dijous, 23 de gener del 2020

BARCELONA - Horta - Casa Zaragoza


Al carrer Sant Tomàs d'Horta es troba la casa de l'empresari Francesc Zaragoza.

La casa la van acabar el 1909, com consta a la façana, juntament amb les inicials del propietari.

És obra de l'arquitecte Boada que era l'arquitecte de tots els germans Zaragoza. Les cases dels germans es trobaven a l'Eixample per la zona del carrer Bailèn amb la Diagonal.

En aquesta casa d'Horta hi vivia Francesc Zaragoza amb la seva esposa, la Teresa Clanchet Palaus, i els seus fills Pepeta, Francesc, Dolors i Maria de la Cinta.

Francesc Zaragoza va morir l'agost del 1916. En el fons de Jaume Caminal hi ha una fotografia del pas de la comitiva fúnebre davant de l'esglesia de Sant Joan d'Horta.

* * * *


En la calle Sant Tomàs del antiguo pueblo de  Horta se encuentra la casa del empresario Francisco Zaragoza.

La casa la acabaron en 1909, como consta en la fachada, junto con las iniciales del propietario.

Es obra del arquitecto Boada, arquitecto de todos los hermanos Zaragoza. Las casas de los hermanos se encontraban en el Eixample por la zona de la calle Bailèn y la Diagonal.

En esta casa de Horta vivía Francisco Zaragoza junto con su esposa, Teresa Clanchet Palaus, y sus hijos Pepita, Francisco, Dolores y María de la Cinta.

Francisco Zaragoza murió en agosto de 1916. En el fondo Jaume Caminal hay una fotografía del paso de la comitiva fúnebre ante la iglesia de San Juan de Horta.

* * * *

In the street Sant Tomàs of the old town of Horta is the house of the businessman Francisco Zaragoza.

The house was finished in 1909, as it appears on the facade, along with the initials of the owner.

It is the work of architect Boada, architect of all the Zaragoza brothers. The brothers' houses were located in the Eixample through the Bailèn and Diagonal streets.

In this house in Horta Francisco Zaragoza lived with his wife, Teresa Clanchet Palaus, and their children Pepita, Francisco, Dolores and María de la Cinta.

Francisco Zaragoza died in August 1916. There is a photo of the funeral procession in front of the church of San Juan de Horta (fons Jaume Caminal).

(fotos: Valentí Pons Toujouse / fons Jaume Caminal)

dijous, 9 de gener del 2020

BARCELONA - Vilamarí, 53-55



(foto: Valentí Pons)

-fotos al final de l'article-

Al carrer Vilamarí, 53-55  es troben les cases bessones que Rarimi Gènova Ferrer va encarregar a l'arquitecte Joan Bruguera. Construïdes entre els anys 1910 i 1912, com consta al coronament.

Són dos clars exemples del modernisme català, amb falsos carreus estucats a la façana, coronament ondulat, decoració vegetal. Els vestíbuls presenten esgrafiats florals, ornamentació floral en guix al sostre i llenç de pintura.

El mateix Bruguera havia projectat per al mateix propietari la veïna número 57, aquesta més pròxima al modernisme vienès, l'any 1909.

Rarimi Gènova tenia diferents terrenys a Sants i a l'Eixample Esquerra barceloní, on va edificar diferents cases de lloguer, algunes d'elles plenament modernistes.

De Joan Bruguera ja havíem publicat la següent entrada:



* * * * * 

En la calle Vilamarí, 53-55 se encuentran las casas gemelas que Rarimio Génova Ferrer encargó al arquitecto Joan Bruguera. Fueron construídas entre los años 1910 y 1912, como consta en el coronamiento.

Son dos claros ejemplos del modernismo catalán, con falsos sillares estucados en la fachada, coronamiento ondulado, decoración vegetal. Los vestíbulos presentan esgrafiados florales, ornamentación floral en yeso en el techo y lienzo de pintura.

El mismo Bruguera había proyectado para el mismo propietario la vecina casa número 57, esta más próxima al modernismo vienés, en el año 1909.

Rarimio Génova tenía diferentes terrenos en Sants y en el Eixample Izquierdo barcelonés, donde edificó diferentes casas de alquiler, algunas de ellas plenamente modernistas.


Del arquitecto Joan Brugueraa anteriormente habíamos publicado otra entrada:




  (fotos: Valentí Pons)


(fotos: Oscar García-Fraile Pueyo)

Agraïm a Oscar García-Fraile les fotos que ens ha passat.



dimarts, 7 de gener del 2020

BALAGUER - Cal Comabella


(més fotos al final de l'article - fotos al final del artículo)


El proppassat mes de desembre vam passar un cap de setmana a Balaguer on van estatjar-nos a Cal Comabella.

