BADALONA - Plaça Pau Casals, 1

En l'espai configurat per la Plaça Pau Casals i els carrers Gaietà Soler i Santa Eulàlia s'alça la casa coneguda com Ca L'Amigó que va fer edificar Jaume Botey el 1916.

Jaume Botey era un conegut agrimensor i mestre d'obres badaloní que va arribar a ser alcalde de la ciutat en el període 1875-1876, es va casar amb la mare de l'arquitecte Joan Amigó, que era vídua, i va esdevenir el padrastre del famós arquitecte.

Aquesta obra és un exemple del que pot costar, a vegades, saber l'autor real d'un edifici. En aquest cas, el peticionari és mestre d'obres, el facultatiu que signa el plànol és l'arquitecte municipal de Sant Adrià Joan Maymó i el veritable autor és Joan Amigó.

Joan Amigó era l'arquitecte municipal de Badalona en aquells temps i donat que no podia signar obra civil en el seu municipi va demanar la signatura oficial a Maymó. A partir del 1914, moment en què se li atorga el càrrec, els seus projectes són signats per l'esmentat Maymó o per l'arquitecte Agustín Domingo Verdaguer, aquest, per exemple, signa els plànols de la Fàbrica Anís del Mono, segurament obra d'Amigó, donat que era l'arquitecte de la família de Vicenç Bosch, l'amo de la fàbrica.

                                                  - - -

En el espacio configurado por la Plaza Pau Casals y las calles Gaietà Soler y Santa Eulàlia encontramos la casa conocida como Ca L'Amigó que hizo edificar Jaume Botey en 1916.

Jaume Botey era un conocido agrimensor y maestro de obras badalonés que llegó a ser alcalde de la ciudad en el periodo 1875-1876, se casó con la madre del arquitecto Joan Amigó, que era viuda, y se convirtió en el padrastro del famoso arquitecto.

Esta obra es un ejemplo de lo que puede costar, a veces, conocer el verdadero autor de un edificio. En este caso, el peticionario es maestro de obras, el facultativo que firma el plano es el arquitecto municipal de Sant Adrià Joan Maymó y el verdadero autor es Joan Amigó.

Joan Amigó era el arquitecto municipal de Badalona en aquellos tiempos y dado que no podía firmar obra civil en su municipio pidió la firma oficial a Maymó. A partir de 1914, momento en que se le otorga el cargo, sus proyectos son firmados por el mencionado Maymó o por el también arquitecto Agustín Domingo Verdaguer, este, por ejemplo, firma los planos de la Fábrica Anís del Mono, seguramente obra de Amigó, dado que era el arquitecto de la familia de Vicente Bosch, el dueño de la fábrica.

BARCELONA - passatge de l'Esperança

A partir de la segona dècada del 1900, com a conseqüència de la Ley de Casas Baratas, va començar a proliferar la construcció de grups d'aquestes cases al llarg de tota Espanya. Algunes eren modernistes, però a Catalunya la major part de les mateixes eren noucentistes.

Aquest grup del passatge de l'Esperança de Barcelona és de concepció noucentista, però té alguns trets modernistes en els seus esgrafiats.

Va ser projectat per l'arquitecte Agustín Domingo Verdaguer el 1926 i la seva construcció es va perllongar fins al 1928. El projecte contemplava 30 cases i va ser promogut per la Cooperativa de Cargadores y Descargadores del Algodón sota la beneficència de Lluís Jover Castells.

A partir de la segunda década del 1900, como consecuencia de la Ley de Casas Baratas, a lo largo de toda España comenzó a proliferar la construcción de grupos de estas casas. Algunas eran modernistas, pero en Cataluña la mayor parte de las mismas eran novecentistas.

Este grupo del pasaje de la Esperanza de Barcelona es de concepción novecentista, pero tiene algunos rasgos modernistas en sus esgrafiados.

Fue proyectado por el arquitecto Agustín Domingo Verdaguer en 1926 y su construcción se prolongó hasta 1928. El proyecto contemplaba 30 casas y fue promovido por la Cooperativa de Cargadores y Descargadores del Algodón bajo la beneficencia de Luis Jover Castells.