Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Simó Cordomí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Simó Cordomí. Mostrar tots els missatges

divendres, 24 de maig del 2019

CAMPRODON - Can Roig - la decadència modernista




(veure reportatge fotogràfic al final de l'article)
(ver fotos al final del artículo)
(more pictures at the bottom)


Una de les manifestacions modernistas a Camprodon (El Ripollès, Girona) és la torre de Can Roig.

Va ser edificada entre 1900 i 1901, època de gran afluència d'estiuejants barcelonins que establiren a la localitat llur segona residència, entre els quals cal esmentar el doctor Bartomeu Robert i, ja més tard, el seu cunyat Emerencià Roig.

Emerencià Roig Bofill es doctorà en medicina el 1869 a Barcelona, havia nascut el 1848 a Santiago de Cuba de pare sitgetà i mare jamaicana. De Barcelona passà a París i després tornà a Barcelona on
treballà a l'Hospital del Sagrat Cor. Fou vicepresident i president de l'Acadèmia de Medicina.

L'arquitecte Simó Cordomí, del que ja em parlat en altres articles (cliqueu damunt l'enllaç)


fou l'encarregat, el 1900,  de projectar la seva casa d'estiueig.

La casa s'enllestí el 1901. però el doctor moria aquell mateix any, el 26 de novembre, a Barcelona, per al qual cosa no va poder gaudir gaire de la mateixa.

Durant la Guerra Civil va estatjar un hospital de campanya i al final de la mateixa va quedar sense ús.

La degradació s'ha anat apoderant de l'edifici, del qual gairébé només es manté l'estructura i alguns elements decoratius.

Emerencià Roig està enterrat a Barcelona en una tomba doble projectada pel propi Simó Cordomí a Montjuïc (1903/04) per a les famílies del Dr. Robert i del Dr. Roig.

* * * 

Una de las manifestaciones modernistas en Camprodon (Girona) es la torre de Can Roig.

Fue edificada entre 1900 y 1901, época de gran afluencia de veraneantes barceloneses que establecieron en la localidad su segunda residencia, entre los que cabe mencionar el doctor Bartolomé Robert y, ya más tarde, su cuñado Emerenciano Roig.

Emerenciano Roig Bofill se doctoró en medicina en 1869 en Barcelona. Había nacido en 1848 en Santiago de Cuba de padre sitgetano y madre jamaicana. De Barcelona pasó a París y luego volvió a Barcelona para trabajar en el Hospital del Sagrado Corazón. Fue vicepresidente y presidente de la Academia de Medicina.

El arquitecto Simón Cordomí, del que ya hemos hablado en otros artículos (pulsad sobre el enlace)


fue el encargado, en 1900, de proyectar su chalé de veraneo.

La casa se terminó en 1901, pero el doctor murió ese mismo año, el 26 de noviembre, en Barcelona, ​​por lo que no pudo disfrutar mucho de la misma.

Durante la Guerra Civil la casa alojó un hospital de campaña y al final de la misma quedó sin uso.

La degradación ha ido haciendo mella en el edificio, ya casi solamente se mantiene la estructura y algunos elementos decorativos.

Emerenciano Roig está enterrado en Barcelona en una tumba doble proyectada por el propio Simón Cordomí en Montjuïc (1903/04) para las familias del Dr. Robert y del Dr. Roig.

* * * 

One of the AN examples in Camprodon (Girona) is Can Roig.

It was built between 1900 and 1901, a time of great influx of Barcelona holidaymakers who established their second home in the town, including Dr. Bartomeu Robert and, later, his brother-in-law Emerenciano Roig.

Emerenciano Roig Bofill received his doctorate in medicine in 1869 in Barcelona. He was born in 1848 in Santiago de Cuba to a Catalan father and a Jamaican mother. From Barcelona he went to Paris and then returned to Barcelona to work at the Hospital del Sagrado Corazón. He was vice president and president of the Academy of Medicine.

The architect Simón Cordomí, of whom we have already spoken in other articles (click on the link)


he was commissioned, in 1900, to design his summer cottage.

The house was finished in 1901. but the doctor died that same year, on November 26, in Barcelona, ​​so he could not enjoy much of it.

During the Civil War the house housed a field hospital and at the end of it was left without use.

The degradation is actuying on the building, and almost only the structure and some decorative elements are maintained.

