dilluns, 20 d’abril del 2015

RILLO DE GALLO - casa Gaudí

El meu amic Javier Romeu cada cop que surt de viatge em fa arribar fotos d'edificis modernistes, curiosos o interessant de l'època d'entre els segles XIX-XX.

L'altra dia em va passar aquesta foto de la coneguda com a Casa Gaudí o "El Capricho" que el Sr. Juan Antonio Martínez Montero es va construir com a casa pròpia en aquesta dècada dels 2010.

La casa vol ser un homenatge a l'Antoni Gaudí i pren formes inspirades en la Pedrera, els Jardins de Ca l'Artigas i d'altres.

Mentre Gaudí trobava que ser original era tornar als orígens, és a dir, a la Natura, Juan Antonio Martínez pren com a mestre al propi Gaudí, si més no en la façana, no crec que en l'estructura.

Una serp de trencadís ressegueix la façana on es poden veure reixes amb representacions d'animals, per exemple en el balcó del principal hi ha un animal de cada espai natural: el gos i el conill de la terra, el peix de la mar i l'ocell de l'aire; els baixos compten amb una cariàtide similar a la dels Jardins de la Pobla així com les columnes de sota els balcons; les reixes volen ser com les de la Pedrera però no imiten cap closca de tortuga, ara això sí sembla que es confonen amb les branques dels arbres. Carreus irregulars omplen la façana i treballs de ferro forjat el sostre que es remata amb una cúpula amb creu gaudiniana inconclusa.

Pastitx, kitsch, homenatge... cadascú que opini el que li sembla. El que és clar és que resulta aparent si més no en aquesta petita localitat d'uns 60 habitants de la província de Guadalajara. Almenys, no és una més de les façanes anodines de molta de l'arquitectura actual.


Mi amigo Javier Romeu cada vez que sale de viaje me envia fotos de edificios modernistas, curiosos o interesantes de la época de entre siglos XIX-XX.

El otro día me pasó esta foto de la conocida como Casa Gaudí o "El Capricho" que el Sr. Juan Antonio Martínez Montero se ha construido como casa propia en esta década de los 2010.

La casa quiere ser un homenaje a Antoni Gaudí y toma formas inspiradas en la Pedrera, los Jardines de Ca l'Artigas y otros.

Mientras Gaudí encontraba que ser original era volver a los orígenes, es decir, a la Naturaleza, Juan Antonio Martínez toma como maestro al propio Gaudí, al menos en la fachada, no creo que en la estructura.

Una serpiente de trencadís recorre la fachada en la cual se pueden ver rejas con representación de animales, por ejemplo en el balcón del principal hay un animal de cada espacio natural: el perro y el conejo de la tierra, el pez del mar y el pájaro del aire; los bajos cuentan con una cariátide similar a la de los Jardines de La Pobla así como las columnas que sostienen a los balcones; las rejas quieren ser como las de la Pedrera pero no imitan ningún caparazón de tortuga, eso sí parecen confundirse con las ramas de los árboles. Sillares irregulares llenan la fachada y trabajos de hierro forjado la parte alta que se remata con una cúpula con cruz gaudiniana inconclusa.

Pastiche, kitsch, homenaje ... cada uno que opine lo que le parezca. Lo que está claro es que resulta al menos aparente en esta pequeña localidad de unos 60 habitantes de la provincia de Guadalajara. Consigue eso sí no ser una más de las fachadas anodinas de la arquitectura actual.


My friend Javier Romeu whenever he travels he sends me pictures of Art Nouveau, curious or interesting buildings in the period between the XIX-XX centuries.

The other day sent me this photo of the known as Casa Gaudí or "El Capricho" that Mr. Juan Antonio Martinez Montero have built as a home in the 2010s.

The house is a tribute to Antoni Gaudí and takes shapes inspired by Pedrera, the Gardens of Ca l'Artigas and others.

While for Gaudí be original means return to the origin, ie, Nature, Juan Antonio Martínez takes the own Gaudí as a teacher, at least in the façade, I do not think in the structure.
A snake of trencadís covers the façade, this façade has balconies with representations of animals, for example on the balcony of the main floor there is an animal of every Natural Area: the dog and the rabbit from land, fish from the waters and bird of the air; in the ground floor there is a caryatid similar to the ones of the Gardens of La Pobla and the columns supporting the balconies are also inspired on those of this garden; the ironwork want to be like those of the Pedrera but not imitate any tortoiseshell, but seem confuse with tree branches. The building has at the top an unfinished Gaudi's cross.

Pastiche, kitsch, tribute ... everyone believes what he likes.

What is clear is that it results very amazing in this small town of about 60 inhabitants of the province of Guadalajara.


diumenge, 12 d’abril del 2015

BARCELONA - La Lactància



A la Gran Via de Barcelona, al núm. 475-477, entre Calàbria i Viladomat, destaca l’edifici de La Lactància tant pel seu coronament com per la seva alçada i pel color blau de la seva façana.  


