diumenge, 10 de febrer del 2013

Paons reials (5)


Més exemples ornamentals amb paons reials
Más ejemplos decorativos con pavos reales
Some more examples of ornamental peacocks


(foto cedida per Guillermo Cegarra, autor José Ignacio Ferrández, presidente de la Comisión Beltrí 2012)
CARTAGENA - Casino
c/ Mayor, 13
Víctor Beltrí, 1897


MILÀ (Itàlia) - Casa Cambiaghi
Via Pisacane Carlo, 18-20
Andrea Fermini, 1902


BOLONYA (Itàlia) - Perfumeria Goselli (ara Joieria Fontana)
Via Rizzoli, 1-3
Paolo Sironi, 1913/15


Paons d'altres èpoques a Itàlia:
BOLONYA - San Stefano
RAVENA - Sant'Apollinare (sarcòfag romà)
BOLONYA-  Piazza San Domenico (tomba gòtica)






divendres, 1 de febrer del 2013

BILBAO - Chalet de Ocio

A Bilbao, a la confluència dels carrers Elkano i Rodríguez Arias, el càntabre Leonardo Rucabado va dissenyar aquest xalet per a Enrique de Ocio el 1909.

La construcció, actualment desapareguda, es va enllestir el 1910.

Respon a la tipologia de “torre” i té uns certs trets gaudinians en el tractament de la pedra de la façana (ens recorda a la Torre de Bellesguard) i en l’ús de ceràmica de colors que es manifesta  majoritàriament en l’agulla que remata la torre, però també en el capcer i en la petita xemeneia. El teulat presenta un dibuix a la manera de les esglésies de l’Imperi austro-hongarès. Les tribunes-miradors del primer pis tenen característiques gairebé racionalistes.

Rucabado ens mostra aquí la influència que va rebre en els seus anys d’estudis a Barcelona, ciutat on es va titular el 1900 com a arquitecte i el 1904 com a enginyer industrial.

Aquest arquitecte ens deixà bones mostres de modernisme Sezession en els panteons que va projectar en el cementiri de La Ballena (Castro Urdiales)

Poc a poc Rucabado abandonà el modernisme i es decantà cap a l’estil regionalista “montañés” propi de les seves terres.

(foto apareguda en la revista Arquitectura y Construcción, maig de 1915)

En Bilbao, en la confluencia de las calles Elkano y Rodríguez Arias, el cántabro Leonardo Rucabado diseñó este chalet para Enrique de Ocio en 1909.

La construcción, actualmente desaparecida, se terminó en 1910.

Responde a la tipología de "torre" y tiene ciertos rasgos gaudinianos en el tratamiento de la piedra de la fachada (nos recuerda a la Torre de Bellesguard) y en el uso de cerámica de colores que se manifiesta  mayoritariamente en la aguja que remata la torre, pero también en el hastial y en la pequeña chimenea. El tejado presenta un dibujo a la manera de las iglesias del Imperio austro-húngaro. Las tribunas-miradores del primer piso tienen características casi racionalistas.

Rucabado nos muestra aquí la influencia que recibió en sus años de estudios en Barcelona, ciudad donde se tituló en 1900 como arquitecto y en 1904 como ingeniero industrial.

Este arquitecto nos dejó buenas muestras de modernismo Sezession en los panteones que proyectó en el cementerio de La Ballena (Castro Urdiales)

Poco a poco Rucabado abandonó el modernismo y se decantó hacia el estilo regionalista montañés propio de sus tierras.