Aquest blog pretén informar sobre edificis modernistes i altres manifestacions d'aquest estil. Consulteu també l'Inventari Mundial del Modernisme a www.arquitecturamodernista.cat enllaç en la columna lateral.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
dissabte, 13 de setembre del 2025
dissabte, 3 de maig del 2025
L'HOSPITALET DE LLOBREGAT - Casa Josep Oliveras
Drac a la casa de L'Hospitalet
El 1908 l'industrial ceràmic Josep Oliveras Norta va encarregar al mestre d'obres Mariano Tomàs la construcció d'una de les primeres cases de l'actual Rambla de Just Oliveras.
La casa barreja estils academicistes amb ornamentació modernista, tant a la façana com al vestíbul.
Cal esmentar uns dracs que es poden observar en la façana lateral, els quals són gairebé idèntics als que va utilitzar Jaume Bayó en la casa Ramon Serra de la Rambla del Poblenou barcelonina per aquells anys, donat que aquella casa és del 1906-1909.
Haurem d'esbrinar qui és l'autor d'aquests relleus.
* * * *
En 1908 el industrial cerámico Josep Oliveras Norta encargó al maestro de obras Mariano Tomàs la construcción de una de las primeras casas de la actual Rambla de Just Oliveras.
La casa mezcla estilos academicistas con ornamentación modernista, tanto en la fachada como en el vestíbulo.
Cabe mencionar, en la fachada lateral, la presencia de unos dragones, los cuales son casi idénticos a los que utilizó Jaume Bayó en la casa Ramon Serra de la Rambla de Poblenou barcelonesa por aquellos años, dado que aquella casa es de 1906-1909.
Deberemos averiguar quién es el autor de estos relieves.
* * * *
In 1908, the ceramic industrialist Josep Oliveras Norta commissioned the master builder Mariano Tomàs to build one of the first houses on the current Rambla de Just Oliveras.
The house mixes academicist styles with modernistes ornamentation, both on the facade and in the lobby.
It is worth mentioning some dragons that can be seen on the side facade, which are almost identical to those used by Jaume Bayó in the Ramon Serra house on the Rambla del Poblenou in Barcelona at that time, because that house dates from 1906-1909.
We will have to find out who is the author of these reliefs.
Més informació d'ambdues cases:
Fotos: Valentí Pons Toujouse
diumenge, 9 de març del 2025
Barcelona - Villa Cándida
fotos: Valentí Pons Toujouse
Arxiu Municipal Sarrià-Sant Gervasi
En un lateral del carrer de Vidal i Quadras, 6 s'aixeca Villa Cándida, casa propietat del II Comte de San José de Santurce, Pablo Ubarri Iramategui.
La casa es troba entre les propietats dels Boada, Nicolás Boada i Enrique Boada i formava part de la darrera.
Poques dades coneixem de quan es va construir, les primeres notícies són obres encarregades pel Comte al mateix arquitecte que estava bastint la seva casa del carrer València, en Miquel Madorell, qui també havia projectat la casa-torre de Nicolás Boada un any abans, l'actual escola Dolors Monserdà.
Casa del carrer València: https://vptmod.blogspot.com/2022/01/barcelona-casa-santurce.html
En l'expedient es troben els plànols de façana de la casa. El carrer llavors encara es deia "calle del Siglo XX" i pertanyia a l'antic poble de Sarrià.
La torre pren el nom de la dona de Pablo Ubarri, la porto-riquenya Cándida Caracena Sicart.
Gràcies als comentaris hem pogut saber que corresponia a les cavallerisses i casa del porter de la finca.
El 1907 obren el portal al carrer de San Carlos, actual avinguda de Vallvidrera.
La darrera notícia és del 1913: la petició de la vídua del Pablo Ubarri, Cándida Caracena, per fer una ampliació lateral. El comte havia mort un anys abans, el 1912. Com es pot llegir en l'expedient els comtes vivien encara en la seva primera residència, la que van construir el 1900, al carrer de Provença, 290. L'ampliació la féu el propi Madorell.
Villa Cándida, a diferència de la casa del carrer València, no és modernista. La podríem emmarcar dins de l'eclecticisme més clàssic de Madorell.
Entre els anys 1946 a 1995 la casa pertanyia a la família alemanya de Francisco Mawick i Paula Mohn.
(Agraeixo a Ignacio de Quadras la seva col·laboració en aquest article)
* * * *
En un lateral de la calle de Vidal i Quadras, en el número 6 se levanta Villa Cándida, casa propiedad del II Conde de San José de Santurce, Pablo Ubarri Iramategui.
La casa se encuentra entre las propiedades de la familia Boada, Nicolás Boada y Enrique Boada y formaba parte de la segunda.
