Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Claudi Duran Ventosa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Claudi Duran Ventosa. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 de juny del 2018

BARCELONA - Bonanova - casa Antonio de Quadras



(Arxiu Família Quadras)

Continuant amb les torres modernistes desaparegudes en el Passeig de la Bonanova, avui li toca el torn a la d'Antonio de Quadras, de la que, a l'igual que la Torre Rosales, només resta part de la tanca.

Antonio de Quadras era fill de l'industrial José Cuadras Prim i de Maria Rosa Feliu Coma. El matrimoni tingué tres fills: Manuel, Enriqueta i Antonio. El 1902 la fàbrica que regentava la família, creada el 1840 per Tomás  Coma Miró i en aquella època coneguda com a José Cuadras y Prim, canvià el nom pel de S.A. Sucesora de Cuadras y Prim.

(postal de la fàbrica a Sabadell)

Hem de fer constar que el cognom Cuadras des del 1917 prengué la grafia de Quadras.

Els dos fills aconseguiren títols nobiliaris: Manuel el de Baró de Quadras i Antonio el de Comte de Sant Llorens del Munt, el primer de mans de la Reina Regent Maria Cristina el 1900 i el segon concedit pel papa Pius X el 1908 i validat a Espanya el 15-07-1917.

El 1903 Antonio comprà a Antonio Gros Pons  la muntanya de la Mola amb el monestir, la masia de Can Pobla i Els Òbits. Les seves actuacions en el monestir li valgueren el títol nobiliari.

(Arxiu Sarrià-Sant Gervasi)

El mateix 1903 encarregava a l'arquitecte Claudi Duran Ventosa el projecte de la seva torre al passeig de la Bonanova. Una torre de planta baixa i pis superior presidida per l'escut nobiliari, en el que el modernisme es feia evident tant a l'exterior como a l'interior.

(foto: Ignacio de Quadras)
escut similar al de la casa, aquest es troba a Can Pobla

El 1916 l'arquitecte Francesc de Paula Sellés (a qui se li atribuïa erròniament, a l'igual que a Puig i Cadafalch, Can Pobla) projectava la capella de la torre.

(Arxiu Família Quadras)
capella

Durant la Guerra Civil la torre va patir un incendi i el 1940 fou reformada i, a més, ampliada per donar cabuda a més família, en un estil més propi de l'època.

(Arxiu Família Quadras)
casa resultant de la reforma del 1940, amb la capella


Entre 1970-73 l'equip d'arquitectes format per Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell  i David MacKay aixecaven l'edificació actual coneguda com "Conjunt Residencial Bonanova"

Un altre cas on l'elegància de les torres deixa pas a la funcionalitat dels edificis d'habitatges.

(foto: Valentí Pons)

Vull agrair sincerament a Ignacio de Quadras l'accés a les fotos de l'Arxiu familiar

* * * * *

Continuando con las torres modernistas desaparecidas en el Paseo de la Bonanova, hoy le toca el turno a la de Antonio de Quadras, de la que, al igual que la Torre Rosales, sólo queda parte de la cerca.

(foto: Valentí Pons)

Antonio de Quadras era hijo del industrial José Cuadras Prim y de María Rosa Feliu Coma. El matrimonio tuvo tres hijos: Manuel, Enriqueta y Antonio. En 1902 la fábrica que regentaba la familia, creada en 1840 por Tomás Coma Miró, y en aquel entonces conocida como José Cuadras y Prim, toma el nombre de S.A. Sucesora de Cuadras y Prim.

Cabe mencionar que el apellido Cuadras toma la grafía Quadras a partir del 1917.

Los dos hijos consiguieron títulos nobiliarios: Manuel el de Barón de Quadras y Antonio el de Conde de San Llorens del Munt, el primero de manos de la Reina Regente María Cristina en 1900 y el segundo concedido por el papa Pío X en 1909 y validado en España el 15-07-1917.

(Arxiu Família Quadras)
Doña Pilar Feliu i Don Antonio de Quadras 

En 1903 Antonio compró a Antonio Gros Pons la montaña de la Mola con el monasterio, la masía de Can Pobla y Los Òbits. Sus actuaciones en el monasterio le valieron el título nobiliario.

