dijous, 23 de desembre de 2021

EL PALLARS - modernisme popular - "El Carlí" (2a versió)

El modernisme no sempre és obra de grans arquitectes ni sempre són grans obres, a vegades, cal esmentar la bona feina de mestres d'obra locals, titulats o no, com és el cas de 

JACINT GÓMEZ PORTELLA

anomenat "El Carlí", amb obres en els dos Pallars.

Algunes de les seves obres, modernistes o no.


LA POBLA DE SEGUR





SORT


(Veure




ESTERRI D'ÀNEU


GERRI DE LA SAL

(foto cedida per Matias Marzo Usón)


Jacint Gómez va néixer a Madrid el 1876, el seu pare era un capità carlista i la seva mare, Concepció Portella, era filla de Bretui. La seva mare, Jacint i la seva germana van retornar al Pallars, deixant el seu pare.

Jacint es va establir a França, a la zona de Perpinyà i Ceret, fins que tornà de nou al Pallars, a La Pobla de Segur, on residí fins a la seva mort, el 1960.


* * * * * 

El modernismo no siempre es obra de grandes arquitectos ni siempre son grandes obras, a veces, hay que mencionar el buen trabajo de maestros de obra locales, titulados o no, como es el caso de

JACINTO GÓMEZ PORTELLA

llamado "El Carlista", con obras en los dos Pallars, comarcas del Pirineo de Lleida.

Jacint Gómez nació en Madrid en 1876, su padre era un capitán carlista y su madre, Concepció Portella, era hija de Bretui. Su madre, Jacinto y su hermana regresaron al Pallars, abandonando a su padre. 

Jacint se estableció en Francia, en la zona de Perpiñán y Ceret, hasta que regresó de nuevo al Pallars, en La Pobla de Segur, en donde permaneció hasta su muerte acaecida en 1960.

* * * * *

Art Nouveau buildings are not always projected by great architects, sometimes it is necessary to mention the good work of local buildmasters, qualified or not, as is the case of

JACINTO GÓMEZ PORTELLA

called "El Carlí", with works in both Pallars, counties of the Pyrenees of Lleida.

Jacint Gómez was born in Madrid in 1876, his father was a Carlist captain and his mother, Concepció Portella, was born in Bretui. His mother, Jacinto, and his sister returned to Pallars, abandoning his father.

Jacint settled in France, in the Perpignan and Ceret area, until he returned again to Pallars, in La Pobla de Segur, where he remained until his death in 1960.

(fotos: Valentí Pons Toujouse)

* * * * *


dijous, 11 de novembre de 2021

LLORET - tomba Pujol Masferrer




veure explicació dels cerclesd en el text


(fotos: Valentí Pons Toujouse)

A Lloret de Mar cal destacar la presència d'un dels millors cementiris modernistes amb tot un exemple de tombes i hipogeus. Cal esmentar, entre d'altres, l'hipogeu de la família Pujol Masferrer, projectat per l'arquitecte Vicenç Artigas Ramoneda el 1904.

En ell es veu la mort que es derrotada per la figura d'un Crist acollidor, amb els braços oberts, i dalt d'ell la creu.

La figura de la mort (calavera) està inserida en un cercle protegit per dues bèsties difícils de catalogar, aquestes es repeteixen  als peus de la tomba on subjecten les cadenes per protegir l'accés als sarcòfags. Podrien ser gossos o dracs.

* * * * *

En Lloret de Mar destaca la presencia de uno de los mejores cementerios modernistas con un  buen ejemplo de tumbas e hipogeos.

Cabe mencionar, entre otros, el hipogeo de la familia Pujol Masferrer, proyectado por el arquitecto Vicenç Artigas Ramoneda en 1904.

En él se ve la muerte que es derrotada por la figura de un Cristo acogedor, con los brazos abiertos, y sobre él la gran cruz.

La figura de la muerte (calavera) está circunscrita en un círculo protegido por dos bestias difíciles de catalogar, éstas se repiten a los pies de la tumba donde sujetan las cadenas y protegen el acceso a los sarcófagos. Podría tratarse de perros o de dragones.

* * * *

In Lloret de Mar stands out the presence of one of the best Art Nouveau cemeteries with a good example of tombs and hypogea.

It is worth mentioning, among others, the hypogeum of the Pujol Masferrer family, designed by the architect Vicenç Artigas Ramoneda in 1904.

Death is seen in him, defeated by the figure of a welcoming Christ, with open arms, and above him the great cross.

