dimarts, 23 de juliol del 2013

dijous, 11 de juliol del 2013

VILA-SECA - apartaments "Los Juncos"

Exemple d'adaptació "gaudiniana" en la decoració dels espais d'uns apartaments moderns. Es troba a Vila-seca (Tarragonès), en la zona de La Pineda, carrer Amadeu Vives.

Ejemplo de adaprtación "gaudiniana" en la decoración exterior de unos apartamentos modernos. Se encuentra en Vila-seca (Tarragona), en la zona de La Pineda, calle Amadeu Vives.




fotografies: Victoria Iturbe Manfredi, 2013

dilluns, 1 de juliol del 2013

GIRONA - casa Norat


Una de les cases modernistes que més crida l’atenció a Girona capital és la casa Norat que es troba en la cèntrica Rambla de la Llibertat, al número 25.

La casa és obra de l’arquitecte Joan Roca i Pinet i en ella cal destacar l’enorme influència que van exercir en els inicis de la seva carrera els també arquitectes Lluís Domènech i Montaner i l’olotí Alfred Paluzie, al qual precisament substituí com a arquitecte municipal d’Olot el 1913.

Josep Norat i Turbau i la seva esposa Joaquima Puig i Monserrat van ser els qui la varen fer edificar el 1912 i ignorem si el primer la va arribar a veure enllestida donat que va morir el dia 6 de juliol del 1913, any en què es va acabar l’obra.

La casa consta de planta baixa i quatre pisos, sent el principal ocupat totalment per una tribuna i el darrer per una galeria formada per diferents columnetes a la manera del remat de les casones gòtiques.

La influència de Domènech es manifesta sobretot en els baixos que recorden la casa Navàs de Reus, en l’ús de les columnes dobles que, a més, presenten capitells florals,  les mènsules on reposa la tribuna,  en el detall escultòric dels dracs enfrontats que protegeixen les inicials dels propietaris JN i JP inserides en sengles cercles i en els caps de dames dels extrems de la tribuna.

El treball escultòric es deu a Joan Oliver de Bezzi conegut per ser l’autor del lleó i de la columna del monument als Herois del 1808 de la plaça Calvet i Rubalcaba (1909).

Els pisos segon i tercer presenten esgrafiats en el seu pany de paret, a l’igual que la part baixa de la tribuna.

Cal esmentar també els vitralls de la part superior de la tribuna, amb dues fantàstiques libèl·lules.

Tota la façana està feta amb pedra blanca de Girona.

Amb posterioritat a la Guerra Civil l’edifici fou confiscat i esdevingué la seu del Servicio Nacional del Trigo. El 1974 tornà la propietat a la família Norat.












Una de las casas modernistas que más llama la atención en Girona capital es la casa Norat que se encuentra en la céntrica Rambla de la Libertad, en el número 25.

La casa es obra del arquitecto Joan Roca i Pinet y en ella se manifiesta la enorme influencia que ejercieron en los inicios de su carrera los también arquitectos Lluís Domènech i Montaner y el olotense Alfred Paluzie, al que precisamente sustituyó como arquitecto municipal de Olot en 1913.

Josep Norat Turbau y su esposa Joaquina Puig Monserrat fueron quienes la hicieron edificar en 1912 y ignoramos si el primero la llegó a ver acabada dado que murió el día 6 de julio de 1913, precisamente el mismo año en que se terminó la obra.

La casa consta de planta baja y cuatro pisos, el principal está totalmente ocupado por una tribuna y el último por una galería formada por diferentes columnas a la manera de las casonas góticas.

La influencia de Domènech se manifiesta sobre todo en los bajos que recuerdan los de la casa Navàs de Reus, en el uso de las columnas dobles que, además, presentan capiteles florales, las ménsulas donde reposa la tribuna, en el detalle escultórico de los dragones enfrentados que protegen las iniciales de los propietarios JN y JP insertas en sendos círculos y en las cabezas de damas de los extremos de la tribuna.

El trabajo escultórico se debe a Joan Oliver de Bezzi conocido por ser el autor del león y de la columna del monumento a los Héroes de 1808 de la plaza Calvet i Rubalcaba (1909).

Los pisos segundo y tercero presentan esgrafiados en su pared, al igual que la parte baja de la tribuna.

Cabe mencionar también las vidrieras de la parte superior de la tribuna, con dos fantásticas libélulas.

Toda la fachada está hecha con piedra blanca de Girona.

Después de la Guerra Civil el edificio fue incautado y se convirtió en la sede del Servicio Nacional del Trigo. En 1974 volvió la propiedad a la familia Norat.