Barcelona
pavelló Mare de Déu de la Mercè, 1905-1911
decoració ceràmica
Aquest blog pretén informar sobre edificis modernistes i altres manifestacions d'aquest estil. Consulteu també l'Inventari Mundial del Modernisme a www.arquitecturamodernista.cat enllaç en la columna lateral.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lluís Domènech i Montaner. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lluís Domènech i Montaner. Mostrar tots els missatges
dijous, 14 de novembre del 2019
HOSPITAL SANT PAU - Pavelló M.D. Mercè - ceràmica exterior
Hospital de Sant Pau
Barcelona
pavelló Mare de Déu de la Mercè, 1905-1911
decoració ceràmica
Barcelona
pavelló Mare de Déu de la Mercè, 1905-1911
decoració ceràmica
dijous, 26 de setembre del 2019
BALAGUER - Domènech i Montaner - Monument a Jaume II
El número de desembre de 1902 de la revista Hispania està
dedicat a la figura de Domènech i Montaner.
En el mateix apareix un esbós del monument que va dissenyar
el juny del 1894 dedicat a Jaume II d'Urgell, "el Dissortat" i que
anava destinat a la Plaça Mercadal de Balaguer.
El Rei Martí l'Humà, que no tenia descendència, sembla que havia
escollit Jaume II d'Urgell com al seu successor a la corona del regne d'Aragó,
però després es va desdir influenciat pel bisbe de Saragossa i la família
Urrea.
A la seva mort, en el Compromís de Casp, s'escollí Ferran
d'Antequera com al seu successor. Jaume II no ho va acceptar i es va revelar
contra el monarca. Va ser derrotat i es va refugiar al castell de Balaguer, vila
on havia nascut el 1380. Després d'un setge, el 31-10-1413 va ser detingut i
empresonat.
Va passar per diferents presons i finalment va morir a la
del castell de Xàtiva el 1433.
El Romanticisme va recuperar la seva figura i es va voler
retre-li homenatge a Balaguer. Domènech presenta un disseny del mateix amb un
croquis de la vila.
Atenent a la proporció amb la figura humana representada,
deuria de mesurar uns 4.5 m.
En l'esbós Domènech fa menció a la decoració:
1.- Sota dosser una explicació de la rebel·lió i mort de
Jaume II
2.- Tindria la forma d'un tron similar a la cadira del rei
Martí que es troba al tresor de la Catedral de Barcelona i on es posa la
custòdia.
3.- Una estàtua femenina amb una espasa a la mà dreta
representant Catalunya.
4.- La figura de Jaume II a cavall acomiadant-se de
Balaguer.
El monument no es va realitzar.
* * * * *
El número de diciembre de 1902 de la revista Hispania está
dedicado a la figura de Domènech i Montaner.
En el mismo aparece un boceto del monumento que diseñó en
junio de 1894 dedicado a Jaime II de Urgel, "El Desafortunado", y que
iba destinado a la Plaza Mercadal de Balaguer.
El Rey Martín el Humano, que no tenía descendencia, parece
que había escogido a Jaime II de Urgel como su sucesor en la corona del reino
de Aragón, pero luego se desdijo influenciado por el obispo de Zaragoza y la
familia Urrea.
A su muerte, en el Compromiso de Caspe, se escogió a Fernando
de Antequera como a su sucesor. Jaume II no lo aceptó y se reveló contra el
monarca. Fue derrotado y se refugió en el castillo de Balaguer, ciudad donde
había nacido en 1380. Después de un asedio, el 31-10-1413 fue detenido y
encarcelado.
Pasó por diferentes prisiones y finalmente murió en la del
castillo de Játiva en 1433.
El Romanticismo recuperó su figura y se le quiso rendir
homenaje en Balaguer. Domènech presenta un diseño del mismo con un croquis de
la villa.
Si seguimos la proporción con la figura humana
representada, debería medir unos 4.5 m.
En el boceto Domènech hace mención a la decoración:
1.- Bajo dosel una explicación de la rebelión y muerte de
Jaime II
2.- Tendría la forma de un trono similar a la silla del rey
Martín que se encuentra en el tesoro de la Catedral de Barcelona y donde reposa
la custodia.
3.- Una estatua femenina con una espada en la mano derecha
representando a Catalunya.