(foto: Valentí Pons Toujouse)




El 1907 es va decidir substituir l’antiga Lactància del carrer de Valldonzella i el Dispensari de Llet del carrer Sepúlveda i es va optar per substituir el nou edifici en el solar que havia disponible a la Gran Via. En un primer moment, en Falqués va projectar un edifici de caire més neogòtic que s'inspirava alhora que aprofitava part de l’antiga Casa-Armeria Estruch, casa situada a la Plaça de Catalunya i que s’havia derruït el 1901.

                            (Casa-Armeria Estruch, Catalunya Gràfica, 10/2/1922)

L’Armeria Estruch era una obra projectada el 1886 pel mestre d’obres Jaume Bernadas, enllestida el 1888,  i que va ser un dels primers edificis de la Plaça de Catalunya. La proposta de Falqués era per un edifici més auster del que finalment es duria a terme. El 1908 hi hauria un altre projecte, aquest d'En Falguera, en el que ja es pot veure la façana gairebé com és avui en dia.  

Es tracta d’una col·laboració entre dos dels arquitectes municipals de l’època, en Pere Falqués i n’Antoni de Falguera, col·laboració que també es va donar en altres edificis com ara l’Alberg Nocturn del carrer Rogent, ambdós edificis, però, semblen més propis de Falguera.

Els dos arquitectes signen l’obra en la façana principal.

L’edifici consta de semisoterrani, planta baixa i planta superior i pren la forma d’un palauet gòtic. Es va inaugurar el 1913.

La façana exterior és simètrica respecte un eix central, està recoberta amb maó vist blau, un sòcol i un primer nivell de pedra i finestres neogòtiques. El més rellevant és la part central amb una gran porta flamígera en un primer nivell, una finestra amb tres arcs trilobulats al primer pis i el gran coronament central superior. En el coronament es troba un escut de Barcelona amb un rat-penat propi dels Països Catalans de ceràmica vidrada i un gran conjunt escultòric obra de l’escultor Eusebi Arnau que representa una llevadora donant el biberó a un nadó i envoltada de gent proletària de l’època, en una banda una família porta els seus nadons amb una representació de la indústria i en l'altra, una família de pescadors portant el seu i una caixa d'ampolles de llet.

                                      (foto: Valentí Pons Toujouse)
                                         ( maqueta del conjunt escultòric, Ilustració Catalana, 10/4/1910) 

L’escultura dóna fe de la utilitat de l’espai: facilitar l’alimentació (lactància) gratuïta als nadons de mares pobres o amb necessitats.

Una banda esculturada amb roses delimita la separació entre la pedra i el maó vist i acaba a la porta d'accés amb uns nens amb joguines i biberó. Altres escultures es poden veure en la finestra central del primer pis amb quatre caps de dona.


                                                                         (fotos: Valentí Pons Toujouse)

El vestíbul de l’entrada ens rep amb un arbre esculturat a cadascun dels brancals de la porta els quals es troben en el nivell superior en un relleu ple de caps de nens. Abans de l’arrancada de l’arc hi ha una figura masculina en la part esquerra i una femenina en la dreta.

                                                                             (foto: Valentí Pons Toujouse)

A l’interior l’edifici s’estructura al voltant d’un pati central el qual està recobert per una gran claraboia per donar la llum necessària a l’espai i que descansa sobre una vidriera policromada. Una galeria correguda sostinguda per ferros forjats envolta tot el primer pis. A les parets de la planta baixa hi ha uns arrambadors ceràmics policroms que faciliten la higiene alhora que ornamenten l’espai amb motius geomètrics i florals propis dels dibuixos d’en Falguera. L’ornamentació és completa amb vitralls i cibes que són similars al que ja utilitzà el propi Falguera al Mercat de la Boqueria a més les portes tenen arcs trilobulats. El terra està revestit de trencadís i imita els de les vil·les romanes.
                                                                    (foto: Valentí Pons Toujouse)

La façana posterior i un cos per dependències van desaparèixer en la reforma del 1968. Aquestes dues parts eren plenament modernistes. La façana era un cos similar a la façana posterior de l’Alberg Nocturn amb arcs esglaonats, decoració ceràmica i esgrafiats i un frontó circular recobert a la part superior amb trencadís. Aquesta solució es pot veure en altres edifici d’Antoni de Falguera com ara la Casa de la Vila de Malgrat de Mar, edificis de Palau-Solità i Plegamans, etc.

(façana posterior; foto: Frederic Ballell)

(Alberg Nocturn, façana lateral; foto: Valentí Pons Toujouse)

(Casa de la Vila; Malgrat de Mar; foto: Valentí Pons Toujouse)


En la mateixa reforma del 1968 es reduí en alçada els pinacles del coronament de la façana principal i s’afegiren dues plantes a la part interior de l’edifici.    

