dimarts, 10 de maig de 2022

Aplicació "Inventari del Modernisme" a Internet


He publicat a Internet el web https://www.arquitecturamodernista.cat/, una tercera versió de l'Inventari del Modernisme amb més de 9.000 edificacions modernistes, o amb influències, (edificis, panteons, comerços, arquitectura efímera, etc) -existents i desaparegudes- de Catalunya, Espanya, Cuba.

Es pot consultar pel menú principal, per la barra de menús o pel Mapa.

Hi ha una opció de cerca per localitat, autos, anys, etc. Aquestes opcions es poden combinar

Cada obra consta d'una fitxa amb el nom del propietari, del projectista, els anys en què es va construir, si està o no desapareguda i diverses fotos de la mateixa. Des del nom dels autors es pot anar a la seva biografia.

Dels autors a la fitxa consta foto o signatura si la tenim, les dates de naeixement, titulació i defunció i d'on va ser arquitecte municipal o provincial, si és el cas.

Espero que sigui de la vostra utilitat.

Us deixo algunes pantalles de l'aplicació.

* * * * *

He publicado en Internet la web https://www.arquitecturamodernista.cat/, una tercera versión del Inventario del Modernismo con más de 9.000 edificaciones modernistas, o con influencias, (edificios, panteones, comercios, arquitectura efímera, etc) - existentes y desaparecidas- de Cataluña, España, Cuba. Se puede consultar por el menú principal, por la barra de menús o por el Mapa. Hay una opción de búsqueda por localidad, autos, años, etc. Estas opciones se pueden combinar Cada obra consta de una ficha con el nombre del propietario, del proyectista, los años en los que se construyó, si está o no desaparecida y varias fotos de la misma. Desde el nombre de los autores se puede acceder a su biografía. De los autores en la ficha consta foto o firma de los mismo, si la tenemos, las fechas de nacimiento, titulación y defunción y de dónde fue arquitecto municipal o provincial, si es el caso. Espero que sea de su utilidad. Os dejo algunas pantallas de la aplicación.

* * * * *

I have published on the Internet the web https://www.arquitecturamodernista.cat/, a third version of the Modernism Inventory with more than 9,000 modernist buildings, or with influences, (buildings, pantheons, shops, ephemeral architecture, etc) - existing and disappeared - from Catalonia, Spain, Cuba.

It can be consulted through the main menu, through the menu bar or through the Map.

There is a search option by location, cars, years, etc. These options can be combined

Each work consists of a card with the name of the owner, the designer, the years in which it was built, whether or not it is missing and several photos of it. From the name of the authors you can access their biography.

Of the authors in the file there is a photo or signature of the same, if we have it, the dates of birth, degree and death and where he was a municipal or provincial architect, if it is the case.

I hope this is useful.

I leave you some screens of the application.












dilluns, 14 de març de 2022

PREMIÀ DE MAR - edificis modernistes

A Premià de Mar (Maresme, Barcelona) hi ha un seguit d'edifici modernistes l'autoria dels quals ens és desconeguda:

En Premià de Mar (Maresme, Barcelona) podemos observar una serie de edficios modernistas de los cuales se desconoce su autor.

In Premià de Mar (Maresme, Barcelona) you could see some Art Nouveau buildings. We don't know the name of their architects.

Fàbrica d'estampats Lió Barcelona (Bartomeu Puiggròs)

Col·legi Divina Pastora / Escola Assís

Ca la Xalma

Patronat Social Premianenc

El Chalet




(fotos: Valentí Pons Toujouse)


dissabte, 5 de març de 2022

Elefants - mènsules

L'elefant, com a símbol de força, s'ha utilitzat com a element decoratiu en mènsules. Podem veure alguns casos:

El elefante, como símbolo de fuerza, se ha utilizado como elemento decorativo en ménsulas. Veamos algunos casos:

The Elephant, as a simbol of strenght, has been used as a decorative element in corbels. We can see some examples:

1.- MADRID 
    c/ Alcalá, 12-14
    La Equitativa
    Arquitecte: Josep Grases Riera
    1882
    eclecticisme

(foto: Valentí Pons Toujouse)