4.- La figura de Jaume II a caballo despidiéndose de
Balaguer.
El monumento no se realizó.
* * * * *
The December 1902 issue of Hispania magazine is dedicated to
the figure of Domènech i Montaner.
In it there is a sketch of the monument that he designed in
June 1894 dedicated to Jaime II de Urgel "the Unfortunated" and that
was destined to the Plaça de Mercadal in Balaguer.
The King Martin the Humane, who had no offspring, seems to
have chosen Jaime II of Urgel as his successor in the crown of the Kingdom of
Aragon, but later revoked this descision influenced by the bishop of Zaragoza
and the Urrea family.
Upon his death, in the Commitment of Caspe, Fernando de
Antequera was chosen as his successor. James II did not accept it and revealed
himself against the monarch. He was defeated and took refuge in the castle of
Balaguer, a city where he was born in 1380. After a siege, on 31-10-1413 he was
arrested and imprisoned.
He passed through different prisons and finally died in the
one of the castle of Játiva in 1433.
Romanticism regained its figure and was wanted to pay homage
in Balaguer. Domènech presents a design of it with a sketch of the villa
.
Depending on the proportion with the human figure
represented, it should measure about 4.5 m high.
In the sketch Domènech mentions the decoration:
1.- An explanation of the rebellion and death of Jaime II in
the canopy
2.- It would have the form of a throne similar to the chair
of King Martin who is in the treasure of the Cathedral of Barcelona and where
the custody rests.
3.- A female statue with a sword in the right hand
representing Catalonia.
4.- The figure of James II on horseback by farewell to
Balaguer.
The monument was not made.
dissabte, 12 de gener del 2019
BARCELONA - un nou Domènech i Montaner - cementiri Poblenou
L'altre
dia en una visita al cementiri del Poblenou em va sobtar la grafia d'un nínxol
proper a la capella.
Semblava pròpia d'En Domènech i Montaner i, a més, l'autoria
quedava gairebé confirmada pel nom del difunt que era Pere Domènech i Saló.
Efectivament, Pere Domènech era el pare de l'arquitecte. Va
morir el 1873, el mateix any que Domènech obtenia el títol d'arquitecte.
En les relacions d'obres de Domènech no figura aquesta
làpida. Consultant amb Carles Sàiz, president del Centre d'Estudis Domènech i
Montaner, vam veure que existia una replica en el cementiri de Canet de Mar, en
el nínxol d'un dels fills de Domènech i Montaner, en Lluís Domènech i Roura mort
als dos anys d'edat, el 1887.
Tant la lletra com els números són de la mateixa grafia,
així com la creu.
Desconeixem la data de la làpida.
Una nova obra, malgrat sigui menor, a afegir en les projectades
per de Lluis Domènech i Montaner.
En mi última
visita al cementerio del Poblenou de Barcelona, me sorprendió la grafía de uno
de los nichos cercanos a la capilla.
Parecía obra de
Domènech i Montaner, esta autoría quedaría confirmada al ver el nombre del difunto,
Pere Domènech y Saló, padre del arquitecto, que falleció en 1873, el mismo año
en que Domènech obtenía el título.
En las relaciones
de obras de Domènech no aparecía esta lápida. Consulté con Carles Sàiz,
presidente del Centro de Estudios de Domènech i Montaner, y observamos que
había una réplica en el Cementerio de Canet de Mar, en el nicho de uno de los
hijos de Domènech, Lluís Domènech Roura fallecido a los dos años de edad, en
1887.
No solamente la
letra es la misma, sino también la forma de los números y de la cruz.
Se desconoce la
fecha de la lápida.
Otra obra a añadir
a las realizadas por Domènech, aunque esta sea una obra menor.
* * * * *
On my last visit to the cemetery of Poblenou in Barcelona, I
was surprised by the handwriting of one of the niches near the chapel.
It seemed the work of Domènech i Montaner, this authorship
would be confirmed upon seeing the name of the deceased, Pere Domènech Saló,
father of the architect, who died in 1873, the same year in which Domènech
obtained the title.
In the relations of works of Domènech this tombstone did not
appear. I consulted with Carles Sàiz, president of the Center of Studies of
Domènech i Montaner, and we observed that there was a replica in the Cemetery
of Canet de Mar, in the niche of one of the children of Domènech, Lluís Domènech
Roura deceased at two years of age.
