vitpons@gmail.com

Si algú vol que tracti d'alguna edificació en concret, m'ho pot suggerir a aquest correu.
Si algú té alguna fotografia antiga d'algun edifici, encara que sigui desaparegut, s'agrairia.


Si alguien quiere que trate de algún edificio en concreto, me lo puede sugerir a este correo.
Si alguien tiene alguna fotografia antigua de algún edificio, aunque esté desaparecido, se agradecería.

dissabte, 10 d’abril de 2021

BARCELONA - L'HOSPITALET - Cases dels Cargols





(veure fotos al final de l'article / fotos al final del artículo / more picts at the end of this post)


Es diu que Miquel Ribera Ros va sortir un dia amb dos amics al camp a buscar cargols i va trobar, sota d'unes mates, un cau amb un tresor dins.

Amb aquest diners va edificar dues cases en el solar del costat de casa seva i, agraït com estava  a aquells cargols, va voler omplir tota la façana d'aquests animals: els podem veure en les mènsules, a l'entrada de la casa, a les baranes dels balcons. I , a més, al coronament de l'edifici va representar la seva troballa: ell entrant al cau amb els dos amics a l'aguait i uns caragols escapant per les mates.

La resta del parament de la façana està ornamentat amb arbres plens de cucs, papallones, coloms i altres ocells segons el pis i amb unes figures camperoles catalanes en el superior.

El vestíbul d'accés fa referència a temes inspirats en la pintura japonesa.

Aquests edificis simètrics es poden qualificar com uns dels primers exemples de l'estètica modernista, el seu autor no és un arquitecte, sinó que és el mestre d'obres Carles Bosch Negre i es varen edificar entre 1895 i 1896. c/ Tamarit - Entença

Però no acaba aquí l'agraïment als cargols.

Miquel Ribera es va traslladar a viure a la localitat veïna de L'Hospitalet de Llobregat i va edificar una altra casa, per al seu  ús, al carrer Llobregat. El plànol de l'edifici, del 1911, el signa el mestre d'obres local Mariano Tomàs Barba, però sembla que el veritable autor és l'arquitecte Ramon Puig Gairalt, el qual mentre encara no havia acabat la carrera (títol del 1912), ja projectava edificis i Mariano Tomàs li signava els plànols.

En aquesta nova casa també ret homenatge als cargols just a la part superior de l'edifici: els podem observar movent-se per sota els pilars del coronament i un s'escapa per la biga de la politja.

* * * * *

Parece ser que un día Miguel Ribera Ros fue  con dos amigos al campo para buscar caracoles y encontró, debajo de unas plantas, un agujero con un tesoro.

Con este dinero edificó dos casas en el solar contiguo a su casa y, agradecido como estaba a aquellos caracoles, quiso homenajearlos por toda la fachada: los podemos ver en las ménsulas, en la entrada de la casa, en las barandillas de los balcones. Y, además, en el coronamiento del edificio representó su hallazgo: él entrando en la madriguera con los dos amigos al acecho y unos caracoles escapando por las plantas.

El resto del paramento de la fachada está ornamentado con árboles llenos de gusanos, mariposas, palomas y otros pájaros según el piso y con unas figuras campesinas catalanas en el superior.

El vestíbulo de acceso está inspirado en la pintura japonesa.

Estos edificios simétricos se pueden calificar como unos de los primeros ejemplos de la estética modernista. Su autor no es un arquitecto, sino que es el maestro de obras Carles Bosch Negre y se edificaron entre 1895 y 1896. c/ Tamarit - Entença

Pero no acaba aquí el agradecimiento a los caracoles.

Miquel Ribera se trasladó a vivir a la localidad vecina de L'Hospitalet de Llobregat y edificó otra casa, para uso propio, en la calle Llobregat. El plano del edificio, de 1911, lo firma el maestro de obras local Mariano Tomás Barba, pero parece que el verdadero autor es el arquitecto Ramon Puig Gairalt, el cual mientras todavía no había terminado la carrera (título del 1912), ya proyectaba edificios y Mariano Tomás le firmaba los planos.

