Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castella-Lleó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castella-Lleó. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 d’octubre del 2024

VALLADOLID - Julio Vicente Tejidos - Puig i Cadafalch




A Valladolid Puig i Cadafalch, el gran arquitecte del modernisme, va dissenyar una botiga de la qual no he trobat cap fotografia, només els plànols dipositats al Fons Puig i Cadafalch de l'Arxiu Nacional de Catalunya.

La botiga es trobava al carrer de Santiago, 29-31, actualment número 15.

És curiós veure com Puig i Cadafalch no només va projectar a Catalunya, sinó també a Madrid i a Valladolid, una faceta poc coneguda d'ell.

Madrid:


Si algú tingués alguna fotografia del comerç agrairia que me la fes arribar.


* * * * 

En Valladolid Puig i Cadafalch, el gran arquitecto del modernismo, diseñó un comercio del que no he encontrado ninguna fotografía, solamente dispongo de copia de los planos,  depositados en el Fondo Puig i Cadafalch del Archivo Nacional de Catalunya.

La tienda se encontraba en la calle de Santiago, 29-31, actualmente número 15.

Es curioso ver cómo Puig i Cadafalch no sólo proyectó en Catalunya, sino también en Madrid y en Valladolid, una faceta poco conocida del arquitecto.

Madrid:


Si alguien tuviera alguna fotografía del comercio agradeceríaa que me la hiciera llegar.



dijous, 2 d’agost del 2018

Demetri Ribes - Estacions


València (foto: Valentí Pons Toujouse)

Demetri Ribes Marco (València, 1875-1921) va ser un dels màxims exponents del modernisme.

En aquest article contemplem les obres que va dur a terme com a arquitecte de la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España (anys 1902 a 1921).

Algunes estan atribuïdes i altres se li poden atribuir. Les reformes de les estacions de Lleó i de Palència no entrarien dins del corrent modernista.

* * * * *

Demetrio Ribes Marco (Valencia, 1875-1921) es uno de los máximos exponentes del modernismo.

En este artículo contemplamos las obras que llevó a cabo como arquitecto de la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España (años 1902 a 1921).

Algunas están atribuidas y otras se le pueden atribuir. Las reformas de las estaciones de León y de Palencia no se contemplan dentro de la corriente modernista.

* * * * *

Demetrio Ribes Marco (Valencia, 1875-1921) is one of the greatest exponents of Spanish Art Nouveau.

In this article we show the works that he carried out as an architect of the Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España (from 1902 to 1921).

Some of them are attributed to him and others can be attributed. The Railway Stations of  Leon and Palencia are not considered within the AN.

* * * * *

ESTACIONS

València (1906-17)

 (foto: Valentí Pons Toujouse)
                                                          (foto: Valentí Pons Toujouse)

Madrid - Príncipe Pío (1906-09)

 (foto: Valentí Pons Toujouse)

Vic (Osona, Barcelona) (1910) -reforma, atribuïda-

 (foto: Valentí Pons Toujouse)

Barcelona - Estació del Nord (1910-15)

                                                          (foto: Valentí Pons Toujouse)
                                                        (foto: Valentí Pons Toujouse)

Lleó -reforma-

 (foto: Google Street)

Palència -reforma-

 (foto: Google Street)

DEPENDÈNCIES

València - Naus-tallers-magatzems (1912-15)

            (foto: Valentí Pons Toujouse)

Las Matas (Las Rozas de Madrid) - cantina - atribuïda - destruïda



Cervera (La Segarra, Lleida)

Juneda (Les Garrigues, Lleida)

(foto: Emili Gausi)

Puigverd-Artesa de Lleida (Les Garrigues, Lleida)


Sant Guim de Freixenet (La Segarra, Lleida) - Casa dels mossos - atribuïble
            (foto: Valentí Pons Toujouse)


Tàrrega (Urgell, Lleida) - Letrines - atribuïble
(foto: Valentí Pons Toujouse)

Palència - annex




diumenge, 2 de juliol del 2017

LLEÓ (LEÓN) - Cine Olimpia



L'Exposició Internacional d'Arts Decoratives de Torí del 1902 va ser una de les grans difusores del modernisme austríac, la Sezession, per tota Europa.

