dimecres, 20 de maig del 2020

BARCELONA - Travessera de Gràcia, 245



A l'època modernista moltes de les actuacions que feren els arquitectes i/o mestres d'obra corresponien a reformes i ampliacions de cases ja existents.

A la confluència de la Travessera amb Torrent de les Flors tenim un cas.
La casa no se sap ben bé a qui corresponia en un inci, sembla, per unes fitxes que havia a la Càtedra Gaudí, que podria correspondre a la casa de Teresa Paulí reformada el 1896 per Josep Pérez Terraza.

En tot cas, la casa existia el 1880 ja que en aquella època havia als baixos la farmàcia d'Antonio Elias, la qual passà a Joaquim Jordà Padró el 1894. Els baixos de la casa presenten algunes obertures clàssiques del s XIX.

La casa tenia a principis del segle XX un sol pis d'alçada i la seva numeració corresponia al 165 de la Travessera. La numeració d'aquesta via va anar canviant en el temps degut a la integració de Gràcia a Barcelona i al seu posterior perllongament cap a la Diagonal.

El 1911 J. Sagarra va sol·licitar l'ampliació d'un segon pis que va dur a terme el mestre d'obres Josep Graner, el qual aprofitaria per posar l'ornamentació modernista dels esgrafiats, la decoració del coronament, les garlandes Sezession i els balcons abombats.

El 2014 es va enllestir una reforma de la casa que deixa veure molt bé la decoració original.

* * * * *

En la época modernista muchas de las actuaciones que hicieron los arquitectos y/o maestros de obra correspondían a reformas y ampliaciones de casas ya existentes.

En la confluencia de la Travessera de Gràcia con Torrent de les Flors tenemos un ejemplo de ello.

La casa no se sabe bien a quién pertenecía iniclamente ni cuando se construyó, parece, por unas fichas que había en la Cátedra Gaudí, que podría corresponder a la casa de Teresa Paulí reformada en 1896 por Josep Pérez Terraza.

En todo caso, la casa existía en 1880 ya que en aquella época había en los bajos la farmacia de Antonio Elias, la cual pasó a Joaquim Jordà Padró en 1894. Los bajos presentan oberturas clásicas del s XIX.

La casa tenía a principios del siglo XX un solo piso de altura y su numeración correspondía al 165 de la Travessera. La numeración de esta vía ha cambiado en el tiempo debido a la integración de Gràcia en Barcelona y a la posterior prolongación de dicha vía hacia la Diagonal.

En 1911 J. Sagarra solicitó la ampliación de un segundo piso que llevó a cabo el maestro de obras Josep Graner, el cual aprovecharía para incluir la decoración modernista de los esgrafiados, el nuevo remate del edificio, las guirnaldas Sezession y los balcones abombados.

En 2013/14 se llevó a cabo una reforma de la casa que retornó la imagen de la decoración original.

estat de la casa el 2003



La Vanguardia, 17.06.1907


(fotos: Valentí Pons Toujouse)

dimecres, 13 de maig del 2020

MELILLA - Enric Nieto


Melilla és de les localitats espanyoles amb més exemples d'arquitectura modernista. El modernisme a Melilla va lligat a la figura de l'arquitecte Enric Nieto Nieto que s'hi va traslladar i establir el 1909 i introduí aquest estil arquitectònic.

A l'igual que Melilla va lligada al modernisme i a Nieto, Nieto va lligat a Melilla donat que tota la seva obra es desenvolupa en aquella cuitat o als voltants de la mateixa.

Nieto va néixer a Barcelona el 1880 o el 1883, va acabar la carrera el 1906 i va obtenir el títol el 1909 tot just per anar a Melilla, on va morir el 1954.

Sembla que va ser un dels col·laborador de Gaudí en les obres de la Pedrera.

El modernisme a Melilla es va estendre fins als anys 20 i l'exemple de Nieto va ser seguit pels enginyers militars que operaven a la ciutat com ara Emilio Alzugaray, Tomás Moreno, Francisco Carcaño i Joan Nolla.

Us deixo alguns exemples de l'obra de Nieto:

 * * * * *

Melilla es de las localidades españolas con más ejemplos de arquitectura modernista. El modernismo en Melilla va ligado a la figura del arquitecto Enrique Nieto Nieto que se trasladó y estableció en 1909 e introdujo este estilo arquitectónico.