2.- STUTTGART (Alemanya) 
    Paulusstr., 2
    Arquitecte: Kärcher & Barth
    1903

(foto: Google Street)

3.- MADRID 
    c/ Goya, 32
    Casa María Ángeles Espelius
    Arquitecte: José Espelius Anduaga
    1907

(foto: Valentí Pons Toujouse)

4.- LA CORUNYA 
    c/ Orzán, 8
    Casa Emilia Pita
    Arquitecte: Julio Galán González-Carvajal
    1909

(foto: Valentí Pons Toujouse)


5.- TORTOSA (Baix Ebre, Tarragona) 
    Plaça Alfons XII, 7
    Clínica Dr. Sabaté
    Arquitecte: Francesc Escudé (delineant)
    1914

(foto: Valentí Pons Toujouse)

6.- MELILLA 
    General Polavieja, 34-36
    Casa Vicente Mas
    Arquitecte: Emilio Alzugaray (eng.militar)
    1914

(foto: Guillermo Cegarra Beltrí)

i per acabar dues que no són mènsules:

7.- COPENHAGUEN (Dinamarca) 
    Elephant Tower, Carlsberg
    Arquitecte: Vilhelm Dahlerup
    1901
    Historicisme

(foto: Google Street)

8.- BUDAPEST (Hongria) 
    Állakerti út
    Zoo de Budapest - Entrada
    Arquitecte: Kornél Neuschloss-Knüsli
    1908

(foto: Valentí Pons Toujouse)







dimecres, 16 de febrer de 2022

BARCELONA - Casa Alemany - Rubió Bellver


façana principal

façana posterior 
fotos: Valentí Pons Toujouse

La Casa Alemany és un dels primers treballs de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver. A l'igual que en totes les seves primeres obres (Casa Canals o dels Matons, obres a la Colònia Güell) es tracta d'un edifici on el treball decoratiu es basa en el joc i distribució del maó vist i en el recobriment ceràmic.

La casa, localitzada en l'antic poble de Sarrià, té entrada per General Vives, 29, a tocar de la Ronda de Dalt, i façana posterior a Martorell i Peña, 8. Quan es va construir el nom del carrer era Casamitjana. Pertanyia al matrimoni Alemany - Albert.

Alexandre Alemany Anglès (1871-1926) va encomanar aquesta torre d'estiueig a Rubió i Bellver a mitjans del 1900 i el 1901 estava enllestida. 

Alemany i la seva dona, Concepció Albert Sánchez, tenien el seu domicili particular al carrer Casp, 41. El matrimoni tenia set fills: Montserrat, Josep Maria, Paquita, Ramon, Concepció, Pilar i Mercedes.

Alemany va ser president de la Unió d'Antics Escolans de Montserrat (22/02/1914-24/02/1917) i posteriorment president de l'Orfeó Montserrat.

Tenia un magatzem a les Corts Catalanes, 737-739 destinat a garatge per automòbils als anys 1920's.

Tant ell com la seva muller estan enterrats al Cementiri de Sarrià.

* * * * * 

La Casa Alemany fue uno de los primeros trabajos del arquitecto Joan Rubió i Bellver. Al igual que en todas sus primeras obras (Casa Canals o dels Matons, obras en la Colònia Güell) se trata de un edificio donde el trabajo decorativo se basa en el juego y distribución del ladrillo visto y en el recubrimiento cerámico.

La casa, localizada en el antiguo pueblo de Sarrià, tiene entrada por General Vives, 29, junto a la Ronda de Dalt, y fachada posterior a Martorell y Peña, 8. Cuando se construyó el nombre de la calle era Casamitjana. Pertenecía al matrimonio Alemany - Albert.

Alexandre Alemany Anglès (1871-1926) encargó su torre de veraneo a Rubió i Bellver a mediados de 1900 y 1901 estaba terminada.

Alemany y su esposa, Concepción Albert Sánchez, tenían su domicilio particular en la calle Casp, 41 (Barcelona). El matrimonio tenía siete hijos: Montserrat, José María, Paquita, Ramón, Concepción, Pilar y Mercedes.

Alemany fue presidente de la Unió d'Antics Escolans de Montserrat (22/02/1914-24/02/1917) y posteriormente presidente del Orfeó Montserrat.

