Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Juli Maria Fossas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Juli Maria Fossas. Mostrar tots els missatges

dissabte, 11 de juny del 2022

BARCELONA - Farmàcia Puigoriol

ADREÇA: Mallorca, 312 - Girona, 125 (Barcelona)

-veure la història després de les fotos-
-ver la historia después de las fotos-
-article after the pictures-










(fotos Valentí Pons i Victoria Iturbe)

Una de les poques farmàcies modernistes que encara romanen a l'Eixample és la Farmàcia Puigoriol que es troba al xamfrà de Mallorca amb Girona en els baixos de la casa Sofia Garcia.

La Casa Sofia Garcia va ser una obra projectada per l'arquitecte Fossas el 1912/14 i construïda per Marià Pau. Aquest darrer, en Marià Pau, constructor d'ofici, va ser l'artífex de la farmàcia, encara que no es podria descartar la possible intervenció de l'arquitecte Fossas. La farmàcia va obrir el amteix any que s'acabava l'edifici.

L'exterior de la farmàcia és una obra de fusta i marbre que s'adapta a les formes de l'edifici, Està decorat amb plafons de vidre de color verd on, en la part superior, les lletres pintades del nom de l'establiment s'adapten també a la forma de l'edifici. Les portes de vidre tenen símbols gravats a l'àcid.

L'interior manté l'estil modernista. En ell van intervenir el fuster Francesc Torres, els marbristes Nogués Hermanos i les làmpades són obra de Pere Anglés. Entre els prestatges, encara originals, es troben vitralls de pedreria txeca de colors.

La caixa registradora també és de l'època, així com molts dels pots que hi ha amb diferents productes per fer fórmules. Cal esmentar també l'anunci lluminós de "Magnèsia, efervescent, antiàcida, quelcom laxant"

El primer farmacèutic va ser Andreu Pugoriol Botey. Andreu Puigoriol era fill de Josep Puigoriol, industrial de Teià, i havia obtingut el títol de farmacèutic el juliol del 1912.

El 1953 mort Andreu Puigoriol i la farmàcia passa a mans de Salvador March Goday casat amb la filla de Puigoriol, Mercedes, la qual també hi treballà juntament amb la seva germana Irene. Rosa Maria March Puigoriol, filla de Salvador, és la continuadora d'aquesta nissaga de farmacèutics.

* * * * *

Una de las pocas farmacias modernistas que todavía permanecen en el Eixample es la Farmacia Puigoriol que se encuentra en el chaflán de Mallorca con Girona en los bajos de la casa Sofia Garcia.

La Casa Sofia Garcia fue proyectada por el arquitecto Fossas en 1912/14 y construida por Mariano Pau. Este último, Mariano Pau, constructor de oficio, fue el artífice de la farmacia, aunque no se podría descartar la posible intervención del arquitecto Fossas. La farmacia abrió el año que se acababa el edificio.

El exterior de la farmacia es una obra de madera y mármol que se adapta a las formas del edificio. Está decorado con paneles de vidrio de color verde donde, en la parte superior, las letras pintadas del nombre del establecimiento se adaptan también a la forma del edificio. Las puertas de cristal tienen símbolos grabados al ácido.

El interior mantiene el estilo modernista. En él intervinieron el carpintero Francesc Torres, los marmolistas Nogués Hermanos y las lámparas son obra de Pere Anglés. Entre los estantes, aún originales, se encuentran vitrales de pedrería checa de colores.

La caja registradora también es de la época, así como muchos de los botes que contienen diferentes productos para realizar las fórmulas. Cabe mencionar también el anuncio luminoso de "Magnesia, efervescente, antiácida, algo laxante"

El primer farmacéutico fue Andrés Pugoriol Botey. Andrés Puigoriol era hijo de Josep Puigoriol, industrial de Teià, y había obtenido el título de farmacéutico en julio de 1912.