The figure of death (skull) is circumscribed in a circle protected by two beasts that are difficult to catalog, these are repeated at the foot of the tomb where they hold the chains and protect access to the sarcophagi. It could be dogs or dragons.

dimecres, 20 d’octubre de 2021

BARCELONA - casa Rodríguez de Lacín


Brangulí - V. Pons
abans - actual








(fotos: Valentí Pons Toujouse, excepte la de Brangulí)

PAS. SANT JOAN, 51 - CONSELL DE CENT


Enriqueta Rodríguez de Lacín va encomanar el 1908 a l'arquitecte Emili Sala Cortés la seva casa al passeig de Sant Joan en un solar estret. L'arquitecte ho va solventar amb unes magnífiques tribunes que ressegueixen tot el xamfrà i que acaben una cúpula, a més va omplir molts espais buits amb decoració floral.

La cúpula va desparèixer amb els anys i fa que l'actual coronament quedi una mica estrany. En la foto de Brangulí es pot veure com era.

Aquesta no va ser la única casa d'Enriqueta Rodríguez a la zona, anys més tard, el 1914-16, Juli Maria Fossas (Sala Cortés ja era mort) li va projectar unes altres al carrer Aragó, 395-399.

Un any abans, el fill d'Emili Sala, el Josep Sala Comas li havia dissenyat la seva torre d'estiueig a La Garriga.

La resta de la família Rodríguez de Lacín (Ana, Román) tenian més cases per aquesta zona.

* * * * *

Enriqueta Rodríguez de Lacín encargó en 1908 al arquitecto Emili Sala Cortés su casa en el paseo de San Juan en un solar estrecho. El arquitecto lo solventó con un magnífico mirador que recorre todo el chaflán y que acaba en una cúpula, además llenó muchos de los espacios vacíos con decoración floral.

La cúpula desapareció con los años y hace que la actual coronamiento quede un poco extraño. En la foto de Brangulí se puede ver como era.

Esta no fue la única casa de Enriqueta Rodríguez en la zona, años más tarde, el 1914-16, Juli Maria Fossas (Sala Cortés ya había fallecido) le proyectó otras en la calle Aragón, 395-399.

Un año antes, el hijo de Emili Sala, Josep Sala Comas le había diseñado su torre de veraneo en La Garriga.

El resto de la familia Rodríguez de Lacín (Ana, Román) tenian más casas por esta zona.

* * * * * 

In 1908 Enriqueta Rodríguez de Lacín commissioned the architect Emili Sala Cortés for her house on the Paseo de San Juan on a narrow plot of land. The architect solved it with a magnificent viewpoint that runs along the entire chamfer and ends in a dome, in addition to filling many of the empty spaces with floral decoration.

The dome disappeared over the years and makes the current crown look a bit strange. In Brangulí's photo you can see what it was like.

This was not the only house of Enriqueta Rodríguez in the area, years later, in 1914-16, Juli Maria Fossas (Sala Cortés had already died) projected others on Aragón street, 395-399.

A year earlier, Emili Sala's son, Josep Sala Comas, had designed his summer tower in La Garriga for him.

The rest of the Rodríguez de Lacín family (Ana, Román) had more houses in this area.

dilluns, 20 de setembre de 2021

BARCELONA - villa Farnés


(foto: Valentí Pons)


Buscant entre les fotos vaig trobar aquesta d'una antiga casa modernista que ja ha desaparegut i que es trobava en el barri del Guinardó.

Es tracta de l'anomenada, tal com consta al coronament, Villa Farnés, construïda el 1910 i desafortunadament desapareguda el 2001.

No tinc cap dada sobre el propietari ni l'autor de la casa,

Resta la foto com a trist record.

* * * * *

Buscando entre las fotos encontré esta de una antigua casa modernista que ya ha desaparecido y que se encontraba en el barrio del Guinardó.

Se trata de la llamada, tal como consta en el remate, Villa Farnés, construida en 1910 y desafortunadamente desaparecida en 2001.

No tengo ningún dato sobre el propietario ni el autor de la casa,

Queda la foto como triste recuerdo.

dissabte, 10 de juliol de 2021

GELIDA - Ruta modernista


Avui us proposo una ruta modernista que vaig fer fa poc a Gelida (Barcelona)

Hoy os propongo una ruta modernista que realicé hace poco en Gelida (Barcelona)

Today I propose an Art Nouveaut route that I did recently in Gelida (Barcelona).


Casa Miquel Valls. Marquès de Gelida, 14-16. 1924
Unió del Casal Gelidenc. Major, 8. 1917
Casa Ràfols. Major, 18. 1921
Casa Pallejà. Barceloneta, 41. 1903
Can Jové. Sant Lluís, 13-19. 1911-13
Ca la Sara. Sant Lluís, 9-11. 1909

Cal Palahí. Major, 87                               Cal Folch. Major, 100. 1911
(fotos anteriors a la visita)
Cases Pere Taulé. Sant Antoni, 17-25. 1910
Ca l'Adela. Mossèn Jaume Via, 71. 1910

Casa Maria Valls. Mossèn Jaume Via, 65. 1910       Cal Boada. Mossèn Jaume Via, 63. 1910

Casa Mn. Jaume Via. Mossèn Jaume Via, 11-15. 1909

Capella del Santíssim. Plaça de l'Església. 1911-29

Cal destacar la Casa Maria Valls de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver i la Capella d'Isidre Puig Boada, ambdós arquitectes vinculats a Gaudí

(fotos: Valentí Pons Toujouse)

dilluns, 21 de juny de 2021

BARCELONA - Casa Alesan

(veure història després de les fotos)






fotos: Valentí Pons Toujouse

Avantporojecte 2016
projecte Bach Arqs.


