dissabte, 30 de juny del 2018

BARCELONA - Gran Restaurant Coll


(col·lecció Jorge Álvarez, 1924)

L'amic Jorge Álvarez em passava dues fotos del Gran Hotel Coll que es trobava a la plaça del Tibidabo.

No he trobat dades sobre l'autor de l'edifici, del qual destaquen les grans obertures dels baixos.

El propietari era Jaume Coll, que també havia estat propietari del Gran Café Restaurant Pelayo, a la confluència de Pelai amb La Rambla.

L'edifici es va construir cap el 1906 i va desaparèixer cap als anys 1940's. El 1946 s'inaugurava en el seu empleçamanet l'Hotel "La Masia"

* * * * *
(col·lecció Jorge Álvarez, v.1910, menjador)


Mi buen amigo Jorge Álvarez me pasaba dos fotos del Gran Hotel Coll que se encontraba en la plaza del Tibidabo.

No he encontrado datos sobre el autor del edificio, del que destacan las grandes oberturas de los bajos.

El propietario era Jaime Coll, que también había sido propietario del Gran Café Restaurante Pelayo, en la confluencia de Pelai con La Rambla.

El edificio se construyó hacia el 1906 y desapareció hacia los años 1940 's. En 1946 se inauguró en el lugar que ocupaba el hotel "La Masia"

(detall postal de Lucien Roisin)

* * * * *

My friend Jorge Álvarez have sent me two pictures of the Gran Hotel Coll that was in the Plaça del Tibidabo.

I have not found data on the author of the building, from which the great openings of the bass stand out.

The owner was Jaume Coll, who had also owned the Gran Café Restaurante Pelayo, at the confluence of Pelai with La Rambla.

The building was built around 1906 and disappeared in the 1940's. In 1946 it was inaugurated in his place the hotel "The Masía"

diumenge, 17 de juny del 2018

VILAFRANCA DEL PENEDÈS - Casa Claramunt

VILAFRANCA DEL PENEDÈS (Alt Penedès, Barcelona)

Casa Maria Claramunt Feliu
Plaça Jaume I, 24
1905






dilluns, 11 de juny del 2018

BARCELONA - Bonanova - casa Antonio de Quadras



(Arxiu Família Quadras)

Continuant amb les torres modernistes desaparegudes en el Passeig de la Bonanova, avui li toca el torn a la d'Antonio de Quadras, de la que, a l'igual que la Torre Rosales, només resta part de la tanca.

Antonio de Quadras era fill de l'industrial José Cuadras Prim i de Maria Rosa Feliu Coma. El matrimoni tingué tres fills: Manuel, Enriqueta i Antonio. El 1902 la fàbrica que regentava la família, creada el 1840 per Tomás  Coma Miró i en aquella època coneguda com a José Cuadras y Prim, canvià el nom pel de S.A. Sucesora de Cuadras y Prim.

(postal de la fàbrica a Sabadell)

Hem de fer constar que el cognom Cuadras des del 1917 prengué la grafia de Quadras.

Els dos fills aconseguiren títols nobiliaris: Manuel el de Baró de Quadras i Antonio el de Comte de Sant Llorens del Munt, el primer de mans de la Reina Regent Maria Cristina el 1900 i el segon concedit pel papa Pius X el 1908 i validat a Espanya el 15-07-1917.

El 1903 Antonio comprà a Antonio Gros Pons  la muntanya de la Mola amb el monestir, la masia de Can Pobla i Els Òbits. Les seves actuacions en el monestir li valgueren el títol nobiliari.

(Arxiu Sarrià-Sant Gervasi)

El mateix 1903 encarregava a l'arquitecte Claudi Duran Ventosa el projecte de la seva torre al passeig de la Bonanova. Una torre de planta baixa i pis superior presidida per l'escut nobiliari, en el que el modernisme es feia evident tant a l'exterior como a l'interior.

(foto: Ignacio de Quadras)
escut similar al de la casa, aquest es troba a Can Pobla

El 1916 l'arquitecte Francesc de Paula Sellés (a qui se li atribuïa erròniament, a l'igual que a Puig i Cadafalch, Can Pobla) projectava la capella de la torre.

(Arxiu Família Quadras)
capella

Durant la Guerra Civil la torre va patir un incendi i el 1940 fou reformada i, a més, ampliada per donar cabuda a més família, en un estil més propi de l'època.

(Arxiu Família Quadras)
casa resultant de la reforma del 1940, amb la capella


Entre 1970-73 l'equip d'arquitectes format per Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell  i David MacKay aixecaven l'edificació actual coneguda com "Conjunt Residencial Bonanova"

Un altre cas on l'elegància de les torres deixa pas a la funcionalitat dels edificis d'habitatges.

