecer su verdadero interés y colaboración.