Not only the letter is the same, but also the shape of the
numbers.
The date of the tombstone is unknown.
Another work to add to those made by Domènech, although this
is a minor work.
diumenge, 22 d’abril del 2018
dimecres, 14 d’octubre del 2015
TARRAGONA - panteó de Jaume I
En l'antic pati situat a la planta baixa de l'Ajuntament de
Tarragona es troba el que havia de ser el panteó d'En Jaume I i de la seva
família. És una obra projectada i iniciada per Lluís Domènech i Montaner i
finalitzada pel seu fill, Pere Domènech i Roura. El marbrista fou Narcís Gosch
i el ceramista, Lluís Brú.
El 1835 arran de la desamortització de Mendizábal, el
monestir de Poblet fou saquejat i les tombes reials destrossades. Mossèn Antoni
Serret recuperà les que li semblaren que foren les restes del Rei En Jaume i
les desà a l'església de Sant Miquel a L'Espluga de Francolí, església de la
qual n'era el rector. Més endavant passaren a la capella del Corpus Christi de
la Seu de Tarragona, primer, i després al rerecor.
En motiu del VII Centenari del seu naixement (Jaume I nasqué
a Montpeller el 02/02/1208), es voler realitzar un mausoleu monumental i per
això es demanà a Lluís Domènech i Montaner que dissenyés el panteó. Domènech
projectà dos panteons, un per al Rei i l'altre per a les seves esposes i fills.
Finalment es decidí de construir-ne només un, però les peces s'anaven
construint poc a poc.
El 1923 amb la mort de Domènech i Montaner, continua l'obra
el seu fill. El panteó fou acabat el 1927, però no es va muntar i es guardà en
un magatzem de la Seu. Després l'Arquebisbat el cedí a la ciutat.
El 1976 se celebrava el VII centenari de la mort de Jaume I
(Alzira, 27/07/1276) i es decidí muntar-lo. Després de ser restaurat el 1986,
el 1992 es muntaren les peces al pati de l'Ajuntament de Tarragona.
Consta de tres parts: la base de pedra calcària de color granat,
en forma de sepulcre romà, decorada amb ones que suportaren el sarcòfag en
forma de vaixell. La base està decorada amb segells reials i institucionals.
El sarcòfag com hem dit representa un vaixell amb un mascaró
de proa: una figura femenina que sosté la corona amb les mans alçades i que va mirant
cap endavant. La popa compta amb la figura d'un àngel alat amb la senyera. A
popa també es troben els rems. Aquest sarcòfag està decorat amb un tapís
ceràmic recobert d'àligues bicèfales amb els escuts de Jaume I que reposen
sobre monstres marins. Al damunt del sarcòfag les corones d'Aragó, Mallorca i
València, és a dir, del regne original i dels conquerits per Jaume I.
Vuit columnes cilíndriques unides amb arcs trilobulats (recurs
que ens remet als utilitzats en l'Hospital de Sant Pau) suporten el baldaquí.
La part interna del baldaquí presenta un escut ceràmic de Catalunya. Les
columnes estan coronades per pinacles i tenen en el fus escuts cilíndrics amb
la creu.
En aquest panteó Domènech i Montaner pogué desenvolupar les
seves facetes d'arquitecte, d'historiador i d'heraldista.
******
En el antiguo
patio situado en la planta baja del Ayuntamiento de Tarragona se encuentra lo
que debía ser el panteón de Jaime I y de su familia. Es una obra proyectada e
iniciada por Lluís Domènech i Montaner y finalizada por su hijo, Pere Domènech
i Roura. El marmolista fue Narcís Gosch y el ceramista, Lluís Brú.
En 1835 a raíz de
la desamortización de Mendizábal, el monasterio de Poblet fue saqueado y las
tumbas reales destrozadas. Mosén Antoni Serret recuperó lo que le pareció que eran los restos del Rey Don
Jaime y las guardó en la iglesia de San Miguel en L'Espluga de Francolí,
iglesia de la que era el rector. Más adelante pasaron a la capilla del Corpus
Christi de la Catedral de Tarragona, primero, y después en el trascoro.