(foto: Valentí Pons)

Vull agrair sincerament a Ignacio de Quadras l'accés a les fotos de l'Arxiu familiar

* * * * *

Continuando con las torres modernistas desaparecidas en el Paseo de la Bonanova, hoy le toca el turno a la de Antonio de Quadras, de la que, al igual que la Torre Rosales, sólo queda parte de la cerca.

(foto: Valentí Pons)

Antonio de Quadras era hijo del industrial José Cuadras Prim y de María Rosa Feliu Coma. El matrimonio tuvo tres hijos: Manuel, Enriqueta y Antonio. En 1902 la fábrica que regentaba la familia, creada en 1840 por Tomás Coma Miró, y en aquel entonces conocida como José Cuadras y Prim, toma el nombre de S.A. Sucesora de Cuadras y Prim.

Cabe mencionar que el apellido Cuadras toma la grafía Quadras a partir del 1917.

Los dos hijos consiguieron títulos nobiliarios: Manuel el de Barón de Quadras y Antonio el de Conde de San Llorens del Munt, el primero de manos de la Reina Regente María Cristina en 1900 y el segundo concedido por el papa Pío X en 1909 y validado en España el 15-07-1917.

(Arxiu Família Quadras)
Doña Pilar Feliu i Don Antonio de Quadras 

En 1903 Antonio compró a Antonio Gros Pons la montaña de la Mola con el monasterio, la masía de Can Pobla y Los Òbits. Sus actuaciones en el monasterio le valieron el título nobiliario.

(Arxiu Família Quadras)
Don Antonio  i vista de l'interior

El mismo 1903 encargaba al arquitecto Claudio Duran Ventosa el proyecto de su torre en el paseo de la Bonanova. Una torre de planta baja y piso superior presidida por el escudo nobiliario en el que el modernismo se manifestaba tanto en el exterior como en el interior.

(Arxiu Família Quadras)
vistes de l'interior


(Arxiu Municipal de Sarrià-Sant Gervasi)

En 1916 el arquitecto Francisco de Paula Sellés (a quien se le atribuía erróneamente, al igual que a Puig y Cadafalch, Can Pobla) proyectaba la capilla de la torre.

(Arxiu Família Quadras)
capella de la casa, la qual no fou destruïda 


Durante la Guerra Civil la torre fue objeto de un incendio y en 1940 fue reformada y ampliada para dar cabida a más familiares, en un estilo más propio de la época.

(foto: Valentí Pons)

Entre 1970-73 el equipo de arquitectos formado por Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell y David MacKay levantaban la edificación actual conocida como "Conjunto Residencial Bonanova"

Otro caso donde la elegancia de las torres deja paso a la funcionalidad de los edificios de viviendas.

Quiero agradecer sinceramente al Sr.  Ignacio de Quadras el acceso a las fotos de su Archivo familiar

* * * * *

Not only the Art Nouveau Perez Samanillo house dissapeared in the Passeig de la Bonanova, there were another villas such as the one of Antonio de Quadras that had a very similar history. That is more, like in the Perez Samanillo House, only part of the fence remains.

(foto: Ignacio de Quadras)

Antonio de Quadras was the son of industrialist José Cuadras Prim and María Rosa Feliu Coma. The couple had three children: Manuel, Enriqueta and Antonio. In 1902 the factory of the family, created in 1840 by Tomás Coma Miró, and then known as José Cuadras y Prim, takes the name of S.A. Sucesora de Cuadras y Prim.

It is worth mentioning that the last name Cuadras became Quadras since 1917.

The two sons won nobiliary titles: Manuel the title of Barón de Quadras and Antonio the one of the Count of Sant Llorens del Munt, the first held by Queen Regent María Cristina in 1900 and the second granted by Pope Pius X in 1908 and validated in Spain on 1917.

In 1903 Antonio bought to Antonio Gros Pons the mountain of La Mola with the monastery, the farmhouse of Can Pobla and Los Òbits. His performances in the monastery earned him the nobiliary title.

(Arxiu Família Quadras)
Doña Pilar Feliu

In 1903 he commissioned the architect Claudio Duran Ventosa to design the villa on the Bonanova. A house of ground floor and one floor with the nobiliary shield in nthe façade. In this house, the Art Nouveau Style was manifestated in the outside as in the interior.

In 1916 the architect Francisco de Paula Sellés projected the chapel of the tower.

(Arxiu Família Quadras)
dibuix de la casa realitzat per Santiago de Quadras Feliu, fill del matrimoni

During the Civil War the tower was the object of a fire and in 1940 it was reformed and extended to accommodate more relatives, in a style more typical of that times.

