divendres, 25 de gener del 2019

COMILLAS - Gaudí - Porta del Moro


A principis del S XX, Julián Bardier Pardo construïa en el Camino de Santa Lucia de Comillas, la porta d'accés a la finca de Paulino  Moro y Díaz de Quijano, "la Porta del Moro".

El disseny de la mateixa correspon a Antoni Gaudí i és similar a la que també va projectar per al pintor Lluís Graner al carrer Immaculada de Barcelona, ja desapareguda.

La porta també és coneguda com "la porta dels Ocells": Es tracta d'una porta amb tres obertures, una de gran per als carruatges o vehicles, una de mitjana per a les persones i una obertura superior situada damunt d'aquesta que Gaudí va definir com la porta d'entrada dels ocellets.

La porta està construïda amb pedres de runa, no té cap aresta, predomina la corba i el perfil ondulant.  La pedra, a més, facilita que s'enfili l'heura.
Julián Bardier, així com el seu oncle Josep Pardo, eren constructors habituals de Gaudí.

* * * * * 

A principios del S XX, Julián Bardier Pardo construía en el Camino de Santa Lucia de Comillas, la puerta de acceso a la finca de Paulino Moro y Díaz de Quijano, "la Puerta del Moro".

El diseño de la misma corresponde a Antoni Gaudí y es similar a la que también proyectó para el pintor Lluís Graner en la calle Immaculada de Barcelona, ya desaparecida.

La puerta también se conoce como "la puerta de los Pájaros": Se trata de una puerta con tres oberturas, una grande para los carruajes o vehículos, una mediana para las personas y una obertura superior situada encima de ésta que Gaudí definió como la puerta de entrada de los pajaritos.

La puerta está construida con piedras de desecho, no tiene ninguna arista, predomina la curva y el perfil ondulado. La piedra, además, facilita que se adhiera la hiedra.

Julián Bardier, así como su tío José Pardo, eran constructores habituales de Gaudí.

* * * * *

At the beginning of the 20th century, Julián Bardier Pardo built on the Camino de Santa Lucia in Comillas, the gateway to the estate of Paulino Moro y Díaz de Quijano.

The design of the same one corresponds to Antoni Gaudí and is similar to the one that also projected for the painter Lluís Graner in the Immaculada street of Barcelona, already disappeared.

The door is also known as "the door of the Birds": It is a door with three openings, one large for the carriages or vehicles, one medium for the people and a superior opening that Gaudí defined as the door of entrance of the little birds.

The door is built with waste stones, it has no edges, the curve and the wavy profile predominate. The stone also facilitates the attachment of ivy.

Julián Bardier, as well as his uncle José Pardo, were habitual constructors of Gaudí.


(fotos: Valentí Pons Toujouse)

dissabte, 12 de gener del 2019

BARCELONA - un nou Domènech i Montaner - cementiri Poblenou



L'altre dia en una visita al cementiri del Poblenou em va sobtar la grafia d'un nínxol proper a la capella.

Semblava pròpia d'En Domènech i Montaner i, a més, l'autoria quedava gairebé confirmada pel nom del difunt que era Pere Domènech i Saló.

Efectivament, Pere Domènech era el pare de l'arquitecte. Va morir el 1873, el mateix any que Domènech obtenia el títol d'arquitecte.

En les relacions d'obres de Domènech no figura aquesta làpida. Consultant amb Carles Sàiz, president del Centre d'Estudis Domènech i Montaner, vam veure que existia una replica en el cementiri de Canet de Mar, en el nínxol d'un dels fills de Domènech i Montaner, en Lluís Domènech i Roura mort als dos anys d'edat, el 1887.

Tant la lletra com els números són de la mateixa grafia, així com la creu.
Desconeixem la data de la làpida.

Una nova obra, malgrat sigui menor, a afegir en les projectades per de Lluis Domènech i Montaner.





En mi última visita al cementerio del Poblenou de Barcelona, me sorprendió la grafía de uno de los nichos cercanos a la capilla.

Parecía obra de Domènech i Montaner, esta autoría quedaría confirmada al ver el nombre del difunto, Pere Domènech y Saló, padre del arquitecto, que falleció en 1873, el mismo año en que Domènech obtenía el título.

En las relaciones de obras de Domènech no aparecía esta lápida. Consulté con Carles Sàiz, presidente del Centro de Estudios de Domènech i Montaner, y observamos que había una réplica en el Cementerio de Canet de Mar, en el nicho de uno de los hijos de Domènech, Lluís Domènech Roura fallecido a los dos años de edad, en 1887.

No solamente la letra es la misma, sino también la forma de los números y de la cruz.

Se desconoce la fecha de la lápida.

Otra obra a añadir a las realizadas por Domènech, aunque esta sea una obra menor.

* * * * *

On my last visit to the cemetery of Poblenou in Barcelona, I was surprised by the handwriting of one of the niches near the chapel.

It seemed the work of Domènech i Montaner, this authorship would be confirmed upon seeing the name of the deceased, Pere Domènech Saló, father of the architect, who died in 1873, the same year in which Domènech obtained the title.

In the relations of works of Domènech this tombstone did not appear. I consulted with Carles Sàiz, president of the Center of Studies of Domènech i Montaner, and we observed that there was a replica in the Cemetery of Canet de Mar, in the niche of one of the children of Domènech, Lluís Domènech Roura deceased at two years of age.

Not only the letter is the same, but also the shape of the numbers.
The date of the tombstone is unknown.

Another work to add to those made by Domènech, although this is a minor work.

dilluns, 7 de gener del 2019

SANT JOAN DESPÍ - Jujol - Can Negre - escala

Entre els anys 1915-1930 Josep Maria Jujol treballà en la reforma de la masia de l'advocat Pere Negre, coneguda com a Can Negre.

Un dels espais singulars és el buit de l'escala.

Representa una ascensió al cel: a través del verd de les rajoles, la família s'enlairava cap a les golfes en un  espai emmarcat pel blau del cel i el blanc dels núvols i que acabava en la cúpula celestial on els esperava un àngel.

A les parets les frases "Alabat siga Déu" i "Déu hi sia" en caligrafia jujoliana

En un dels descansos es troba un armari ben curiós que no desentona en l'ambient i que passa ben desapercebut.

* * * * * 

Entre los años 1915-1930 Josep Maria Jujol trabajó en la reforma de la masía del abogado Pere Negre, conocida como Can Negre.

Uno de los espacios singulares es el hueco de la escalera.

Representa una ascensión al cielo: desde el verde de las baldosas, se sube al desván por un espacio enmarcado por el azul del cielo y el blanco de las nubes,  que culmina en la cúpula celestial donde espera un ángel.

En las paredes aparecen las frases "Alabat siga Déu" (Alabado sea Dios) y "Déu hi sia" (Dios esté) en caligrafía jujoliana.

En uno de los descansos se encuentra un armario muy curioso que no desentona con el ambiente y pasa desapercibido.

* * * * *

Between the years 1915-1930 Josep Maria Jujol worked on the reform of the farmhouse of lawyer Pere Negre, known as Can Negre.

One of the unique spaces is the stairwell.

It represents a way to Heaven: through the green of the tiles, the family went up towards the attic for a space framed by the blue of the sky and the white of the clouds and that culminated in the heavenly dome where an angel was waiting for them.

On the walls appear the phrases "Alabat siga Déu" (Praised Be God) and "Déu hi sia" (God is there) in Jujolian calligraphy.

There is a curious closet that does not clash with the environment and that is well unnoticed.











(fotos: Valentí Pons i Toujouse)