En 1953 falleció Andrés Puigoriol y la farmacia pasó a manos de Salvador March Goday casado con la hija de Puigoriol, Mercedes, quien también trabajó en ella junto con su hermana Irene. Rosa Maria March Puigoriol, hija de Salvador, es la continuadora de esta estirpe de farmacéuticos.

* * * * *

One of the few AN pharmacies that still remain in the Eixample is the Puigoriol Pharmacy, which is located on the corner of Mallorca with Girona on the ground floor of the Sofia Garcia house.

The house of Sofia Garcia was designed by the architect Fossas in 1912/14 and built by Mariano Pau. The latter, Mariano Pau was the designer of the pharmacy, although the possible intervention of the architect Fossas could not be ruled out. The pharmacy opened the year the building was finished.

The exterior of the pharmacy is a work of wood and marble that adapts to the forms of the building. It is decorated with green glass panels where, at the top, the painted letters of the name of the establishment also adapt to the shape of the building. The glass doors have acid etched symbols.

The interior maintains the AN style. The carpenter Francesc Torres, the Nogués Hermanos marble workers and the lamps are the work of Pere Anglés. Between the still original shelves are stained glass windows with colored Czech gemstones.

The cash register is also from the time, as well as many of the jars that contain different products to make the formulas. It is also worth mentioning the illuminated advertisement for "Magnesia, effervescent, antacid, somewhat laxative"

The first pharmacist was Andrés Pugoriol Botey. Andrés Puigoriol was the son of Josep Puigoriol, an industrialist from Teià, and had obtained the title of pharmacist in July 1912.

In 1953 Andrés Puigoriol passed away and the pharmacy passed into the hands of Salvador March Goday, married to Puigoriol's daughter, Mercedes, who also worked there together with his sister Irene. Rosa Maria March Puigoriol, daughter of Salvador, is the continuator of this lineage of pharmacists.



dissabte, 19 de març del 2016

BARCELONA - Illa de la Discòrdia - Casa Peñasco

L'Illa de la Discòrdia de Barcelona està constituïda pels edificis següents:

     Passeig de Gràcia, 35: casa Lleó Morera, arquitecte Lluís Domènech i Montaner
      Passeig de Gràcia, 37: casa Mulleras, arquitecte Enric Sagnier
      Passeig de Gràcia, 39: casa Bonet, arquitecte Marcel·lià Coquillat
      Passeig de Gràcia, 41: casa Amatller, arquitecte Josep Puig i Cadafalch
      Passeig de Gràcia, 43: casa Batlló, arquitecte Antoni Gaudí

però en aquesta relació mai no s'ha considerat la casa contigua a la Lleó Morera, la que fa cantonada amb Consell de Cent, 349-351. Aquesta casa és també diferent a la resta de la llista.


Es tracta de l'originària Casa Mumbrú del mestre d'obres Pere Puig Poch, 1882, reformada en època modernista en diferents etapes (1912, 1919) per un altre dels arquitectes de l'star-system d'aquella època a Barcelona; en Juli Maria Fossas del qual ja hem parlat diferents vegades en aquest blog

               (cliqueu damunt  l'etiqueta Juli Maria Fossas)

Teodoro Peñasco i Vicens va heretar la casa de la seva mare, Cristina Vicens i Montaner, i va encarregar les esmentades reformes: façana, galeria interior, cos lateral, baixos, vestíbul.



Els elements modernistes s'observen en les obertures, vitralls, esgrafiats vegetals, coronament, pinacles i agulles, porta, vestíbul.

Alguns dels vitralls originaris de l'època han estat substituïts.



Potser caldria reconèixer també aquesta casa.

Per cert, si observem les fotografies antigues i l'actual es troba a mancar un element força destacat a la casa Lleó Morera: la cúpula que rematava un cos interior al terrat ara substituït per una estructura cúbica anodina.




