Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pere Falqués. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pere Falqués. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 d’abril del 2015

BARCELONA - La Lactància



A la Gran Via de Barcelona, al núm. 475-477, entre Calàbria i Viladomat, destaca l’edifici de La Lactància tant pel seu coronament com per la seva alçada i pel color blau de la seva façana.  


(foto: Valentí Pons Toujouse)




El 1907 es va decidir substituir l’antiga Lactància del carrer de Valldonzella i el Dispensari de Llet del carrer Sepúlveda i es va optar per substituir el nou edifici en el solar que havia disponible a la Gran Via. En un primer moment, en Falqués va projectar un edifici de caire més neogòtic que s'inspirava alhora que aprofitava part de l’antiga Casa-Armeria Estruch, casa situada a la Plaça de Catalunya i que s’havia derruït el 1901.

                            (Casa-Armeria Estruch, Catalunya Gràfica, 10/2/1922)

L’Armeria Estruch era una obra projectada el 1886 pel mestre d’obres Jaume Bernadas, enllestida el 1888,  i que va ser un dels primers edificis de la Plaça de Catalunya. La proposta de Falqués era per un edifici més auster del que finalment es duria a terme. El 1908 hi hauria un altre projecte, aquest d'En Falguera, en el que ja es pot veure la façana gairebé com és avui en dia.  

Es tracta d’una col·laboració entre dos dels arquitectes municipals de l’època, en Pere Falqués i n’Antoni de Falguera, col·laboració que també es va donar en altres edificis com ara l’Alberg Nocturn del carrer Rogent, ambdós edificis, però, semblen més propis de Falguera.

Els dos arquitectes signen l’obra en la façana principal.

L’edifici consta de semisoterrani, planta baixa i planta superior i pren la forma d’un palauet gòtic. Es va inaugurar el 1913.

La façana exterior és simètrica respecte un eix central, està recoberta amb maó vist blau, un sòcol i un primer nivell de pedra i finestres neogòtiques. El més rellevant és la part central amb una gran porta flamígera en un primer nivell, una finestra amb tres arcs trilobulats al primer pis i el gran coronament central superior. En el coronament es troba un escut de Barcelona amb un rat-penat propi dels Països Catalans de ceràmica vidrada i un gran conjunt escultòric obra de l’escultor Eusebi Arnau que representa una llevadora donant el biberó a un nadó i envoltada de gent proletària de l’època, en una banda una família porta els seus nadons amb una representació de la indústria i en l'altra, una família de pescadors portant el seu i una caixa d'ampolles de llet.

                                      (foto: Valentí Pons Toujouse)
                                         ( maqueta del conjunt escultòric, Ilustració Catalana, 10/4/1910) 

L’escultura dóna fe de la utilitat de l’espai: facilitar l’alimentació (lactància) gratuïta als nadons de mares pobres o amb necessitats.

Una banda esculturada amb roses delimita la separació entre la pedra i el maó vist i acaba a la porta d'accés amb uns nens amb joguines i biberó. Altres escultures es poden veure en la finestra central del primer pis amb quatre caps de dona.


                                                                         (fotos: Valentí Pons Toujouse)

El vestíbul de l’entrada ens rep amb un arbre esculturat a cadascun dels brancals de la porta els quals es troben en el nivell superior en un relleu ple de caps de nens. Abans de l’arrancada de l’arc hi ha una figura masculina en la part esquerra i una femenina en la dreta.

                                                                             (foto: Valentí Pons Toujouse)

A l’interior l’edifici s’estructura al voltant d’un pati central el qual està recobert per una gran claraboia per donar la llum necessària a l’espai i que descansa sobre una vidriera policromada. Una galeria correguda sostinguda per ferros forjats envolta tot el primer pis. A les parets de la planta baixa hi ha uns arrambadors ceràmics policroms que faciliten la higiene alhora que ornamenten l’espai amb motius geomètrics i florals propis dels dibuixos d’en Falguera. L’ornamentació és completa amb vitralls i cibes que són similars al que ja utilitzà el propi Falguera al Mercat de la Boqueria a més les portes tenen arcs trilobulats. El terra està revestit de trencadís i imita els de les vil·les romanes.
                                                                    (foto: Valentí Pons Toujouse)