Al passeig de Sant Joan, número 110, s'està duent a terme la restauració amb remunta inclosa de la Casa Alesan. Una remunta més a afegir a l'actual govern municipal que recorda les dutes a terme en l'època de l'alcalde Porcioles.

La Casa Alesan va ser promoguda per Dolors Alesan Claparols, esposa de Francesc Xavier  Gibert Pla, la qual també va erigir la casa contigua en el número 112, posterior a aquesta.

L'arquitecte de la casa va ser Enric Fatjó Torras (1862-1907), arquitecte diocesà i que havia estat arquitecte municipal de Sabadell, Badalona, Sant Pere de Terrassa i La Garriga.

Es tracta d'una obra modernista en la que destaquen el tractament de les obertures amb les seves tribunes, balconades i balcons amb balustrada de pedra o de metall i una mena de galeria superior amb vuit portes balconeres. La casa és decorada amb una extensa ornamentació vegetal i damunt la porta es poden veure les inicials de la propietària.

El 2016 l'equip d'arquitectes CMS (Joan Maria Muixí - Lluís Codony) va presentar un avantprojecte i el 2019 l'Ajuntament va aprovar el projecte de Bach Arquitectes que és el que s'ha començat a dur a terme en una promoció que inclou 19 habitatges de luxe.

Esperem que la remunta respecti l'edifici actual, el qual, cal recordar, està catalogat en el Patrimoni.

 * * * * *

En el paseo de Sant Joan, número 110, se está llevando a cabo la restauración con remonta incluida de la Casa Alesan. Una remonta más a añadir al actual gobierno municipal que recuerda las llevadas a cabo en la época del alcalde Porcioles.

La Casa Alesan fue promovida por Dolores Alesan Claparols, esposa de Francisco Javier Gibert Pla, quien también edificó la casa contigua, número 112, posterior a esta.

El arquitecto de la casa fue Enric Fatjó Torras (1862-1907), arquitecto diocesano y que había sido arquitecto municipal de Sabadell, Badalona, ​​Sant Pere de Terrassa y La Garriga.

Se trata de una obra modernista en la que destacan el tratamiento de las oberturas con sus tribunas, balcones con balaustrada de piedra o de metal y una especie de galería superior con ocho puertas balconeras. La casa está decorada con una extensa ornamentación vegetal y sobre la puerta podemos distinguir las iniciales de la propietaria.

En 2016 el equipo de arquitectos CMS (Joan Maria Muixi - Lluís Codony) presentó un anteproyecto para la  y en 2019 el Ayuntamiento aprobó el proyecto de Bach Arquitectes que es el que se ha empezado a llevar a cabo en una promoción que incluye 19 viviendas de lujo.

Esperamos que la remonta respete al edificio actual, el cual, hay que recordar, está catalogado en el Patrimonio.

 * * * * *

At Passeig de Sant Joan, number 110, the Casa Alesan restoration is being carried out with an enlargment included.

Casa Alesan was promoted by Dolores Alesan Claparols, wife of Francesc Xavier Gibert Pla, who also built the adjoining house, number 112, after this one.

The architect of the house was Enric Fatjó Torras (1862-1907), a diocesan architect who had been the municipal architect of Sabadell, Badalona, ​​Sant Pere de Terrassa and La Garriga.

It is an Art Nouveaut work in which the treatment of the openings with their stands, balconies with stone or metal balustrades and a kind of upper gallery with eight balcony doors stand out. The house is decorated with extensive vegetal ornamentation and on the door we can make out the initials of the owner.

In 2016 the CMS team of architects (Joan Maria Muixi - Lluís Codony) presented a preliminary project for the restoration of the house and in 2019 the City Council approved the Bach Arquitectes project, which is the one that has begun to be carried out in a promotion that includes 19 luxury apartments.

dissabte, 5 de juny de 2021

SANT ANTONI DE VILAMAJOR - Ca l'Auferil





Una de les cases que destaca a Sant Antoni de Vilamajor és la torre coneguda com "Ca l'Auferil", bastida per la família Auferil de Mataró entre els anys 1911-1912.

El parament és estucat en color grogós llevat de les obertures i dels merlets superiors on es mostra el maó vist i els guardapols de rajola verda. Les finestres tenen reminiscències medievals però de forma parabòlica.

