BARCELONA - Casa Figueras (I)

A la Rambla de Barcelona crida l'atenció aquesta botiga modernista que encara roman avui en dia gairebé tal com era.

El primer en què et fixes és en el relleu del xamfrà que representa la dona segadora, en els mosaics multicolors fets amb trencadís i en els vitralls.

La decoració de la botiga va ser un encàrrec de Francesc de Paula Figueras (les inicials del qual estan a sota de la dona segadora) a l'escenògraf Antoni Ros Güell, a l'any 1902. En ella es pot la integrtació de les diferents arts decoratives,

La botiga es dedicava a la venda de pastes alimentícies, per això, la figura de la dona segadora del blat. Cap al 1990 va passar a mans de la pastisseria Escribà.

Van intervenir els següents artesans: (veure al final la llista i les fotos)

* * * 

En la Rambla de Barcelona llama la atención una tienda modernista que todavía permanece hoy en día con pocos cambios.

Lo primero en que te fijas es en el relieve de la esquina que representa a una mujer segadora, en los mosaicos multicolores hechos con trencadís y en los vitrales.

La decoración de la tienda fue un encargo de Francisco de Paula Figueras (cuyas iniciales están debajo de la mujer segadora) al escenógrafo Antonio Ros Güell, corría el año de 1902. En ella se puede observar la integración de las diferentes artes decorativas.

La tienda se dedicaba a la venta de pastas alimenticias, de ahí la figura de la segadora de trigo. Hacia 1990 pasó a ser propiedad de la pastelería Escribà.

Intervinieron los siguientes artesanos:  (ver al final la lista y las fotos)

* * * 

On the Rambla de Barcelona, there is an Art Nouveau shop that surprisingly still remains nowadays.

The first amazing thing is the relief of the corner that represents a mower woman, also the  multicolored mosaics made with trencadís and the stained glass windows

The decoration of the store was commissioned by Francisco de Paula Figueras (whose initials are under the mower woman) to the stage designer Antoni Ros Güell, the year of 1902. In that shop you can see how the different decorative arts could be integrated.

The shop was dedicated to the sale of food pasta. By 1990's, it became the property of the Escribà pastry makers.

The following artisans intervened:

* * *

Direcció dels treballs / Dirección / Manager: ANTONI ROS GÜELL

Vitralls / Vitrales / Stained glass windows: RIGALT I GRANELL

Mosaics en trencadís / Mosaicos en trencadís / Trencadís Mosaics: MARIO MARAGLIANO

Metalls / Metales / Ironwork: M. VILA DOMÈNECH

Escultura segadors / Escultura segadora / Mower figure: LAMBERT ESCALER

Escultura / Escultura / Sculpture: JAUME BERNADAS

Pintures interiors / Pinturas interiores / Inner paints: BOIX

Marbres / Mármoles / Marbles: CORRIUS

Coure / Cobres / Cupper works: F. LACAMBRA

Serralleria / Cerrajería / Locksmith: BADIA

Fusteria / Carpintería / Carpentry: TALLER MEDERNANT

(fotos: Valentí Pons Toujouse)

(foto: Toshiaki Tange)

(foto: Ramon Sales)

CAMPRODON - Can Roig - la decadència modernista

(veure reportatge fotogràfic al final de l'article)
(ver fotos al final del artículo)
(more pictures at the bottom)

Una de les manifestacions modernistas a Camprodon (El Ripollès, Girona) és la torre de Can Roig.

Va ser edificada entre 1900 i 1901, època de gran afluència d'estiuejants barcelonins que establiren a la localitat llur segona residència, entre els quals cal esmentar el doctor Bartomeu Robert i, ja més tard, el seu cunyat Emerencià Roig.

Emerencià Roig Bofill es doctorà en medicina el 1869 a Barcelona, havia nascut el 1848 a Santiago de Cuba de pare sitgetà i mare jamaicana. De Barcelona passà a París i després tornà a Barcelona on

treballà a l'Hospital del Sagrat Cor. Fou vicepresident i president de l'Acadèmia de Medicina.

L'arquitecte Simó Cordomí, del que ja em parlat en altres articles (cliqueu damunt l'enllaç)

http://vptmod.blogspot.com/search/label/Sim%C3%B3%20Cordom%C3%AD

fou l'encarregat, el 1900,  de projectar la seva casa d'estiueig.

La casa s'enllestí el 1901. però el doctor moria aquell mateix any, el 26 de novembre, a Barcelona, per al qual cosa no va poder gaudir gaire de la mateixa.