La majoria de les construccions van ser projectades i dissenyades per l'arquitecte Raimondo d'Aronco

Catàlegs, revistes i premsa es feien ressò dels diferents pavellons i això va motivar que arquitectes que mai abans havien projectat edificis modernistes fessin els seus intents.

Un exemple el trobem en el desaparegut cine Olimpia a Lleó. Es tracta d'una obra que va néixer com a pavelló provisional  de la mà de Julio Llamas Llamazares i que va projectar l'arquitecte historicista Arsenio Alonso el 1908.

En ella podem observar la influència esmentada, per exemple ens podem fixar en el pavelló del Japó de l'Exposició torinesa (com hem dit obra de D'Aronco)
Segons Ricardo Muñoz Fajardo, en el seu llibre "Arquitectura modernista en Castilla y León"  l'obra va estar dempeus fins al 1910.

TORÍ - Pavelló del Japó

* * * * *

La Exposición Internacional de Artes Decorativas de Turín de 1902 fue una de las grandes difusoras del modernismo austríaco, la Sezession, por toda Europa.
La mayoría de las construcciones fueron proyectadas y diseñadas por el arquitecto Raimondo d'Aronco

Catálogos, revistas y prensa se hacían eco de los diferentes pabellones y motivó que arquitectos que nunca antes habían proyectado edificios modernistas se atreviesen con alguna obra.

Es el caso del desaparecido cine Olimpia en León. Se trata de una obra que nació como pabellón provisional, a petición de Julio Llamas Llamazares, y que proyectó el arquitecto historicista Arsenio Alonso en 1908.

En ella podemos observar la influencia que manifestábamos,  por ejemplo en el pabellón de Japón de la Exposición turinesa (como hemos mencionado obra de D'Aronco)

Según Ricardo Muñoz Fajardo, en su libro "Arquitectura modernista en Castilla y León" la obra se mantuvo hasta 1910.



* * * * *

The International Exhibition of Decorative Arts of Turin of 1902 was one of the great diffusers of the Austrian Art Nouveau, the Sezession, all over Europe.

Most of the constructions were designed by the architect Raimondo d'Aronco.

Catalogs, magazines and newspapers were echoing the different pavilions and motivated that architects who had never before projected Art Nouveau buildings dared to try design some exemples.

This is the case of the dissapeared Olimpia cinema in León. Initially was a provisional pavilion for spectacles. It was by request of Julio Llamas Llamazares, and was projected by the historicist architect Arsenio Alonso in 1908.

In it we can observe the influence that we manifested, for example of the pavilion of Japan of the Turin Exhibition (as we have mentioned work of D'Aronco)

According to Ricardo Muñoz Fajardo, in his book " Arquitectura modernista en Castilla y León " the building dissapeared 

dilluns, 5 de juny del 2017

VALLADOLID - Cánovas del Castillo, 6


La casa de Julián Hernández (1916) és, potser, la  més catalana de les sis-set construccions modernistes que el mestre d'obres Modesto Coloma va projectar a Valladolid.

En ella pren referències al vessant historicista el qual es manifesta en les arcuacions superiors, la forma de la reixeria dels balcons que recorda els vitralls, les obertures d'arc apuntat d'influència gòtica i les figures escultòriques.

De les escultures podem veure uns titans que suporten els balcons del segon pis i  uns dracs de tors humà els del tercer.

Les finestres trilobulades del primer pis recorden les obertures de Domènech i Estapà.

En la pedra dels balcons hi ha una espècie de triglifs.

Coloma va néixer en un poble de Palència el 1840 i es va treure el títol de mestre d'obres a Valladolid, ciutat on morí el 1932.





* * * * * 

La casa de Julián Hernández (1916) es, quizás, la más catalana de las seis o siete construcciones modernistas que el maestro de obras Modesto Coloma proyectó en Valladolid.