* * * * * *

La Manzana de la Discordia de Barcelona está formada por los siguientes edificios:

     Passeig de Gràcia, 35: casa Lleó Morera, arquitecto Lluís Domènech i Montaner
     Passeig de Gràcia, 37: casa Mulleras, arquitecto Enric Sagnier
     Passeig de Gràcia, 39: casa Bonet, arquitecto Marceliano Coquillat
     Passeig de Gràcia, 41: casa Amatller, arquitecto Josep Puig i Cadafalch
     Passeig de Gràcia, 43: casa Batlló, arquitecto Antoni Gaudí

pero en esta relación nunca se ha considerado la casa contigua a la Lleó Morera, la que hace esquina con Consell de Cent, 349-351. Esta casa es también distinta a las anteriores de la lista.



Se trata de la originaria Casa Mumbrú del maestro de obras Pere Puig Poch, 1882, reformada en diferentes etapas (1912, 1919) por otro de los arquitectos del star-system del modernismo catalán: Julio María Fossas del que ya hemos hablado varias veces en este blog

                    (enlace desde la etiqueta Juli Maria Fossas)
Teodoro Peñasco y Vicens heredó la casa de su madre, Cristina Vicens i Montaner, y encargó estas  reformas: fachada, galería interior, cuerpo lateral, bajos, hall.



Los elementos modernistas se observan en las oberturas, vidrieras, esgrafiados vegetales, coronamiento, pináculos y agujas, puerta, vestíbulo.

Algunos de los vitrales de la época han desaparecido.

Quizá también tendríamos que reconocer la importancia de esta casa.

Por cierto, si observamos las fotografías antiguas y la actual se aprecia que falta un elemento bastante destacado en la casa Lleó Morera: la cúpula que remataba un cuerpo interior en la azotea, ahora sustituido por una estructura cúbica anodina.




* * * * * *


The Block of Discord in Barcelona consists of the following buildings:

    Passeig de Gràcia, 35: Lleó Morera house, architect Lluís Domènech i Montaner
    Passeig de Gràcia, 37: Mulleras house, architect Enric Sagnier
    Passeig de Gràcia, 39: house Bonet, architect Marceliano Coquillat
    Passeig de Gràcia, 41: Amatller house, architect Josep Puig i Cadafalch
    Passeig de Gràcia, 43: Casa Batllo, architect Antoni Gaudí

but in this relationship is perhaps missing the previous house to the Lleó Morera, at the corner with Consell de Cent, 349-351. This house is also very different of the other of the list.


This is the House Mumbrú originary built by the master builder Pere Puig Poch, 1882, renovated in stages (1912, 1919) by one of the architects of the star system of Catalan Art Nouveau: Juli Maria Fossas which we have already spoken several times in this blog

                  (click over the label Juli Maria Fossas)

Teodoro Peñasco i Vicens inherited the house of his mother, Cristina Vicens i Montaner, and commissioned the following changes: facade, interior gallery, lateral body, hall.


Art Nouveau elements can be observed in the overtures, stained glass, vegetables sgraffiti, capstone, pinnacles and spires, door, hallway.

Some of the original stained glasses have been replaced.


By the way, if we compare the old and the current picture a very important element is missing in the Lleó Morera house: the dome finished off an inner body on the roof now replaced by a nondescript cubic structure.


diumenge, 27 de maig del 2012

MADRID - Cases del Fomento de la Propiedad

Continuant amb l’article que vaig publicar en el seu dia sobre les cases que va construir el Fomento de la Propiedad, adjunto una fotografia de les que Fossas, el seu arquitecte, va dissenyar per a Madrid.


Estaven entre el carrer López de Hoyos y la Carretera de Chamartín de la Rosa (Avenida de Alfonso XIII) i es van construir entre els anys 1915 a 1919.

Lamentablement ja han desaparegut.

Era un conjunt format, com era típic en Fossas, per cases unifamiliars tardomodernistes totes elles diferents.

Aquest no va ser l’únic conjunt del Fomento a Madrid. Es va realitzar un altre, la Colonia Ciudad Jardín Alfonso III, inaugurada el 17 d’octubre del 1915.

Article esmentat:
http://vptmod.blogspot.com.es/2011/04/badalona-cases-foment-de-la-propietat.html


Continuando con el artículo que publiqué en su día sobre las casas que construyó el Fomento de la Sociedad, adjunto una fotografía de las que Fossas, su arquitecto, diseñó para Madrid.