En esta nueva casa también rindió homenaje a los caracoles, se observan justo en la parte superior del edificio moviéndose por debajo de los pilares del coronamiento y uno desplazándose por la viga de la polea.

* * * * *

It seems that one day Miguel Ribera Ros went with two friends to the field to look for snails and found, under some plants, a hole in which he found a treasure.

With this money, he built two houses on the plot next to his house and, grateful as he was to those snails, he wanted to pay tribute to them all over the façade: we can see them on the corbels, at the entrance of the house, on the balcony railings. And, furthermore, at the top of the building he represented his discovery: he entering the burrow with his two friends lurking and some snails escaping through the plants.

The rest of the facade is decorated with trees full of worms, butterflies, pigeons and other birds depending on the floor and with some Catalan peasant figures on the top.

The entrance hall is inspired by Japanese painting.

These symmetrical buildings can be described as one of the first examples of Catalan Art Nouveau aesthetics. Its author is not an architect, but is the master builder Carles Bosch Negre and they were built between 1895 and 1896. c/ Tamarit - Entença

 

But the gratitude to the snails does not end here.

Miquel Ribera moved to live in the neighboring town of L'Hospitalet de Llobregat and built another house, for his own use, on Llobregat street. The building plan, from 1911, is signed by the local master builder Mariano Tomás Barba, but it seems that the real author is the architect Ramon Puig Gairalt, who while he had not yet finished his degree (1912), was already projecting buildings and Mariano Tomás would sign the plans for him.

In this new house he also paid tribute to the snails, they are seen right at the top of the building moving under the crown pillars and one moving along the pulley beam.

* * * * *

fotos: Valentí Pons Toujouse


BARCELONA







L'HOSPITALET DE LLOBREGAT









 

dissabte, 6 de març de 2021

BARCELONA - Clot casetes modernistes







Durant el segle XIX i principis del XX es va començar a edificar massivament al llarg de la Carretera de Ribes, actual carrer del Clot, i els seus voltants.

Alguns edificis eren blocs d'habitatges però n'hi havia alguns de planta baixa i un pis dels quals miraculosament se n'han conservat uns quants.

Aquestes edificacions seguien la moda de l'època, l'estil modernista, i solien ser projectades per mestres d'obra locals, no per cap arquitecte dels famosos.

Algunes d'aquestes casetes s'han destruït i altres, com la 143 i la 155, han estat ampliades amb remuntes internes. Esperem que es mantinguin com a bon exemple de l'evolució arquitectònica i històrica del barri i cas de ser ampliades, almenys ho siguin de manera respectuosa.

 * * * * *

Durante el siglo XIX y principios del XX se empezó a edificar masivamente a lo largo de la Carretera de Ribas, actual calle del Clot, y sus inmediaciones.

Algunos edificios eran bloques de viviendas pero otros eran de planta baja y un piso de los cuales milagrosamente se han conservado unos cuantos.

Estas edificaciones seguían la moda de la época, es decir el estilo modernista, y solían ser proyectos de maestros de obra locales, no de ningún arquitecto de los famosos.

Algunas de estas casitas  han desaparecido y otras, como la 143 y la 155, han sido ampliadas con remontas internas.

Esperemos que se mantengan como buen ejemplo de la evolución arquitectónica e histórica del barrio y en caso de ser ampliadas, al menos lo sean de manera respetuosa.

* * * * *

During the 19th and early 20th centuries, massive construction began along the Carretera de Ribas, now Carrer del Clot, and its surroundings.

Some buildings were blocks of flats but others were ground floor and one floor, of which a few have miraculously been preserved.

These buildings followed the fashion of the time, that is, the Catalan Art Nouveau style, and used to be projects by local master builders, not by any famous architect.

Some of these houses have disappeared and others, such as 143 and 155, have been extended with internal remounts.

Hopefully they remain a good example of the architectural and historical evolution of the neighborhood and if they are expanded, at least they will be in a respectful way.