dijous, 11 de novembre de 2021

LLORET - tomba Pujol Masferrer




veure explicació dels cerclesd en el text


(fotos: Valentí Pons Toujouse)

A Lloret de Mar cal destacar la presència d'un dels millors cementiris modernistes amb tot un exemple de tombes i hipogeus. Cal esmentar, entre d'altres, l'hipogeu de la família Pujol Masferrer, projectat per l'arquitecte Vicenç Artigas Ramoneda el 1904.

En ell es veu la mort que es derrotada per la figura d'un Crist acollidor, amb els braços oberts, i dalt d'ell la creu.

La figura de la mort (calavera) està inserida en un cercle protegit per dues bèsties difícils de catalogar, aquestes es repeteixen  als peus de la tomba on subjecten les cadenes per protegir l'accés als sarcòfags. Podrien ser gossos o dracs.

* * * * *

En Lloret de Mar destaca la presencia de uno de los mejores cementerios modernistas con un  buen ejemplo de tumbas e hipogeos.

Cabe mencionar, entre otros, el hipogeo de la familia Pujol Masferrer, proyectado por el arquitecto Vicenç Artigas Ramoneda en 1904.

En él se ve la muerte que es derrotada por la figura de un Cristo acogedor, con los brazos abiertos, y sobre él la gran cruz.

La figura de la muerte (calavera) está circunscrita en un círculo protegido por dos bestias difíciles de catalogar, éstas se repiten a los pies de la tumba donde sujetan las cadenas y protegen el acceso a los sarcófagos. Podría tratarse de perros o de dragones.

* * * *

In Lloret de Mar stands out the presence of one of the best Art Nouveau cemeteries with a good example of tombs and hypogea.

It is worth mentioning, among others, the hypogeum of the Pujol Masferrer family, designed by the architect Vicenç Artigas Ramoneda in 1904.

Death is seen in him, defeated by the figure of a welcoming Christ, with open arms, and above him the great cross.

The figure of death (skull) is circumscribed in a circle protected by two beasts that are difficult to catalog, these are repeated at the foot of the tomb where they hold the chains and protect access to the sarcophagi. It could be dogs or dragons.

dimecres, 20 d’octubre de 2021

BARCELONA - casa Rodríguez de Lacín


Brangulí - V. Pons
abans - actual








(fotos: Valentí Pons Toujouse, excepte la de Brangulí)

PAS. SANT JOAN, 51 - CONSELL DE CENT


Enriqueta Rodríguez de Lacín va encomanar el 1908 a l'arquitecte Emili Sala Cortés la seva casa al passeig de Sant Joan en un solar estret. L'arquitecte ho va solventar amb unes magnífiques tribunes que ressegueixen tot el xamfrà i que acaben una cúpula, a més va omplir molts espais buits amb decoració floral.

La cúpula va desparèixer amb els anys i fa que l'actual coronament quedi una mica estrany. En la foto de Brangulí es pot veure com era.

Aquesta no va ser la única casa d'Enriqueta Rodríguez a la zona, anys més tard, el 1914-16, Juli Maria Fossas (Sala Cortés ja era mort) li va projectar unes altres al carrer Aragó, 395-399.

Un any abans, el fill d'Emili Sala, el Josep Sala Comas li havia dissenyat la seva torre d'estiueig a La Garriga.

La resta de la família Rodríguez de Lacín (Ana, Román) tenian més cases per aquesta zona.

* * * * *

Enriqueta Rodríguez de Lacín encargó en 1908 al arquitecto Emili Sala Cortés su casa en el paseo de San Juan en un solar estrecho. El arquitecto lo solventó con un magnífico mirador que recorre todo el chaflán y que acaba en una cúpula, además llenó muchos de los espacios vacíos con decoración floral.

La cúpula desapareció con los años y hace que la actual coronamiento quede un poco extraño. En la foto de Brangulí se puede ver como era.

Esta no fue la única casa de Enriqueta Rodríguez en la zona, años más tarde, el 1914-16, Juli Maria Fossas (Sala Cortés ya había fallecido) le proyectó otras en la calle Aragón, 395-399.

Un año antes, el hijo de Emili Sala, Josep Sala Comas le había diseñado su torre de veraneo en La Garriga.

El resto de la familia Rodríguez de Lacín (Ana, Román) tenian más casas por esta zona.

* * * * * 

In 1908 Enriqueta Rodríguez de Lacín commissioned the architect Emili Sala Cortés for her house on the Paseo de San Juan on a narrow plot of land. The architect solved it with a magnificent viewpoint that runs along the entire chamfer and ends in a dome, in addition to filling many of the empty spaces with floral decoration.

The dome disappeared over the years and makes the current crown look a bit strange. In Brangulí's photo you can see what it was like.

This was not the only house of Enriqueta Rodríguez in the area, years later, in 1914-16, Juli Maria Fossas (Sala Cortés had already died) projected others on Aragón street, 395-399.

A year earlier, Emili Sala's son, Josep Sala Comas, had designed his summer tower in La Garriga for him.

The rest of the Rodríguez de Lacín family (Ana, Román) had more houses in this area.