Estaban entre la calle López de Hoyos y la Carretera de Chamartín de la Rosa (Avenida de Alfonso XIII) y se construyeron entre los años 1915 a 1919.

Lamentablemente ya han desaparecido.

Era un conjunto formado, como era típico en Fossas, para casas unifamiliares tardomodernistes todas ellas diferentes.

Éste no fue el único conjunto del Fomento de la Propiedad en Madrid. Se realizó otro, la Colonia Ciudad Jardín Alfonso III, inaugurada el 17 de octubre de 1915.

Artículo citado:
http://vptmod.blogspot.com.es/2011/04/badalona-cases-foment-de-la-propietat.html

divendres, 1 d’abril del 2011

BADALONA - Cases Foment de la Propietat (Artigues)






Arran de la Ley de Casas Baratas del 1912, es va crear a Barcelona la Societat Fomento de la Propiedad un dels objectius de la qual era construir cases per a persones necessitades arreu del territori.

L'arquitecte de la Societat, en Juli Maria Fossas, va dissenyar diferents conjunts de cases en els quals cadascuna de les façanes diferia de les altres. Són conjunts de cases unifamiliars d'estil modernista tardà, ja de camí cap al noucentisme.

Fossas va projectar-ne a Barcelona (carrer del Comte Güell, 1913), aquestes que aperexein en la fotografia, en el barri d'Artigues, a Badalona (1913/1919), Terrassa (1913), Madrid (1915), El Masnou (1916) i Sabadell (1919)

- - -

A raíz de la Ley de Casas Baratas de 1912, se creó en Barcelona la Sociedad Fomento de la Propiedad uno de cuyos objetivos era la construcción por todo el territorio nacional de casas para personas necesitadas.

El arquitecto de la Sociedad, Juli Maria Fossas, diseñó diferentes conjuntos de casas en los cuales cada una de ellas tenía una fachada distinta a la de las demás. Son conjuntos de casas unifamiliares de estilo modernista tardío, ya de camino hacia el noucentismo.

Fossas proyectó casas en Barcelona (calle del Comte Güell, 1913), estas que aparecen en la fotografía, en el barrio de Artigues, en Badalona (1913/1919), Terrassa (1913), Madrid (1915), El Masnou (1916) y Sabadell (1919 )

dilluns, 18 de maig del 2009

BARCELONA - Villarroel - SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS




En aquest apartat es presenten dues cases que tenen un coronament força similar, una es troba a Barcelona, al carrer Villarroel, 159. És una casa de veïns propietat de Jaume Llacuna i projectada el 1906 per l'arquitecte Juli Maria Fossas, un dels mestres del modernisme.

La segona correspon a Cal Gimeno i es troba a l'avinguda Catalunya, 30-32 de Santa Margarida i els Monjos (Barcelona). Desconec qui va ser el seu autor, però cal remarcar la similitud en les obertures superiors del coronament, l'ús d'esgrafiats entre les finestres i l'ornamentació floral. També és gairebé idèntica la forma de les portes laterals dels baixos (en la foto de Barcelona no es pot veure).

La casa de Santa Margarida podria ser obra de Fossas, encara que no tenim constància d'obres seves per aquelles contrades o podria estar basada en la mateixa.

- - -

En este apartado se presentan dos casas que tienen un coronamiento muy parecido, una de ellas está en Barcelona, en la calle Villarroel, 159. Es una casa de vecinos propiedad de Jaume Llacuna y proyectada el 1.906 por el arquitecto Juli Maria Fossas, uno de los maestros del modernisme.

La segunda corresponde a Cal Gimeno y se encuentra en la avenida Catalunya, 30-32 de Santa Margarida i els Monjos (Barcelona). Desconozco quién fué su autor, pero se pueden resaltar las similitudes en la forma de las ventanas superiores del coronamiento, el uso de esgrafiados entre las ventanas y la decoración floral. También es casi idéntica la forma de las puertas laterales de los bajos (en la foto de Barcelona solamente se ha puesto la parte superior del edificio).