Durant la Guerra Civil va estatjar un hospital de campanya i al final de la mateixa va quedar sense ús.

La degradació s'ha anat apoderant de l'edifici, del qual gairébé només es manté l'estructura i alguns elements decoratius.

Emerencià Roig està enterrat a Barcelona en una tomba doble projectada pel propi Simó Cordomí a Montjuïc (1903/04) per a les famílies del Dr. Robert i del Dr. Roig.

* * * 

Una de las manifestaciones modernistas en Camprodon (Girona) es la torre de Can Roig.

Fue edificada entre 1900 y 1901, época de gran afluencia de veraneantes barceloneses que establecieron en la localidad su segunda residencia, entre los que cabe mencionar el doctor Bartolomé Robert y, ya más tarde, su cuñado Emerenciano Roig.

Emerenciano Roig Bofill se doctoró en medicina en 1869 en Barcelona. Había nacido en 1848 en Santiago de Cuba de padre sitgetano y madre jamaicana. De Barcelona pasó a París y luego volvió a Barcelona para trabajar en el Hospital del Sagrado Corazón. Fue vicepresidente y presidente de la Academia de Medicina.

El arquitecto Simón Cordomí, del que ya hemos hablado en otros artículos (pulsad sobre el enlace)

http://vptmod.blogspot.com/search/label/Sim%C3%B3%20Cordom%C3%AD

fue el encargado, en 1900, de proyectar su chalé de veraneo.

La casa se terminó en 1901, pero el doctor murió ese mismo año, el 26 de noviembre, en Barcelona, ​​por lo que no pudo disfrutar mucho de la misma.

Durante la Guerra Civil la casa alojó un hospital de campaña y al final de la misma quedó sin uso.

La degradación ha ido haciendo mella en el edificio, ya casi solamente se mantiene la estructura y algunos elementos decorativos.

Emerenciano Roig está enterrado en Barcelona en una tumba doble proyectada por el propio Simón Cordomí en Montjuïc (1903/04) para las familias del Dr. Robert y del Dr. Roig.

* * * 

One of the AN examples in Camprodon (Girona) is Can Roig.

It was built between 1900 and 1901, a time of great influx of Barcelona holidaymakers who established their second home in the town, including Dr. Bartomeu Robert and, later, his brother-in-law Emerenciano Roig.

Emerenciano Roig Bofill received his doctorate in medicine in 1869 in Barcelona. He was born in 1848 in Santiago de Cuba to a Catalan father and a Jamaican mother. From Barcelona he went to Paris and then returned to Barcelona to work at the Hospital del Sagrado Corazón. He was vice president and president of the Academy of Medicine.

The architect Simón Cordomí, of whom we have already spoken in other articles (click on the link)

http://vptmod.blogspot.com/search/label/Sim%C3%B3%20Cordom%C3%AD

he was commissioned, in 1900, to design his summer cottage.

The house was finished in 1901. but the doctor died that same year, on November 26, in Barcelona, ​​so he could not enjoy much of it.

During the Civil War the house housed a field hospital and at the end of it was left without use.

The degradation is actuying on the building, and almost only the structure and some decorative elements are maintained.

Emerenciano Roig is buried in Barcelona in a double tomb designed also by Simón Cordomí (1903/04) for the families of Dr. Robert and Dr. Roig.

fotos actuals: Valentí Pons

BARCELONA - Montserrat de Casanovas - torre Garau

Torre Antonio Garau Simonet
1905
Montserrat de Casanovas, 64
Roc Cot i Cot, arquitecte

(fotos: Valentí Pons Toujouse)

BARCELONA - Cases Cooperativa Militar

El 06-06-1927 s'inaugurava amb la presència del General Primo de Rivera el conjunt de 42 cases barates que la Cooperativa Militar va batejar amb el seu nom.

Les cases eren una promoció de l'esmentada cooperativa destinada a sergents.

Del conjunt de 42 cases de la promoció "Marqués de Estella" només en queden algunes, això sí es conserven plenament les que formen el passatge del Tinent Costa, passatge dedicat al tinent Vicenç Costa Blanco, secretari de la Cooperativa.

Originalment ocupava l'illa formada pels carrers Mascaró, Torre dels Pardals, Segle XX i Marquesa de Caldes de Montbui.

Es tracta d'un conjunt de cases de planta baixa i pis, inspirada en la Sezession austríaca, i projectades per l'arquitecte Antoni Millàs.