En ella toma referencias a la vertiente más historicista la cual se manifiesta en las arquerías superiores, la forma de la rejería de los balcones que recuerda a las vidrieras, las oberturas de arco apuntado de influencia gótica y las figuras escultóricas.

Las esculturas se manifiestan en unos titanes que aguantan los balcones del segundo piso y unos dragones de torso humano los del tercero.

Las ventanas trilobuladas del primer piso recuerdan las oberturas de Domènech Estapà.

En la piedra de los balcones hay una especie de triglifos.

Coloma nació en un pueblo de Palencia en 1840 y obtuvo el título de maestro de obras en Valladolid, ciudad en la que murió en 1932.



* * * * *

The house of Julián Hernández (1916) is, perhaps, the most Catalan of the six or seven Art Nouveau constructions that the master  builder Modesto Coloma projected in Valladolid.

There are references to  the Historicism which is manifested in the upper arches, the form of the iron shape of the balconies that remembers to the stained glass, the gothic archs and the sculptural figures.

The sculptures are manifested in titans and dragons of human torso.

The trefoil windows of the first floor are based on those of Domènech Estapà.
In the stone of the balconies there is a sort of triglyphs.


Coloma was born in a little town of Palencia in 1840 and obtained the title of master builder in Valladolid, city in which he died in 1932.

dilluns, 10 d’agost del 2015

ESTACIONS DE TREN NADOR-BATEL / LÍNIA ÁVILA-SALAMANCA

Quan estava preparant l'inventari d'edificis modernistes per al meu llibre "Inventario General del Modernismo" vaig "descobrir" l'existència d'unes estacions modernistes a la línia que anava de Nador a Batel a l'antic Protectorat del Marroc. Aquestes estacions eren les de Nador, Zeluan i Tauima, ara inexistents

                 Estacions de Nador i Zeluan


Seguint a Antonio Bravo Nieto i a d'altres les vaig atribuir a l'enginyer Leonardo Nieva.

Més endavant, en el bloc "Ferrocarriles de España" vaig trobar força informació sobre la línia. Els treballs d'esplanació de la línia els va dur a terme l'enginyer de camins José Roda cap al 1912, va començar a Nador i va arribar a Zeluan el desembre del 1912, el 1913 es va fer el brancal Zeluan i Sidi Sadik i els treballs es van interrompre el 23/06/1914. La represa la va dur a terme l'enginyer Leonardo Nieva.

Passo l'enllaç del bloc per si es volen més dades de la seva història:


El seu caràcter estratègic tant pel transport de mercaderies com de tropes va fer que el cabdill Abd-el-Krim les ataqués i destruís en la seva lluita per a l'alliberament de la zona.

La meva sorpresa va ser en consultar el bloc de José María Galindo Pérez sobre el seu viatge per la línia Béjar a Peñaranda, a la província de Salamanca.

Estació de Babilafuente


En aquest bloc vaig veure les fotos de tres estacions que (i aquí ve la sorpresa) eren idèntiques a les del Nord d'Àfrica: Aldealengua, Babilafuente i San Morales.




Vaig mirar de trobar qui les va dissenyar i aquí vaig trobar el lligam amb les africanes: en l'hemeroteca del diari de Salamanca "Libertad" en el mes de novembre de 1914 es parla de les estacions edificades per José Roda i del seu cessament com a enginyer de la línia.

Així, doncs, podem atribuir tant les de Nador, Zeluan i Tauima com les tres de la província de Salamanca a aquest enginyer de camins.

Desconec dades biogràfiques de José Roda. Si algú en tingués li agrairia m'informés.

Estació d'Aldealengua



Cuando estaba preparando el inventario de edificios modernistas para mi libro "Inventario General del Modernismo" , "descubrí" la existencia de unas estaciones modernistas en la línea que iba de Nador a Batel en el antiguo Protectorado de Marruecos. Estas estaciones eran las de Nador, Zeluan y Tauima, ahora inexistentes

Siguiendo a Antonio Bravo Nieto y a otros las atribuí al ingeniero Leonardo Nieva.