La casa de Santa Margarida podría ser obra de Fossas, aunque de éste no constan obras por aquella zona o podria estar basada en la misma.

dissabte, 29 de novembre del 2008

BARCELONA - Roger de Llúria, 129




Aquest edifici és la casa Marià Pau projectada per Juli Maria Fossas Martínez (1868-1946) el 1905 i enllestida el 1907.

Juli M. Fossas és un dels arquitectes més manieristes dintre del modernisme català. Va començar, a l'igual que la majoria d'arquitectes de la seva generació, amb edificis neogòtics i eclèctics. Alguns d'aquests projectes estan signats o compartits amb el seu pare, Modest Fossas.

Entre els seus edificis cal esmentar les cases Josefa Villanueva (Roger de Llúria, 80 - València, 312, 1904/09), Jaume Llacuna (Villarroel, 159, 1906), Andrés Clarós (Riera Alta, 40, 1906), Josep Alemany (Mallorca, 125, 1907), totes elles a Barcelona, també construí magatzems i fàbriques (Apresto de Sederias a Barcelona el 1906/07, Olis Regàs a l'Hospitalet, 1911), diversos panteons als cementiris de Barcelona i el Tercer Misteri de Dolor del Rosari Monumental de Montserrat. Més endavant canvia el modernisme català pel d'influència austríaca i això es pot veure en els diversos grups de cases barates que bastí per al Foment de la Propietat (Barcelona, carrer Comte Güell; Terrassa, Sabadell, Badalona).

La seva darrera etapa està marcada pel noucentisme i pel conjunt de cases pertanyents a les Colònies de Periodistes dels barris de la Salut (Gràcia, Barcelona) i Horta.

La casa que ens ocupa és simètrica respecte a l'eix central amb les obertures de la planta baixa i el coronament fortament ressaltats i dues tribunes al pis principal. La darrera planta, sota el coronament, presenta esgrafiats florals.

Fossas va ser arquitecte municipal de Barcelona, Malgrat de Mar, El Masnou i Arenys de Mar.




Este edificio es la casa Mariano Pau proyectada por Juli Maria Fossas Martínez (1868-1946) el 1905 y finalizada el 1907.

Juli M. Fossas es uno de los arquitectos más manieristas dentro del modernismo catalán. Empezó, como la mayoría de arquitectos de su generación, con edificios neogóticos y eclécticos. Algunos de sus primeros proyectos están firmados o compartidos con su padre, Modest Fossas.

Entre sus edificios cabe reseñar las casas Josefa Villanueva (Roger de Llúria, 80 - València, 312, 1904/09), Jaume Llacuna (Villarroel, 159, 1906), Andrés Clarós (Riera Alta, 40, 1906), Josep Alemany (Mallorca, 125, 1907), todas ellas en Barcelona, también construyó almacenes y fábricas (Apresto de Sederias en Barcelona el 1906/07, Aceites Regàs en l'Hospitalet, 1911), diversos panteones en los cementirios de Barcelona y el Tercer Misterio de Dolor del Rosario Monumental de Montserrat. Más tarde cambió el modernismo catalán por el de influencia austríaca, lo cual se puede observar en los diversos grupos de casas baratas que edifició para el Fomento de la Propiedad (Barcelona, calle Comte Güell; Terrassa, Sabadell, Badalona).

Su última etapa está marcada por el noucentismo y por el conjunt de casas pertenecientes a las Colonies de Periodistas en los barrios de la Salud (Gràcia, Barcelona) y Horta.

La casa de hoy es simétrica respecto a su eje central con los huecos de la planta baja y el coronamiento fuertemente resaltados y dos miradores en el piso principal. La última planta, debajo del coronamiento, presenta esgrafiados florales.

Fossas fué arquitecto municipal de Barcelona, Malgrat de Mar, El Masnou y Arenys de Mar.