dijous, 22 de setembre del 2022
BARCELONA - Carrer Escornalbou
dilluns, 20 de setembre del 2021
BARCELONA - villa Farnés
dijous, 19 de novembre del 2020
BARCELONA - cafè-restaurant-quiosc La Pineda (Carretera Vallvidrera)
(Fotos al final)
El mallorquí Antonio Castañer Noguera va prosperar a Puerto Rico amb l'hisenda "La Gloria", dedicada al processament del cafè. El 28-02-1890 es va casar a Ponce (Puerto Rico) amb la corsa Angela Pierluisi Grau i posteriorment, amb motiu de la independència de Puerto Rico (1899), es va retirar a Barcelona.
A finals del s XIX va comprar els terrenys de la Torre de l'Àngel a la Carretera de Sarrià a Vallvidrera, actual avinguda de Vallvidrera, en un lloc estratègic donat que ocupava un dels revolts de la pujada a l'esmentada localitat de Vallvidrera
El 1905 va decidir obrir, a tocar de la carretera, un edifici de planta baixa destinat a cafè-restaurant per als viatgers que pujaven a Vallvidrera. A més la ubicació era perfectament estratègica ja que estaria al costat de l'estació inferior del funicular que s'estava construint i que connectava la Plaça de Catalunya amb Vallvidrera.
El restaurant es va inaugurar el 18-03-1906 amb el nom de "Parque de la Pineda / Parch de la Pineda" i anava a càrrec dels restauradors Font i Creus.
No només havia servei de cafè i es feien menjars (servei a la carta), també tocaven bandes de música.
El local, d'estètica modernista, estava rematat amb una bandera amb la senyera en una banda i la Creu de Sant Jordi a l'altra.
Per aquells que no disposaven de temps, el propi 1906, es va establir al seu costat un petit quiosc de venda de refrescos. Aquest quiosc seguia els paràmetres del modernisme austríac i també era propietat d'Antoni Castañer.
A finals del 1907, l'edifici del cafè-restaurant es va ampliar, seguint la mateixa estètica, amb un pis superior.
A banda de l'edifici esmentat, Antonio Castañer va construir en aquells terrenys diverses torres per al seu ús i el de les seus fills/filles.
El mallorquín Antonio Castañer Noguera prosperó en Puerto Rico gracias a la hacienda "La Gloria" en la que se dedicada al procesamiento del café. El 28-02-1890 se casó en Ponce (Puerto Rico) con la corsa Angela Pierluisi Grau y a raiz de la independencia de Puerto Rico (1899) se retiró en Barcelona.
A finales del siglo XIX compró los terrenos de la Torre del Ángel en la Carretera de Sarrià a Vallvidrera, actual avenida de Vallvidrera, en un lugar estratégico dado que ocupaba una de las curvas de la subida a la referida localidad de Vallvidrera.
En 1905 decidió abrir en el linde de la carretera, un edificio de planta baja destinado a café-restaurant para los viajeros que subían a Vallvidrera. Además de estar estratégicamente ubicado, el lugar era magnífico puesto que eataba al lado de la estación inferior del funicular que conectaba la Plaza de Catalunya con Vallvidrera, la cual se estaba construyendo.
El restaurante se inauguró el 18-03-1906 con el nombre de "Parque de la Pineda / Parch de la Pineda" y estaba a cargo de los restauradores Font y Creus.
No sólo había servicio de café y se hacían comidas (servicio a la carta), sino que bandas de música amenizaban la estancia.
El local, de estética modernista, estaba rematado con una bandera con las cuatro barras catalanas a un lado y la Cruz de San Jorge en el otro.
Para aquellos que no disponían de tiempo, en el mismo 1906, se estableció a su lado un pequeño quiosco de venta de refrescos. Este quiosco seguía los parámetros del modernismo austríaco y también era propiedad de Antonio Castañer.
A finales de 1907, el edificio del café-restaurante se amplió, siguiendo la misma estética, con un piso superior.
Uno de los hijos de Antonio Castañer, Luis Guillermo Castañer Pierluisi, entregó el 02-05-1961 libró los terrenos al Obispado para que se pudiera erigir en el lugar la iglesia de San Juan de la Cruz.
Aparte del edificio mencionado, Antonio Castañer construyó en aquellos terrenos varios chalés para su uso y el de su descendencia.
* * * * *
The Mallorcan Antonio Castañer Noguera prospered in Puerto Rico thanks to the "La Gloria" farm where he were dedicated to the processing of coffee. On 28-02-1890, he married the Corsican Angela Pierluisi Grau in Ponce and later retired in Barcelona because of the Independence of Puerto Rico.
At the end of the 19th century, he bought the lands of the Torre del Ángel on the Carretera de Sarrià to Vallvidrera, now Vallvidrera avenue, in a strategic place since it occupied one of the curves of the ascent to the aforementioned town of Vallvidrera.
In 1905 he decided to open a ground floor building destined for a café-restaurant for travelers going up to Vallvidrera. In addition to being strategically located, the place was magnificent since it was next to the lower station of the funicular that connected the Plaza de Catalunya, in the center of Barcelona, with Vallvidrera, which was being built.
