Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Itàlia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Itàlia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 17 de setembre del 2019

Leonardo Bistolfi - L'Esfinx


Quan es visita una localitat és interessant de veure també el cementiri. L'art que en ells es pot veure, manifesta l'evolució estilística de la població en el que es troba.

A Cuneo, una ciutat del Piemont italià, em va sorprendre, sobretot, aquesta tomba que va dissenyar l'escultor Leonardo Bistolfi, un dels capdavanters de l'escultura del simbolisme i del modernisme italians.

Leonardo Bistolfi va néixer al mateix Piemont, a Casale Monferrato, el 1859 i va morir a La Loggia, a tocar de Torí, el 1933

El 1889 va concebre aquesta escultura, els esbossos en guix i en terracota de la mateixa es conserven a la Gipsoteca Bistolfi de Casale Monferrato.

Entre 1891 i 1892 es va esculpir per a la sepultura Pansa de Cuneo.

La figura femenina de la mort es presenta asseguda en una mena d'altar o tron esglaonat coberta per un llençol. La cara, amb la boca entreoberta, té els ulls com cecs dirigits cap a l'infinit, la llarga cabellera li tapa els braços a excepció de les mans de dits allargassats, ossis, gairebé urpes.

La part dreta de la figura és plena de vida: una rica presència de flors de roselles, crisantems i lliris; la part esquerra no té res, és la mort.


Les columnes de l'altar i la forma hieràtica de la figura remeten a l'art egipci.

La cara de la dona correspon a Maria Gusberti, la seva futura esposa.

* * * * *


Cuando se visita una localidad es interesante ir también al cementerio. El arte que se encuentra en ellos, manifiesta la evolución estilística de la población en el que se encuentra.

En Cuneo, una ciudad del Piamonte italiano, me sorprendió, sobre todo, esta tumba que diseñó el escultor Leonardo Bistolfi, uno de los líderes del simbolismo y del modernismo escultórico italianos.

Leonardo Bistolfi nació en el mismo Piamonte, en Casale Monferrato, en 1859 y murió en La Loggia, cerca de Turín, en 1933

En 1889 concibió esta escultura, los bocetos en yeso y en terracota de la misma se conservan en la Gipsoteca Bistolfi de Casale Monferrato.

Entre 1891 y 1892 se esculpió para la sepultura Pansa de Cuneo.

La figura femenina de la muerte se representa sentada en una especie de altar o trono escalonado cubierta por un lienzo mortuorio. La cara, con la boca entreabierta, tiene los ojos ciegos dirigidos hacia el infinito, la larga cabellera le tapa los brazos a excepción de las manos de dedos alargados, óseos, casi garras.

La parte derecha de la figura está llena de vida: se nos muestra una rica presencia de flores de amapolas, crisantemos y lirios; la parte izquierda no tiene nada, es la muerte.

Las columnas del altar y la forma hierática de la figura remiten al arte egipcio.

La cara de la mujer corresponde a María Gusberti, su futura esposa.

* * * * * 

When visiting a town it is interesting to also go to the cemetery. The art found in the cemeteries manifests the stylistic evolution of the population in which it is found.

In Cuneo, a city in Italian Piedmont, I was surprised, above all, by this tomb designed by sculptor Leonardo Bistolfi, one of the leaders of Italian Symbolism and Art Nouveaiu sculptures.

Leonardo Bistolfi was born in Piedmont himself, in Casale Monferrato, in 1859 and died in La Loggia, near Turin, in 1933

In 1889 he conceived this sculpture, the sketches in plaster and terracotta of the same are preserved in the Bistolfi Gipsoteca, Casale Monferrato.

Between 1891 and 1892 it was sculpted for the Pansa de Cuneo burial.

The female figure of death is depicted sitting on a kind of staggered altar or throne. It is covered by a mortuary canvas. The face, with its mouth ajar, has blind eyes directed towards infinity, the long hair covers its arms except for the hands of elongated fingers, almost claws.

The right part of the figure is full of life: we are shown a rich presence of flowers of poppies, chrysanthemums and lilies; The left side has nothing, it is death.

The columns of the altar and the hieratic form of the figure refer to Egyptian art.

The woman's face corresponds to María Gusberti, his future wife.




diumenge, 14 de gener del 2018

MILÀ - panteó Origgi - còpies


L'existència de revistes especialitzades d'arquitectura i de les postals va facilitar la difusió d'edificis i altres manifestacions arquitectòniques. Si bé es poden trobar edificis "copiats" o inspirats en d'altres, és més comú trobar còpies en panteons i tombes.

Un dels casos més rellevants és el del panteó Origgi, del Cementiri Monumental de Milà (Llombardia, Itàlia).

Projectat el 1904 per l'arquitecte Giuseppe Boni, qui comptà amb l'escultor Orazio Grossoni, la seva difusió en algunes revistes com ara "L'Architettura Italiana" (1906) i en postals va fer que es reproduís exactament o similarment en altres indrets.

