Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bèlgica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bèlgica. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 de maig del 2019

BRUXELLES / BRUSSEL·LES - Exposició 1910 - Puig i Cadafalch

(Sala del Foment del Treball Nacional)


El 1910 es va celebrar una Exposició Universal a Brussel·les. L'Art Nouveau o modernisme ja no va tenir molta presència, tan sols en algun stands o quioscs d'alguna companyia i  en la Secció d'Alemanya on encara es pot veure la influència Jugendstil.

El pavelló d'Espanya, de l'arquitecte Modesto Cendoya, era en estil neoàrab, però en ell havia la sala de Catalunya: la Sala del Foment del Treball Nacional, dissenyada per Puig i Cadafalch amb l'ajut de la Casa Ballarin.

* * * * *

(fotos al final)

* * * * *

En 1910 se celebró una Exposición Universal en Bruselas. El Art Nouveau o Modernismo ya no tuvo mucha presencia, tan sólo en algún stands o quioscos de alguna compañía y en la Sección de Alemania donde todavía se detecta la influencia Jugendstil.

El pabellón de España, del arquitecto Modesto Cendoya, era en estilo neoárabe, pero en él estaba la sala de Cataluña: la Sala de Fomento del Trabajo Nacional, diseñada por Puig i Cadafalch con la ayuda de la Casa Ballarin.

* * * * *

In 1910 an Universal Exhibition was held in Brussels. The Art Nouveau or Modernism no longer had much presence, only in some stands or kiosks of some company and in the Section of Germany where Jugendstil influence is still detected.

The pavilion of Spain, by the architect Modesto Cendoya, was in neo-Arab style, but in it was the hall of Catalonia: the National Work Promotion Hall, designed by Puig i Cadafalch with the help of Casa Ballarin.








(Sala del Foment del Treball Nacional)


dimarts, 12 d’agost del 2014

BÈLGICA - obertures circulars

Una de les fonts del modernisme va ser l'art de la Xina i del Japó.

El seu origen es troba en l'Exposició Internacional del 1862 a Londres en la qual tingué força èxit l'art japonès el qual serviria d'inspiració als artistes prerafaelites. Dels prerafaelites passà als modernistes. La tonalitat dels seus colors, les aquarel·les i dibuixos, els papers pintats, els vestits (quimonos, etc), la "japonaiserie" en general es posà de moda.

Però  no solament va ser el Japó, també la Xina, la "chinoiserie": els seus dracs, grues, palaus, jardins i d'aquests últims les portes de la Lluna, que són els que ens ocupa, prengueren molta rellevància.

Aquestes portes circulars de la Lluna representen la Lluna Plena, la unitat, però sobretot representen la felicitat, la joia i la bona sort. El modernisme, principalment en la seva variant Art Nouveau, se'n féu ressò i les utilitzà força vegades, sobretot a Bèlgica, tant com a portes com en finestres.

Aquí us oferim uns quants exemples:


BRUSSEL·LES - Square Ambriorix, 11
Gustave Strauven, 1900-03
(foto: Valentí Pons Toujouse)


SOIGNIES-Station, 73
Émile François, 1902
(foto: Valentí Pons Toujouse)



Una de las fuentes del modernismo fue el arte de China y de Japón.

Su origen se encuentra en la Exposición Internacional de 1862 de Londres en la que tuvo bastante éxito el arte japonés el cual serviría de inspiración a los artistas prerrafaelitas. De los prerrafaelitas pasó a los modernistas. La tonalidad de sus colores, las acuarelas y dibujos, los papeles pintados, los vestidos (kimonos, etc), la "japonaiserie" en general se puso de moda. 

Pero no fue solamente el Japón, también China, la "chinoiserie": sus dragones, grullas, palacios, jardines y de de estos últimos las puertas de la Luna, que son los que nos ocupa, tuvieron mucha relevancia. 