Más adelante, en el blog "Ferrocarriles de España" encontré bastante información sobre la línea. Los trabajos de explanación de la línea los llevó a cabo el ingeniero de caminos José Roda hacia 1912, comenzó en Nador y llegó a Zeluán en diciembre de 1912, en 1913 se hizo el ramal Zeluán a Sidi Sadik y los trabajos se interrumpieron el 23/06/1914. La reanudación la llevó a cabo el ingeniero Leonardo Nieva.

Este es el enlace por si se quiere continuar su historia:



Su carácter estratégico tanto por el transporte de mercancías como el de tropas hizo que el caudillo Abd-el-Krim las atacara y destruyera en su lucha para la liberación de la zona.

Mi sorpresa fue que al consultar el blog de José María Galindo Pérez sobre su viaje por la línea Béjar en Peñaranda, en la provincia de Salamanca vi las fotos de tres estaciones que (y aquí viene la sorpresa) eran idénticas a las del Norte de África. Estas son las de Aldealengua, Babilafuente y San Morales.


Busqué datos sobre quién las diseñó y aquí hallé el vínculo con las africanas: en la hemeroteca del diario de Salamanca "Libertad" en el mes de noviembre de 1914 se habla de las estaciones edificadas por José Roda y de su cese como ingeniero de la línea.

Así pues, podemos atribuir tanto las de Nador, Zeluan y Tauima como las tres de la provincia de Salamanca a este ingeniero de caminos.



Desconozco datos biográficos de José Roda. Si alguien tuviera le agradecería me informara.


Estació de Nador

When I was preparing the inventory of Art Nouveau buildings for my book " Inventario General del Modernismo" I "discovered" the existence of some Art Nouveau railway stations on the line running from Nador to Batel in the former Protectorate of Morocco. These stations were  Nador, Zeluan and Tauima now nonexistent

Antonio Bravo Nieto and others attributed them to the engineer Leonardo Nieva.
Later in the blog "Ferrocarriles de España" I found enough information about the line. The flatwork of the line were brought out by the engineer José Roda around 1912, began in Nador and reached Zeluán in December 1912. In 1913 was build the branch from Zeluán to Sidi Sadik and the work stopped at 23/06/1914. The resumption was carried out by the engineer Leonardo Nieva.

This is the link of the blog in case you want to continue the story:



This line had a great strategic value, because of the transport of goods or troops, So,  the leader Abd-el-Krim attacked and destroyed them in the struggle for the liberation of the area.

My surprise was when I was consulting the blog of Jose Maria Galindo Pérez about his journey through Béjar to Peñaranda. In the blog appears the pictures of three stations (and here my surprise) that are identical to those of North Africa. These are the railway stations of  Aldealengua, Babilafuente and San Morales, the three in the province of Salamanca, in the Northwest of Spain.


I looked for some information about who designed them. And, then appears  the link between the two areas. In the archives of the journal "Libertad" from Salamanca,in November 1914 there were some articles about these station and its builder, the same José Roda.

So, we can attribute all the stations (Nador, Zeluán and Tauima in Morocco and the three in the province of Salamanca) to the engineer José Roda.

Estació de San Morales


I haven't got any Biographical data about José Roda. I would appreciate if someone informed me.

dimecres, 27 de maig del 2015

CASTROMOCHO (Palència) - casa

Fa uns anys vam anar a Palència a resseguir la ruta de les esglésies romàniques de la província. Encara que no eren romàniques, ens van recomanar de visitar les dues esglésies d'una petita població agrícola de la Tierra de Campos: Castromocho, situada a tocar de la província de Valladolid.

Es tractava de les esglésies de Santa Maria de Colaña (s XV amb restes mudèjars i gòtiques) i la de San Esteban (ss XVI-XIX amb una interessant portalada plateresca).

Però la meva sorpresa va ser veure enfront de l'església parroquial una casa modernista de forta arrel modernista catalana.