Al igual que Melilla va ligada al modernismo y a Nieto, Nieto va ligado a Melilla dado que toda su obra se desarrolla en aquella cuidad o en los alrededores de la misma.

Nieto nació en Barcelona en 1880 o en 1883, terminó la carrera en 1906 y obtuvo el título el 1909 justo para ir a Melilla, donde murió en 1954.

Parece que fue uno de los colaboradores de Gaudí en las obras de la Pedrera.

El modernismo en Melilla duró hasta los años 20 y el ejemplo de Nieto fue seguido por los ingenieros militares que operaban en la ciudad tales como Emilio Alzugaray, Tomás Moreno, Francisco Carcaño y Juan Nolla.

Os dejo algunos ejemplos de la obra de Nieto:

* * * * * 

Melilla, in Africa, is one of the Spanish towns with more examples of Art Nouveau architecture. Art Nouveau in Melilla is linked to the figure of the architect Enrique Nieto Nieto who moved and established there in 1909 and introduced this architectural style.

Like Melilla is linked to Art Nouveau and Nieto, Nieto is linked to Melilla since all his work takes place in or around that city.

Nieto was born in Barcelona in 1880 or 1883, he finished his degree in 1906 and obtained the title in 1909 in order to can work in Melilla, where died in 1954. It seems that he was one of Gaudí's collaborators in the works of La Pedrera.

Art Nouveau Melilla lasted until the 1920s and the example of Nieto was followed by military engineers operating in the city such as Emilio Alzugaray, Tomás Moreno, Francisco Carcaño and Juan Nolla.

Now you can see some examples of Nieto's work:









totes les fotos són de l'autor, Valentí Pons Toujouse



dilluns, 4 de maig del 2020

TOBOGANS DE FIRA

En les fires, exposicions i festes era comú de veure des d'inicis del segle XX un tobogan gegant.

Es tractava d'una carcassa troncocònica de fusta o metall amb una o dues estructures helicoïdals, una la lliscant i l'altre una escala per accedir a la part superior, encara que en alguns, com el del Saturno Park es podia pujar mitjançant un ascensor.

Els tobogans gegants d'aquesta classe es van utilitzar fins als anys 1960's.

Passem a detallar-ne alguns, per any

* * * * *

En las ferias, exposiciones y fiestas era común desde inicios del siglo XX la atracción de un tobogán gigante.

Se trataba de un armazón troncocónico de madera o metal con una o dos estructuras helicoidales, una la deslizante y la otra una escalera para acceder a la parte superior, aunque en algunos casos, como el del Saturno Park se podía subir mediante un ascensor.

Los toboganes gigantes de esta clase se utilizaron hasta los años 1960 's.

Pasamos a detallar algunos, por año


VALÈNCIA 
Platja de la Malvarrosa
v.1900


XIXON / GIJÓN
L'anomenat "TOTOJOAN"
projecte de l'arquitecte Manuel del Busto
1908


MADRID
Jardines del Buen Retiro
Toboggan
Empresa Pamplona


(nota de premsa: Nuevo Mundo, 02-04-1908)

BARCELONA
Saturno Park (La Ciutadella)
Tres canals, ascensor per pujar
1908


PAMPLONA
San Fermín, 1908
Toboggan
Empresa Pamplona



VALÈNCIA
Exposicó Regional, 1909
"La Glissoire Roulant"
Constructor: Vicente Ferrer Ballester
Enginyer: José Martínez Roca
Propietari: Julio Balanzà
Altura: 16m





CASTELLÓ DE LA PLANA
Parc Ribalta
s/f


SARAGOSSA / ZARAGOZA
Ferial
1931


PALMA (DE MALLORCA)
Fira del Ram
1932


SEVILLA
Prado de San Sebastián
Empresa Pamplona
1940's


LLEIDA
1940's
Rambla d'Aragó


Institut d'Estudis Ilerdencs





MÀLAGA / MÁLAGA
Feria de Martiricos


VILLENA
1958-1959


Altres estructures similars:



ROUBAIX (França)
Exposició 1911