La puerta de la Luna es una  puerta circular que representa la Luna Llena, la unidad, pero sobre todo representa la felicidad, la alegría y la buena suerte. El modernismo, principalmente en su variante Art Nouveau, se hizo eco de este simbolismo y lo utiliza a menudo, sobre todo en Bélgica, tanto en puertas como en ventanas. 

Aquí os ofrecemos algunos ejemplos:


LIEJA-Parlement, 6-8
Victor Rogister, 1906
(foto. Ron Conijn)


One of the sources of Art Nouveau was the art of China and Japan.

Its origin is in the International Exhibition in London in 1862 where the Japanese art was quite successful and impacted strongly in the Pre-Raphaelites artists. From the Pre-Raphaelites went to the modernist artists. The different hue of colors, the watercolors and drawings, wallpapers, costumes (kimono, etc.), the "japonaiserie" in general came into vogue.

Not only was Japan, but China, "Chinoiserie": their dragons, cranes, palaces, gardens, and from these the Moon-gates took much relevance.

The Moon-gate represents the Full Moon, a kind of circular door that means not only Unity, but also represent happiness, joy and good luck. Modernisme, especially in its Art Nouveau variant, took example of this symbolism and use it quite often, especially in Belgium.


Here are some examples in doors and in windows.

SOIGNIES-Prévost, 9
s/d
(foto: Valentí Pons Toujouse)


dissabte, 22 de febrer del 2014

ANVERS - paons

En Guillermo Cegarra m'ha passat aquestes fotos d'Anvers (Bèlgica) per la col·lecció de paons:

Fotos de edificios que Guillermo Cegarra me ha pasado de Amberes (Bélgica)

Peacocks from Antwerpen (Belgium) from Guillermo Cegarra



Anvers - Waterloo, 8
August Cols i Alfred Defever




Anvers - Koningin Astrid, 24-26
Emil Thielens, 1899



dilluns, 1 d’abril del 2013

Conjunts modernistes


Moltes vegades els arquitectes o mestres d'obra no tan sols projectaven una casa sinó un conjunt de casetes unifamiliars o torres (xalets) que pertanyien al mateix promotor i que després es posaven a la venda.

El promotor podia ser el propi arquitecte o no i molts cops no passaven del dibuix.

En aquests conjunts l'autor deixava anar la seva fantasia i solia fer-los tots diferents, però amb una certa homogeneïtat quant a alçada i característiques estructurals.

Per esmentar-ne uns exemples, a banda dels conjunts tractats en aquest bloc quan es va parlar de les cases barates del Fomento de la Propiedad autoria de Juli Maria Fossas, n'he escollit tres de diferents països i que pertanyen a les primeries del segle XX.

BOLONYA (Emília Romanya, Itàlia)
viale Audinot (abans Viale Paolo Sironi)
Paolo Sironi, 1905-1910
resten alguns exemples

BOLONYA (Emília Romanya, Itàlia)
viale Audinot, 8
Paolo Sironi, arq.

BRUSSEL·LES (Bèlgica) 
rue Vandreschrink, 3-25
Ernest Blérot, 1900-1903


SITGES
Passeig de la Ribera
Josep Pujol Brull, 1904
(sembla que no construït)


Muchas veces los arquitectos o maestros de obra no sólo proyectaban una casa sino un conjunto de casitas unifamiliares o torres (chalets) que pertenecían al mismo promotor y que después se ponían a la venta.

El promotor podía ser el propio arquitecto o no y muchas veces no pasaban del mero dibujo.

En estos conjuntos el autor dejaba volar su fantasía y solía hacerlos todos diferentes, pero con una cierta homogeneidad en cuanto a altura y a características estructurales.

Por citar unos ejemplos, aparte de los conjuntos ya tratados en este blog cuando se habló de las casas baratas del Fomento de la Propiedad, autoría de Julio María Fossas, he escogido tres de diferentes países y que pertenecen a los primeros años del siglo XX.

Articles relacionats/ Artículos relacionados:

http://vptmod.blogspot.com.es/2012/05/madrid-cases-del-fomento-de-la.html
http://vptmod.blogspot.com.es/2011/04/badalona-cases-foment-de-la-propietat.html