És una casa feta de maó vist, amb una interessant finestra al pis superior. Unes àligues de forja es poden veure en les finestres i el balcó té als extrems dels ferros unes aus mitològiques. Una franja de ceràmica fa ressaltar les finestres del pis superior.

Quan vaig publicar el meu llibre del modernisme la vaig deixar com a anònima, però ara gràcies als amics de Castromocho al Facebook he pogut saber que és obra de l'enginyer Fernando de Orduña el qual anys després bastiria una altra casa modernista a Calahorra (La Rioja), la coneguda com a "Casa de les Cariàtides".

Aquesta de Castromocho és una construcció molt interessant i més sabent l'estranyesa que devia comportar al 1907 la seva erecció en aquesta localitat.

Ignoro qui va ser el seu promotor.



Hace unos años fuimos a Palencia a recorrer la ruta de las iglesias románicas de la provincia. Aunque no eran románicas, nos recomendaron visitar las dos iglesias de una pequeña población agrícola de la Tierra de Campos: Castromocho, ubicada junto a la provincia de Valladolid.

Se trataba de las iglesias de Santa María de Colaña (s XV con restos mudéjares y góticos) y la de San Esteban (ss XVI-XIX con una interesante portada plateresca).

Pero mi sorpresa fue encontrar frente a la iglesia parroquial una casa modernista de fuerte influencia del modernismo catalán.

Es una casa de ladrillo visto, con una interesante ventana en el piso superior. Unas águilas de forja se observan en las ventanas y el balcón tiene en los extremos de los hierros unas aves mitológicas. Una franja de cerámica resalta las ventanas del piso superior.

Cuando publiqué mi libro sobre el modernismo la dejé como anónima, pero ahora gracias a los amigos de Castromocho en Facebook he podido saber que es obra del ingeniero Fernando de Orduña el cual años después construiría otra casa modernista en Calahorra (La Rioja), la conocida como "Casa de las Cariátides".

Esta de Castromocho es una construcción muy interesante y más sabiendo la extrañeza que debía comportar su construcción en esta localidad en 1907.

Ignoro quién fue su promotor.

                                               * * * * *

A few years ago we went to Palencia to travel the route of the Romanesque churches of the province. Though not Romanesque, we were recommended to visit the two churches in a small agricultural community of Tierra de Campos: Castromocho, located next to Valladolid province.

These were the churches of Santa Maria de Colaña (s XV with Moorish and Gothic remains) and San Esteban (ss XVI-XIX with an interesting Plateresque portal).

But my surprise was found in front of the parish church an Art Nouveaut house with strong influence of Catalan Modernisme.

It is a brick house with an interesting window on the top floor. A forging eagles are seen in the windows and the balcony has mythological birds. A strip of ceramic highlights the first floor windows.

When I published my book on modernism I left it as anonymous, but now the friends of Castromocho on Facebook have notified me that is the work of engineer Fernando Orduña which years later would build another Art Nouveau house in Calahorra (La Rioja), the known and "House of the Caryatids"
.
This of Castromocho is a very interesting building and I think about the strangeness that should entail  this construction in this town in 1907.

I do not know who was his promoter.

dilluns, 1 d’agost del 2011

VALLADOLID - Acera de Recoletos, 11







La coneguda com a “Casa del Príncipe” va ser construïda el 1906 per l’arquitecte Jerónimo Arroyo per a Eladio Fernández Delgado de Laza.

Aquest arquitecte va estudiar la carrera a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, es va titular el 1899 i de seguida va traslladar-se a la seva Palència natal on va ser arquitecte provincial i municipal, així mateix, va realitzar gairebé totes les obres modernistes d’aquella província.