Es desconeix qui va ser l'arquitecte que la va projectar, podria ser de Mataró, potser el Melcior de Palau. La paret de tanca té influències de Manuel J. Raspall.

Cal esmentar que durant la construcció de l'edifici varen morir dos treballadors del mateix Sant Antoni en desprendre's unes bastides a causa d'un fort aiguat.

A veure si aconseguim esbrinar el nom de l'autor.

* * * * *

Una de las casas que destaca en Sant Antoni de Vilamajor es el chalé conocido como "Ca l'Auferil", construida por la familia Auferil de Mataró entre los años 1911 a 1912.

La fachada está estucada en color ocre salvo las oberturas y las almenas superiores en donse se muestra el ladrillo con guardapolvo de cerámica verde. Destacan las ventanas con reminiscencias medievales pero de forma parabólica.

Se desconoce quién fue el arquitecto que la proyectó, podría proceder, como los propietarios,  de Mataró, quizás fuera Melcior de Palau. El muro exterior tiene influencias de Manuel J. Raspall.

Cabe mencionar que durante la construcción del edificio murieron dos trabajadores del mismo Sant Antoni al ceder unos andamios debido a un fuerte aguacero.

* * * * *

One of the houses that stands out in Sant Antoni de Vilamajor is the villa known as "Ca l'Auferil", built by the Auferil family from Mataró between 1911 And 1912.

The façade is stuccoed in a yellowish color except for the openings and the upper battlements where the brick is shown as the green ceramic dust cover. The windows with medieval reminiscences but parabolic in shape stand out.

It is unknown who was the architect who designed it, it could come, like the owners, from Mataró, perhaps it was Melcior de Palau. The outer wall has influences from Manuel J. Raspall.

(fotos: Valentí Pons Toujouse)


diumenge, 9 de maig de 2021

BARCELONA - València, 241 - Casa Domènech Estapà


El 1908 Josep Domènech Estapà sol·licità permís per edificar la seva casa pròpia al carrer València, núm. 241. Es tractava d'una casa de planta baixa i cinc pisos inspirada en el modernisme belga, en l'arquitectura de Paul Hankar, com es pot veure en la combinació del maó vermell amb la pedra blanca i l'ús de finestres semicirculars.

La casa tenia una tribuna que arribava fins al coronament amb un elegant i treballat acabat. La resta era un coronament fet en maó i pedra.

El 1930, ja mort Domènech Estapà, la casa va ser modificada amb l'addició de dos pisos per part del seu fill, el també arquitecte Josep Domènech Mansana per al Sr. Casacuberta.

Domènech Mansana va respectar l'estil del seu pare, però va modificar el coronament amb l'eliminació del perllongament de la tribuna i convertint l'acabat de pedra i maó en un coronament que ocupa tota la façana.

Podeu comparar les dues versions de la casa en aquestes fotografies.



 * * * 

En 1908 Josep Domènech Estapà solicitó permiso al Ayuntamiento para edificar su propia casa en la calle Valencia, núm. 241. Se trataba de una casa de planta baja y cinco pisos inspirada en el modernismo belga, en la arquitectura de Paul Hankar, como se puede ver en la combinación del ladrillo rojo con la piedra blanca y el uso de ventanas semicirculares.

La casa tenía una tribuna que llegaba hasta el coronamiento con un elegante y trabajado acabado. El resto era un coronamiento hecho en ladrillo y piedra.

En 1930, ya muerto Domènech Estapà, su hijo, el también arquitecto Josep Domènech Mansana, modificó la casa con la adición de dos pisos para el Sr. Casacuberta.

Domènech Mansana respetó el estilo de su padre, aunque modificó el coronamiento con la eliminación de la prolongación de la tribuna y convirtiendo el acabado de piedra y ladrillo en un coronamiento que ocupa toda la fachada.

Se pueden comparar las dos versiones de la casa en estas fotografías.


* * * 

In 1908 Josep Domènech Estapà requested permission from the City Council to build his own house on Calle Valencia, no. 241. It was a ground-floor, five-story house inspired by Belgian modernism, in the architecture of Paul Hankar, as can be seen in the combination of red brick with white stone and the use of semi-circular windows.

The house had a grandstand that reached to the top with an elegant and elaborate finish. The rest was a crown made of brick and stone.

In 1930, after Domènech Estapà died, his son, also the architect Josep Domènech Mansana, modified the house with the addition of two floors for Mr. Casacuberta.

Domènech Mansana respected the style of his father, although he modified the crowning by eliminating the extension of the tribune and turning the stone and brick finish into a crowning that occupies the entire façade.

You can compare the two versions of the house in these pictures.





(fotos: Valentí Pons Toujouse i postal de l'època)