(foto: Valentí Pons)

Between 1970-73 the team of architects formed by Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell and David MacKay built the current building known as "Conjunto Residencial Bonanova"

Another case where the elegance of the villas gives way to the functionality of residential buildings.


(La Vanguardia, 10-02-1924)


(La Vanguardia, 06-01-1958)

(foto. Ignacio de Quadras)

I would like to thank Ignacio de Quadras honestly for accessing the photos of the Family Archive

diumenge, 3 de juny del 2018

BARCELONA - Bonanova - casa Pérez Samanillo / torre Rosales


(Josep Domínguez)

Els gaditans Manuel Pérez Marqueti, metge de vaixell, i Agustina Samanillo Fragoso es van establir a les Filipines on Manuel es va dedicar a obrir hotels i crear empreses de diferents índoles. El matrimoni va tenir tres fills, Manuel, Rafael i Luis, dels quals els dos darrers van continuar amb les empreses del pare. 

Rafael va esdevenir alcalde de Manila en el període 1895-98.

Rafael Pérez Samanillo
(Genealogía de mi Familia de España y Filipinas)

Al perdre la colònia, Rafael i Luis tornen a la Península i s'estableixen a Barcelona on construiran les seves imponents torres d'estil modernista. La de Rafael al Passeig de la Bonanova, 78 (1903-04) i la de Luis a Diagonal-Balmes (1909-10, actual Círculo Ecuestre), ambdues projectades per l'arquitecte Joan Josep Hervás, el qual devien conèixer de la seva etapa filipina donat que fou arquitecte municipal de Manila entre els anys 1892-96.

(Genealogía de mi Familia de España y Filipinas)

La casa que ens ocupa, la del Passeig de la Bonanova tenia forma de palau-castell i formava part d'un terreny de 65.164 pams quadrats (2.462 m2). Feia cantonada amb el carrer Pomaret, on Hervás ja havia construït altres cases.


A la casa residien Rafael Pérez, la seva muller, Maria de la Concepción Rosales, i els seus fills, entre els quals cal esmentar el qui va ser doctor a l'Hospital Clínic i col·leccionista d'art, en  Jesús Pérez Rosales, encara nascut a Manila.

Alguns cops hi pernoctaven bisbes que venien de visita a Barcelona, de la qual cosa es feia ressò La Vanguardia, així podem parlar de l'estada de l'arquebisbe de Bosrà (Síria) el 1911 i del bisbe de Lugo el 1912.


La façana que donava al passeig tenia planta baixa i dos pisos amb una torre central on al bell mig hi havia l'estàtua d'un Sagrat Cor.

Una de les façanes laterals tenia miradors-tribuna.

El conjunt va resultar malmès a la Guerra Civil i el 1941 Rafel Pérez demana a l'arquitecte de Sarrià, Joaquim Lloret Homs que faci una reforma i ampliació de la casa. Es manté la figura del Sagrat Cor central, però l'estil ja és d'un monumentalisme propi del moment i l'alçada a Bonanova ara arriba als cinc pisos

(Genealogía de mi Familia de España y Filipinas)

Finalment en el període 2000-01 la immobiliària La Llave de Oro es fa amb el conjunt, tira la casa i construeix l'edifici actual obra de maó vist dels arquitectes Damián Ribas Malagrida, Francisco Ribas Barangé i Benito Miró.

(Valentí Pons Toujouse)

De la construcció original només resten les reixes i una part de paret de tanca.

(Valentí Pons Toujouse)

(Vull agrair a Luis Martín Arriola i a Ignacio de Quadras la cessió de les fotos)


* * * * *

Los gaditanos Manuel Pérez Marqueti, médico de barco, y Agustina Samanillo Fragoso se establecieron en Filipinas donde Manuel se dedicó a abrir hoteles y crear empresas de diferentes índoles. El matrimonio tuvo tres hijos, Manuel, Rafael y Luis, de los cuales los dos últimos continuaron con las empresas del padre.

Rafael fue nombrado alcalde de Manila en el período 1895-98.

Al perder la colonia, Rafael y Luis vuelven a la Península y se establecen en Barcelona donde construirán sus imponentes torres de estilo modernista. La de Rafael en el Paseo de la Bonanova, 78 (1903-04) y la de Luis en Diagonal-Balmes (1909-10, actual Círculo Ecuestre), ambas proyectadas por el arquitecto Juan José Hervás, al cual debían conocer de su etapa filipina dado que fue arquitecto municipal de Manila entre los años 1892-96.