(Arxiu Família Quadras)
Don Antonio  i vista de l'interior

El mismo 1903 encargaba al arquitecto Claudio Duran Ventosa el proyecto de su torre en el paseo de la Bonanova. Una torre de planta baja y piso superior presidida por el escudo nobiliario en el que el modernismo se manifestaba tanto en el exterior como en el interior.

(Arxiu Família Quadras)
vistes de l'interior


(Arxiu Municipal de Sarrià-Sant Gervasi)

En 1916 el arquitecto Francisco de Paula Sellés (a quien se le atribuía erróneamente, al igual que a Puig y Cadafalch, Can Pobla) proyectaba la capilla de la torre.

(Arxiu Família Quadras)
capella de la casa, la qual no fou destruïda 


Durante la Guerra Civil la torre fue objeto de un incendio y en 1940 fue reformada y ampliada para dar cabida a más familiares, en un estilo más propio de la época.

(foto: Valentí Pons)

Entre 1970-73 el equipo de arquitectos formado por Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell y David MacKay levantaban la edificación actual conocida como "Conjunto Residencial Bonanova"

Otro caso donde la elegancia de las torres deja paso a la funcionalidad de los edificios de viviendas.

Quiero agradecer sinceramente al Sr.  Ignacio de Quadras el acceso a las fotos de su Archivo familiar

* * * * *

Not only the Art Nouveau Perez Samanillo house dissapeared in the Passeig de la Bonanova, there were another villas such as the one of Antonio de Quadras that had a very similar history. That is more, like in the Perez Samanillo House, only part of the fence remains.

(foto: Ignacio de Quadras)

Antonio de Quadras was the son of industrialist José Cuadras Prim and María Rosa Feliu Coma. The couple had three children: Manuel, Enriqueta and Antonio. In 1902 the factory of the family, created in 1840 by Tomás Coma Miró, and then known as José Cuadras y Prim, takes the name of S.A. Sucesora de Cuadras y Prim.

It is worth mentioning that the last name Cuadras became Quadras since 1917.

The two sons won nobiliary titles: Manuel the title of Barón de Quadras and Antonio the one of the Count of Sant Llorens del Munt, the first held by Queen Regent María Cristina in 1900 and the second granted by Pope Pius X in 1908 and validated in Spain on 1917.

In 1903 Antonio bought to Antonio Gros Pons the mountain of La Mola with the monastery, the farmhouse of Can Pobla and Los Òbits. His performances in the monastery earned him the nobiliary title.

(Arxiu Família Quadras)
Doña Pilar Feliu

In 1903 he commissioned the architect Claudio Duran Ventosa to design the villa on the Bonanova. A house of ground floor and one floor with the nobiliary shield in nthe façade. In this house, the Art Nouveau Style was manifestated in the outside as in the interior.

In 1916 the architect Francisco de Paula Sellés projected the chapel of the tower.

(Arxiu Família Quadras)
dibuix de la casa realitzat per Santiago de Quadras Feliu, fill del matrimoni

During the Civil War the tower was the object of a fire and in 1940 it was reformed and extended to accommodate more relatives, in a style more typical of that times.

(foto: Valentí Pons)

Between 1970-73 the team of architects formed by Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell and David MacKay built the current building known as "Conjunto Residencial Bonanova"

Another case where the elegance of the villas gives way to the functionality of residential buildings.


(La Vanguardia, 10-02-1924)


(La Vanguardia, 06-01-1958)

(foto. Ignacio de Quadras)

I would like to thank Ignacio de Quadras honestly for accessing the photos of the Family Archive

dissabte, 14 de maig del 2016

BARCELONA - Productes tartàrics Llopart


(AHMB, 12209-1910)

El febrer del 1910 Juan Llopart sol·licita llicència per poder construir unes edificacions al carrer Lepanto de Barcelona entre Almogávares i Vilanova, actualment correspondria al carrer Joan d'Àustria, núm. 120-124, entre Almogàvers i Sancho de Ávila.

Aquestes edificacions eren per a la seva fàbrica de productes tartàrics i anaven signades per l'arquitecte Claudi Duran i Ventosa.

Claudi Duran va néixer i morir a Barcelona (1864-1926), ciutat on també va obtenir el títol d'arquitecte el 1888. Era fill del polític Manuel Duran i Bas, els seus germans eren Manuel, metge, i Lluís advocat i també polític. Claudi va ser arquitecte municipal dels antic pobles d'Horta i Sant Martí de Provençals, de Barcelona i diocesà de Solsona.