Tenía un almacén en la Gran Vía de Les Corts Catalanes, 737-739 destinado a garaje para automóviles en los años 1920's.

Tanto él como su esposa están enterrados en el Cementerio de Sarrià.

* * * * *

The Casa Alemany was one of the first works by the architect Joan Rubió i Bellver. As in all his first works (Casa Canals or dels Matons, works in the Colònia Güell) it is a building where the decorative work is based on the play and distribution of the exposed brick and the ceramic coating of the same.

The house, located in the old town of Sarrià, has entrance by General Vives, 29, next to the Ronda de Dalt, and rear facade to Martorell and Peña, 8. When the hous was built, the name of the street was Casamitjana. It belonged to the Alemany-Albert marriage.

Alexandre Alemany Anglès (1871-1926) commissioned his summer tower to architect Rubió i Bellver in mid-1900 and was completed in 1901.

Alemany and his wife, Concepción Albert Sánchez, had their private home at Casp, 41 (Barcelona). The couple had seven children: Montserrat, José María, Paquita, Ramón, Concepción, Pilar and Mercedes.

Alemany was president of the Unió d'Antics Escolans de Montserrat (22/02 / 1914-24 / 02/1917) and later president of the Orfeó Montserrat.

It had a warehouse on Gran Vía de Les Corts Catalanes, 737-739 intended for a car garage in the 1920's.

Both he and his wife are buried in the Sarrià Cemetery.


dimecres, 9 de febrer de 2022

L'HAVANA / LA HABANA - Modernisme








L'Havana és una de les ciutats americanes on es troba més modernisme, molt d'ell projectat directament per mestres d'obra, arquitectes o constructors catalans. Podem esmentar a Ignasi Mas, Mario Rotllant, Joaquim Bosch, Federico de Arias, els quals també influïren en facultatius locals com ara Pedro Ituate o Alberto de Castro.
És un patrimoni molt ric que hem intentat inventariar i que caldria protegir.
És en aquest context que cal esmentar el treball de la professora de la Facultat d'Arts i Lletres de la Universitat de L'Havana, la Beatriz Laffita Menocal, qui aprofitant una borsa de treball de l'IEC (Institut d'Estudis Catalans) està mirant d'inventariar completament, fotografiar i divulgar l'empremta del modernisme al seu país, Cuba. 
No només es troba modernisme a L'Havana, sinó també a Camagüey, Pinar del Río, Santiago i esperem que es pogui difondre tot ell i, sobre tot, això ajudi a mantenir-lo.
Us deixo alguns exemples de modernisme català a L'Havana.
(fotografies: Beatriz Laffita)

* * * * *

La Habana es una de las ciudades americanas donde encontramos más modernismo, mucho de él proyectado directamente por maestros de obra, arquitectos o constructores catalanes. Cabe mencionar, entre otros, a Ignasi Mas, Mario Rotllant, Joaquín Bosch, Federico de Arias, quienes también influyeron en facultativos locales como Pedro Ituate o Alberto de Castro.
Es un patrimonio muy rico que hemos intentado inventariar y que debería protegerse.
Es en este contexto que hay que mencionar el trabajo de la profesora de la Facultad de Artes y Letras de la Universidad de La Habana, Beatriz Laffita Menocal, quien aprovechancho una bolsa de trabajo del IEC (Institut d'Estudis Catalans) está tratando de inventariar, fotografiar y divulgar la impronta del modernismo en su país, Cuba.
No sólo se encuentra modernismo en La Habana, sino también en Camagüey, Pinar del Río, Santiago, etc. Esperamos que se todo él pueda difundir y, sobre todo, con ello se ayude a mantener.
Os dejo algunos ejemplos de modernismo catalán en La Habana.
(fotografías: Beatriz Laffita)