El plànol d’aquesta obra està signat a Palència. En aquesta edificació Arroyo ens recorda la seva estada a la capital catalana, amb una influència tènue de Domènech i Montaner (miradors al xamfrà) i molt forta de l’altre Domènech, el Domènech i Estapà, com es pot veure en els arcs de la darrera planta, idèntics al que utilitza Domènech i Estapà en la seva casa del carrer de València de Barcelona, en la combinació del maó amb el blanc de la pedra, les obertures dels baixos i, a nivell decoratiu, en l’ús d’estrelles insertes en cercles. Altres elements del modernisme són la forma ondulada del coronament que combinada amb les garlandes dels miradors i el fullam dels balcons donen una sensació de moviment. És d’esmentar també les escultures de fades i d’angelets.

A Valladolid Arroyo també va ser un dels autors del “casticista” edifici de Correus actualment força mutilat.


La conocida como "Casa del Príncipe" fue construida en 1906 por el arquitecto Jerónimo Arroyo para don Eladio Fernández Delgado de Laza.

Este arquitecto estudió la carrera en la Escuela de Arquitectura de Barcelona, se tituló en 1899 y enseguida se trasladó a su Palencia natal donde fue arquitecto provincial y municipal, así mismo, realizó casi todas las obras modernistas de aquella provincia.

El plano de esta obra está firmado en Palencia. En esta edificación Arroyo nos recuerda su estancia en la capital catalana, con una influencia tenue de Domènech i Montaner (miradores en la esquina) y muy fuerte del otro Domènech, Domènech i Estapà, como se puede ver en los arcos de la última planta, idénticos al que utiliza Domènech i Estapà en su casa de la calle València de Barcelona, en la combinación del ladrillo con el blanco de la piedra, las aberturas de los bajos y, a nivel decorativo, en el uso de estrellas insertas en círculos. Otros elementos del modernismo son la forma ondulada del coronamiento que combinada con las guirnaldas de los miradores y el follaje de los balcones dan una sensación de movimiento. Es de mencionar también las esculturas de hadas y de angelillos.

En Valladolid Arroyo también fue uno de los autores del "casticista" edificio de Correos actualmente bastante mutilado

diumenge, 1 de novembre del 2009

SÒRIA - Estudios, 6

La casa de Pedro Llorente es troba al carrer Estudios, 6 de Sòria. De ben segur que a la seva època devia sorprendre el seu aspecte molt diferent del de la resta de cases d'aquesta localitat castellana. La casa va ser obra de l'arquitecte Félix Hernández que just s'havia titolat aquell any per l'Escola de Barcelona, el 1913.

Félix Hernández, de pare veneçolà, va néixer a Barcelona el 1889 i va morir a Còrdova el 1975. El mateix any que va acabar la carrera va obtenir la plaça d'arquitecte municipal de Sòria, càrrec que va desenvolupar fins al 1915 en què passà a Linares amb el mateix càrrec i posteriorment a Còrdova.

En aquesta obra denota la influència de Puig i Cadafalch en l'ús del maó acompanyat de l'arrebossat blanc de la façana, d'elements ceràmics i de finestres atrompetades. L'obra també té un aspecte mudèjar preludi del treball d'Hernández com a restaurador de l'Alcázar cordovès i de Medina Azahara.




La casa de Pedro Llorente se encuentra en la calle Estudios núm. 6 de Soria. Lo cierto es que su aspecto debía soprender en la época en que se edificó, muy distinto al del resto de las casas de esta localidad castellana. La casa es obra del arquitecto Félix Hernández que acababa de obtener su titulación aquél año, 1913, por la Escuela de Barcelona.

Félix Hernández, de padre venezolano, nació en Barcelona en 1889 y murió en Córdoba en 1975. El mismo año en que acabó la carrera, obtuvo la plaza de arquitecto municipal de Soria, cargo que desempeñó hasta 1915 en que pasó a Linares con el mismo cargo y posteriormente a Córdoba.

En esta obra denota la influencia de Puig i Cadafalch en la combinación del ladrillo y el revoco blanco en la fachada, ademas de elementos cerámicos y de ventanas atrompetadas. La obra también presenta aspecto mudéjar, preludio del trabajo de Hernández como restaurador del Alcázar cordobés y de Medina Azahara.