(Arxiu Família Quadras)
Continuant amb les torres modernistes desaparegudes en el
Passeig de la Bonanova, avui li toca el torn a la d'Antonio de Quadras, de la
que, a l'igual que la Torre Rosales, només resta part de la tanca.
Antonio de Quadras era fill de l'industrial José Cuadras
Prim i de Maria Rosa Feliu Coma. El matrimoni tingué tres fills: Manuel,
Enriqueta i Antonio. El 1902 la fàbrica que regentava la família, creada el
1840 per Tomás Coma Miró i en aquella
època coneguda com a José Cuadras y Prim, canvià el nom pel de S.A. Sucesora de
Cuadras y Prim.
(postal de la fàbrica a Sabadell)
Hem de fer constar que el cognom Cuadras des del 1917
prengué la grafia de Quadras.
Els dos fills aconseguiren títols nobiliaris: Manuel el de
Baró de Quadras i Antonio el de Comte de Sant Llorens del Munt, el primer de
mans de la Reina Regent Maria Cristina el 1900 i el segon concedit pel papa Pius X el 1908 i validat a Espanya el 15-07-1917.
El 1903 Antonio comprà a Antonio Gros Pons la muntanya de la Mola amb el monestir, la
masia de Can Pobla i Els Òbits. Les seves actuacions en el monestir li
valgueren el títol nobiliari.
(Arxiu Sarrià-Sant Gervasi)
El mateix 1903 encarregava a l'arquitecte Claudi Duran
Ventosa el projecte de la seva torre al passeig de la Bonanova. Una torre de
planta baixa i pis superior presidida per l'escut nobiliari, en el que el
modernisme es feia evident tant a l'exterior como a l'interior.
(foto: Ignacio de Quadras)
escut similar al de la casa, aquest es troba a Can Pobla
El 1916 l'arquitecte Francesc de Paula Sellés (a qui se li
atribuïa erròniament, a l'igual que a Puig i Cadafalch, Can Pobla) projectava
la capella de la torre.
(Arxiu Família Quadras)
capella
Durant la Guerra Civil la torre va patir un incendi i el
1940 fou reformada i, a més, ampliada per donar cabuda a més família, en un
estil més propi de l'època.
(Arxiu Família Quadras)
casa resultant de la reforma del 1940, amb la capella
Entre 1970-73 l'equip d'arquitectes format per Oriol
Bohigas, Josep Maria Martorell i David
MacKay aixecaven l'edificació actual coneguda com "Conjunt Residencial
Bonanova"
Un altre cas on l'elegància de les torres deixa pas a la
funcionalitat dels edificis d'habitatges.
(foto: Valentí Pons)
Vull agrair sincerament a Ignacio de Quadras l'accés a les fotos de l'Arxiu familiar
* * * * *
Continuando con
las torres modernistas desaparecidas en el Paseo de la Bonanova, hoy le toca el
turno a la de Antonio de Quadras, de la que, al igual que la Torre Rosales,
sólo queda parte de la cerca.
(foto: Valentí Pons)
Antonio de
Quadras era hijo del industrial José Cuadras Prim y de María Rosa Feliu Coma.
El matrimonio tuvo tres hijos: Manuel, Enriqueta y Antonio. En 1902 la fábrica
que regentaba la familia, creada en 1840 por Tomás Coma Miró, y en aquel
entonces conocida como José Cuadras y Prim, toma el nombre de S.A. Sucesora de
Cuadras y Prim.
Cabe mencionar
que el apellido Cuadras toma la grafía Quadras a partir del 1917.
Los dos hijos
consiguieron títulos nobiliarios: Manuel el de Barón de Quadras y Antonio el de
Conde de San Llorens del Munt, el primero de manos de la Reina Regente María
Cristina en 1900 y el segundo concedido por el papa Pío X en 1909 y
validado en España el 15-07-1917.
(Arxiu Família Quadras)
Doña Pilar Feliu i Don Antonio de Quadras
En 1903 Antonio
compró a Antonio Gros Pons la montaña de la Mola con el monasterio, la masía de
Can Pobla y Los Òbits. Sus actuaciones en el monasterio le valieron el título
nobiliario.
(Arxiu Família Quadras)
Don Antonio i vista de l'interior
El mismo 1903
encargaba al arquitecto Claudio Duran Ventosa el proyecto de su torre en el
paseo de la Bonanova. Una torre de planta baja y piso superior presidida por el
escudo nobiliario en el que el modernismo se
manifestaba tanto en el exterior como en el interior.
(Arxiu Família Quadras)
vistes de l'interior
(Arxiu Municipal de Sarrià-Sant Gervasi)
En 1916 el arquitecto
Francisco de Paula Sellés (a quien se le atribuía erróneamente, al igual que a
Puig y Cadafalch, Can Pobla) proyectaba la capilla de la torre.