* * * * *

Havana is one of the American cities where we find more Art Nouveau, much of it designed directly by Catalan master builders, architects or builders. It is worth mentioning, among others, Ignasi Mas, Mario Rotllant, Joaquín Bosch, Federico de Arias, who also influenced local builders such as Pedro Ituate or Alberto de Castro.
It is a very rich heritage that we have tried to inventory and that should be protected.
It is in this context that we must mention the work of the professor at the Faculty of Arts and Letters of the University of Havana, Beatriz Laffita Menocal, who, taking advantage of a job bank at the IEC (Institut d'Estudis Catalans), is trying to inventory, photograph and publicize the imprint of Catalan modernisme in her country, Cuba.
Modernisme is not only found in Havana, but also in Camagüey, Pinar del Río, Santiago, etc. We hope that all of it can be spread and, above all, that it helps to maintain it.
I left you some examples of Catalan modernisme in Havana.
(photos: Beatriz Laffita)

dimecres, 19 de gener de 2022

SANT POL - Escoles (II) -article ampliat-

(foto: Lucien Roisin)

Un dels millors edificis modernistes de Sant Pol de Mar són les Escoles.
Edifici que té com a protagonistes els mateixos de la casa Planiol:

Ramon Planiol: que dóna 50.000 pta per a la construcció
Josep Planiol, el seu germà: que lliura les claus de l'edifici
Ignasi Mas: l'arquitecte que dissenya l'edifici
altres donants: Jaume Roca Vivas i Francesc Roca Pagès

veure article (cliqueu a:)


A l'edifici li manca l'escultura de l'àngel de la guarda a la part central, la qual va ser destruïda a la Guerra Civil.

Passem a veure com es reflectia a la premsa de l'època la seva inauguració i fixem-nos que a Las Provincias (València) li canvien el nom i ubicació a la població.

* * * * *

Uno de los mejores edificios modernistas de Sant Pol de Mar son las Escuelas.
Edificio que tiene como protagonistas a los mismos de la casa Planiol:

Ramon Planiol: que da 50.000 ptas para la construcción
José Planiol, su hermano: que entrega las llaves del edificio
Ignasi Mas: el arquitecto que diseña el edificio

ver artículo (clicar encima de:)


Al edificio le falta la escultura del ángel de la guarda en la parte central, la cual fue destruída en la Guerra Civil.

Pasemos a ver como se reflejaba en la prensa de la época su inauguración y fijémonos que en Las Provincias (Valencia) le cambian el nombre de la población.

* * * * * 

One of the best Art Nouveau buildings of Sant Pol de Mar are the Schools.
The protagoniksts are the same as the Planiol house:

Ramon Planiol: which gives 50,000 ptas for construction
José Planiol, his brother: who hands over the keys to the building
Ignasi Mas: the architect who designs the building

see article (click on :)



The building lacks ornamentation with saint in the central part.
Let's see how it was reflected in the press of the time its inauguration and note that in Las Provincias (Valencia) change the name of the village.

(foto: Valentí Pons Toujouse)

(foto: Valentí Pons Toujouse)

PREMSA (cliqueu al damunt per ampliar)

LA VANGUARDIA (27-07-1910)


LAS PROVINCIAS (València) 27-07-1910


LA ACTUALIDAD (Barcelona) 02-08-1910


LA HORMIGA DE ORO 06-08-1910


ILUSTRACIÓ CATALANA 07-08-1910


LA ESCUELA MODERNA 01-10-1910



LA COSTA DE LLEVANT 31-07-1910
(Li dedica tres pàgines, incloem la primera:

DIARIO DE LA MARINA (Cuba), 14-07-1912





dissabte, 15 de gener de 2022

BARCELONA - Casa Santurce

(després de les fotos, explicació de la casa i de qui era el seu propietari)




                                                     fotos: Valentí Pons Toujouse



Al carrer València, 293 de Barcelona s'alça la casa Santurce, de la qual explicarem qui fou el seu propietari i el perquè del seu nom.

És una casa modernista, simètrica respecte de l'eix central on destaquen la rica ornamentació floral, les dues tribunes metàl·liques, molt lleugeres,  una a cada costat de la façana, rematades en forma de torreta amb ceràmica vidrada d'escates negres que reposen en una base d'ogives de ferro. Els permòdols que suporten les tribunes estan decorats amb escultures de nens i bustos femenins.

A la porta d'entrada hi ha, entre fulles d'acant i flors, l'escut del Comtat.

El vestíbul, de marbres de diferents colors, té un sostre amb motllures de guix i hi destaca l'inici de la barana on hi ha l'escultura d'un nen assegut en el passamans de la mateixa.

