Aquest blog pretén informar sobre edificis modernistes i altres manifestacions d'aquest estil. Consulteu també l'Inventari Mundial del Modernisme a www.arquitecturamodernista.cat enllaç en la columna lateral.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enric Sagnier. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enric Sagnier. Mostrar tots els missatges
dissabte, 13 de setembre del 2025
dilluns, 17 d’abril del 2023
Sagnier i possibles Sagnier's
A Barcelona hi ha una obra al carrer Diputació que presenta un balcó singular, acabat per ambdós costats per una mena de lleó. L'edifici és obra de l'Enric Sagnier del 1899/1901.
A Donostia hi ha una torre que sempre s'ha adjudicat a Sagnier . La seva forma ens remet a l'arquitecte, però cal destacar que el balcó es repeteix.
A València hi ha les cases Manuel Gómez, conegudes també com a Cases Sagnier, l'arquitecte de les quals és Francesc Móra, però si ens fixem es repeteix el balcó, cosa que ha fet que molt s cops se li atribueixin a Sagnier les cases o que, com a mínim, es digui que hi va col·laborar. La resta de l'edifici també és molt Sagnier.
Continuarem amb aquest tema.
* * * *
En Barcelona hay una obra en la calle Diputació que presenta
un balcón singular, en ambos extremos acaba con la figura de una especie de león. El
edificio es obra de Enric Sagnier de 1899/1901.
En Donostia hay una torre que siempre se ha adjudicado a
Sagnier. Su forma nos remite al arquitecto, pero cabe destacar que el balcón se
repite.
En Valencia están las casas Manuel Gómez, conocidas también como Casas Sagnier, cuyo arquitecto es Francisco Mora, pero si nos fijamos se repite el balcón, lo que ha hecho que muchas veces se le atribuyan a Sagnier las casas o que, como mínimo, se diga que colaboró en ellas. El resto del edificio es también muy Sagnier.
Continuaremos con este tema.
Barcelona
Donostia
València
dissabte, 17 de febrer del 2018
BARCELONA / RUBÍ - Escoles Ribas
-veure fotos al final de l'article-
-ver fotos al final del artículo-
-see pictures at the end of the article-
Els germans Ribas Regordosa (Frederic, Rossend i Lluís) eren
els propietaris de la fàbrica de velluts "El Vapor Nou" (Hijos de
Pablo Ribas) a Rubí.
Frederic era el director de la fàbrica. Casat amb Carme
Gual, no tenien fills. Recordant els orígens humils del seu pare (fundador de
l'empresa familiar) i de les necessitats dels infants, en el seu testament disposà
que es destinés la fortuna familiar a la construcció d'unes escoles.
En morir el darrer dels germans, en Lluís, les escoles
encara no estaven construïdes, però la seva deixa testamentària ratifica
l'acord original.
Així es disposà de 12.000.000 de pessetes (72.000€ de
l'època) que el Patronat de la herència va destinar a adquirí uns terrenys a Rubí i a Barcelona per
tal de construir unes Escoles i un Orfenat respectivament.
Les Escoles es construïren entre 1913 i 1916, el seu
arquitecte fou Emili Sala Cortés i en elles va utilitzar majoritàriament
l'estil modernista. Ocupen 18.350 m2 de terreny. L'escola és un
edifici d'una sola planta amb 2.917 m2.
Posteriorment, el 1919, el Patronat va adquirir un terrenys
a Can Besora (a la Vall d'Hebron, Barcelona) per bastir-hi l'Orfenat. En aquest
cas, l'arquitecte ja no va ser l'Emili Sala (mor el 1920), sinó un altre dels
arquitectes més importants de l'època, l'Enric Sagnier. Sagnier utilitzà un
llenguatge noucentista inspirat en el barroc. L'Orfenat compta amb uns 47.000 m2
de terreny, l'edifici ocupa uns 9.000 m2 i comptava amb 800 places i
500 llits. L'edifici es va construir entre 1920 i 1930. Als anys 1970's es va
convertir en Escola Pública.
* * * * *
Los hermanos
Ribas Regordosa (Federico, Rosendo y Luis) eran los propietarios de la fábrica de
panas "El Vapor Nuevo" (Hijos de Pablo Ribas) en Rubí.
Federico era el
director de la fábrica. Casado con Carmen Gual, no tenían hijos. Recordando los
orígenes humildes de su padre (fundador de la empresa familiar) y de las
necesidades de los niños, en su testamento dispuso que se destinara la fortuna
familiar a la construcción de unas escuelas.
Al morir el
último de los hermanos, Luis, las escuelas aún no estaban construidas, pero en
su disposición testamentaria ratificó el acuerdo original.
Así se dispuso de
12.000.000 de pesetas (72.000€ de la época) que el Patronato de la herencia
destinó a adquirió unos terrenos en Rubí y en Barcelona al efecto de construir
unas Escuelas y un Orfanato, respectivamente.
Las Escuelas se
construyeron entre 1913 y 1916, su arquitecto fue Emili Sala Cortés y en ellas
utilizó mayoritariamente el estilo modernista. Ocupan 18.350 m2 de
terreno. La escuela es un edificio de una sola planta con 2.917 m2.
