El 1851 Francesc Daniel Molina i Casamajó, un dels millors
arquitectes barcelonins de l’època, autor entre d’altres de la Plaça Reial, de
la Font del Geni Català i del coronament de l’Ajuntament de Barcelona, va
projectar la casa d’Epifani de Fortuny al carrer del Carme, 23.
El 1874, Felip Comabella i Guimet, nascut a Montargull
(Artesa de Segre, Lleida) el 13 de maig de 1841, es llicencià en farmàcia i s’establí
en els baixos de la casa en qüestió. Felip Comabella era un farmacèutic de
renom com ho prova el fet que hagués aconseguit una medalla d’or en l’Exposició
d’Ambers (Bèlgica) del 1885 per algun dels productes que va presentar i que el 1895 fou nomenat
membre de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, a més era
comendador i cavaller de la Reial Orde d’Isabel la Catòlica. Estava casat amb Concepció Maluquer Porta.
Felip Comabella va morir a Barcelona el 9 de maig del 1901.
El seu fill, Joan Comabella i Maluquer, es va doctorar en
farmàcia el 1897 i també era llicenciat en Ciències Biològiques. Es va casar
amb una altra Maluquer, Josefina Maluquer Anzizu, filla d’Eduard Maluquer,
antic president de la Diputació (1886/90), diputat a Corts i senador.
El 1904 decidí reformar la farmàcia i va encarregar el
disseny a l’arquitecte Guillem Busquets Vautravens, arquitecte autor d’altres
farmàcies modernistes de la ciutat.
Busquets va comptar amb l’ajut d’insignes artistes: la façana,
de la qual resta el primer pis, era de marbres vermellosos i grisencs obrats en
el taller dels germans Franzi, l’escultura d ’Alfons Juyol i els ferros decoratius de Manuel Ballarín. Per
l’interior, de tonalitats clares, va utilitzar mosaics de Mario Maragliano,
rajoles de Pujol i Bausis, mobiliari de roure de Gaspar Homar i ebenisteria d’Emili
Sangenís, amb pintura decorativa de Francesc Lleixa, treball en guix de Felip
Fisse i medalles d’Ignasi Damians.
En els premis de l'Ajuntament als millors edificis i establiments de la ciutat del 1904 atorgats el 20 de novembre del 1905 va obtenir l'accèsit en la categoria d'establiments comercials.
En els premis de l'Ajuntament als millors edificis i establiments de la ciutat del 1904 atorgats el 20 de novembre del 1905 va obtenir l'accèsit en la categoria d'establiments comercials.
Joan Comabella va morir el 15 de març del 1921 i la farmàcia
passà al seu fill, Manuel Comabella
Maluquer.
Manuel Comabella fou el
qui va reformar la façana el 1926, reforma que sembla va ser projectada pel
propi Busquets.
El 1946 la farmàcia va ser traspassada a Josep Maria Mas
Grau i el 1997 passà a mans la seva filla Montserrat Mas Docampo.
L’interior s’ha conservat força bé.
Dos micos tocant instruments musicals que es troben al bell
mig del balcó del primer pis recorden l’existència d’una escola de música. Es va instal.lar al 2006, quan es va restaurar la façana de la farmàcia a instàncies i amb suport de l’Ajuntament. A aquest entresolat hi havia un taller de reparació de saxofons i en algun moment donat es va eliminar la barana original i es va col·locar un equip d’aire condicionat. Quan es van fer retirar l’aire condicionat i els rètols instal.lats que incomplien la normativa, calia reposar la barana, de la que no hi havia informació. El titular del taller de saxofons va proposar fer una barana de forja amb aquests motius musicals que d’alguna manera identificaven l’activitat, cosa que se’ls va acceptar. Amb el temps l’escola va marxar i ha quedat la barana com a record
Més fotos a:
(Gràcies Trinidad)
Aprofito per recomanar el bloc de la
Trinidad Vilchez.
(La Exposición, 1897)
(foto: Valentí Pons Toujouse)
(foto: María Trinidad Vilchez)
(foto: María Trinidad Vilchez)
En 1851 Francisco
Daniel Molina y Casamajó, uno de los mejores arquitectos barceloneses de la
época , autor entre otros de la Plaza Real, de la Fuente del Genio Catalán y
del coronamiento del Ayuntamiento de Barcelona, proyectó la casa de Epifanio
de Fortuny en la calle del Carmen, 23.