Com arquitecte va ser un dels pioners en l'ús del formigó armat a Espanya. El 1899 va adquirir la patent del sistema Monnier a Francesc Macià, futur president de la Generalitat.

No tinc cap foto de la fàbrica en qüestió, però sembla un molt bon exemple de modernisme industrial. La façana destaca per la seva elegància.

Va desaparèixer fa força temps i ara en la seva ubicació es troba la Creu Roja en un edifici recentment reformat.

Un altre article sobre Claudi Duran a:


* * * * * 



En febrero de 1910 Juan Llopart solicita licencia para poder levantar unas edificaciones en la calle Lepanto de Barcelona entre Almogávares y Vilanova, actualmente correspondería a la calle Juan de Austria, núm. 120-124, entre Almogàvers y Sancho de Ávila.

Estas edificaciones eran para su fábrica de productos tartáricos e iban firmadas por el arquitecto Claudi Duran Ventosa.

Claudi Duran nació y murió en Barcelona (1864-1926), ciudad en donde también obtuvo el título de arquitecto en 1888. Era hijo del político Manuel Duran y Bas, sus hermanos eran Manuel, médico, y Lluís abogado y político. Claudio fue arquitecto municipal de los antiguos pueblos de Horta y Sant Martí de Provençals, de Barcelona y diocesano de Solsona.

Como arquitecto fue uno de los pioneros en el uso del hormigón armado en España. En 1899 adquirió la patente del sistema Monnier a Francesc Macià, futuro presidente de la Generalitat.

No tengo ninguna foto de la fábrica en cuestión, pero parece un muy buen ejemplo de modernismo industrial. La fachada destaca por su elegancia.

Desapareció hace bastante tiempo y ahora en su ubicación se encuentra la Cruz Roja en un edificio recientemente reformado.

Otro artículo sobre Claudi Duran en:


* * * * *



In February 1910 Juan Llopart requested for a license to lift some buildings on the street Lepanto between Almogávares and Vilanova, now correspond to the street Juan de Austria, no. 120-124, between Almogàvers and Sancho de Avila in Barcelona.

These buildings were for the factory of tartaric products and were signed by the architect Claudi Duran Ventosa.

Claudi Duran was born and died in Barcelona (1864-1926), the city where he also earned a degree in architecture in 1888. He was the son of political Manuel Duran i Bas, his brothers were Manuel, doctor, and Lluís, lawyer and also politician. Claudi was municipal architect of the ancient villages of Horta and Sant Martí de Provençals, Barcelona and diocesan architect of Solsona.

As an architect he was one of the pioneers in the use of reinforced concrete in Spain. In 1899 he acquired the patent of the Monnier system to Francesc Macia, future president of the Generalitat.

I have no photo of the factory in question, but it seems a very good example of industrial Art Nouveau. The facade stands out for its elegance.

It disappeared some time ago and now in this place you can see the renovated building of the Red Cross.

Another article about Claudi Duran:


diumenge, 18 de gener del 2015

Claudi Duran - despatx

Els arquitectes del modernisme no tan sols projectaven l'edifici, sinó que a vegades també dissenyaven la decoració del vestíbul, dels pisos, el mobiliari, els ascensors, etc.

Valgui com a exemple aquestes portes i vitrall dissenyats per l'arquitecte Claudi Duran i Ventosa  per a un despatx.

Les il·lustracions provenen del llibre "Carpintería Artística" del 1905.

Ignoro de quin despatx es tractava i si es va arribar a realitzar.



Los arquitectos del modernismo no sólo proyectaban el edificio, sino que en ocasiones también diseñaban la decoración del vestíbulo, la de los pisos, el mobiliario, los ascensores, etc.

Valga como ejemplo estas puertas y vidriera diseñados por el arquitecto Claudi Duran Ventosa para un despacho.

Las ilustraciones provienen del libro "Carpintería Artística" de 1905.

Ignoro de qué despacho se trataba y si se llegó a realizar.



Art Nouveau architects not only designed the building, but also designed the decoration of the lobby, floors, furniture, elevators, etc.

An example is those doors and stained glass designed by the architect Claudi Duran Ventosa for an office.

The illustrations are from the book "Carpintería Artística" published in 1905.