Emerenciano Roig is buried in Barcelona in a double tomb designed also by Simón Cordomí (1903/04) for the families of Dr. Robert and Dr. Roig.

fotos actuals: Valentí Pons












dimarts, 22 de maig del 2018

BARCELONA - tomba Vintró



(veure més fotos al final dl'article)
(ver más fotos al final del artículo)
(see more pics at the end of the article)

Una de les dues tombes que l'arquitecte Simó Cordomí va projectar en el Cementiri de Sant Andreu va ser la de Pere Vintró Sagristà, encarregada per Pere Vintró Mariné.

Es tracta d'una tomba modernista en la que es poden veure algunes de les simbologies funeràries: l'alfa i omega, dos rat-penats i un sacerdot o faraó egipci que emmarca l'accés floral a la cripta.

La tomba està signada per l'arquitecte i en un dels laterals està escrita la frase "La mort tot se lo emporta. Sols Christo dóna llum"

De Simó Cordomí ja hem parlat en aquest bloc en el cas de les cases de fusta desmuntables, entre elles les que va dissenyar per als colons de la Guinea Equatorial (si cliqueu en l'enllaç ho podreu veure).

http://vptmod.blogspot.com.es/2010/01/malabo-el-far-demporda-cases.html

* * * * *

Una de las dos tumbas que el arquitecto Simón Cordomí proyectó en el Cementerio de Sant Andreu (San Andrés) fue la de Pedro Vintró Sagristá.

Se trata de una tumba modernista en la que se pueden ver algunas de las simbologías funerarias: el alfa y omega, dos murciélagos y un sacerdote o faraón egipcio que enmarca el acceso floral a la cripta.

La tumba está firmada por el arquitecto y en uno de los laterales está escrita la frase "La muerte todo se lo lleva. Solo Cristo da luz"

De Simón Corodmí ya hemos hablado en este blog: es el caso de las casas de madera desmontables, entre ellas las que diseñó para los colonos de la Guinea Ecuatorial (si clicais en el enlace las podréis ver).

http://vptmod.blogspot.com.es/2010/01/malabo-el-far-demporda-cases.html

* * * * *

One of the two tombs that the architect Simó Cordomí designed in the Sant Andreu Cemetery (Barcelona) was that of Pedro Vintró Sagristá.

It is an Art Nouveau tomb in which you can see some of the funerary symbols: the alpha and omega, two bats and an Egyptian priest or pharaoh that frames the floral access to the crypt.

The tomb is signed by the architect and on one of the sides is written the phrase "Death takes everything, only Christ gives Light"

From Simó Corodmí we have already spoken in this blog: it is the case of the removable wooden houses, among them those designed for the settlers of Equatorial Guinea (if you click on the link you can see them).

http://vptmod.blogspot.com.es/2010/01/malabo-el-far-demporda-cases.html








fotos: Valentí Pons Toujouse
esquela. La Vanguardia, 03-02-1902






dilluns, 4 de setembre del 2017

DOSRIUS - Casa de fusta



El 02/01/2010 escrivia un article sobre les cases desmuntables de la Companyia Ribas i Pradell i situava una d'elles a El Far d'Empordà, nom modern d'Alfar.


David Farell m'ha fet veure en un comentari en l'esmentat article que l'Alfar al que es referien els articles de l'època no era l'actual El Far d'Empordà, sinó el que ara es diu El Far de Llinars, abans també conegut com a Alfar d'aquí la confusió.

El Far de Llinars es troba en la Serra del Corredor just a la frontera entre els termes de Llinars del Vallès (Vallès Oriental) i de Dosrius (Maresme). Antigament pertanyia a Llinars i actualment a Dosrius.

La casa en qüestió va ser obra de l'arquitecte Simó Cordomí i es va erigir entre 1899 i 1900 a tocar de la masia de Can Bosc.

El seu promotor va ser Arnau de Mercader i de Zufia, tercer comte de Bell-lloc (Barcelona, 1852 - Cornellà de Llorbregat, 1932), i la va destinar a dues de les seves aficions: la cacera (pavelló de caça) i a la metereologia (observatori). cal esmentar que Arnau de Mercader va ser el cofundador el 1901 de la revista "Hojas Metereológicas"

La casa va ser coneguda com "Villa Lina" en homenatge a la seva promesa, la cantant d'òpera Paulina -Lina- Pozzali Crotti (Cremona, Llombardia, Itàlia, 1875 - Cornellà de Llobregat, 1953). Ambdós es van casar el 1901 com es feia esment a La Vanguardia de 30/07/1901.