En 1874, Felipe
Comabella y Guimet, nacido en Montargull (Artesa de Segre, Lleida) el 13 de
mayo de 1841, se licenció en farmacia y se estableció en los bajos de la casa
en cuestión. Felipe Comabella era un farmacéutico de renombre como lo prueba el
hecho de que hubiera conseguido una medalla de oro en la Exposición de Amberes
(Bélgica) de 1885 por alguno de los productos que presentó y que en 1895 fuera
nombrado miembro de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona, además
era comendador y caballero de la Real Orden de Isabel la Católica. Estaba
casado con Concepción Maluquer Porta. Felipe Comabella murió en Barcelona el 9 de
mayo de 1901.
Su hijo , Juan
Comabella y Maluquer, se doctoró en farmacia en 1897 y también era licenciado
en Ciencias Biológicas. Se casó con otra Maluquer, Josefina Maluquer Anzizu,
hija de Eduardo Maluquer, antiguo presidente de la Diputación (1886/90),
diputado en Cortes y senador.
En 1904 decidió
reformar la farmacia y encargó el diseño al arquitecto Guillem Busquets
Vautravens, arquitecto autor de otras farmacias modernistas de la ciudad.
Busquets contó
con la ayuda de insignes artistas: la fachada, de la que queda el primer piso,
era de mármoles rojizos y grisáceos obrados en el taller de los hermanos Franzi, la escultura de Alfonso Juyol y los hierros decorativos de Manuel Ballarín. Para
el interior de tonalidades claras,
utilizó mosaicos de Mario Maragliano, baldosas de Pujol i Bausis, mobiliario de
roble de Gaspar Homar y ebanistería de Emili Sangenís, además de pintura
decorativa de Francisco Lleixa, trabajo en yeso de Felipe Fisse y medallas de
Ignacio Damians.
En los premios del Ayuntamiento a los mejores edificios y establecimientos de la ciudad del 1904 otorgados el 20 de noviembre del 1905 obtuvo el accesit en la categoría de establecimientos comerciales.
Juan Comabella
murió el 15 de marzo de 1921 y la farmacia pasó a su hijo, Manuel Comabella
Maluquer.
Manuel
Comabella fue quien que reformó la fachada en 1926, reforma que parece fue
proyectada por el propio Busquets. En 1946 la
farmacia fue traspasada a José María Mas Grau y en 1997 pasó a manos de su hija
Montserrat Mas Docampo.
El interior se ha
conservado bastante bien.
Dos monos tocando
instrumentos musicales que se encuentran en medio del balcón del primer piso
recuerdan la existencia de una antigua escuela de música. Se instaló en 2006, cuando se restauró la fachada de la farmacia a instancias y con apoyo del Ayuntamiento. En este altillo había un taller de reparación de saxofones y en algún momento dado se eliminó la barandilla original y se colocó un equipo de aire acondicionado. Cuando se hicieron retirar el aire acondicionado y los rótulos instalados que incumplían la normativa, era necesario reponer la barandilla, de la que no había información. El titular del taller de saxofón propuso hacer una barandilla de forja con estos motivos musicales que de alguna manera identificaban la actividad, lo que se les aceptó. Con el tiempo la escuela se marchó y ha quedado la barandilla como recuerdo
Más fotos en :
(Gracias
Trinidad)
Aprovecho para recomendar el bloque de Trinidad Vilchez.
Em sembla fantàstic Valentí, molt bon post i meticulosament explicat, ets un luxe, moltes gràcies a tu i un fort abrazo.BCDS.
ResponEliminaPaso a diario por allí. Lo de los monos siempre me tenía intrigado.
ResponEliminaGracias
Dades de la barana proporcionades per Xavier Simon: Es va instal.lar al 2006, quan es va restaurar la façana de la farmàcia a instàncies i amb suport de l’Ajuntament. A aquest entresolat hi havia un taller de reparació de saxofons i en algun moment donat es va eliminar la barana original i es va col·locar un equip d’aire condicionat. Quan es van fer retirar l’aire condicionat i els rètols instal.lats que incomplien la normativa, calia reposar la barana, de la que no hi havia informació. El titular del taller de saxofons va proposar fer una barana de forja amb aquests motius musicals que d’alguna manera identificaven l’activitat, cosa que se’ls va acceptar. Amb el temps l’escola va marxar i ha quedat la barana com a record
ResponElimina