Con motivo del
VII Centenario de su nacimiento (Jaume I nació en Montpellier el 02/02/1208),
se quiso realizar un mausoleo monumental y por ello se pidió a Lluís Domènech i
Montaner que diseñara el panteón. Domènech proyectó dos panteones, uno para el
Rey y el otro para sus esposas e hijos. Finalmente se decidió construir sólo
uno, pero las piezas se iban construyendo poco a poco.
En 1923 con la
muerte de Domènech i Montaner, continua la obra su hijo, Pere Domènech i Roura.
El panteón fue terminado en 1927, pero no se montó y se guardó en un almacén de
la Catedral. Más adelante, el Arzobispado lo cedió a la ciudad.
En 1976 se
celebraba el VII centenario de la muerte de Jaime I (Alcira, 07/27/1276) y se
decidió montarlo. Después de ser restaurado en 1986, en 1992 se montaron las
piezas en el patio del Ayuntamiento de Tarragona.
Consta de tres
partes: la base de piedra caliza de color granate, en forma de sepulcro romano,
decorada con olas que soportaron el sarcófago en forma de barco. La base está
decorada con sellos reales e institucionales.
El sarcófago como
hemos dicho representa un barco con un mascarón de proa: una figura femenina
que sostiene la corona con las manos alzadas y que mira hacia adelante. La popa
cuenta con la figura de un ángel alado con la señera. En popa también se
encuentran los remos. Este sarcófago está decorado con un tapiz cerámico
recubierto de águilas bicéfalas con los distintos escudos de Jaime I que
reposan sobre monstruos marinos. Encima del sarcófago las coronas de Aragón,
Mallorca y Valencia, es decir, del reino original y los conquistados por "el
Conquistador".
Ocho columnas
cilíndricas unidas con arcos trilobulados (recurso que nos remite a los
utilizados en el Hospital de Sant Pau en Barcelona) soportan el baldaquín. La
parte interna del baldaquín presenta un escudo cerámico de Cataluña. Las
columnas están coronadas por pináculos y tienen en el huso escudos cilíndricos
con la cruz.
En este panteón
Domènech pudo desarrollar sus facetas de Arquitecto, historiador y heraldista.
******
On the
ground floor of the Town Hall of Tarragona, in the old courtyard, you can see the
pantheon of James I and his family. It was projected by Lluis Domenech i
Montaner and finished by his son, Pere Domènech i Roura. The marble work was
made by Narcís Gosch and the ceramist was Lluís Bru.
In 1835
following the confiscation of Mendizabal, Poblet Monastery was looted and the
Catalan Royal Tombs destroyed. Fr. Antoni Serret recovered what they thought that
were the remains of Rey Don Jaume (James 1st) and kept them in the church of Sant Miquel in L'Espluga de
Francoli. Later, they went to the chapel of Corpus Christi in the Cathedral of
Tarragona, first, and then the choir.
On the
occasion of the seventh anniversary of his birth (Jaume I was born in
Montpellier on 02/02/1208), we wanted to do a monumental mausoleum and
therefore asked Lluis Domenech i Montaner to design the mausoleum. Domenech
designed two tombs, one for the King and the other for their wives and
children. Finally they decided to build just one, but the pieces were being built
gradually.
In 1923
with the death of Domenech i Montaner, continues the work his son, Pere
Domènech i Roura. The Pantheon was completed in 1927, but it was not mounted
and the pieces were stored in a warehouse in the Cathedral. Later, the
Archbishop gave them to the city.
In 1976 for
the VII centenary of the death of James I (Alzira, 07/27/1276) was decided to
mount them. After being restored in 1986, in 1992 the pieces were assembled in
the courtyard of the City of Tarragona.
It consists
of three parts: the granate limestone base, as a Roman tomb, decorated with
waves that bore the boat-shaped coffin. The base is decorated with
royal and institutional stamps.
The
sarcophagus reminds a boat with a figurehead: a female figure holding the crown
with raised hands and looking forward. Stern has the figure of a winged angel
with the Catalan flagship. At the Stern are also the oars. This sarcophagus is
decorated with a ceramic coated wallpaper with two-head eagles with different
shields of Jaume I. The shields are surrounded by sea monsters. Over the Sarcophagus
are the crowns of Aragon, Mallorca and Valencia, that is, the original kingdom
and the conquered by this king.