Cal Comabella és un edifici de transició entre el modernisme i el noucentisme projectat per l'arquitecte Ignasi de Villalonga i construït entre els anys 1918 i 1921.

Pertanyia al Doctor Comabella el qual tenia la seva residència i despatx al pis principal. La  resta de pisos estaven destinats a lloguer.

Ignasi de Villalonga Casañés (1887-1970) es va titular com a arquitecte a l'Escola de Barcelona el 1913. Va ser arquitecte municipal de Tàrrega i de Balaguer i provincial de Lleida, és en aquesta província on construirà tot un seguit de Grups Escolars o d'Escoles Mixtes com ara les d'Àger, la pròpia Balaguer, Cervera, Artesa de Lleida, Vinaixa, Vallfogona de Balaguer, Arties, etc. Va arribar a ser alcalde provisional de Lleida.

El pis del doctor actualment està destinat a apartament turístic, diguem-ne que són uns "apartaments amb encant". Conserven part del mobiliari i decoració originals que combinen amb altres de funcionals. El pis consta de tres suites totes àmplies i molt ben equipades. Te l'entrada pel carrer del Miracle i dóna per una banda a la cèntrica Plaça del Mercadal i per l'altra al riu Segre i a l'eixample balaguerí. En aquesta banda de riu té una galeria que dóna a l'antic pas de muralla.

Combina, com l'edifici, elements modernistes com ara els terres de mosaic hidràulic, molt curiosos, i la forma de les finestres i obertures amb altres de noucentistes com la decoració dels sostres i els vitralls que omplen les finestres.

Una molt bona recomanació.

* * * * *

El pasado mes de diciembre pasamos un fin de semana en Balaguer donde nos alojamos en Cal Comabella.

Cal Comabella es un edificio de transición entre el modernismo y el novecentismo proyectado por el arquitecto Ignacio de Villalonga y construido entre los años 1918 y 1921.

Pertenecía al Doctor Comabella el cual tenía su residencia y despacho en el piso principal, mientras que los otros pisos los destinó a alquiler.

Ignacio de Villalonga (1887-1970) se tituló como arquitecto en la Escuela de Barcelona en 1913. Fue arquitecto municipal de Tàrrega y de Balaguer y provincial de Lleida, en esta provincia proyectó una serie de Grupos Escolares o de Escuelas Mixtas como las de Àger, la propia Balaguer, Cervera, Artesa de Lleida, Vinaixa, Vallfogona de Balaguer, Arties, etc. Llegó a ser alcalde provisional de Lleida.

El piso del Doctor actualmente está destinado a apartamento turístico, digamos que son unos "apartamentos con encanto". Conservan parte del mobiliario y decoración originales que combinan con otros funcionales. El piso consta de tres suites amplias y muy bien equipadas. Tiene la entrada por la calle del Miracle y da por un lado a la céntrica Plaça del Mercadal y por el otro al río Segre y al Ensanche. En la parte que da al río tiene una galería que da al antiguo paso de muralla.

Combina, así como el edificio, elementos modernistas como los suelos de mosaico hidráulico, muy curiosos, y la forma de las ventanas y oberturas con otros de novecentistas como la decoración de los techos y los vitrales que llenan las ventanas.

Una muy buena recomendación.

* * * * *

Last December we spent a weekend in Balaguer where we stayed in Cal Comabella.

Cal Comabella is a building of transition between Catalan Art Nouveau and Noucentisme designed by the architect Ignacio de Villalonga and built between 1918 and 1921.

It belonged to Doctor Comabella, who had his residence and medical office on the main floor, while the other flats were for rent.

Ignacio de Villalonga (1887-1970) qualified as an architect at the School of Barcelona in 1913. He was a municipal architect in Tàrrega and Balaguer and provincial in Lleida, in this province he designed a series of School Groups or Mixed Schools such as those in Àger , Balaguer, Cervera, Artesa de Lleida, Vinaixa, Vallfogona de Balaguer, Arties, etc. He became provisional mayor of Lleida.

The Doctor's apartment is currently destined for a tourist apartment, let's say they are "charming apartments". They retain some of the original furniture and decoration that they combine with other functional ones. The apartment consists of three spacious suites very well equipped. It has the entrance by the street of the Miracle and gives on the one hand to the central Plaça del Mercadal and on the other hand to the river Segre and the Ensanche. In the river part there is a gallery that connects to the old passage of wall.

It combines, as well as the building, AN elements such as the hydraulic mosaic floors, very curious, and the shape of the windows and openings with others of the Noucentisme, such as the decoration of the ceilings and the stained glass windows that fill the windows.

A very good recommendation.

(fotos: Valentí Pons i Victoria Iturbe)