dijous, 26 de setembre del 2019

BALAGUER - Domènech i Montaner - Monument a Jaume II


El número de desembre de 1902 de la revista Hispania està dedicat a la figura de Domènech i Montaner.

En el mateix apareix un esbós del monument que va dissenyar el juny del 1894 dedicat a Jaume II d'Urgell, "el Dissortat" i que anava destinat a la Plaça Mercadal de Balaguer.

El Rei Martí l'Humà, que no tenia descendència, sembla que havia escollit Jaume II d'Urgell com al seu successor a la corona del regne d'Aragó, però després es va desdir influenciat pel bisbe de Saragossa i la família Urrea.

A la seva mort, en el Compromís de Casp, s'escollí Ferran d'Antequera com al seu successor. Jaume II no ho va acceptar i es va revelar contra el monarca. Va ser derrotat i es va refugiar al castell de Balaguer, vila on havia nascut el 1380. Després d'un setge, el 31-10-1413 va ser detingut i empresonat.

Va passar per diferents presons i finalment va morir a la del castell de Xàtiva el 1433.

El Romanticisme va recuperar la seva figura i es va voler retre-li homenatge a Balaguer. Domènech presenta un disseny del mateix amb un croquis de la vila.
Atenent a la proporció amb la figura humana representada, deuria de mesurar uns 4.5 m.

En l'esbós Domènech fa menció a la decoració:

1.- Sota dosser una explicació de la rebel·lió i mort de Jaume II
2.- Tindria la forma d'un tron similar a la cadira del rei Martí que es troba al tresor de la Catedral de Barcelona i on es posa la custòdia.
3.- Una estàtua femenina amb una espasa a la mà dreta representant Catalunya.
4.- La figura de Jaume II a cavall acomiadant-se de Balaguer.

El monument no es va realitzar.

* * * * * 


El número de diciembre de 1902 de la revista Hispania está dedicado a la figura de Domènech i Montaner.

En el mismo aparece un boceto del monumento que diseñó en junio de 1894 dedicado a Jaime II de Urgel, "El Desafortunado", y que iba destinado a la Plaza Mercadal de Balaguer.

El Rey Martín el Humano, que no tenía descendencia, parece que había escogido a Jaime II de Urgel como su sucesor en la corona del reino de Aragón, pero luego se desdijo influenciado por el obispo de Zaragoza y la familia Urrea.

A su muerte, en el Compromiso de Caspe, se escogió a Fernando de Antequera como a su sucesor. Jaume II no lo aceptó y se reveló contra el monarca. Fue derrotado y se refugió en el castillo de Balaguer, ciudad donde había nacido en 1380. Después de un asedio, el 31-10-1413 fue detenido y encarcelado.

Pasó por diferentes prisiones y finalmente murió en la del castillo de Játiva en 1433.

El Romanticismo recuperó su figura y se le quiso rendir homenaje en Balaguer. Domènech presenta un diseño del mismo con un croquis de la villa.

Si seguimos la proporción con la figura humana representada, debería medir unos 4.5 m.

En el boceto Domènech hace mención a la decoración:

1.- Bajo dosel una explicación de la rebelión y muerte de Jaime II
2.- Tendría la forma de un trono similar a la silla del rey Martín que se encuentra en el tesoro de la Catedral de Barcelona y donde reposa la custodia.
3.- Una estatua femenina con una espada en la mano derecha representando a Catalunya.
4.- La figura de Jaume II a caballo despidiéndose de Balaguer.

El monumento no se realizó.

* * * * *



The December 1902 issue of Hispania magazine is dedicated to the figure of Domènech i Montaner.

In it there is a sketch of the monument that he designed in June 1894 dedicated to Jaime II de Urgel "the Unfortunated" and that was destined to the Plaça de Mercadal in Balaguer.

The King Martin the Humane, who had no offspring, seems to have chosen Jaime II of Urgel as his successor in the crown of the Kingdom of Aragon, but later revoked this descision influenced by the bishop of Zaragoza and the Urrea family.

Upon his death, in the Commitment of Caspe, Fernando de Antequera was chosen as his successor. James II did not accept it and revealed himself against the monarch. He was defeated and took refuge in the castle of Balaguer, a city where he was born in 1380. After a siege, on 31-10-1413 he was arrested and imprisoned.

He passed through different prisons and finally died in the one of the castle of Játiva in 1433.

Romanticism regained its figure and was wanted to pay homage in Balaguer. Domènech presents a design of it with a sketch of the villa
.
Depending on the proportion with the human figure represented, it should measure about 4.5 m high.

In the sketch Domènech mentions the decoration:

1.- An explanation of the rebellion and death of Jaime II in the canopy
2.- It would have the form of a throne similar to the chair of King Martin who is in the treasure of the Cathedral of Barcelona and where the custody rests.
3.- A female statue with a sword in the right hand representing Catalonia.
4.- The figure of James II on horseback by farewell to Balaguer.