Passeig de la Bonanova (abans del Obispo Morgades)
(postal d'Àngel Toldrà Viazo)

La casa que nos ocupa, la del Passeig de la Bonanova tenía forma de palacio-castillo y formaba parte de un terreno de 65.164 palmos cuadrados (2.462 m2). Estaba en la confluencia con la calle Pomaret, donde Hervás ya había construido otras casas.


En la casa residían Rafael Pérez, su esposa, María de la Concepción Rosales, y sus hijos, entre los que cabe mencionar el que fuera doctor en el Hospital Clínico de Barcelona y coleccionista de arte, Jesús Pérez Rosales, todavía nacido en Manila.

 (interior de la casa: al mig, Mercedes de Quadras Feliu "Yeyes" (1899-1986) amb Soledad  "Solita" Pérez Rosales (a la seva esquerra -Manila,1899-Burgos,1962-) i Carmen Pérez Rosales (a la seva dreta -Manila, 1901-Madrid, 1963)
(fons Ignacio de Quadras)

Algunas veces pernoctaban obispos que venían de visita en Barcelona, noticia que publicaba La Vanguardia, así podemos hablar de la estancia del arzobispo de Bosra (Siria) en 1911 y del obispo de Lugo en 1912.

(fons Ignacio de Quadras)

La fachada que daba el paseo tenía planta baja y dos pisos con una torre central en medio de la cual había la estatua de un Sagrado Corazón.

Una de las fachadas laterales tenía miradores-tribuna.

El conjunto resultó dañado en la Guerra Civil y en 1941 Rafael Pérez pide al arquitecto de Sarriá, Joaquín Lloret Homs que haga una reforma y ampliación de la casa. Se mantiene la figura del Sagrado Corazón central, pero el estilo ya es de un monumentalismo propio del momento y la altura en Bonanova llega a los cinco pisos.

(Genealogía de mi Familia de España y Filipinas)


Finalmente en el período 2000-01 la inmobiliaria La Llave de Oro se hace con el conjunto, derriba la casa y construye el edificio actual obra de ladrillo visto de los arquitectos Damián Ribas Malagrida, Francisco Ribas Barangé y Benito Miró.



De la construcción original sólo quedan las rejas y una parte de valla.

(Arxiu Municipal de Sarrià-Sant Gervasi)

(Valentí Pons Toujouse)

(Quiero a gradecer a Luis Martín Arriola y a Ignacio de Quadras la cesión de les fotos)



* * * * * 

Cádiz-born Manuel Pérez Marqueti, ship's doctor, and Agustina Samanillo Fragoso settled in the Philippines where Manuel dedicated himself to opening hotels and creating businesses of different kinds. The couple had three children, Manuel, Rafael and Luis, of whom the last two continued with the father's companies.

Rafael became mayor of Manila in the period 1895-98.

When losing the colony, Rafael and Luis return to the Peninsula and settle down in Barcelona where they will build their imposing towers in Art Nouveau style. The one of Rafael in Passeig de la Bonanova, 78 (1903-04) and the one of Luis in Diagonal-Balmes (1909-10, present Circulo Ecuestre), both projected by the architect Juan José Hervás, to which they had to know when all they lived in the Philippines. Hervás he was municipal architect of Manila between the years 1892-96.


The house at the Passeig de la Bonanova had the shape of a palace-castle and was part of a land of 2,462 m2. It was at the confluence with Pomaret Street, where Hervás had already built other houses.


In the house resided Rafael Pérez, his wife, María de la Concepción Rosales, and their children, among which include the former doctor at the Hospital Clínic de Barcelona and art collector, Jesús Pérez Rosales, still born in Manila.

Sometimes bishops who were visiting in Barcelona stayed overnight, we can read in La Vanguardia the stay of the archbishop of Bosra (Syria) in 1911 and the bishop of Lugo in 1912.

The main facade had the ground floor and two more floors with a central tower in the middle of which there was an statue of a Sacred Heart.

One of the side facades had bow-windows.

The building was damaged in the Civil War and in 1941 Rafael Pérez requested the architect of Sarriá, Joaquim Lloret Homs to plan a reform of the house. The figure of the central Sacred Heart is maintained, but the style is the typical monumentalism of the moment and the height in Bonanova reaches the five floors.

Finally, in the period 2000-01, the real estate company, La Llave de Oro, demolished the house and built the current brick building by the architects Damián Ribas Malagrida, Francisco Ribas Barangé and Benito Miró.

Only the fences persist of the original construction.

(Valentí Pons Toujouse)

(I want to thank to Luis Martín Arriola and Ignacio de Quadras the la cession of their pics)


(Vanguardia, 27-08-1946)

(ABC, 25-08-1956)