GUADARRAMA - refugi de muntanya

El 1911 la revista "Pequeñas  Monografías de Arte" va convocar un concurs entre els alumnes de les dues Escoles d'Arquitectura existents a Espanya: la de Madrid i la de Barcelona. En el concurs havien de projectar un refugi per la Serra de Guadarrama (Madrid). Els tres premis foren per a Francisco Ferrero Llusiá (Escola de Madrid), Ferran Tarragó Nogué (Barcelona) i Gustavo Fernández Balbuena (Madrid). Però, cal esmentar l'accèssit aconseguit per Ramon Puig Gairalt amb una obra plenament gaudiniana.

Ramon Puig Gairalt va titular-se el 1912 a Barcelona, però ja d'estudiant havia realitzat algunes obres, entre les quals havia la Torre Puig de L'Hospitalet de Llobregat feta bastir pel seu pare, Ramon Puig Campreciós i lamentablement desapareguda. Els plànols d'aquesta casa els va signar el mestre d'obres Mariano Tomàs Barba.

Un cop aconseguit el títol va ser nomenat arquitecte municipal de la seva localitat natal, L'Hospitalet, càrrec que va desenvolupar fins passada la Guerra Civil.

L'obra de referència s'adapta magníficament al terreny i utilitza la pedra i els arcs parabòl·lics en totes les seves obertures i en la torrassa central. Presenta també unes gracioses xemeneies. En alguns trets recorda el que l'arquitecte Jeroni Martorell va edificar a Ulldeter (Setcases, Girona) entre 1906 i 1909.
Llàstima que no es dugués a terme.

En 1911 la revista "Pequeñas Monografías de Arte" convocó un concurso entre los alumnos de las dos Escuelas de Arquitectura existentes en España: la de Madrid y la de Barcelona. En el concurso debían proyectar un refugio para la Sierra de Guadarrama (Madrid). Los tres premios fueron para Francisco Ferrero Llusià (Escuela de Madrid), Fernando Tarragó Nogué (Barcelona) y Gustavo Fernández Balbuena (Madrid). Pero, hay que mencionar el accésit conseguido por Ramón Puig Gairalt con una obra plenamente gaudiniana.

Ramon Puig Gairalt se tituló en 1912 en Barcelona, pero ya de estudiante había realizado algunas obras, entre las que estaba la Torre Puig de L'Hospitalet de Llobregat mandada construir por su padre, Ramón Puig Campreciós, y lamentablemente desaparecida. Los planos de esta casa los firmó el maestro de obras Mariano Tomás Barba.

Una vez conseguido el título fue nombrado arquitecto municipal de su localidad natal, L'Hospitalet, cargo que desarrolló hasta pasada la Guerra Civil.

La obra de referencia se adapta magníficamente al terreno y utiliza la piedra y los arcos parabólicos en todas sus oberturas y en el torreón central. Presenta también unas graciosas chimeneas. En algunos aspectos recuerda al refugio que el arquitecto Jeroni Martorell edificó en Ulldeter (Setcases, Girona) entre 1906 y 1909.

Lástima que no se llevara a cabo.