The monument was not made.

dimarts, 17 de setembre del 2019

Leonardo Bistolfi - L'Esfinx


Quan es visita una localitat és interessant de veure també el cementiri. L'art que en ells es pot veure, manifesta l'evolució estilística de la població en el que es troba.

A Cuneo, una ciutat del Piemont italià, em va sorprendre, sobretot, aquesta tomba que va dissenyar l'escultor Leonardo Bistolfi, un dels capdavanters de l'escultura del simbolisme i del modernisme italians.

Leonardo Bistolfi va néixer al mateix Piemont, a Casale Monferrato, el 1859 i va morir a La Loggia, a tocar de Torí, el 1933

El 1889 va concebre aquesta escultura, els esbossos en guix i en terracota de la mateixa es conserven a la Gipsoteca Bistolfi de Casale Monferrato.

Entre 1891 i 1892 es va esculpir per a la sepultura Pansa de Cuneo.

La figura femenina de la mort es presenta asseguda en una mena d'altar o tron esglaonat coberta per un llençol. La cara, amb la boca entreoberta, té els ulls com cecs dirigits cap a l'infinit, la llarga cabellera li tapa els braços a excepció de les mans de dits allargassats, ossis, gairebé urpes.

La part dreta de la figura és plena de vida: una rica presència de flors de roselles, crisantems i lliris; la part esquerra no té res, és la mort.


Les columnes de l'altar i la forma hieràtica de la figura remeten a l'art egipci.

La cara de la dona correspon a Maria Gusberti, la seva futura esposa.

* * * * *


Cuando se visita una localidad es interesante ir también al cementerio. El arte que se encuentra en ellos, manifiesta la evolución estilística de la población en el que se encuentra.

En Cuneo, una ciudad del Piamonte italiano, me sorprendió, sobre todo, esta tumba que diseñó el escultor Leonardo Bistolfi, uno de los líderes del simbolismo y del modernismo escultórico italianos.

Leonardo Bistolfi nació en el mismo Piamonte, en Casale Monferrato, en 1859 y murió en La Loggia, cerca de Turín, en 1933

En 1889 concibió esta escultura, los bocetos en yeso y en terracota de la misma se conservan en la Gipsoteca Bistolfi de Casale Monferrato.

Entre 1891 y 1892 se esculpió para la sepultura Pansa de Cuneo.

La figura femenina de la muerte se representa sentada en una especie de altar o trono escalonado cubierta por un lienzo mortuorio. La cara, con la boca entreabierta, tiene los ojos ciegos dirigidos hacia el infinito, la larga cabellera le tapa los brazos a excepción de las manos de dedos alargados, óseos, casi garras.

La parte derecha de la figura está llena de vida: se nos muestra una rica presencia de flores de amapolas, crisantemos y lirios; la parte izquierda no tiene nada, es la muerte.

Las columnas del altar y la forma hierática de la figura remiten al arte egipcio.

La cara de la mujer corresponde a María Gusberti, su futura esposa.

* * * * * 

When visiting a town it is interesting to also go to the cemetery. The art found in the cemeteries manifests the stylistic evolution of the population in which it is found.

In Cuneo, a city in Italian Piedmont, I was surprised, above all, by this tomb designed by sculptor Leonardo Bistolfi, one of the leaders of Italian Symbolism and Art Nouveaiu sculptures.

Leonardo Bistolfi was born in Piedmont himself, in Casale Monferrato, in 1859 and died in La Loggia, near Turin, in 1933

In 1889 he conceived this sculpture, the sketches in plaster and terracotta of the same are preserved in the Bistolfi Gipsoteca, Casale Monferrato.

Between 1891 and 1892 it was sculpted for the Pansa de Cuneo burial.

The female figure of death is depicted sitting on a kind of staggered altar or throne. It is covered by a mortuary canvas. The face, with its mouth ajar, has blind eyes directed towards infinity, the long hair covers its arms except for the hands of elongated fingers, almost claws.

The right part of the figure is full of life: we are shown a rich presence of flowers of poppies, chrysanthemums and lilies; The left side has nothing, it is death.

The columns of the altar and the hieratic form of the figure refer to Egyptian art.

The woman's face corresponds to María Gusberti, his future wife.




diumenge, 1 de setembre del 2019

BARCELONA - Sarrià - desapareguda

Casa desapareguda a l'actual districte de Sarrià-Sant Gervasi, antiga vila de Sarrià. Obra signada per l'arquitecte Bonaventura Conill, podria ser d'Arnau Calvet.

Casa desaparecida en el actual distrito de Sarrià-Sant Gervasi, antigua villa de Sarrià. Obra del arquitecto Bonaventura Conill.

Disappeared Nouveau house in Sarrià, Barcelona. Its architect was Bonaventura Conill.


Branguli