És una obra de l'arquitecte Miquel Madorell, 1902-05, el qual no només bastí aquesta casa per al seu propietari, el II Comte de San José de Santurce, sinó també la seva casa d'estiueig a Sarrià, Villa Cándida, al carrer de Vidal i Quadras iniciada el 1905 de la que parlarem en un altre article.

El propietari, com hem dit, era el II Comte de San José de Santurce, Pablo Ubarri Iramategui.

Era descendent de Pablo Ubarri y Capetillo, una persona que havent deixat els estudis, abandonà el seu Santurtzi (Santurce) natal a Biscaia i se n'anà a Puerto Rico on hi vivien uns parents esclavistes. Allà treballà en diferents oficis i comprà unes terres a les zones pantanoses de Cangrejos. Aquestes terres les anà cobrint amb escombraries que recollia quan treballava d'escombriaire ofici i poc a poc les va anar urbanitzant, parcel·lant i construint, a banda, rebatejà l'àrea coma  Santurce. Pablo Ubarri pare adquirí una gran fortuna, fundà el Partido Incondicional Español, creà la línia de tramvia entre San Juan i Ríos Piedras i arribà a destacar en els terrenys polítics, diplomàtics i financers de la colònia. El 15/10/1880 rebé d'Alfons XII el títol de Conde de San José de Santurce, que es creu que en realitat hauria d'haver estat de San Jorge de Santurce, donat que San Jorge era el patró de la localitat biscaïna.

El 1894 moria a Madrid i el seu fill, Pablo Ubarri Iramategui, rebia el títol de Conde de San José de Santurce el 1895. Pablo Ubarri fill havia nascut a San Juan de Puerto Rico el 1858. Després de la Independència de la Colònia, el 1898, Ubarri, la seva dona, Cándida Caracena Sicart, de Ponce (Puerto Rico), i fills abandonen l'illa i el 1900 l'arquitecte Eduard Mercader els edifica la seva casa al carrer Provença, 290 de Barcelona, casa que també té a la façana l'escut comtal.

Deuria morir cap al 1911, donat que el 24 de febrer del 1912 el seu fill, Pablo Ubarri Caracena passaria a ser el III Comte.

El pis principal de la casa era destinat als propietaris, la resta a lloguer i els baixos a botiga.

* * * * *

En la calle Valencia, 293 de Barcelona se levanta la casa Santurce, de la que explicaremos quién fue su propietario y el porqué de su nombre.

Es una casa modernista, simétrica respecto del eje central donde destacan la rica ornamentación floral, las dos tribunas metálicas, de aspecto ligero, una a cada lado de la fachada, rematadas en forma de torreta con cerámica vidriada de escamas negras que descansan en una base de ojivas de hierro. Los canecillos que soportan las tribunas están decorados con esculturas de niños y bustos femeninos.

En la puerta de entrada hay, entre hojas de acanto y flores, el escudo del Condado.

El vestíbulo, de mármoles de diferentes colores, tiene un techo con molduras de yeso y destaca el inicio de la barandilla donde se encuentra la escultura de un niño sentado en el pasamanos de la misma.

Es una obra del arquitecto Miquel Madorell, 1902-05, quien no sólo construyó esta casa para su propietario, el II Conde de San José de Santurce, sino también su casa de veraneo en Sarrià, Villa Cándida, en el calle de Vidal y Quadras iniciada en 1905 de la que hablaremos en otro artículo.

El propietario, como hemos dicho, era el II Conde de San José de Santurce, Pablo Ubarri Iramategui.

Era descendiente de Pablo Ubarri y Capetillo, una persona que habiendo dejado sus estudios, abandonó su Santurtzi (Santurce) natal en Vizcaya y se fue a Puerto Rico en donde vivían parientes esclavistas. Allí trabajó en diferentes oficios y compró unas tierras en las zonas pantanosas de Cangrejos. Estas tierras las fue cubriendo con basura que recogía cuando trabajaba de barrendero y poco a poco las fue urbanizando, parcelando y construyendo, aparte, rebautizó el área como Santurce. Pablo Ubarri padre adquirió una gran fortuna, fundó el Partido Incondicional Español, creó la línea de tranvía entre San Juan y Ríos Piedras y llegó a destacar en los terrenos políticos, diplomáticos y financieros de la colonia. El 15/10/1880 recibió de Alfonso XII el título de Conde de San José de Santurce, que se cree que en realidad debería haber sido de San Jorge de Santurce, dado que San Jorge era el patrón de la localidad vizcaína.