Eight
cylindrical columns joined with trefoil arches (us to those used in the
Hospital de Sant Pau in Barcelona) support the canopy. Inside the canopy a
ceramic shield of Catalonia. The columns are crowned by pinnacles and the
spindle are in cylindrical shields with the cross.
In this
pantheon Domenech could develop facets of architect, historian and heraldist.
dilluns, 14 de setembre del 2015
BARCELONA - Mallorca, 284 (Casa Francesc Farreras)
La casa que ens ocupa la va fer construir Francesc Farreras
el 1899 i es va completar el 1900.
Tot i ser d'un modernisme contingut, ens crida l'atenció per
tres fets:
1.- En primer lloc, el plànol de l'edifici ve signat per
l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner tot i que les revistes de l'època ens
diuen que el veritable autor és el també arquitecte Antoni Millàs Figuerola.
Ignorem el motiu pel qual signa Domènech, més tenint en
compte que Millàs ja havia treballat per a Farreras i que Domènech no li
construí cap obra.
Millàs li havia construït un parell de cases al passeig de
Sant Joan el 1894 i més endavant li construí la magnífica casa de Gran Via amb
Villarroel (1902/1903) de la qual podeu veure fotografies a:
i el 1906/10 les cases del carrer Mallorca, 146-148.
2.- La façana presenta una estranya distribució de tribunes:
dues als extrems del pis principal i una de central al primer pis. Així mateix
podem veure balcons amb baranes de pedra, amb baranes de ferro rectangulars i
amb baranes de ferro trilobulades.
3.- L'ornamentació es basa amb fauna d'un bosc, fauna molt
diferent i dispar: óssos, paons reials, micos, dracs i una mena d'homes
vegetals.
paons
ós
micos
Un altre fet a esmentar de l'edificació és que el 1913 Josep
Maria Jujol dissenyà l'ascensor de la casa.
La casa que nos
ocupa la mandó construir Francesc Farreras en 1899 y se completó en 1900.
A pesar de ser de
un modernismo contenido, nos llama la atención por tres hechos:
1.- En primer
lugar, el plano del edificio viene firmado por el arquitecto Lluís Domènech i
Montaner aunque las revistas de la época nos dicen que el verdadero autor es el
también arquitecto Antoni Millás Figuerola.
Ignoramos el
motivo por el cual firma Domènech. Millás ya había trabajado para Farreras y
Domenech nunca le construyó ninguna obra.
Millás le había proyectado
un par de casas en el paseo de Sant Joan en 1894 y más adelante le construyó la
magnífica casa de Gran Vía con Villarroel (1902/1903) de la que se puede ver
fotografías en:
y el 1906/10 las
casas de la calle Mallorca, 146-148, todas ellas en Barcelona.
2.- La fachada
presenta una extraña distribución de tribunas: dos en los extremos del piso
principal y una central en el primer piso. Asimismo podemos ver balcones con
barandillas de piedra calada, de hierro rectangulares y de hierro trilobuladas.
3.- La
ornamentación se basa en la fauna de un bosque, fauna muy diferente y dispar:
osos, pavos reales, monos, dragones y una especie de hombres vegetales.
dracs
Otro hecho a
mencionar de la edificación es que en 1913 Josep Maria Jujol diseñó el ascensor
de la casa.
This house was
built for Francisco Farreras between 1899 and 1900.
Despite it
isn't an example of splendorous Art Nouveau building, we called attention to
three facts:
1. First,
the facade plane is signed by the architect Lluis Domenech i Montaner although
magazines of the time tell us that the true author is the architect Antoni Millàs
Figuerola.
We ignore why
Domenech signed them. Millàs had worked for Farreras some years before and
Domenech never built any work for him.
Millàs had
projected for Farreras a couple of houses on Passeig de Sant Joan in 1894 and
later he built the magnificent house of Gran Vía with Villarroel (1902/1903)
from which you can see pictures on:
In 1906-1910
built he houses on carrer Mallorca, 146-148, all in Barcelona.
2. The
facade has an odd layout of tribunes: two in the ends of the main floor and
another one at the center of the first floor. We can also see balconies with stone
railings, with rectangular iron railings and lobed shape iron railings.
3. The
decoration is based on the wildlife of the woods:
bears, peacocks, monkeys, dragons and a kind of plant men.
homes vegetals
Another
fact to mention is that in 1913 the famous architect Josep Maria Jujol designed
the elevator of the house.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)