Aquest va ser el segon dels tres conjunts que la Cooperativa Militar va dissenyar pràcticament iguals. El primer va ser a Sant Antoni Maria Claret - Travessera de Gràcia, tocant a Sant Pau  (arquitectes Antoni Millàs i Enric de Babot, 1920/22)  i el tercer a Torre Vélez i Sant Quintí (Enric de Babot, 1930)

* * * * *

El 06-06-1927 se inauguraba, con la presencia del General Primo de Rivera, el conjunto de 42 casas baratas que la Cooperativa Militar bautizó con su nombre.

Las casas eran una promoción de dicha cooperativa destinada a sargentos.

Del conjunto de 42 casas de la promoción "Marqués de Estella" solo quedan algunas en pie, eso sí se conservan plenamente las que forman el pasaje del Tinent Costa, pasaje dedicado al teniente Vicente Costa Blanco, secretario de dicha Cooperativa.

Originalmente ocupaba la manzana formada por las calles Mascaró, Torre dels Pardals, Siglo XX y Marquesa de Caldes de Montbui.

Se trata de un conjunto de casas de planta baja y piso, inspirada en la Sezession austriaca, y proyectadas por el arquitecto Antoni Millàs.

Este fue el segundo conjunto de los tres que la Cooperativa Militar diseñó prácticamente iguales. El primero fue en San Antoni María Claret - Travessera de Gracia, junto al hospital de Sant Pau (arquitectos Antoni Millàs y Enrique de Babot, 1920/22) y el tercero en Torre Vélez y Sant Quintí (Enrique de Babot, 1930)

* * * * *

On 06-06-1927 was inaugurated the set of 42 houses that the Military Cooperative with the presence of General Primo de Rivera. The set was named after him.

The houses were a promotion of this cooperative destined for sergeants.

Only a few houses of the 42 still remain but you could see how it was  at the passage of Tinent Costa, a passage dedicated to Lieutenant Vicente Costa Blanco, secretary of the Cooperativa.

Originally it occupied the area compressed by the streets Mascaró, Torre dels Pardals, Segle XX and Marquesa de Caldes de Montbui.

It is a set of ground floor and apartment houses, inspired by the Austrian Sezession, and projected by architect Antoni Millàs.

This was the second set of the three that the Military Cooperative designed virtually equally. The first one was in San Antoni María Claret - Travessera de Gracia, next to the hospital of Sant Pau (architects Antoni Millàs and Enrique de Babot, 1920/22) and the third one in Torre Vélez and Sant Quintí (Enrique de Babot, 1930)

                                              (fotos: Valentí Pons Toujouse)

(foto: Brangulí)

BRUXELLES / BRUSSEL·LES - Exposició 1910 - Puig i Cadafalch

(Sala del Foment del Treball Nacional)

El 1910 es va celebrar una Exposició Universal a Brussel·les. L'Art Nouveau o modernisme ja no va tenir molta presència, tan sols en algun stands o quioscs d'alguna companyia i  en la Secció d'Alemanya on encara es pot veure la influència Jugendstil.

El pavelló d'Espanya, de l'arquitecte Modesto Cendoya, era en estil neoàrab, però en ell havia la sala de Catalunya: la Sala del Foment del Treball Nacional, dissenyada per Puig i Cadafalch amb l'ajut de la Casa Ballarin.

* * * * *

(fotos al final)

* * * * *

En 1910 se celebró una Exposición Universal en Bruselas. El Art Nouveau o Modernismo ya no tuvo mucha presencia, tan sólo en algún stands o quioscos de alguna compañía y en la Sección de Alemania donde todavía se detecta la influencia Jugendstil.

El pabellón de España, del arquitecto Modesto Cendoya, era en estilo neoárabe, pero en él estaba la sala de Cataluña: la Sala de Fomento del Trabajo Nacional, diseñada por Puig i Cadafalch con la ayuda de la Casa Ballarin.

* * * * *

In 1910 an Universal Exhibition was held in Brussels. The Art Nouveau or Modernism no longer had much presence, only in some stands or kiosks of some company and in the Section of Germany where Jugendstil influence is still detected.

The pavilion of Spain, by the architect Modesto Cendoya, was in neo-Arab style, but in it was the hall of Catalonia: the National Work Promotion Hall, designed by Puig i Cadafalch with the help of Casa Ballarin.

(Sala del Foment del Treball Nacional)