MILÀ - panteó Origgi - còpies

L'existència de revistes especialitzades d'arquitectura i de les postals va facilitar la difusió d'edificis i altres manifestacions arquitectòniques. Si bé es poden trobar edificis "copiats" o inspirats en d'altres, és més comú trobar còpies en panteons i tombes.

Un dels casos més rellevants és el del panteó Origgi, del Cementiri Monumental de Milà (Llombardia, Itàlia).

Projectat el 1904 per l'arquitecte Giuseppe Boni, qui comptà amb l'escultor Orazio Grossoni, la seva difusió en algunes revistes com ara "L'Architettura Italiana" (1906) i en postals va fer que es reproduís exactament o similarment en altres indrets.

Exposem uns quants exemples:

* * * * *

La existencia de revistas especializadas de arquitectura y el correo a través de postales facilitó la difusión de edificios y otras manifestaciones arquitectónicas. Si bien se pueden encontrar edificios "copiados" o inspirados en otros, es más común encontrar copias de panteones y tumbas.

Uno de los casos más relevantes es el del panteón Origgi, del Cementerio Monumental de Milán (Lombardía, Italia).

Proyectado en 1904 por el arquitecto Giuseppe Boni, quien contó con la colaboración del escultor Orazio Grossoni, su difusión en algunas revistas como "L'Architettura Italiana" (1906) y en postales hizo que se reprodujera exactamente o similarmente en otros lugares .

Exponemos algunos ejemplos:

* * * * *

The existence of specialized magazines of architecture and mail through postcards facilitated the diffusion of buildings and other architectural manifestations. While you can find buildings "copied" or inspired by others, it is more common to find copies of tombs.

One of the most relevant cases is that of the Pantheon Origgi, of the Monumental Cemetery of Milan (Lombardy, Italy).

Designed in 1904 by the architect Giuseppe Boni, who had the collaboration of the sculptor Orazio Grossoni, its diffusion in some magazines such as "L'Architettura Italiana" (1906) and on postcards caused it to be reproduced exactly or similarly in other places.

We present some examples:

* * * *

ORIGINAL

MILÀ (Llombardia, Itàlia)

Tomba Origgi

ITÀLIA

CALTAGIRONE (Sicília, Itàlia)

PALAZZOLO ACREIDE (Sicília, Itàlia)

TROINA (Sicília, Itàlia)

(Nicola Schillaci)

ESPANYA

RIBADESELLA (Astúries)

SAN ROMÁN DE PILOÑA (Astúries)

SANTA MARIA DEL CAMÍ (Mallorca, Illes Balears)

CATARROJA (Pais Valencià)

ARGENTINA

ALBERTI (Buenos Aires)

BELL VILLE (Córdoba)

(Yilku1)

CHIVILCOY (Buenos Aires)

Claudia Burcez

DOLORES (Buenos Aires)

MAR DEL PLATA (Buenos Aires)

CORRIENTES

NOGOYÁ

(foto. Mario Mauricio Otero)

CÓRDOBA

(foto Edu Sahí)

EQUADOR

QUITO

MÈXIC

XALAPA

XILE

SANTIAGO

Quiero agradecer a Hernán Campos  y a Sergio Luis Sebastián Gómez Fernández las fotos que me han aportado para este reportaje

MÈXIC D.F. - Pavelló espanyol

L'arquitecte català Miquel Bertran de Quintana va ser qui va dissenyar l'edifici que representava l'estat espanyol en una Exposició que se celebrà a Mèxic capital el 1910.

Aquesta arquitecte nascut a L'Hospitalet de Llobregat el 1878 s'havia titulat per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona l'any 1899.

La seva obra a Barcelona era escassa: un convent modernista al barri d'Horta, un panteó al Cementiri de Montjuïc i algunes cases més, totes elles a la Ciutat Comtal.

El Pavelló espanyol denota una forta influència del gòtic de la Llotja de València en el seu coronament i del modernisme típic de Domènech i Montaner, aquesta es pot veure sobretot en les finestres, gairebé idèntiques a les dels pavellons de l'Hospital de Sant Pau, i en el cos central, a més dels merlets que també ens remeten l castell dels Tres Dragons. El cos central és rematat per una cúpula que clarament ens recorda la ultilitzada per Domènech i Montaner en el Palau de la Música.

Miquel Bertran després d'aquesta obra es quedà a residir a Mèxic on construí una sèrie de cases en estil modernista, a més es dedicà a l'estudi dels rellotges de sol. El 1929 esdevingué Consol Honorari de Suècia a Mèxic i era el representant de la Societat d'Atracció de Forasters de Barcelona.

El arquitecto catalán Miquel Bertran de Quintana fue quien diseñó el edificio que representaba al estado español en una Exposición que se celebró en México capital en 1910.

Esta arquitecto nacido en L'Hospitalet de Llobregat en 1878 se había titulado por la Escuela de Arquitectura de Barcelona en 1899.

Su obra en Barcelona era escasa: un convento modernista en el barrio de Horta, un panteón en el Cementerio de Montjuïc y algunas casas más, todas ellas en la Ciudad Condal.

El Pabellón español denota una fuerte influencia del gótico de la Lonja de Valencia en su coronamiento y del modernismo típico de Domènech i Montaner, ésta se puede ver sobre todo en las ventanas, casi idénticas a las de los pabellones del Hospital de Sant Pau, y en el cuerpo central, además de las almenas que también nos remiten al Castell dels Tres Dragons. El cuerpo central está rematado por una cúpula que nos remite a la utilizada por Domènech i Montaner en el Palau de la Música.

Miquel Bertrán después de esta obra se quedó a vivir en México donde construyó una serie de casas en estilo modernista, además se dedicó al estudio de los relojes de sol. En 1929 se convirtió en Cónsul Honorario de Suecia en México y era el representante de la Sociedad de Atracción de Forasteros de Barcelona.

Comparativa de cúpules efectuada per Hubertus Pöppinghaus