Aquest blog pretén informar sobre edificis modernistes i altres manifestacions d'aquest estil. Consulteu també l'Inventari Mundial del Modernisme a www.arquitecturamodernista.cat enllaç en la columna lateral.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Madrid. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Madrid. Mostrar tots els missatges
dissabte, 13 de setembre del 2025
dijous, 17 d’octubre del 2024
VALLADOLID - Julio Vicente Tejidos - Puig i Cadafalch
A Valladolid Puig i Cadafalch, el gran arquitecte del modernisme, va dissenyar una botiga de la qual no he trobat cap fotografia, només els plànols dipositats al Fons Puig i Cadafalch de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
La botiga es trobava al carrer de Santiago, 29-31, actualment número 15.
És curiós veure com Puig i Cadafalch no només va projectar a Catalunya, sinó també a Madrid i a Valladolid, una faceta poc coneguda d'ell.
Madrid:
Si algú tingués alguna fotografia del comerç agrairia que me la fes arribar.
* * * *
En Valladolid Puig i Cadafalch, el gran arquitecto del modernismo, diseñó un comercio del que no he encontrado ninguna fotografía, solamente dispongo de copia de los planos, depositados en el Fondo Puig i Cadafalch del Archivo Nacional de Catalunya.
La tienda se encontraba en la calle de Santiago, 29-31, actualmente número 15.
Es curioso ver cómo Puig i Cadafalch no sólo proyectó en Catalunya, sino también en Madrid y en Valladolid, una faceta poco conocida del arquitecto.
Madrid:
Si alguien tuviera alguna fotografía del comercio agradeceríaa que me la hiciera llegar.
dissabte, 21 de setembre del 2024
Víctor Masriera
Si la setmana passada parlàvem dels teixits amb una entrada sobre Aurora Gutiérrez Larraya, avui ens ocuparem del treball del dissenyador Víctor Masriera.
Estudià joieria en el taller familiar i disseny a París a l'Escola d'Arts Decoratives.
Incloem en aquest post algunes de les seves obres:
* * *
Si la pasada semana hablábamos de los tejidos en una entrada sobre Aurora Gutiérrez Larraya, hoy nos ocuparemos del trabajo del diseñador Víctor Masriera.
Estudió joyería en el taller familiar y diseño en París en la Escuela de Artes Decorativas.
Incluimos en este post algunas de sus obras:
* * *
If last week we talked about textiles with an entry about Aurora Gutiérrez Larraya, today we will deal with the work of designer Víctor Masriera.
He studied jewelry in the family workshop and design in Paris at the School of Decorative Arts.
We include in this post some of his works:
Madrid - Príncipe, 27
(foto: Óscar da Rocha)
Arquitectura y Construcción, 1902
Barcelona - Panteó Pedro del Balzo
(foto: Valentí Pons Toujouse)
Arquitectura y Construcción, 1901
Arquitectura y Construcción, 1902
Arquitectura y Construcción, 1902
Ilustració catalana, 1904
Madrid - Serrano, 61
Edificio Blanco y Negro
(foto: Valentí Pons Toujouse)
dissabte, 13 de gener del 2024
MADRID - Casa de los Lagartos
El 1911, l'arquitecte Benito González del Valle ens sorprèn amb aquest edifici que sembla més propi de l'arquitectura racionalista dels anys 1930's que del modernisme.
L'edifici es pot englobar en la vesant geomètrica del modernisme austríac (Secession). Inspirat en l'arquitectura d'Otto Wagner, va ser construït entre 1911 i 1912 i el seu primer propietari va ser José María Creus Anduága (Madrid, 1875 - Madrid, 1933), "Caballero de la Real Maestranza de Caballería de Zaragoza", casat amb María Dolores Vaillant.
L'edifici està ubicat en una parcel·la força estreta i bastant longitudinal, fet que fa que l'arquitecte fes que totes les estances fossin exteriors i il·luminades amb llum natural per les múltiples finestres que va permetre l'estructura metàl·lica del mateix. Consta de cinc plantes; uns esgrafiats a la façana reforcen la divisió entre ells, així com expressen la verticalitat de l'edifici en l'eix central.
La planta superior anava destinada a estudis de pintura.
El més curiós de l'edifici són uns llangardaixos (Llangardaix ocel·lat, Timon lepidus, com m'esmenta Óscar da Rocha que li va comentar un biòleg) que prenen el sol a prop del terrat, d'aquí el nom que pren l'edifici de "Casa de los Lagartos".
c/ Mejía Lequerica, 1 (Madrid)
* * *
En 1911, el
arquitecto Benito González del Valle nos sorprende con este edificio que parece
más propio de la arquitectura racionalista de los años 1930 que del modernismo.
El edificio puede
englobarse en la vertiente geométrica del modernismo austríaco (Secession).
Inspirado en la arquitectura de Otto Wagner, fue construido entre 1911 y 1912 y
su primer propietario fue José María Cruz Anduága (Madrid, 1875 - Madrid,
1933), "Caballero de la Real Maestranza de Caballería de Zaragoza",
casado con María Dolores Vaillant.
El edificio está
ubicado en una parcela muy estrecha y bastante longitudinal, por lo que el
arquitecto hizo que todas las estancias fueran exteriores e iluminadas con luz
natural a través de las múltiples
ventanas que permitió la estructura metálica del mismo. Consta de cinco
plantas; unos esgrafiados en la fachada refuerzan la división entre ellas, así
como refuerzan la verticalidad del edificio en el eje central.
La planta
superior iba destinada a estudios de pintura.
