Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miquel Pascual. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miquel Pascual. Mostrar tots els missatges

dissabte, 6 de juliol del 2024

BARCELONA - Panteó Regordosa







                                              (fotos: Valentí Pons Toujouse)

En el cementiri de Montjuïc, a la via santa Eulàlia 3A, un dels panteons que més destaca és el de l'industrial tèxtil Mariano Regordosa, erigit, com consta, per la seva vídua.

El panteó és obra de Francesc Berenguer (es poden veure elements decoratius propis d'ell), tot i que els plànols estan signats per l'arquitecte Miquel Pascual. Francesc Berenguer no tenia títol i les seves obres les solien signar Miquel Pascual, Josep Graner i, fins i tot, Antoni Gaudí (Berenguer va ser descrit pel mestre com "la meva mà dreta").

Un àngel amb un llibre obert a la mà es recolza en el sarcòfag mentre mira contemplativament cap al cel.

El sarcòfag es troba elevat, està decorat amb profusió de creus catòliques i uns caps d'angeletes en les cantonades. També es van repetint contínuament les inicials R, de Regordosa, i P, de Planas, cognom de la seva vídua.

La decoració floral es repeteix per tot el marbre.

A la part posterior la monumentalitat del panteó es reforçada per cinc canèlobres de ferro i bronze de 4 metres d'alçada cadascun.

Tot el conjunt és envoltat per una cadena de ferro, ara malmesa, que descansa sobre uns muntants de marbre. La cadena presenta sanefes amb la inicial R de Regordosa.

Cal destacar la brillant actuació del marbrista Joan Vives.

El conjunt s'inaugurà el 1895 la qual cosa consta en la relació dels monuments fúnebres més destacats que publicaren els diaris en la vigília de Tots Sants d'aquell any.

Fitxa del monument:

* * * * * 

En el cementerio de Montjuïc, en la vía santa Eulalia 3A, uno de los panteones que más destaca es el del industrial téxtil  Mariano Regordosa, erigido, como consta, por su viuda.

El panteón es obra de Francesc Berenguer (se pueden ver elementos decorativos propios de él), aunque los planos están firmados por el arquitecto Miquel Pascual. Francesc Berenguer no tenía título y sus obras las solían firmar Miquel Pascual, Josep Graner e incluso Antoni Gaudí (Berenguer fue descrito por el maestro como "mi mano derecha").

Un ángel con un libro abierto en la mano se apoya en el sarcófago mientras mira contemplativamente hacia el cielo.

El sarcófago se encuentra elevado, está decorado con profusión de cruces católicas y cabezas de angelitos en las esquinas. También se van repitiendo continuamente las iniciales R, de Regordosa, y P, de Planas, apellido de su viuda.
La decoración floral se repite por todo el mármol.

En la parte posterior, la monumentalidad del panteón se refuerza por cinco candelabros de hierro y bronce de 4 metros de altura cada uno.

El conjunto está rodeado por una cadena de hierro, ahora dañada, que descansa sobre unos montantes de mármol. La cadena presenta cenefas con la inicial R de Regordosa.

Debemos mencionar la brillante actuación del marmolista Joan Vives.

El monumento se inauguró en 1895 como consta en la relación de los panteones más destacados que publicaron los diarios en la víspera de Todos los Santos de ese año.



* * * * *

In the Montjuïc cemetery, in Via Santa Eulalia 3A, one of the most remarcable tombss that of Mariano Regordosa, erected, as stated, by his widow.

The pantheon is the work of Francesc Berenguer (you can see his own decorative elements), although the plans are signed by the architect Miquel Pascual. Francesc Berenguer had no title and his works were usually signed by Miquel Pascual, Josep Graner and even Antoni Gaudí (Berenguer was described by the architect as "my right hand").

An angel with an open book in his hand leans on the sarcophagus while looking contemplatively towards the sky.

The sarcophagus is elevated, decorated with a profusion of Catholic crosses and angel heads in the corners. The initials R, de Regordosa, and P, de Planas, his widow's surname, were also continuously repeated.