Posteriormente,
en 1919, el Patronato adquirió un terrenos en Can Besora (en la Vall d'Hebron,
Barcelona) para edificar el Orfanato. En este caso, el arquitecto ya no fue
Emili Sala (muere en 1920), sino otro de los arquitectos más importantes de la
época, Enric Sagnier. Sagnier utilizó un lenguaje noucentista inspirado en el
barroco. El Orfanato cuenta con unos 47.000 m2 de terreno, el
edificio ocupa unos 9.000 m2 y contaba con 800 plazas y 500 camas.
El edificio se construyó entre 1920 y 1930. En los años 1970 's se convirtió en
Escuela Pública.
* * * * *
The brothers
Ribas Regordosa (Federico, Rosendo and Luis) were the owners of the factory
"El Vapor Nuevo" (Hijos de Pablo Ribas) in Rubí.
Federico
was the director of the factory. Married to Carmen Gual, they had no children. In
accordance with the humble origins of his father (founder of the factory) and
the needs of childhood, in his will he decided to destiny the family fortune to
the construction of schools.
When the
last of the brothers, Luis, died, the schools were not yet built, but in his
testamentary disposition he ratified the original agreement.
Thus it was
available 12,000,000 pesetas (€ 72,000 at the time) that the Heritage Board
allocated to acquire land in Rubí and Barcelona to build schools and an
orphanage, respectively.
The Schools
were built between 1913 and 1916, its architect was Emili Sala Cortés and in
them he used mostly the Art Nouveau style. They occupy 18,350 m2 of
land. The school is a one-story building with 2,917 m2.
Later, in
1919, the Board acquired land in Can Besora (in the Vall d'Hebron, Barcelona)
to build the Orphanage. In this case, the architect was no longer Emili Sala
(he died in 1920), but another of the most important architects of the time,
Enric Sagnier. Sagnier used a Noucentista language inspired by the Baroque. The
Orphanage has some 47,000 m2 of land, the building occupies about
9,000 m2 and had 800 places and 500 beds. The building was built
between 1920 and 1930. In the 1970's it became a Public School.
GERMANS RIBAS:
germans Regordosa (Biblioteca Escoles Ribas)
esquela Frederic Ribas (Publicidad, 15-04-1906)
RUBÍ
notes de premsa a "La Vanguardia"
BARCELONA
L'Abans La Valll d'Horta
Fons Just Hiniestrosa Gurpegui
Vanguardia, 23-04-1952
diumenge, 7 de desembre del 2014
CALDETES (Caldes d'Estrac) - La Pau, 24
Ahir vaig trobar aquesta antiga postal a todocoleccion.net. No tenia coneixement d'aquesta torre, vaig cercar on podia haver estat i vaig descobrir que encara existeix tot i que completament modificada.
La seva fesomia i l'ornamentació permet atribuir-la al prolífic arquitecte Enric Sagnier, el qual va realitzar altres edificis en aquesta localitat turística del Maresme.
Carrer de La Pau, 24. Caldes d'Estrac / Caldetes
Ayer encontré esta antigua postal en todocoleccion.net. No tenía conocimiento de esta chalet, busqué donde podía haber estado situado y descubrí que todavía existe aunque completamente modificado.
Su fisonomía y su decoración permite atribuirla al prolífico arquitecto Enric Sagnier, el cual realizó otros edificios en esta localidad turística del Maresme.
Yesterday I found this old postcard at todocoleccion.net. I had no knowledge of this house. Well, I have look for its situation and I have found that it still remains but completely modified.
Its appearance and ornamentation allows attribute it to the prolific architect Enric Sagnier, which performed other buildings in this touristic village of Maresme.
divendres, 1 de març del 2013
SITGES - Ribera, 28
Al passeig de la Ribera de Sitges es troba aquesta casa que
té una certa similitud amb la que va edificar el Dr. Genové a la Rambla de
Barcelona i que va ser obra d’Enric Sagnier.
Aquesta, però, no és obra de Sagnier.
La va fer bastir la senyora Rosario Sans, vídua d’Amell, el
1922 i el seu arquitecte va ser Climent Maynés, essent, curiosament, la única
obra modernista d’aquest autor. També deuria ser una de les seves primeres
obres donat que es va titular a Barcelona precisament aquell mateix any.
La casa del costat, la número 29, sí que la va projectar
Sagnier per a Isabel Ferret de Martorell (1899).
Barcelona- Casa-farmàcia dr. Genové
En el paseo de la
Ribera de Sitges se encuentra esta casa que tiene una cierta similitud con la
que edificó el Dr. Genové en la Rambla de Barcelona y que fue obra de Enric
Sagnier.
Ésta, sin
embargo, no es obra de Sagnier.
La hizo construir
la señora Rosario Sans, viuda de Amell, en 1922 y su arquitecto fue Clemente
Maynés, siendo, curiosamente, la única obra modernista de este autor. También tiene
que ser una de sus primeras obras dado que se tituló en Barcelona precisamente
ese mismo año.
La casa de al
lado, la número 29, sí que la proyectó Sagnier para Isabel Ferret de Martorell
(1899).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)