Lo más curioso del edificio son unos lagartos (Lagarto ocelado, Timon lepidus, como me indicó Óscar da Rocha que le comentó un biólogo) que toman el sol cerca de la azotea, de ahí el nombre que toma el edificio de "Casa de los Lagartos".
c/ Mejía Lequerica, 1 (Madrid)
* * *
In 1911,
the architect Benito González del Valle surprised us with this building that
seems more typical of the rationalist architecture of the 1930s than of Art
Nouveau.
The
building can be included in the geometric Austrian Art Nouveau (Secession).
Inspired by the architecture of Otto Wagner, it was built between 1911 and 1912
and its first owner was José María Cruz Anduága (Madrid, 1875 - Madrid, 1933),
"Knight of the Real Maestranza de Caballería de Zaragoza", married to
María Dolores Vaillant .
The
building is located on a very narrow and quite longitudinal plot, so the
architect made all the rooms exterior and illuminated with natural light
through the multiple windows allowed by its metal structure. It consists of
five floors; Some sgraffiti on the façade reinforce the division between them,
as well as reinforce the verticality of the building in the central axis.
The upper
floor was used for painting studios.
The most
curious thing about the building are some lizards (Ocellated lizard, Timon lepidus, as Óscar da Rocha told me from a biologist) that sunbathe near the
roof, hence the name the building takes, "Casa de los Lagartos".
c/ Mejía Lequerica, 1 (Madrid)
Fotos: Valentí Pons Toujouse
dissabte, 5 de març del 2022
Elefants - mènsules
L'elefant, com a símbol de força, s'ha utilitzat com a element decoratiu en mènsules. Podem veure alguns casos:
El elefante, como símbolo de fuerza, se ha utilizado como elemento decorativo en ménsulas. Veamos algunos casos:
The Elephant, as a simbol of strenght, has been used as a decorative element in corbels. We can see some examples:
1.- MADRID
c/ Alcalá, 12-14
La Equitativa
Arquitecte: Josep Grases Riera
1882
eclecticisme
(foto: Valentí Pons Toujouse)
2.- STUTTGART (Alemanya)
Paulusstr., 2
Arquitecte: Kärcher & Barth
1903
(foto: Google Street)
3.- MADRID
c/ Goya, 32
Casa María Ángeles Espelius
Arquitecte: José Espelius Anduaga
1907
(foto: Valentí Pons Toujouse)
4.- LA CORUNYA
c/ Orzán, 8
Casa Emilia Pita
Arquitecte: Julio Galán González-Carvajal
1909
(foto: Valentí Pons Toujouse)
5.- TORTOSA (Baix Ebre, Tarragona)
Plaça Alfons XII, 7
Clínica Dr. Sabaté
Arquitecte: Francesc Escudé (delineant)
1914
(foto: Valentí Pons Toujouse)
6.- MELILLA
General Polavieja, 34-36
Casa Vicente Mas
Arquitecte: Emilio Alzugaray (eng.militar)
1914
(foto: Guillermo Cegarra Beltrí)
7.- COPENHAGUEN (Dinamarca)
Elephant Tower, Carlsberg
Arquitecte: Vilhelm Dahlerup
1901
Historicisme
(foto: Google Street)
8.- BUDAPEST (Hongria)
Állakerti út
Zoo de Budapest - Entrada
Arquitecte: Kornél Neuschloss-Knüsli
1908
(foto: Valentí Pons Toujouse)
dilluns, 4 de maig del 2020
TOBOGANS DE FIRA
En les fires, exposicions i festes era comú de veure des
d'inicis del segle XX un tobogan gegant.
Es tractava d'una carcassa troncocònica de fusta o metall amb
una o dues estructures helicoïdals, una la lliscant i l'altre una escala per
accedir a la part superior, encara que en alguns, com el del Saturno Park es
podia pujar mitjançant un ascensor.
Els tobogans gegants d'aquesta classe es van utilitzar fins
als anys 1960's.
Passem a detallar-ne alguns, per any
* * * * *
En las ferias, exposiciones y fiestas era común desde inicios
del siglo XX la atracción de un tobogán gigante.
Se trataba de un armazón troncocónico de madera o metal con
una o dos estructuras helicoidales, una la deslizante y la otra una escalera
para acceder a la parte superior, aunque en algunos casos, como el del Saturno
Park se podía subir mediante un ascensor.
Los toboganes gigantes de esta clase se utilizaron hasta los
años 1960 's.
Pasamos a detallar algunos, por año
VALÈNCIA
Platja de la Malvarrosa
v.1900
XIXON / GIJÓN
L'anomenat "TOTOJOAN"
projecte de l'arquitecte Manuel del Busto
1908
MADRID
Jardines del Buen Retiro
Toboggan
Empresa Pamplona
(nota de premsa: Nuevo Mundo, 02-04-1908)
BARCELONA
Saturno Park (La Ciutadella)
Tres canals, ascensor per pujar
1908
PAMPLONA
San Fermín, 1908
Toboggan
Empresa Pamplona
Fuster: Secundino Erroz
VALÈNCIA
Exposicó Regional, 1909
"La Glissoire Roulant"
Constructor: Vicente Ferrer Ballester
Enginyer: José Martínez Roca
Propietari: Julio Balanzà
Altura: 16m
CASTELLÓ DE LA PLANA
Parc Ribalta
s/f
SARAGOSSA / ZARAGOZA
Ferial
1931
PALMA (DE MALLORCA)
Fira del Ram
1932
SEVILLA
Prado de San Sebastián
Empresa Pamplona
1940's
LLEIDA
1940's
Rambla d'Aragó
Institut d'Estudis Ilerdencs
MÀLAGA / MÁLAGA
Feria de Martiricos
VILLENA
1958-1959
Altres estructures similars:
ROUBAIX (França)
Exposició 1911
Subscriure's a:
Missatges (Atom)