Les funcions de Lactància juntament amb les de Clínica d'Obstetrícia duraren fins al 1981 en què, després de la rehabilitació pertinent, donà pas a una Residència de la Tercera Edat, funcions que actualment encara desenvolupa.

A l'obra intervingueren els millors artistes de l'època com ara Eusebi Arnau en les escultures i Lluís Brú en la ceràmica. (resta de fotografies, 

                                                      * * * * * * * * * * * *

En la Gran Vía de Barcelona, ​​en el núm. 475-477, entre Calabria y Viladomat, destaca el edificio de La Lactancia tanto por su coronamiento como por su altura y por el color azul de su fachada. 

En 1907 se decidió sustituir la antigua Lactancia de la calle de Valldonzella y el Dispensario de Leche de la calle Sepúlveda y se optó por sustituirlos en un nuevo edificio en el solar que había disponible en la Gran Via.


                                                                          (foto: Valentí Pons Toujouse)

En un primer momento, Falqués proyectó un edificio de carácter más neogótico que se inspiraba al tiempo que aprovechaba parte de la antigua Casa-Armería Estruch, casa situada en la Plaza de Cataluña y que se había derruido en 1901. 

La Armería Estruch era una obra proyectada en 1886 por el maestro de obras Jaume Bernadas, terminada en 1888, y que fue uno de los primeros edificios de la Plaça de Catalunya.

La propuesta de Falqués era para un edificio más austero del que finalmente se llevaría a cabo.

En 1908 habría otro proyecto, este de Falguera, en el que ya se puede ver la fachada casi como es en la actualidad. 

Se trata de una colaboración entre dos de los arquitectos municipales barceloneses de la época, Pere Falqués y Antoni de Falguera, colaboración que también se dió en otros edificios por ejemplo en el Albergue Nocturno de la calle Rogent, ambos edificios, sin embargo, parecen más propios de Falguera.
Los dos arquitectos firman la obra en la fachada principal.

El edificio consta de semisótano, planta baja y planta superior y toma la forma de un palacete gótico. Se inauguró en 1913. 

La fachada exterior es simétrica respecto a un eje central, está recubierta con ladrillo azul, un zócalo y un primer nivel de piedra y ventanas neogóticas. Lo más relevante es la parte central con una gran puerta flamígera en un primer nivel, una ventana con tres arcos trilobulados en el primer piso y el gran remate central superior. En el remate se encuentra un escudo de Barcelona con un murciélago símbolo propio de los Países Catalanes realizado en cerámica vidriada y un gran conjunto escultórico obra del escultor Eusebi Arnau que representa una comadrona dando el biberón a un bebé y rodeada de gente proletaria de la época, en un lado una familia lleva sus bebés y hay una representación de la industria y en el otro, una familia de pescadores llevando su bebé y una caja de botellas de leche. 


                                                                         (foto: Valentí Pons Toujouse)

La escultura da fe de la utilidad del espacio: facilitar la alimentación (lactancia) gratuita a los bebés de madres pobres o con necesidades.

Una faja esculpida con rosas delimita la separación en la fachada entre la piedra y el ladrillo visto y termina en la puerta de acceso con unos niños con juguetes y biberón. Otras esculturas se pueden ver en la ventana central del primer piso, son cuatro cabezas de mujer. 


                                                                          (foto: Valentí Pons Toujouse)

El vestíbulo de la entrada nos recibe con un árbol esculpido en cada uno de los ramales de la puerta los cuales se juntan en el nivel superior en un relieve lleno de cabezas de niños. Antes del arranque del arco hay una figura masculina en la parte izquierda y una femenina en la derecha. 


                                                                       (foto: Valentí Pons Toujouse)

En el interior, el edificio se estructura alrededor de un patio central el cual está recubierto por una gran claraboya para dar la luz necesaria al espacio y que descansa sobre una vidriera policromada. Una galería corrida sostenida por hierros forjados rodea todo el primer piso. En las paredes de la planta baja hay unos arrimaderos cerámicos policromos que facilitan la higiene a la vez que ornamentan el espacio con motivos geométricos y florales propios de los dibujos de Falguera. La ornamentación se completa con vitrales y cibas que son similares a lo que ya utilizó el propio Falguerfa en el Mercado de la Boqueria además las puertas tienen arcos trilobulados. El suelo está revestido de trencadís e imita los de las villas romanas. 