La façana posterior i un cos per dependències van desaparèixer en la reforma del 1968. Aquestes dues parts eren plenament modernistes. La façana era un cos similar a la façana posterior de l’Alberg Nocturn amb arcs esglaonats, decoració ceràmica i esgrafiats i un frontó circular recobert a la part superior amb trencadís. Aquesta solució es pot veure en altres edifici d’Antoni de Falguera com ara la Casa de la Vila de Malgrat de Mar, edificis de Palau-Solità i Plegamans, etc.

(façana posterior; foto: Frederic Ballell)

(Alberg Nocturn, façana lateral; foto: Valentí Pons Toujouse)

(Casa de la Vila; Malgrat de Mar; foto: Valentí Pons Toujouse)


En la mateixa reforma del 1968 es reduí en alçada els pinacles del coronament de la façana principal i s’afegiren dues plantes a la part interior de l’edifici.    

Les funcions de Lactància juntament amb les de Clínica d'Obstetrícia duraren fins al 1981 en què, després de la rehabilitació pertinent, donà pas a una Residència de la Tercera Edat, funcions que actualment encara desenvolupa.

A l'obra intervingueren els millors artistes de l'època com ara Eusebi Arnau en les escultures i Lluís Brú en la ceràmica. (resta de fotografies, 

                                                      * * * * * * * * * * * *

En la Gran Vía de Barcelona, ​​en el núm. 475-477, entre Calabria y Viladomat, destaca el edificio de La Lactancia tanto por su coronamiento como por su altura y por el color azul de su fachada. 

En 1907 se decidió sustituir la antigua Lactancia de la calle de Valldonzella y el Dispensario de Leche de la calle Sepúlveda y se optó por sustituirlos en un nuevo edificio en el solar que había disponible en la Gran Via.


                                                                          (foto: Valentí Pons Toujouse)

En un primer momento, Falqués proyectó un edificio de carácter más neogótico que se inspiraba al tiempo que aprovechaba parte de la antigua Casa-Armería Estruch, casa situada en la Plaza de Cataluña y que se había derruido en 1901. 

La Armería Estruch era una obra proyectada en 1886 por el maestro de obras Jaume Bernadas, terminada en 1888, y que fue uno de los primeros edificios de la Plaça de Catalunya.

La propuesta de Falqués era para un edificio más austero del que finalmente se llevaría a cabo.

En 1908 habría otro proyecto, este de Falguera, en el que ya se puede ver la fachada casi como es en la actualidad. 

Se trata de una colaboración entre dos de los arquitectos municipales barceloneses de la época, Pere Falqués y Antoni de Falguera, colaboración que también se dió en otros edificios por ejemplo en el Albergue Nocturno de la calle Rogent, ambos edificios, sin embargo, parecen más propios de Falguera.
Los dos arquitectos firman la obra en la fachada principal.

El edificio consta de semisótano, planta baja y planta superior y toma la forma de un palacete gótico. Se inauguró en 1913. 

La fachada exterior es simétrica respecto a un eje central, está recubierta con ladrillo azul, un zócalo y un primer nivel de piedra y ventanas neogóticas. Lo más relevante es la parte central con una gran puerta flamígera en un primer nivel, una ventana con tres arcos trilobulados en el primer piso y el gran remate central superior. En el remate se encuentra un escudo de Barcelona con un murciélago símbolo propio de los Países Catalanes realizado en cerámica vidriada y un gran conjunto escultórico obra del escultor Eusebi Arnau que representa una comadrona dando el biberón a un bebé y rodeada de gente proletaria de la época, en un lado una familia lleva sus bebés y hay una representación de la industria y en el otro, una familia de pescadores llevando su bebé y una caja de botellas de leche. 


                                                                         (foto: Valentí Pons Toujouse)

La escultura da fe de la utilidad del espacio: facilitar la alimentación (lactancia) gratuita a los bebés de madres pobres o con necesidades.