En 1894 moría en Madrid y su hijo, Pablo Ubarri Iramategui, recibía el título de Conde de San José de Santurce en 1895. Pablo Ubarri hijo había nacido en San Juan de Puerto Rico en 1858. Después de la Independencia de la Colonia, el 1898, Ubarri, su mujer, Cándida Caracena Sicart, de Ponce (Puerto Rico), e hijos abandonan la isla y en 1900 el arquitecto Eduard Mercader les edifica su casa en la calle Provença, 290 de Barcelona, ​​casa que también tiene en la fachada el escudo condal.

Debió de morir hacia 1911, dado que el 24 de febrero de 1912 su hijo, Pablo Ubarri Caracena pasaría a ser el III Conde.

El piso principal de la casa era destinado a los propietarios y el resto a alquiler; los bajos para comercio.

* * * *

At 293 Valencia Street in Barcelona stands the Santurce house, of which we will explain who owned it and the reason for its name.

It is an Art Nouveau house, symmetrical with respect to the central axis, where the rich floral ornamentation stands out, as well as the two metallic stands, with a light appearance, one on each side of the façade, finished off in the form of a turret with glazed ceramic with black scales that rest on a base. of iron warheads. The corbels that support the stands are decorated with sculptures of children and female busts.

At the entrance door there is, among acanthus leaves and flowers, the coat of arms of the County.

The hall, made of marble of different colors, has a ceiling with plaster moldings and highlights the beginning of the railing where there is a sculpture of a child sitting on the railing.

It is a work by the architect Miquel Madorell, 1902-05, who not only built this house for its owner, the II Count of San José de Santurce, but also his summer home in Sarrià, Villa Cándida, on  Vidal y Quadras Street started in 1905 which we will talk about in another article.

The owner, as we have said, was the II Count of San José de Santurce, Pablo Ubarri Iramategui.

He was a descendant of Pablo Ubarri y Capetillo, a person who, having left his studies, left his native Santurtzi (Santurce) in Vizcaya and went to Puerto Rico where slave-owning relatives lived. There he worked in different trades and bought some land in the swampy areas of Cangrejos. He covered these lands with rubbish that he collected when he worked in this trade and little by little he urbanized, parceled out and built, apart from that, he renamed the area Santurce. Pablo Ubarri Sr. acquired a great fortune, founded the Spanish Unconditional Party, created the tram line between San Juan and Ríos Piedras and came to prominence in the political, diplomatic and financial fields of the colony. On 10/15/1880 he received from Alfonso XII the title of Count of San José de Santurce, which is believed it should have been San Jorge de Santurce, because Saint George (Jorge) was the patron saint of the Biscayan town.

In 1894 he died in Madrid and his son, Pablo Ubarri Iramategui, received the title of Count of San José de Santurce in 1895. Pablo Ubarri Jr. was born in San Juan de Puerto Rico in 1858. After the Independence of the Colony, in 1898 , Ubarri, his wife, Cándida Caracena Sicart, from Ponce (Puerto Rico), and their children left the island and in 1900 the architect Eduard Mercader built their house for them at 290 Provença Street in Barcelona, ​​a house that also has on the façade the county shield.

He must have died around 1911, due to on February 24, 1912 his son, Pablo Ubarri Caracena, would become the III Count.

The main floor of the house was intended for the owners and the rest for rent; the low for trade.

dimarts, 4 de gener de 2022

BARCELONA - Nadal a la Casa Batlló - 2021





                   
(fotos. Valentí Pons)

Bon Nadal
Feliz Navidad
Merry Christmas
Zorionak


Aquest any la decoració de façana és a base de canvi de color de la façana i fanalets.
Este año la decoración se basa en cambio de color de la fachada y farolillos.
This year the ornamentation is with changes of colour in the façade and lanterns.