                                                                      (foto: Valentí Pons Toujouse)

La fachada posterior y un cuerpo para dependencias desaparecieron en la reforma de 1968. Estas dos partes eran plenamente modernistas. Esta fachada era un cuerpo similar a la fachada posterior del Albergue Nocturno con arcos escalonados, decoración cerámica y esgrafiados y un frontón circular en la parte superior. Esta solución se puede ver en otros edificios de Antoni de Falguera como el Ayuntamiento de Malgrat de Mar, edificios de Palau-Solità i Plegamans, etc. 

En la misma reforma de 1968 se redujo en altura los pináculos del coronamiento de la fachada principal y se añadieron dos plantas en la parte interior del edificio. 



       (En la revista Ilustración Catalana de 18.5.1913 podemos contemplar la longitud de los pinaculos originales y el cuerpo de dependencias de servicio)

Las funciones de Lactancia junto con las de Clínica de Obstetricia duraron hasta 1981 en que, tras la rehabilitación pertinente, dio paso a una Residencia de la Tercera Edad, función que actualmente todavía desarrolla. 

En la obra intervinieron los mejores artistas de la época como Eusebi Arnau en las esculturas y Lluís Brú en la cerámica. 

                                                      * * * * * * * * * * * *


In Barcelona, Gran Vía, ​No. 475-477, between the Streets Calabria and Viladomat, there is an interesting building, "La Lactància".
In 1907 it was decided to replace the old Breastfeeding Clinic (c/ Valldonzella) and Milk Dispensary (c/ Sepúlveda) by a new building on the site which was available in Gran Via.

At first, Falqués projected a building  more neo-Gothic,  inspired by the old Armory Estruch house located in the Plaça de Catalunya, demolished in 1901 and wanted to use pieces of this building. 

The Armory Estruch house was designed in 1886 by master builder Jaume Bernadas, finished in 1888, and was one of the first buildings of the Plaça de Catalunya.

The first proposal from Falqués was for a building  more austere that the actual. In 1908 there would be another project, this one by Falguera, which as you can see is almost like today. 

It is a co-operation between two of the Municipal architects of the time, Pere Falqués and Antoni de Falguera. They also cooperate in other buildings such as L'Alberg Nocturn at Rogent Street. Nevertheless, these buildings seem more typical of  Falguera. The two architects had signed the work in the main facade.

The building consists of basement, ground floor and upper floor and takes the shape of a Gothic mansion. It was opened in 1913. 

The exterior facade is symmetrical with respect to a central axis, is covered with brick blue, socket and a first stone level and neo-Gothic windows. The most important is the central part with a flaming door on the first level, a window with three trilobed arches on the first floor and the large central upper crown. At the crest there is a shield of Barcelona with a bat, one symbol of the Catalan Countries and a large glazed ceramic sculpture by Eusebi Arnau representing a midwife giving the baby a bottle, surrounded by proletarian people of that time, in one hand there is a family with their babies and reliefs representatives of Industry and in the other hand, a family of fishermen carrying their baby and a box of milk bottles. 

The sculpture attests to the usefulness of the space: to facilitate feeding (artificial breastfeeding) for free to poor mothers or babies needs.


                                                                    (foto: Valentí Pons Toujouse)

A strip with sculptured roses marks the separation between the stone and brick and ends at the gateway with children with toys and feeding bottle. Other sculptures can be seen in the central window on the first floor with four female heads. 

The entrance hall welcomes us with a sculpted tree in each door jamb which met at the top in a sculptural group formed by heads of children. Before starting the arc there is a male figure on the left and women on the right. 

Inside,  The building is organized around a central courtyard which is covered by a large skylight to light the necessary space and sits on a painted glass. A gallery supported by wrought iron surrounds the entire first floor. On the walls of the ground floor there is a polychrome ceramic that facilitate care while decorating the space with geometric and floral drawings typical from Falguera. The decoration is complete with stained glass that are similar to that already used by Falguera at the Boqueria market. The floor is covered with brittle and mimics the vile Roman. 






                                                                    (fotos: Valentí Pons Toujouse)

The front and rear body units disappeared in the reform of 1968. These two parts were fully Modernist. The facade was a body similar to the rear facade of the Alberg Nocturn with stepped arches, decorative ceramics and sgraffitti and a circular pediment. This solution can be seen in other Falguera's buildings such as the Town Hall of Malgrat de Mar, Palau-Solità i Plegamans' buildings, etc. 

In the same reform of 1968 were reduced the height of the pinnacles crowning the facade and two floors were added to the inside of the building. 

The functions of Breastfeeding Clinic and Obstetrics lasted until 1981 when, after rehabilitation, gave way to a Residence of the Third Age, the present day services. 

dimecres, 1 d’abril del 2015

BARCELONA - desconeguda

He trobat a todocoleccion aquesta foto d'una casa de Barcelona de la qual ignoro l'adreça.

Algú coneix on estava?






He encontrado en todocoleccion esta foto de una casa de Barcelona de la cual ignoro su dirección.

¿Alguién conoce en dónde estaba?