Una faja esculpida con rosas delimita la separación en la fachada entre la piedra y el ladrillo visto y termina en la puerta de acceso con unos niños con juguetes y biberón. Otras esculturas se pueden ver en la ventana central del primer piso, son cuatro cabezas de mujer. 


                                                                          (foto: Valentí Pons Toujouse)

El vestíbulo de la entrada nos recibe con un árbol esculpido en cada uno de los ramales de la puerta los cuales se juntan en el nivel superior en un relieve lleno de cabezas de niños. Antes del arranque del arco hay una figura masculina en la parte izquierda y una femenina en la derecha. 


                                                                       (foto: Valentí Pons Toujouse)

En el interior, el edificio se estructura alrededor de un patio central el cual está recubierto por una gran claraboya para dar la luz necesaria al espacio y que descansa sobre una vidriera policromada. Una galería corrida sostenida por hierros forjados rodea todo el primer piso. En las paredes de la planta baja hay unos arrimaderos cerámicos policromos que facilitan la higiene a la vez que ornamentan el espacio con motivos geométricos y florales propios de los dibujos de Falguera. La ornamentación se completa con vitrales y cibas que son similares a lo que ya utilizó el propio Falguerfa en el Mercado de la Boqueria además las puertas tienen arcos trilobulados. El suelo está revestido de trencadís e imita los de las villas romanas. 


                                                                      (foto: Valentí Pons Toujouse)

La fachada posterior y un cuerpo para dependencias desaparecieron en la reforma de 1968. Estas dos partes eran plenamente modernistas. Esta fachada era un cuerpo similar a la fachada posterior del Albergue Nocturno con arcos escalonados, decoración cerámica y esgrafiados y un frontón circular en la parte superior. Esta solución se puede ver en otros edificios de Antoni de Falguera como el Ayuntamiento de Malgrat de Mar, edificios de Palau-Solità i Plegamans, etc. 

En la misma reforma de 1968 se redujo en altura los pináculos del coronamiento de la fachada principal y se añadieron dos plantas en la parte interior del edificio. 



       (En la revista Ilustración Catalana de 18.5.1913 podemos contemplar la longitud de los pinaculos originales y el cuerpo de dependencias de servicio)

Las funciones de Lactancia junto con las de Clínica de Obstetricia duraron hasta 1981 en que, tras la rehabilitación pertinente, dio paso a una Residencia de la Tercera Edad, función que actualmente todavía desarrolla. 

En la obra intervinieron los mejores artistas de la época como Eusebi Arnau en las esculturas y Lluís Brú en la cerámica. 

                                                      * * * * * * * * * * * *


In Barcelona, Gran Vía, ​No. 475-477, between the Streets Calabria and Viladomat, there is an interesting building, "La Lactància".
In 1907 it was decided to replace the old Breastfeeding Clinic (c/ Valldonzella) and Milk Dispensary (c/ Sepúlveda) by a new building on the site which was available in Gran Via.

At first, Falqués projected a building  more neo-Gothic,  inspired by the old Armory Estruch house located in the Plaça de Catalunya, demolished in 1901 and wanted to use pieces of this building. 

The Armory Estruch house was designed in 1886 by master builder Jaume Bernadas, finished in 1888, and was one of the first buildings of the Plaça de Catalunya.

The first proposal from Falqués was for a building  more austere that the actual. In 1908 there would be another project, this one by Falguera, which as you can see is almost like today. 

It is a co-operation between two of the Municipal architects of the time, Pere Falqués and Antoni de Falguera. They also cooperate in other buildings such as L'Alberg Nocturn at Rogent Street. Nevertheless, these buildings seem more typical of  Falguera. The two architects had signed the work in the main facade.

The building consists of basement, ground floor and upper floor and takes the shape of a Gothic mansion. It was opened in 1913. 

The exterior facade is symmetrical with respect to a central axis, is covered with brick blue, socket and a first stone level and neo-Gothic windows. The most important is the central part with a flaming door on the first level, a window with three trilobed arches on the first floor and the large central upper crown. At the crest there is a shield of Barcelona with a bat, one symbol of the Catalan Countries and a large glazed ceramic sculpture by Eusebi Arnau representing a midwife giving the baby a bottle, surrounded by proletarian people of that time, in one hand there is a family with their babies and reliefs representatives of Industry and in the other hand, a family of fishermen carrying their baby and a box of milk bottles. 