Pocos datos conocemos de cuándo se construyó, las primeras noticias son obras encargadas por el Conde al mismo arquitecto que estaba construyendo su casa de la calle València, Miquel Madorell, quien también había proyectado la casa-torre del mencionado Nicolás Boada un año antes, la actual escuela Dolors Monserdà.
Casa en la calle València: https://vptmod.blogspot.com/2022/01/barcelona-casa-santurce.html
En el expediente se encuentran los planos de fachada de la casa. La calle entonces todavía se llamaba "calle del Siglo XX" y pertenecía al antiguo pueblo de Sarrià.
La villa toma el nombre de la mujer de Pablo Ubarri, la puertorriqueña Cándida Caracena Sicart.
En 1907 abren el portal en la calle San Carlos, actual avenida de Vallvidrera.
Gracias a los comentarios hemos podido conocer que correspondía a las cavallerizas i casa del portero de la finca.
La última noticia es de 1913: la petición de la viuda de Pablo Ubarri, Cándida Caracena, para hacer una ampliación lateral. El conde había fallecido un años antes, en 1912. Como puede leerse en el expediente los condes vivían todavía en su primera residencia, la que construyeron en 1900, en la calle de Provença, 290. La ampliación la proyectó el mismo Madorell.
Villa Cándida, a diferencia de la casa de la calle València, no es modernista. Podríamos enmarcarla dentro del eclecticismo más clásico de Madorell.
Entre los años 1946 y 1995 la casa perteneció a la familia alemana de Francisco Mawick y Paula Mohn.
(Agradezco a Ignacio de Quadras su colaboración en el presente artículo)
* * * *
On one side of Vidal i Quadras Street, stands Villa Cándida, a house owned by the 2nd Count of San José de Santurce, Pablo Ubarri Iramategui.
The house is located between the properties of the Boadas, Nicolás Boada and Enrique Boada and it seems that it was part of them.
We know little about when it was built, the first news is that the Count commissioned work from the same architect who was building his house on València Street, Miquel Madorell, who had also designed Nicolás Boada's villa house a year earlier, the current Dolors Monserdà school.
House on carrer València: https://vptmod.blogspot.com/2022/01/barcelona-casa-santurce.html
The files contain the projects for the facade of the house. At that time, the street was still called "Calle del Siglo XX" and belonged to the old town of Sarrià.
The villa takes its name from Pablo Ubarri's wife, the Puerto Rican Cándida Caracena Sicart.
In 1907, the portal was opened on San Carlos Street, now Avinguda de Vallvidrera.
The latest news is from 1913: the request of Pablo Ubarri's widow, Cándida Caracena, to make a lateral extension. The count had died a year earlier, in 1912. As can be read in the file, the counts were still living in their first residence, the one they built in 1900, on Provença Street, 290.
Villa Cándida, unlike the house on València Street, is not Art Nouveau. We could frame it within the more classic eclecticism of Madorell.
dijous, 23 de gener del 2025
Barcelona - micos / monos
Uns quants micos o monos es poden veure per Barcelona, en obres de Puig i Cadafalch, de Domènech i Muntaner, d'Amigó o de Pascual Tintorer; volant, menjant, armats, amb altres animals, en anuncis o enfilats dalt d'armaris.
Us deixo uns quants que trobem o trobàvem a Sant Pau, Casarramona, Macaya, botiga Anís del Mono o la casa Barnolas.
* * *
Algunos monos se pueden ver por Barcelona, en obras de Puig i Cadafalch, de Domènech i Muntaner, de Amigó o de Pascual Tintorer; volando, comiendo, armados, con otros animales, en anuncios o encaramados en armarios.
Os dejo algunos que encontramos o encontrábamos en Sant Pau, Casarramona, Macaya, tienda Anís del Mono o la casa Barnolas.
* * *
A few monkeys or apes can be seen around Barcelona, in works by Puig i Cadafalch, Domènech i Muntaner, Amigó or Pascual Tintorer; flying, eating, armed, with other animals, in advertisements or perched on top of cupboards.
Here are a few that we found or used to find in Sant Pau, Casarramona, Macaya, the Anís del Mono shop or the Barnolas house.
divendres, 6 de desembre del 2024
BARCELONA - CALLÚS - portes similars
A vegades trobes similituds en els edificis d'època modernista. Per exemple casa al carrer Bailèn de Barcelona i casa a Callús (El Bages)
A veces se pueden encontrar similitudes en edificios de la época modernista. Calle Bailèn en Barcelona i edificio en Callús (Bages, província de Barcelona)
Barcelona
Callús
dissabte, 21 de setembre del 2024
Víctor Masriera
Si la setmana passada parlàvem dels teixits amb una entrada sobre Aurora Gutiérrez Larraya, avui ens ocuparem del treball del dissenyador Víctor Masriera.