(Arxiu Família Quadras)
capella de la casa, la qual no fou destruïda
Durante la Guerra
Civil la torre fue objeto de un incendio y en 1940 fue reformada y ampliada
para dar cabida a más familiares, en un estilo más propio de la época.
(foto: Valentí Pons)
Entre 1970-73 el
equipo de arquitectos formado por Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell y David
MacKay levantaban la edificación actual conocida como "Conjunto
Residencial Bonanova"
Otro caso donde la
elegancia de las torres deja paso a la funcionalidad de los edificios de
viviendas.
Quiero agradecer sinceramente al Sr. Ignacio de Quadras el acceso a las fotos de su Archivo familiar
* * * * *
Not only the Art
Nouveau Perez Samanillo house dissapeared in the Passeig de la Bonanova, there
were another villas such as the one of Antonio de Quadras that had a very similar
history. That is more, like in the Perez Samanillo House, only part of the
fence remains.
(foto: Ignacio de Quadras)
Antonio de
Quadras was the son of industrialist José Cuadras Prim and María Rosa Feliu
Coma. The couple had three children: Manuel, Enriqueta and Antonio. In 1902 the
factory of the family, created in 1840 by Tomás Coma Miró, and then known as
José Cuadras y Prim, takes the name of S.A. Sucesora de Cuadras y Prim.
It is worth
mentioning that the last name Cuadras became Quadras since 1917.
The two sons won
nobiliary titles: Manuel the title of Barón de Quadras and Antonio the one of
the Count of Sant Llorens del Munt, the first held by Queen Regent María
Cristina in 1900 and the second granted by Pope Pius X in 1908 and
validated in Spain on 1917.
In 1903 Antonio
bought to Antonio Gros Pons the mountain of La Mola with the monastery, the
farmhouse of Can Pobla and Los Òbits. His performances in the monastery earned
him the nobiliary title.
(Arxiu Família Quadras)
Doña Pilar Feliu
In 1903 he
commissioned the architect Claudio Duran Ventosa to design the villa on the
Bonanova. A house of ground floor and one floor with the nobiliary shield in
nthe façade. In this house, the Art Nouveau Style was manifestated in the
outside as in the interior.
In 1916 the
architect Francisco de Paula Sellés projected the chapel of the tower.
(Arxiu Família Quadras)
dibuix de la casa realitzat per Santiago de Quadras Feliu, fill del matrimoni
During the Civil
War the tower was the object of a fire and in 1940 it was reformed and extended
to accommodate more relatives, in a style more typical of that times.
(foto: Valentí Pons)
Between 1970-73
the team of architects formed by Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell and David
MacKay built the current building known as "Conjunto Residencial
Bonanova"
Another case
where the elegance of the villas gives way to the functionality of residential
buildings.
(La Vanguardia, 10-02-1924)
(La Vanguardia, 06-01-1958)
(foto. Ignacio de Quadras)
Excel·lent reportatge, com sempre, Valentí. El recuperar i preservar la memoria tot el patrimoni que va ser destruit a Sarrià/Tres Torres es una necesitat imperiosa. Merci!!!!
ResponEliminaQuantes cases s'han perdut i s'han quedat sense informació¡¡ D'aquesta, sort hem tingut que la família ha preservat documentació gràfica.
EliminaEl titulo de Conde Sant Llorens del Munt lo concedió SS PioX en 1.908
ResponEliminaMuchas gracias por la información. LO he puesto en el artículo.
EliminaUn retall de la propia historia
ResponEliminaMolt bo el reportatge i si, un altre torre desapareguda i van....I per cert, la destrucció continua, ara mateix al costat del num 17 de Bisbe Català -la continuació natural del Pg Bonanova-
ResponEliminaL unica pega del reportatge es aixo de "durant la guerra civil la torre va **patir** un incendi..." pot ser hi va caure un llamp ? o un accident amb els fogons de la cuina ? -però això ens ho hagues aclarat l'Ignacio-
O pot ser millor hi passem de puntetes i no expliquem el que hi va passar ? -encara que sigui allò tant retòric i poc creible de "grups descontrolats".
Fa poc, llegint un llibre excel.lent que es diu "creus al vent" on es cataloguen desenes de creus de pedra avui desaparegudes, moltes de gòtiques i alguna de romànica, s ens diu "desapareguda o destruida el 1936" i res de mes. Algu llegirà el llibre dintre de pocs anys i pensarà amb algun fenòmen natural destructor -encara que el sentit comu fa pensar que varen ser els mateixos incontrolats de mes amunt-
Fantástica feina.
ResponElimina