The sculpture attests to the usefulness of the space: to facilitate feeding (artificial breastfeeding) for free to poor mothers or babies needs.


                                                                    (foto: Valentí Pons Toujouse)

A strip with sculptured roses marks the separation between the stone and brick and ends at the gateway with children with toys and feeding bottle. Other sculptures can be seen in the central window on the first floor with four female heads. 

The entrance hall welcomes us with a sculpted tree in each door jamb which met at the top in a sculptural group formed by heads of children. Before starting the arc there is a male figure on the left and women on the right. 

Inside,  The building is organized around a central courtyard which is covered by a large skylight to light the necessary space and sits on a painted glass. A gallery supported by wrought iron surrounds the entire first floor. On the walls of the ground floor there is a polychrome ceramic that facilitate care while decorating the space with geometric and floral drawings typical from Falguera. The decoration is complete with stained glass that are similar to that already used by Falguera at the Boqueria market. The floor is covered with brittle and mimics the vile Roman. 






                                                                    (fotos: Valentí Pons Toujouse)

The front and rear body units disappeared in the reform of 1968. These two parts were fully Modernist. The facade was a body similar to the rear facade of the Alberg Nocturn with stepped arches, decorative ceramics and sgraffitti and a circular pediment. This solution can be seen in other Falguera's buildings such as the Town Hall of Malgrat de Mar, Palau-Solità i Plegamans' buildings, etc. 

In the same reform of 1968 were reduced the height of the pinnacles crowning the facade and two floors were added to the inside of the building. 

The functions of Breastfeeding Clinic and Obstetrics lasted until 1981 when, after rehabilitation, gave way to a Residence of the Third Age, the present day services. 

dissabte, 18 de gener del 2014

LA GORNAL - Parc Agrícola

Tot sortint del nucli de La Gornal darrere de la pastisseria “La Gornal” es pot veure part de l’edifici de l’antic Parc Agrícola, situat en el carrer de França.

Es tracta d’una construcció del primer modernisme amb fortes arrels 
neomudèjars i hi destaca la seva ben elaborada fàbrica de maó. La façana es distribueix en bandes blanques i vermelles i teules de ceràmica vidrada verda al capcer.

El que més crida l’atenció és la forma d’aquest capcer o coronament i que ens remet directament a la possible autoria de l’arquitecte municipal de Barcelona Pere Falqués el qual féu un edifici gairebé idèntic en el Zoològic de Barcelona: l’antiga Gàbia dels Lleons, ara seu de la Direcció del Zoo. (veure fotos comparatives)

Pere Falqués va ser un dels primers artífexs del modernisme i també va conreuar el mudèjar en edificis com ara el del palau de l’Agricultura de l’Exposició Universal del 1888.

Nascut a l’antic poble de Sant Andreu del Palomar, ara barri de Barcelona, el 1850, en no existir l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, es va titular per la de Madrid el 1873. Va ser arquitecte municipal dels antics municipis de Sant Andreu del Palomar i Sant Martí del Clot, de Badalona i de Barcelona, en aquesta darrera ciutat des del 1888 fins a la seva mort, el 1916.

El nucli de La Gornal pertany al municipi de Castellet i la Gornal, a la comarca de l'Alt Penedès, província de Barcelona.












Saliendo del núcleo de La Gornal detrás de la pastelería "La Gornal " se puede ver parte del edificio del antiguo Parque Agrícola, ubicado en la calle de Francia.

Se trata de una construcción del primer modernismo con fuertes raíces mudéjares y destaca su bien elaborada fábrica de ladrillo. La fachada se distribuye en bandas blancas y rojas con tejas de cerámica vidriada en el coronamiento.

