dilluns, 15 de febrer del 2021

PALMA DE MALLORCA - Cases Casasayas

(fotos al final de l'article / fotos al final del artículo / more picts at the end)

Josep Casasayas Casajuana, nascut a Barcelona el 1873, després de treballar en un forn a la seva ciutat natal, es va traslladar a Palma on va entrar com a empleat a la pastisseria de Can Frasquet, al carrer Orfila.

Els amos de la pastisseria, en no tenir descendència, la van traspassar a Casasayas cap al 1890 i ha continuat en possessió de la família fins a l'actualitat.

El negoci li va anar bé i li va permetre construir un dels conjunts més esplendorosos del modernisme: les dues cases Casasayas de la Plaça del Mercat de Palma. Si bé aquesta no va ser la seva primera construcció modernista, donat que el 1906 ja havia fet construir Cas Sant a la Plaça Major de Campos.

Per als edificis de Palma va comptar amb l'arquitecte Francesc Roca Simó.

En el projecte presentat a l'Ajuntament de Palma, les dues cases estaven unides mitjançant un pont que s'elevava pel carrer de Santacilia. Aquest pont presentaria un bell treball en ferro forjat, però l'Ajuntament denegà el seu permís de construcció.

Els dos edificis ocupen uns solars pentagonals no gaire grans, però els miradors de la planta principal accentuen la seva grandària.

Les dues cases són gairebé simètriques quant a forma. El primer edifici va ser construït entre els anys 1908 i 1910 i l'altre entre 1909 i 1911.  Cada un dels edificis consta de planta soterrani, planta baixa destinada a local comercial, un entresòl que ocupa només la mitja planta posterior (al carrer de Santacília) i quatre plantes pis, el principal d'una d'elles destinat a la família Casasayas que hi va viure fins a l'any 1936 i la resta a habitatges de lloguer. Una de les cases es va convertir als anys 40 en la Pensió Menorquina i des del 1993 pertany a la companyia d'assegurances Agrupació Mútua.

La façana és de pedra i ens recorda a Gaudí: obertures d'arcs parabòlics, persianes ondulades, organicisme, referències a la Pedrera amb les seves formes sinuoses, a la casa Batlló en la forma dels balcons, però a Víctor Horta i a l'Art Nouveau belga en les obertures del  segon i tercer pis i en el ferro forjat.

Les obertures són de mida decreixent i diferents d'una planta a l'altra. El principal és ocupat totalment per un gran mirador que a la resta de plantes només ocupa la part central.

Tot i que van ser projectades per Francesc Roca, el treball va ser finalitzat per un altre arquitecte, en Guillem Reynés, a causa del canvi de domicili de Roca que va deixar Palma per anar a l'Argentina, a la localitat de Rosario on va reixir amb les seves construccions modernistes vinculades a la família de la seva dona, els Cabanelles.

 * * * * *

José Casasayas Casajuana, nacido en Barcelona en 1873, después de trabajar en un horno en su ciudad natal, se trasladó a Palma donde entró como empleado en la confitería de Can Frasquet, en la calle Orfila.

Los dueños de la pastelería no tuvieron descendencia y la traspasaron a Casasayas hacia el 1890, continuando en posesión de la familia hasta la actualidad.

El negocio le fue bien y le permitió construir uno de los conjuntos más esplendorosos del modernismo: las dos casas Casasayas de la Plaza del Mercado de Palma. Si bien esta no fue su primera construcción modernista, dado que en 1906 ya había construído Cas Sant en la Plaza Mayor de Campos.

Los edificios de Palma fueron proyectados por el arquitecto Francisco Roca Simó.

En el proyecto presentado al Ayuntamiento de Palma, las dos casas estaban unidas mediante un puente que se elevaba por la calle de Santacilia. Este puente presentaría un hermoso trabajo en hierro forjado, pero el Ayuntamiento denegó su permiso de construcción.

Los dos edificios ocupan unos solares pentagonales no muy grandes, pero los miradores de la planta principal acentúan su tamaño.

Las dos casas son casi simétricas en cuanto a forma. El primer edificio fue construido entre los años 1908 y 1910 y el otro entre 1909 y 1911. Cada uno de los edificios consta de planta sótano, planta baja destinada a local comercial, un entresuelo que ocupa sólo la media planta posterior (en la calle de Santacília) y cuatro plantas piso, el principal de una de ellas era destinado a la familia Casasayas que vivió hasta el año 1936 y el resto a viviendas de alquiler. Una de las casas se convirtió en los años 40 en la Pensión Menorquina y desde 1993 pertenece a la compañía de seguros Agrupación Mutua.