Exposem uns quants exemples:

* * * * *

La existencia de revistas especializadas de arquitectura y el correo a través de postales facilitó la difusión de edificios y otras manifestaciones arquitectónicas. Si bien se pueden encontrar edificios "copiados" o inspirados en otros, es más común encontrar copias de panteones y tumbas.

Uno de los casos más relevantes es el del panteón Origgi, del Cementerio Monumental de Milán (Lombardía, Italia).

Proyectado en 1904 por el arquitecto Giuseppe Boni, quien contó con la colaboración del escultor Orazio Grossoni, su difusión en algunas revistas como "L'Architettura Italiana" (1906) y en postales hizo que se reprodujera exactamente o similarmente en otros lugares .

Exponemos algunos ejemplos:

* * * * *
The existence of specialized magazines of architecture and mail through postcards facilitated the diffusion of buildings and other architectural manifestations. While you can find buildings "copied" or inspired by others, it is more common to find copies of tombs.

One of the most relevant cases is that of the Pantheon Origgi, of the Monumental Cemetery of Milan (Lombardy, Italy).

Designed in 1904 by the architect Giuseppe Boni, who had the collaboration of the sculptor Orazio Grossoni, its diffusion in some magazines such as "L'Architettura Italiana" (1906) and on postcards caused it to be reproduced exactly or similarly in other places.


We present some examples:

* * * *

ORIGINAL

MILÀ (Llombardia, Itàlia)

Tomba Origgi

ITÀLIA

CALTAGIRONE (Sicília, Itàlia)


PALAZZOLO ACREIDE (Sicília, Itàlia)


TROINA (Sicília, Itàlia)

(Nicola Schillaci)



ESPANYA

RIBADESELLA (Astúries)


SAN ROMÁN DE PILOÑA (Astúries)


SANTA MARIA DEL CAMÍ (Mallorca, Illes Balears)


CATARROJA (Pais Valencià)


ARGENTINA

ALBERTI (Buenos Aires)


BELL VILLE (Córdoba)

(Yilku1)


CHIVILCOY (Buenos Aires)

Claudia Burcez


DOLORES (Buenos Aires)


MAR DEL PLATA (Buenos Aires)


CORRIENTES



NOGOYÁ


(foto. Mario Mauricio Otero)

CÓRDOBA

(foto Edu Sahí)
EQUADOR

QUITO



MÈXIC
XALAPA



XILE

SANTIAGO


Quiero agradecer a Hernán Campos  y a Sergio Luis Sebastián Gómez Fernández las fotos que me han aportado para este reportaje













diumenge, 2 de juliol del 2017

LLEÓ (LEÓN) - Cine Olimpia



L'Exposició Internacional d'Arts Decoratives de Torí del 1902 va ser una de les grans difusores del modernisme austríac, la Sezession, per tota Europa.

La majoria de les construccions van ser projectades i dissenyades per l'arquitecte Raimondo d'Aronco

Catàlegs, revistes i premsa es feien ressò dels diferents pavellons i això va motivar que arquitectes que mai abans havien projectat edificis modernistes fessin els seus intents.

Un exemple el trobem en el desaparegut cine Olimpia a Lleó. Es tracta d'una obra que va néixer com a pavelló provisional  de la mà de Julio Llamas Llamazares i que va projectar l'arquitecte historicista Arsenio Alonso el 1908.

En ella podem observar la influència esmentada, per exemple ens podem fixar en el pavelló del Japó de l'Exposició torinesa (com hem dit obra de D'Aronco)
Segons Ricardo Muñoz Fajardo, en el seu llibre "Arquitectura modernista en Castilla y León"  l'obra va estar dempeus fins al 1910.

TORÍ - Pavelló del Japó

* * * * *

La Exposición Internacional de Artes Decorativas de Turín de 1902 fue una de las grandes difusoras del modernismo austríaco, la Sezession, por toda Europa.
La mayoría de las construcciones fueron proyectadas y diseñadas por el arquitecto Raimondo d'Aronco

Catálogos, revistas y prensa se hacían eco de los diferentes pabellones y motivó que arquitectos que nunca antes habían proyectado edificios modernistas se atreviesen con alguna obra.

Es el caso del desaparecido cine Olimpia en León. Se trata de una obra que nació como pabellón provisional, a petición de Julio Llamas Llamazares, y que proyectó el arquitecto historicista Arsenio Alonso en 1908.

En ella podemos observar la influencia que manifestábamos,  por ejemplo en el pabellón de Japón de la Exposición turinesa (como hemos mencionado obra de D'Aronco)

Según Ricardo Muñoz Fajardo, en su libro "Arquitectura modernista en Castilla y León" la obra se mantuvo hasta 1910.



* * * * *

The International Exhibition of Decorative Arts of Turin of 1902 was one of the great diffusers of the Austrian Art Nouveau, the Sezession, all over Europe.

Most of the constructions were designed by the architect Raimondo d'Aronco.

Catalogs, magazines and newspapers were echoing the different pavilions and motivated that architects who had never before projected Art Nouveau buildings dared to try design some exemples.