The floral decoration is repeated throughout the marble.

In the rear part the monumentality of the pantheon is reinforced by five chandeliers of iron and bronze of 4 meters of height each one.

The entire set is surrounded by an iron chain, now damaged, which rests on marble supports. The chain presents circles with the initial R de Regordosa.

We must mention the brilliant performance of the marble artist Joan Vives.

The set was inaugurated in 1895 which was included in the list of the most prominent funeral monuments that the newspapers do on the eve of All Saints of that year.

Inventory of monument:

dijous, 1 de setembre del 2011

SANTA COLOMA DE GRAMENET - panteons Sagarra

Els Jardins d'Ernest Lluch de Santa Coloma de Gramenet ocupen l'espai de l’antic Cementiri Vell d'aquesta població, d'aquest només resten en el lloc els panteons Sagarra construïts l'any 1909 i que ens sorprenen per la seva arquitectura d'influència gaudiniana amb l'ús de l'arc parabòlic, la integració en l'entorn, l'ús de la pedra, etc. Ignoro qui va ser l'arquitecte que el va projectar, però bé podria ser que hagués intervingut en Francesc Berenguer, col•laborador d'en Gaudí, però també de l'arquitecte Miquel Pascual. Pascual i Berenguer dissenyaren en aquesta població l'Església i la Rectoria respectivament entre els anys 1912 a 1915.


Los Jardines de Ernest Lluch de Santa Coloma de Gramenet ocupan el espacio del antiguo Cementerio Viejo de esta población, de éste sólo permanecen en el lugar los panteones Sagarra construidos en el año 1909 y que nos sorprenden por su arquitectura de influencia gaudiniana con el uso del arco parabólico, la integración en el entorno, el uso de la piedra, etc. Ignoro quién fue el arquitecto que lo proyectó, pero bien pudiera ser que hubiera intervenido Francesc Berenguer, colaborador de Gaudí, pero también del arquitecto Miquel Pascual. Pascual y Berenguer diseñaron en esta población la Iglesia y la Rectoría respectivamente entre los años 1912 a 1915.

dimecres, 1 de setembre del 2010

BARCELONA - Camèlies, 40



La Casa Josep Barnolas del carrer Camèlies, al barri de Gràcia, va ser objecte d'una reforma i ampliació molt respectuoses amb l'antic edifici. El nou cos està enretirat i d'aquest manera respecta la façana original.

És una obra de l'arquitecte Miquel Pascual, un arquitecte del que no es tenen gaire obres civils conegudes, ja que en ser arquitecte municipal de Barcelona fins a la seva mort, el 1916, no podia signar-les. A més, moltes de les obres que sí va signar, han resultat ser de Francesc Berenguer, ajudant seu abans de ser-ho d'en Gaudí i que mai no es va arribar a titular.

Miquel Pascual va ser també arquitecte municipal de Sabadell, de Sant Feliu de Llobregat, de Vic i de l'antiga Vila de Gràcia.

De la casa Barnolas, a banda dels molts detalls modernistes, són dignes d'atenció el mico i el gos que suporten damunt de la porta l'escut floral.

- - -

La Casa Josep Barnolas de la calle Camèlies, en el barrio de Gracia, fue objeto de una reforma y ampliación muy respetuosas con el antiguo edificio. El nuevo cuerpo está retirado y respeta la fachada original.

Es una obra del arquitecto Miquel Pascual, un arquitecto del que no se conocen demasiadas obras civiles, ya que al ser arquitecto municipal de Barcelona hasta su muerte, en 1916, no podía firmarlas. Además, muchas de las obras que sí firmó, han resultado ser de Francesc Berenguer, ayudante suyo antes de serlo de Gaudí y que nunca se llegó a titular.

Miquel Pascual fue también arquitecto municipal de Sabadell, de Sant Feliu de Llobregat, de Vic y de la antigua Villa de Gràcia.

De la casa Barnolas, aparte de los muchos detalles modernistas, son dignos de atención el mono y el perro que soportan encima de la puerta el escudo floral.