La casa, de fusta,  es va destruir per un incendi durant la Guerra Civil Espanyola.

(La Vanguardia, 30.08.1901)


(el meu agraïment a David Farell pel seu comentari)

* * * * * 

El 02/01/2010 escribía un artículo sobre las casas desmontables de la Compañía Ribas y Pradell y situaba una de ellas en El Far d'Empordà, nombre moderno de Alfar.


David Farell me comentaba en el mencionado artículo que el Alfar al que se referían los artículos de la época no era el actual El Far d'Empordà (provincia de Girona), sino El Far de Llinars (provincia de Barcelona) , antes también conocido como Alfar de ahí la confusión.

El Far de Llinars se encuentra en la Sierra del Corredor justo en la frontera entre los términos de Llinars del Vallès (comarca del Vallès Oriental) y de Dosrius (comarca del Maresme). Antiguamente pertenecía a Llinars y actualmente a Dosrius.

La casa en cuestión fue obra del arquitecto Simn Cordomí y se erigió entre 1899 y 1900 junto a la masía de Can Bosc.

Su promotor fue Arnaldo de Mercader y de Zufía, tercer conde de Belloch (Barcelona, ​​1852 - Cornellà de Llorbregat, 1932), y la destinó para  dos de sus aficiones: la cacería (pabellón de caza) y  la meteorología (observatorio). Cabe mencionar que Arnaldo de Mercader fue el cofundador en 1901 de la revista "Hojas metereológicas"

La casa fue conocida como "Villa Lina" en homenaje a su prometida, la cantante de ópera Paulina -Lina- Pozzali Crotti (Cremona, Lombardía, Italia, 1875 - Cornellà de Llobregat, 1953). Ambos se casaron en 1901 como se hacía mención en La Vanguardia de 30/07/1901.


La casa, de madera,  fue incendiada durante la Guerra Civil Española.

(mi agradecimiento a David Farell por su comentario)

Lina Pozzali en els Jocs Florals de Cornellà del 16-08-1908
(Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, Frederic Ballell i Maymí)



dissabte, 2 de gener del 2010

MALABO / EL FAR - cases desmuntables

La Casa Constructora Ribas i Pradell va dissenyar una sèrie de cases i xalets desmuntables fetes amb fusta, majoritàriament, i ferro.

Anaven destinades a la colònia espanyola de Fernando Póo, actual Guinea Equatorial, i a zones d'aiguamolls com ara l'Empordà.

En aquest article es mostren dues d'aquestes cases: una que es va muntar a Santa Isabel (Malabo), a la Guinea, i l'altra a la localitat empordanenca d'El Far d'Empordà, llavors coneguda amb el nom d'Alfar a El Far de Llinars 

(veure;

http://vptmod.blogspot.com.es/2017/09/dosrius-casa-de-fusta.html
.

Es contempla una galeria o porxo de fusta i una torreta en un dels extrems amb elements modernistes.

L'arquitecte de la companyia era Simó Cordomí, el qual va projectar alguns panteons modernistes a Barcelona als cementiris de Montjuïc i de Sant Andreu, així com l'ajuntament de Granollers i la Torre Roig de Camprodon entre d'altres obres.








La Casa Constructora Ribas y Pradell diseñó una serie de casas y chalés desmontables realizados mayormente en madera y también con hierro.

Estaban destinadas a la colonia española de Fernando Póo, actual Guinea Ecuatorial, y a zonas lacustres como puede ser el Ampurdán.

En este artículo se muestran dos de estas casas: una que se montó en Santa Isabel (Malabo), en Guinea, y la otra en la localidad ampurdanesa de El Far d'Empordà, entonces conocida con el nombre de Alfar. y la otra en El Far de Llinars (veáse

http://vptmod.blogspot.com.es/2017/09/dosrius-casa-de-fusta.html


Se puede ver una galería porticada de madera y una torrecilla lateral con elementos modernistas.

El arquitecto de la compañía era Simó Cordomí, que proyectó diversos panteones modernistas en Barcelona en los cementerios de Montjuïc y de Sant Andreu, así como el Ayuntamiento de Granollers y la Torre Roig de Camprodon, entre otras obras.