This is the case of the dissapeared Olimpia cinema in León. Initially was a provisional pavilion for spectacles. It was by request of Julio Llamas Llamazares, and was projected by the historicist architect Arsenio Alonso in 1908.

In it we can observe the influence that we manifested, for example of the pavilion of Japan of the Turin Exhibition (as we have mentioned work of D'Aronco)

According to Ricardo Muñoz Fajardo, in his book " Arquitectura modernista en Castilla y León " the building dissapeared 

dissabte, 17 de desembre del 2016

AVOLA (Sicília) - Liberty

Exemples de modernisme a Avola, localitat de la província de Siracusa a l'illa de Sicília

Ejemplos de modernisme en Avola, localidad de la provincia de Siracusa en la isla de Sicilia

Exemples of Art Nouevau in Avola, in the province of Siracusa, Sicily, Italy.












diumenge, 13 de març del 2016

ditta Caligaris

A Itàlia entre els artesans del ferro forjat destaca Alessandro Mazzucotelli, però n'hi ha d'altres de menys coneguts encara que amb treballs excel·lents.

Llegint la revista francesa "La Construction Moderne" (02/07/1910) vaig descobrir l'empresa "ditta Calligaris" establerta a Udine (Friuli, Itàlia)

Aquesta va ser fundada per Giuseppe Calligaris i ampliada pel seu fill Alberto (Udine, 1880-1960), el qual el 1908 fundà l'Scuola Speciale del Ferro Battuto (Escola Especial del Ferro Forjat).

A continuació exposo una mostra dels seus treballs.

Cancell dels paons - 1907




En Italia entre los artesanos del hierro forjado destaca Alessandro Mazzucotelli, pero hay otros menos conocidos aunque con excelentes trabajos.

Leyendo la revista francesa "La Construction Moderne" (02/07/1910) descubrí la empresa "Ditta Calligaris" establecida en Udine (Friuli, Italia)

La empresa fue fundada por Giuseppe Calligaris y ampliada por su hijo Alberto (Udine, 1880-1960), el cual en 1908 fundó la Scuola Speciale del Ferro Battuto (Escuela Especial del Hierro Forjado).

A continuación expongo una muestra de sus trabajos.

Les Serps - 1911

Cancell Palau Folchi (Padova)-1909

Porta de les Roses


In Italy among the artisans of wrought iron stands Alessandro Mazzucotelli, but there are other lesser known but with excellent works.

Reading the French magazine "La Construction Moderne" (07/02/1910) I found the company "Ditta Calligaris" established in Udine (Friuli, Italy)

This company was founded by Giuseppe Calligaris and expanded by his son Alberto (Udine, 1880-1960), who in 1908 founded the Scuola Speciale del Ferro Battuto  (Wrougth Iron Special School).


A sample of their work.



Llum de les libel·lules-1911



dilluns, 1 d’abril del 2013

Conjunts modernistes


Moltes vegades els arquitectes o mestres d'obra no tan sols projectaven una casa sinó un conjunt de casetes unifamiliars o torres (xalets) que pertanyien al mateix promotor i que després es posaven a la venda.

El promotor podia ser el propi arquitecte o no i molts cops no passaven del dibuix.

En aquests conjunts l'autor deixava anar la seva fantasia i solia fer-los tots diferents, però amb una certa homogeneïtat quant a alçada i característiques estructurals.

Per esmentar-ne uns exemples, a banda dels conjunts tractats en aquest bloc quan es va parlar de les cases barates del Fomento de la Propiedad autoria de Juli Maria Fossas, n'he escollit tres de diferents països i que pertanyen a les primeries del segle XX.

BOLONYA (Emília Romanya, Itàlia)
viale Audinot (abans Viale Paolo Sironi)
Paolo Sironi, 1905-1910
resten alguns exemples

BOLONYA (Emília Romanya, Itàlia)
viale Audinot, 8
Paolo Sironi, arq.

BRUSSEL·LES (Bèlgica) 
rue Vandreschrink, 3-25
Ernest Blérot, 1900-1903


SITGES
Passeig de la Ribera
Josep Pujol Brull, 1904
(sembla que no construït)


Muchas veces los arquitectos o maestros de obra no sólo proyectaban una casa sino un conjunto de casitas unifamiliares o torres (chalets) que pertenecían al mismo promotor y que después se ponían a la venta.

El promotor podía ser el propio arquitecto o no y muchas veces no pasaban del mero dibujo.

En estos conjuntos el autor dejaba volar su fantasía y solía hacerlos todos diferentes, pero con una cierta homogeneidad en cuanto a altura y a características estructurales.

Por citar unos ejemplos, aparte de los conjuntos ya tratados en este blog cuando se habló de las casas baratas del Fomento de la Propiedad, autoría de Julio María Fossas, he escogido tres de diferentes países y que pertenecen a los primeros años del siglo XX.

Articles relacionats/ Artículos relacionados:

http://vptmod.blogspot.com.es/2012/05/madrid-cases-del-fomento-de-la.html
http://vptmod.blogspot.com.es/2011/04/badalona-cases-foment-de-la-propietat.html