La casa Ramon Serra va ser construïda per
l'arquitecte Jaume Bayó entre els anys 1906 i 1909. Ocupa el xamfrà format per
la Rambla del Poblenou (núm. 102) i el carrer Pallars (núm. 222). El sol·licitant de l'obra fou Josep Serra Huguet en representació de Ramon Serra Jacas.
Jaume Bayó no té
moltes obres conegudes. La majoria de les que va edificar es troben al
Districte de Sant Martí-El Clot, lloc d'on ell era originari, ja que hi havia
nascut el 1875, quan Sant Martí de Provençals encara era un poble independent
de Barcelona. Es va titular el 1900.
El seu germà Josep
era un dels contractistes que treballaven amb Gaudí i precisament la influència
gaudiniana es feia present en alguna obra d'en Jaume com la desapareguda casa
Burull del carrer Sant Joan de Malta.
L'obra que ens
ocupa és notable pel seu coronament esglaonat i pel treball de la pedra dels
baixos. El pis superior presenta esgrafiats florals. En els pisos s'alternen
balcons amb fines mènsules i balconets amb repeu sostingut per fulles vegetals.
Les cantonades presenten l'una una porta i l'altra una finestra amb una arcada
rematada per un drac circumscrit en un òcul. Precisament les cantonades acaben amb
un coronament més alt que la resta cosa que fa augmentar la sensació de
grandesa de l’edifici.
La casa Ramon Serra
fue construida por el arquitecto Jaime Bayó entre los años 1906 y 1909. Ocupa
el chaflán formado por la Rambla del Poblenou (núm. 102) y la calle Pallars
(núm. 222). El solicitante de la obra fue Josep Serra Huguet en nombre de Ramon Serra Jacas.
Jaime Bayó no tiene
muchas obras conocidas. La mayoría de las que edificó se encuentran en el
Distrito de Sant Martí-El Clot, lugar de donde él era originario, ya que había
nacido en 1875, cuando Sant Martí de Provençals todavía era un pueblo
independiente de Barcelona. Se tituló en 1900.
Su hermano José era
uno de los contratistas que trabajaban con Gaudí y precisamente la influencia
gaudiniana se hacía presente en alguna obra de Jaume como la desaparecida casa
Burull de la calle Sant Joan de Malta.
La obra que nos ocupa
es notable por su coronamiento escalonado y por el trabajo de la piedra de los
bajos. El piso superior presenta esgrafiados florales. En los pisos se alternan
balcones con finas ménsulas y balconcillos con repisa sostenida por hojas
vegetales. Una de las esquinas del edificio presenta una puerta y la otra una ventana con una
arcada rematada por un dragón en un óculo. Precisamente las
esquinas acaban con un coronamiento más alto que el resto, aumentando la sensación de grandeza del edificio.
Interessant.
ResponElimina