The restaurant was inaugurated on 18-03-1906 under the name "Parque de la Pineda / Parch de la Pineda" managed by the restorers Font and Creus.
Not only was there coffee service and meals were made (à la carte service), but also music bands enlivened the stay.
The place, with a Catalan Art Nouveau aesthetic, was topped with a flag with the four Catalan bars on one side and the Cross of Saint George on the other.
For those who did not have time, in 1906, a small kiosk selling soft drinks was established next to it. This kiosk followed the parameters of Austrian Sezession and was also owned by Antonio Castañer.
At the end of 1907, the cafe-restaurant building was extended, following the same aesthetic, with an upper floor.
On 02-05-1961, one of Antonio Castañer's sons, Luis Guillermo Castañer Pierluisi, delivered the land to the Bishopric so that the church of San Juan de la Cruz could be erected on the site.
Apart from the aforementioned building, Antonio Castañer built several chalets on those lands for his use and that of his descendants.
dimarts, 3 de novembre del 2020
HORTA - casetes - Amílcar
En algunes revistes del 1913 es podia llegir la reivindicació de les cases
(o torres) unifamiliars que estaven projectant els arquitectes catalans de
l'època.
Aquestes cases eren construccions el preu de les quals oscil·lava entre les
20.000 i les 50.000 pessetes de l'època (120-300 € de l'època)
Entre aquestes es podia veure una casa erigida al carrer Nacional d'Horta,
l'actual carrer Amílcar. És curiós de veure aquest carrer lliure de cases, com
en l'actualitat, no urbanitzat, amb aquesta única casa.
L'arquitecte de la casa era Josep Domènech Mansana i en ella va
utilitzar alguns dels recursos dels modernistes: esgrafiats, teula morisca en bandes de colors,
xemeneia artística, joc de maons en les obertures.
Josep Domènech Mansana era fill d'un altre arquitecte de l'època, Josep
Domènech Estapà.
La casa ja no existeix.
diumenge, 25 d’octubre del 2020
VILA-SECA - Fàbrica d'Enllumenat (resum)
El 10/01/1910 s'inaugurà a Vila-seca (llavors Vilaseca de Solcina) la
fàbrica d'enllumenat per gas azogen, la qual cosa permetia la il·luminació de
la vila.
El fet i l'edifici de la fàbrica valgueren que les autoritats de la província assistissin a la inauguració. Aquesta inauguració va ser seguida pels diferents mitjans de comunicació de l'època: La Ilustración catalana, La Actualidad (Barcelona), El Diluvio, La Publicidad.
Al llarg dels temps la fàbrica va perdre la seva funcionalitat. L'edifici no estava malmès, si més no en el seu exterior, i a més era considerat Bé d'Interès Cultural Local.
Cap al novembre del 2013 l'Ajuntament decidí d'enderrocar-la per tal de millorar la visibilitat del Celler noucentista, obra de Pere Domènech.
Us passo un reportatge gràfic de tots els fets.
Calia el seu enderrocament?
Un altre edifici original del modernisme que s'ha perdut i aquest cop ha estat en època recent.
consulteu:
https://vptmod.blogspot.com/2011/09/vila-seca-fabrica-denllumenat.html
https://vptmod.blogspot.com/2013/11/vila-seca-fabrica-denllumenat-final.html
* * * * *
El 01/10/1910 se inauguró en Vilaseca (entonces Vilaseca de Solcina) la fábrica de alumbrado por gas azogeno, lo cual facilitó la iluminación de la localidad.
El hecho y el edificio de la fábrica valieron que las autoridades de la provincia asistieran a su inauguración. Esta inauguración fue seguida por los diferentes medios de comunicación de la época: La Ilustración catalana, La Actualidad (Barcelona), El Diluvio, La Publicidad.
A lo largo de los tiempos la fábrica perdió su funcionalidad. El edificio no estaba dañado, al menos en su exterior, y además era considerado Bien de Interés Cultural Local.
Hacia el noviembre de 2013 el Ayuntamiento decidió derribarla para mejorar la visibilidad de la Bodega novecentista, obra de Pere Domènech.
Os paso un reportaje gráfico de todos los hechos.
¿Era necesario su derribo?
Otro edificio original del modernismo que se ha perdido y esta vez ha ocurrido en época reciente.
otros enlaces:
https://vptmod.blogspot.com/2011/09/vila-seca-fabrica-denllumenat.html
https://vptmod.blogspot.com/2013/11/vila-seca-fabrica-denllumenat-final.html
dissabte, 17 d’octubre del 2020
BARCELONA - Conca de Tremp
dilluns, 13 d’abril del 2020
BARCELONA - Salses - Andreu Serra (2)
dissabte, 30 de novembre del 2019
BARCELONA - Lluís Muncunill - Royal Hotel Meublé
dijous, 17 d’octubre del 2019
BARCELONA - Acadèmia San Martín
L'edifici fou enderrocat
El edificio fue destruido











