La fachada es de piedra y nos recuerda a Gaudí: oberturas de arcos parabólicos, persianas onduladas, organicismo, referencias a la Pedrera con sus formas sinuosas, en la casa Batlló en la forma de los balcones, pero también a Víctor Horta y al Art Nouveau belga en las oberturas del segundo y tercer piso y en el hierro forjado.

Las oberturas son de tamaño decreciente y diferentes de una planta a otra. El principal es ocupado totalmente por un gran mirador que en el resto de plantas sólo ocupa la parte central.

Aunque fueron proyectadas por Francisco Roca, el trabajo fue finalizado por otro arquitecto, Guillermo Reynés, debido al cambio de domicilio de Roca que dejó Mallorca y se trasladó a Argentina, a la localidad de Rosario donde triunfó con sus construcciones modernistas vinculadas a la familia de su mujer, los Cabanelles.

* * * * *

Josep Casasayas Casajuana, born in Barcelona in 1873, after working in an oven in his hometown, moved to Palma where he became an employee at the Can Frasquet Cake Shop, on Orfila street.

The owners of the Cakey shop had no offspring and transferred it to Casasayas around 1890, continuing in the family's possession until today.

The good business allowed him to build one of the most splendid complexes of Art Nouveau: the two Casasayas houses in the Plaça del Mercat in Palma. Although this was not his first AN construction, since in 1906 he had already built Cas Sant in the Plaça Major, in Campos.

The buildings in Palma were designed by the architect Francisco Roca Simó.

In the project presented to the Palma City Council, the two houses were linked by a bridge that rose from Santacilia street. This bridge would feature beautiful wrought iron work, but the City Council denied its building permit.

The two buildings occupy not very large pentagonal plots, but the viewpoints on the main floor accentuate their size.

The two houses are almost symmetrical in shape. The first building was built between 1908 and 1910 and the other one between 1909 and 1911. Each of the buildings consists of a basement, a ground floor for commercial premises, a mezzanine that occupies only the rear half floor (on Carrer Santacília) and four floors, the main one of them was destined to the Casasayas family that lived until 1936 and the rest to rental housing. One of the houses became the Pensión Menorquina in the 1940s and since 1993 belongs to the insurance company Agrupació Mútua.

The façade is made of stone and reminds us of Gaudí: openings with parabolic arches, wavy shutters, organicism, references to La Pedrera with its sinuous forms, to the Casa Batlló in the shape of the balconies, but also to Víctor Horta and Art Nouveau Belgian in the openings of the second and third floors and in the wrought iron works.

The openings are of decreasing size and different from plant to plant. The main one is fully occupied by a large viewpoint that only occupies the central part of the rest of the floors.

Although they were designed by Francisco Roca, the work was completed by another architect, Guillermo Reynés, due to Roca's change of address who left Mallorca and moved to Argentina, to the town of Rosario where he triumphed with his AN constructions linked to the family of his wife, the Cabanelles.














fotos: Valentí Pons Toujouse


dimarts, 9 de febrer del 2021

MATARÓ - Villa Elisabeth (II)

Fa un temps vaig publicar una entrada referent a aquesta torre de Mataró la qual tenia il·localitzada:


Finalment hem pogut localitzar on es trobava.

L'Albert Viñallonga em feia arribar un correu amb l'enllaç de l'adreça al Google Street i amb una resposta del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró on s'especificava que quedaria situada a la banda sud del Camí Ral, aproximadament entre l'actual carrer d'Ictineo i la Ronda de Josep Irla, Al costat de Cal Quico.

Actualment està totalment modificada com podreu observar en les fotografies.

Moltes gràcies a tots.


(Google Street)
Camí Ral, 631

Hace tiempo publiqué una entrada referente a esta villa de Mataró la cual tenía ilocalizada:


Finalmente hemos podido localizar donde se encontraba.

Albert Viñallonga me hacía llegar un correo con el enlace de la dirección en Google Street y con una respuesta del Museo Archivo de Santa María de Mataró en el que se especificaba que quedaría situada en el lado sur del Camí Ral, aproximadamente entre la actual calle de Ictineo y la Ronda de Josep Irla, junto a Cal Quico.

Actualmente está totalmente modificada como podréis observar en las fotografías.

Muchas gracias a todos.