Lo que más llama la atención es la forma de este coronamiento, que nos remite directamente a la posible autoría del arquitecto municipal de Barcelona Pere Falqués el cual hizo un edificio casi idéntico en el Zoológico de Barcelona: la antigua Jaula de los Leones, ahora sede de la Dirección del Zoo. (ver fotos comparativas)

Pere Falqués fue uno de los primeros artífices del modernismo y también cultivó el mudéjar en edificios como el del palacio de la Agricultura de la Exposición Universal de 1888.

Nacido en el antiguo pueblo de Sant Andreu del Palomar, ahora barrio de Barcelona, en 1850, al no existir la Escuela de Arquitectura de Barcelona, se tituló por la de Madrid en 1873. Fue arquitecto municipal de los antiguos municipios de Sant Andreu del Palomar y Sant Martí del Clot, de Badalona y de Barcelona, en esta última ciudad desde 1888 hasta su muerte acaecida en 1916.


El núcleo de La Gornal pertenece al municipio de Castellet i la Gornal, en la comarca del Alt Penedès, provincia de Barcelona.


dijous, 1 d’agost del 2013

ENIGMA 4 - Barcelona (Ciutat) -solució-

Es tracta de :

Gàbia dels Lleons
Zoològic de Barcelona, Parc de la Ciutadella
ara Adminstració del Zoo
arquitecte: Pere Falqués, 1894

Edifici que barreja el neomudèjar amb el primer modernisme



diumenge, 1 de juliol del 2012

BARCELONA - Alberg Nocturn

Els arquitectes municipals Pere Falqués i Antoni de Falguera projectaren el 1909 l’Alberg Municipal Nocturn del Bogatell, un edifici que representa una evolució del medievalisme català cap al modernisme, alhora que amb l'ús del maó vist vol homenatjar les fàbriques del barri.

Tot i que hi ha una placa signada per ambdós arquitectes, l’obra sembla més pròpia del treball de Falguera, ja que hom pot veure el treball de la ceràmica vidriada verda que ressegueix el coronament  i l’ús de les finestres triforades en la façana lateral amb el seu acabament esglaonat a base de maons, característiques d el'obra d'aquest arquitecte.

La prova de la possible autoria única de Falguera ens la dóna la publicació a la premsa de l'època de la col·locació de la primera pedra de l'edifici en la que només es parla de Falguera (vegeu la notícia apareguda a El Diluvio de 28-06-1909).  Falguera, en aquells temps, treballava a l'Ajuntament sota les ordres de Falqués.

L'edifici s'inaugurà el 1911 i estava destinat a alberg per a 120 usuaris, dels quals 60 serien homes i altres 60 serien nens.

Amb el temps l’Alberg canvià les seves funcions i passà a ser l’Escola Municipal d’Arts i Oficis del Districte de Sant Martí (1912), el 1918 s'anomenà Escola Complementària d'Oficis Francesc Aragó (en homenatge al matemàtic i físic rossellonès que participà en la mesura del meridià terrestre i en la definició del metre) i des del 1953 pren el nom de l'enginyer de Camins, Juan Manuel Zafra (el qual no té cap obra a Catalunya). Ara és l’Institut d’Ensenyament  Juan Manuel Zafra.

Als anys 1970's també estatjà una comissaria de la Guàrdia Urbana en una de les portes laterals.

A la tardor del 2020 s'acorda canviar el nom del centre passant-se a dir Institut Caterina Albert.

L’escut de Barcelona remata l’edifici tot esmentant el seu ús municipal.

Es troba al carrer Rogent, 51 de Barcelona.



(foto Adolf Mas)



Los arquitectos municipales Pere Falqués y Antoni de Falguera proyectaron en 1909 el Albergue Municipal Nocturno del Bogatell, edificio que representa una evolución del medievalismo catalán hacia el modernismo y que, con el uso del ladrillo visto, pretende homenajear a las fábricas del barrio..

Aunque hay una placa firmada por ambos arquitectos, la obra parece más propia del trabajo de Falguera, ya que en ella se puede ver el uso de la cerámica vidriada verde que remata el coronamiento y el uso de las ventanas triforadas en la fachada lateral con su finalización escalonado a base de ladrillos, características de la obra de este arquitecto.