Estudià joieria en el taller familiar i disseny a París a l'Escola d'Arts Decoratives.
Incloem en aquest post algunes de les seves obres:
* * *
Si la pasada semana hablábamos de los tejidos en una entrada sobre Aurora Gutiérrez Larraya, hoy nos ocuparemos del trabajo del diseñador Víctor Masriera.
Estudió joyería en el taller familiar y diseño en París en la Escuela de Artes Decorativas.
Incluimos en este post algunas de sus obras:
* * *
If last week we talked about textiles with an entry about Aurora Gutiérrez Larraya, today we will deal with the work of designer Víctor Masriera.
He studied jewelry in the family workshop and design in Paris at the School of Decorative Arts.
We include in this post some of his works:
Madrid - Príncipe, 27
(foto: Óscar da Rocha)
Arquitectura y Construcción, 1902
Barcelona - Panteó Pedro del Balzo
(foto: Valentí Pons Toujouse)
Arquitectura y Construcción, 1901
Arquitectura y Construcción, 1902
Arquitectura y Construcción, 1902
Ilustració catalana, 1904
Madrid - Serrano, 61
Edificio Blanco y Negro
(foto: Valentí Pons Toujouse)
dissabte, 6 de juliol del 2024
BARCELONA - Panteó Regordosa
En el cementiri de Montjuïc, a la via santa Eulàlia 3A, un dels panteons que més destaca és el de l'industrial tèxtil Mariano Regordosa, erigit, com consta, per la seva vídua.
El panteó és obra de Francesc Berenguer (es poden veure elements decoratius propis d'ell), tot i que els plànols estan signats per l'arquitecte Miquel Pascual. Francesc Berenguer no tenia títol i les seves obres les solien signar Miquel Pascual, Josep Graner i, fins i tot, Antoni Gaudí (Berenguer va ser descrit pel mestre com "la meva mà dreta").
Un àngel amb un llibre obert a la mà es recolza en el sarcòfag mentre mira contemplativament cap al cel.
El sarcòfag es troba elevat, està decorat amb profusió de creus catòliques i uns caps d'angeletes en les cantonades. També es van repetint contínuament les inicials R, de Regordosa, i P, de Planas, cognom de la seva vídua.
La decoració floral es repeteix per tot el marbre.
A la part posterior la monumentalitat del panteó es reforçada per cinc canèlobres de ferro i bronze de 4 metres d'alçada cadascun.
Tot el conjunt és envoltat per una cadena de ferro, ara malmesa, que descansa sobre uns muntants de marbre. La cadena presenta sanefes amb la inicial R de Regordosa.
Cal destacar la brillant actuació del marbrista Joan Vives.
El conjunt s'inaugurà el 1895 la qual cosa consta en la relació dels monuments fúnebres més destacats que publicaren els diaris en la vigília de Tots Sants d'aquell any.
El monument funerari recentement ha estat restaurat, podeu veure noves fotos en la seva fitxa::
* * * * *
En el cementerio de Montjuïc, en la vía santa Eulalia 3A, uno de los panteones que más destaca es el del industrial téxtil Mariano Regordosa, erigido, como consta, por su viuda.
El panteón es obra de Francesc Berenguer (se pueden ver elementos decorativos propios de él), aunque los planos están firmados por el arquitecto Miquel Pascual. Francesc Berenguer no tenía título y sus obras las solían firmar Miquel Pascual, Josep Graner e incluso Antoni Gaudí (Berenguer fue descrito por el maestro como "mi mano derecha").
Un ángel con un libro abierto en la mano se apoya en el sarcófago mientras mira contemplativamente hacia el cielo.
El sarcófago se encuentra elevado, está decorado con profusión de cruces católicas y cabezas de angelitos en las esquinas. También se van repitiendo continuamente las iniciales R, de Regordosa, y P, de Planas, apellido de su viuda.
La decoración floral se repite por todo el mármol.
En la parte posterior, la monumentalidad del panteón se refuerza por cinco candelabros de hierro y bronce de 4 metros de altura cada uno.
El conjunto está rodeado por una cadena de hierro, ahora dañada, que descansa sobre unos montantes de mármol. La cadena presenta cenefas con la inicial R de Regordosa.
Debemos mencionar la brillante actuación del marmolista Joan Vives.
El monumento se inauguró en 1895 como consta en la relación de los panteones más destacados que publicaron los diarios en la víspera de Todos los Santos de ese año.