La prueba de la posible autoría única de Falguera nos la da la publicación en la prensa de la época de la colocación de la primera piedra del edificio en la que sólo se habla de Falguera (véase la noticia aparecida en El Diluvio de 28-06-1909). Falguera trabajaba en el Ayuntamiento barcelonés bajo las órdenes de Falqués.

El edificio se inauguró en 1911 y estaba destinado a albergue para 120 usuarios, de los cuales 60 serían hombres y otros 60 serían niños.

Con el tiempo el Albergue cambió sus funciones y pasó a ser la Escuela Municipal de Artes y Oficios del Distrito de Sant Martí (1912), a partir de 1918 se llamó Escuela Complementaria de Oficios Francisco Aragón (en homenaje al matemático y físico rosellonés que participó en la medición del meridiano terrestre y en la definición del metro) y desde 1953 cambió el nombre por el del ingeniero de Caminos, Juan Manuel Zafra (el cual no tiene ninguna obra en Catalunya). Actualmente es el Instituto de Enseñanza Juan Manuel Zafra. 

En los años 1970 también albergó una comisaría de la Guardia Urbana en una de las puertas laterales.

El escudo de Barcelona remata el edificio mencionando su uso municipal.

En otoño de 2020 se acuerda cambiar el nombre del centro convirtiéndolo en Instituto Caterina Albert.

Se encuentra en la calle Rogent, 51 de Barcelona.


(El Diluvio, 28.06.1909)

Imatge de la col·locació de la primera pedra, llavors el carrer es deia "del Bogatell"


PAMPLONA - Farola de Los Braseros / BARCELONA - av. Gaudí



A la Plaza del Vínculo de Pamplona es troba l’anomenada “Farola de Los Braseros” la qual és idèntica a les projectades per Pere Falqués a Barcelona per a la cruïlla dels Passeig de Gràcia amb la Diagonal conegut com a “Cinc d’Oros”. A la cruïlla se'n van col·locar sis.

El disseny és el mateix pel que suposo que l’ajuntament pamplonès va comprar el fanal a Barcelona.

Un cop a Pamplona s’instal·là el 1929 al Paseo de Sarasate, lloc on estigué fins al 1958 quan al mes d’agost es traslladà a l’actual emplaçament, la Plaza del Vínculo, tot i que l’any 1965 es retirà, es diposità en magatzems municipals fins al 1995 en què en fer-se la reforma de la plaça la tornaren a col·locar, si bé no la primitiva sinó una fosa de nou a Santa Eulàlia de Ronçana.

Les de Barcelona també es traslladaren des de la seva ubicació original fins a l’actual de l’Avinguda Gaudí.

El disseny és, com hem dit, de l’arquitecte municipal Pere Falqués, 1909, amb ferros de Ballarín i treball escultòric d’Alfons Juyol. 


(plaça Cinc d'Oros) -Il. Catalana, 11.07.1909-

                                                     -Barcelona, av. Gaudí-
                                            (foto cortesia de Kotte Gallo)
                                           -Pamplona, Plaza del Vínculo-

En la Plaza del Vínculo de Pamplona se encuentra la llamada "Farola de Los Braseros" la cual es idéntica a las proyectadas por Pere Falqués en Barcelona para el cruce de Paseo de Gracia con la Diagonal, conocido como el "Cinco de Oros". En el cruce se colocaron seis.

El diseño es el mismo por lo que supongo que el ayuntamiento pamplonés compró el farol en Barcelona.

Una vez en Pamplona se instaló en el Paseo de Sarasate (1929), lugar en donde estuvo hasta 1958 cuando en el mes de agosto se trasladó al actual emplazamiento, la Plaza del Vínculo, aunque en 1965 se retiró, se depositó en los almacenes municipales hasta 1995 en que, al hacerse la reforma de la plaza, la volvieron a colocar, aunque no la original sino una fundida en Santa Eulàlia de Ronçana.

Las de Barcelona también se trasladaron desde su ubicación original hasta el actual de la Avenida Gaudí.

El diseño es, como he mencionado, del arquitecto municipal Pere Falqués, 1909, con hierros de Ballarín y trabajo escultórico de Alfonso Juyol.