Recientemente ha sido objeto de una profunda restauración, podéis ver nuevas fotos en su ficha:
* * * * *
In the Montjuïc cemetery, in Via Santa Eulalia 3A, one of the most remarcable tombss that of Mariano Regordosa, erected, as stated, by his widow.
The pantheon is the work of Francesc Berenguer (you can see his own decorative elements), although the plans are signed by the architect Miquel Pascual. Francesc Berenguer had no title and his works were usually signed by Miquel Pascual, Josep Graner and even Antoni Gaudí (Berenguer was described by the architect as "my right hand").
An angel with an open book in his hand leans on the sarcophagus while looking contemplatively towards the sky.
The sarcophagus is elevated, decorated with a profusion of Catholic crosses and angel heads in the corners. The initials R, de Regordosa, and P, de Planas, his widow's surname, were also continuously repeated.
The floral decoration is repeated throughout the marble.
In the rear part the monumentality of the pantheon is reinforced by five chandeliers of iron and bronze of 4 meters of height each one.
The entire set is surrounded by an iron chain, now damaged, which rests on marble supports. The chain presents circles with the initial R de Regordosa.
We must mention the brilliant performance of the marble artist Joan Vives.
The set was inaugurated in 1895 which was included in the list of the most prominent funeral monuments that the newspapers do on the eve of All Saints of that year.
Inventory of monument:
diumenge, 9 de juny del 2024
BARCELONA - Guinardó - Decoració duplicada
A vegades et sorprèn com un mateix disseny decoratiu es pot repetir en dues cases.
El primer cas, l'original, es troba en una casa del carrer Escornalbou, núm. 13, el propietari de la qual fou José María Cambra, del 1919.
Dos anys després, el 1921, es reformava i ampliava la casa de Miguel Fernández al carrer Xifré, 53. En el vestíbul d'aquesta casa es troba edl mateix motiu que en la façana d'Escornalbou, encara que sembla ser un disseny fet fa pocs anys.
* * *
A veces te sorprende cómo un mismo diseño decorativo se puede repetir en dos casas.
El primer caso, el original, se encuentra en una casa de la calle Escornalbou, 13, cuyo propietario fue José María Cambra, de 1919.
Dos años después, en 1921, se reformaba y ampliaba la casa de Miguel Fernández en la calle Xifré, 53. En el vestíbulo de esta casa se encuentra el mismo motivo que en la fachada de Escornalbou, aunque parece ser un diseño hecho hace pocos años.
Carrer Escornalbou
Carrer Xifré
(fotos: Valentí Pons Toujouse)
dissabte, 13 d’abril del 2024
BARCELONA - Rambla Catalunya-Mallorca - Casa Queraltó (recuperació)
(Valentí Pons Toujouse) Estat actual 2024
Estat original
(Valentí Pons Toujouse) 2012
(Valentí Pons Toujouse) Estat actual 2012
(Valentí Pons Toujouse) Estat actual 2024
La Casa Queraltó va ser projectada per l'arquitecte Josep Plantada. Es va construir entre els anys 1906 i 1907.
La restauració actual (2022/2023) ha anat a càrrec dels arquitectes Jordi Trias i Emilio Fernández Cervilla a qui cal felicitar, així com a la Comunitat de Propietaris que és qui l'encarregat.
Encara manca l'altre coronament i els pinacles centrals i la tribuna superior dreta.
veure fitxa a:
Amb el seguit de fotos podreu veure l'evolució de la façana.
* * * *
El otro día observé cómo se ha recuperado parcialmente parte del coronamiento mutilado de la casa de los hermanos Queraltó. Esta es una muy buena noticia. La restauración es muy fiel a la esquina derecha de este edifiicio.
La Casa Queraltó fue proyectada por el arquitecto Josep Plantada. Se construyó entre los años 1906 y 1907.
La restauración actual (2022/2023) la han realizado los arquitectos Jordi Trias y Emilio Fernández Cervilla a quienes hay que felicitar, así como a la Comunidad de Propietarios que es quien la ha encargado.
Todavía falta el otro coronamiento, los pináculos centrales y la tribuna superior derecha.
ver ficha en:
En las fotos podréis ver la evolución de la fachada.
* * * *
The other day I observed how part of the mutilated crown of the Queraltó brothers' house has been partially recovered. This is very good news. The restoration is very faithful to the right corner of this building.
The Queraltó House was designed by the architect Josep Plantada. It was built between 1906 and 1907.
The current restoration (2022/2023) has been carried out by the architects Jordi Trias and Emilio Fernández Cervilla, who must be congratulated, as well as the Community of Owners who commissioned it.
see information at:
In the photos you can see the evolution of the facade.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)