diumenge, 22 d’octubre del 2017

BARCELONA - Cine Eldorado - Plaça Catalunya


(Lluís Girau Iglesias, 1928)

Al lloc on hi ha avui la gran botiga de Zara a la Plaça Catalunya i que abans havia estatjat el Banco de Bilbao, hi havia hagut el Teatre Eldorado.

El 1915 aquest teatre fou objecte d'una gran reforma que el convertí en el Gran Cine Eldorado, inaugurat el 9 d'octubre amb la projecció de la pel·lícula "El Nocturn de Chopin"


(La Veu de Catalunya, 11/10/1915)

El nou edifici seguia els cànons de l'arquitecte austríac Otto Wagner i estava profusament decorat en el seu exterior com es pot veure en les fotografies.

En la seva decoració va intervenir la Casa Esteva.

El nom de l'arquitecte és propi de les "dades corruptes" de l'amic Enric Comas: sempre s'ha esmentat a Joan Bruguera Roget com l'autor del projecte quan del cert és que era obra de Felip Bruguera, un arquitecte amb molt poca obra, fill del mestre d'obres Joan Bruguera Díaz. Reivindiquem amb aquest article la seva autoria.

El Teatre-Cine tancà el 1928 i el  1929 fou adquirit pel Banc Central qui ordenà el seu enderrocament, encara que el solar romangué sense construir fins que al 1945 l'adquirí el Banc de Bilbao per edificar la seva seu a Barcelona, la qual s'inaugurà el 1952.

* * * * *
(Josep Brangulí)

En el lugar donde está hoy la gran tienda de Zara en la Plaza Catalunya y que antes había sido  el Banco de Bilbao, antes se levantava el Teatro Eldorado.

En 1915 este teatro fue objeto de una gran reforma que lo convirtió en el Gran Cine Eldorado, inaugurado el 9 de octubre con la proyección de la película "El Nocturn de Chopin"

El nuevo edificio seguía los cánones del arquitecto austríaco Otto Wagner y estaba profusamente decorado en su exterior como se puede ver en las fotografías.

En su decoración intervino la Casa Esteva.

El nombre del arquitecto es propio de los "datos corruptos" del amigo Enric Comas: siempre se ha mencionado a Joan Bruguera Roget como el autor del proyecto cuando lo cierto es que éste era obra de Felip Bruguera, un arquitecto con muy poca obra, hijo del maestro de obras Joan Bruguera Díaz. Reivindicamos con esta artículo su autoría.

El Teatro-Cine cerró en 1928 y en 1929 fue adquirido por el Banco Central quien ordenó su derribo, aunque el solar permaneció sin construir hasta que en 1945 lo adquirió el Banco de Bilbao para edificar su sede en Barcelona, ​​la cual se inauguró en 1952.

* * * * *
(Josep Brangulí)

In the place where today is the great shop of Zara in the Plaza Catalunya and that previously had been the Bank of Bilbao, before was raised the Eldorado Theater.

In 1915 this theater was the object of a greatr reform that made it the Gran Cine Eldorado, inaugurated on October 9th. with the screening of the film "El Nocturn de Chopin"

The new building followed the canons of the Austrian architect Otto Wagner and was profusely decorated in its exterior as can be seen in the photographs.

In its decoration intervened the Casa Esteva.

The name of the architect is typical of the "corrupt data" of  mys friend Enric Comas: Joan Bruguera Roget has always been mentioned as the author of the project when the truth is that this was the work of Felip Bruguera, an architect with very little work, son of the masterbuilder Joan Bruguera Díaz. We claim with this article its authorship.

The Theater-Cinema closed in 1928 and in 1929 it was acquired by Banco Central, which ordered its demolition, although the site remained without buildings until in 1945 when it was acquired by the Banco de Bilbao to build its headquarters in Barcelona, ​​which was inaugurated in 1952 .


diumenge, 8 d’octubre del 2017

BARCELONA - Hotel Quatre Nacions / Cuatro Naciones



(col·lecció Jorge Álvarez)

L'Hotel Cuatro Naciones (Quatre Nacions) situat a la Rambla dels Caputxins, 37 (ara Rambla, 38) era un dels més sumptuosos i importants de la ciutat i anà adaptant la decoració als gustos dels temps.

L'Hotel era propietat de la família Bacardí, encara continua sent d'alguns descendents. La primera notícia que és té és del 1717 quan el genovès Giuppini  hi traslladà la trattoria "Cuatro Naciones". El 1770 la trattoria la regentaven els també italians Fortis i Primatesta i després passà a mans de diversos amos, també italians.

El 1848 hi ha una reforma de l'arquitecte Francesc Daniel Molina que aquells mateixos anys estava arranjant la Plaça Reial i que també va dissenyar la casa contigua, el número 40, que s'ajuntà posteriorment amb la de l'hotel.

Als baixos de l'hotel hi havia el "Gran Cafè Nacional"



Entre els anys 1906 i 1907 a petició de Francesc Espinàs es dugué a terme una reforma interior modernista que afectà principalment al Cafè.  Aquesta reforma la va projectar l'arquitecte Jeroni F. Granell amb la col·laboració, entre d'altres, de la decoració de la casa Saumell, els escultors Mas i Tarrach, la fusteria de Queraltó i Planas i l'ebenisteria de Ruiz i Castellfort.

La nova decoració s'inaugurà el juny del 1907 amb el banquet de noces de la soprano catalana Maria Barrientos i l'argentí Jorge Keen.



Al setembre del mateix any ja anunciava la seva decoració "Art Nouveau" en la premsa.

(La Vanguardia, 29.09.1907)


La part decorativa del cafè va quedar tapada amb els anys i el 2006 va reaparèixer quan ja era sucursal del Banc de Bilbao.

(El Periódico, 04.05.2006)

Les fotos d'aquest reportatge me les ha passat en Ramon Sales a qui vull agrair la seva contribució.

* * * * * 



El Hotel Cuatro Naciones situado en la Rambla de los Capuchinos, 37 (actual Rambla, 38) era uno de los más suntuosos e importantes de la ciudad y fue adaptando la decoración conforme cambiaban los gustos.

El Hotel era propiedad de la família Barcardí (todavía continua estando en manos de sus descendientes). La primera noticia que se tiene del mismo es del 1717 cuando el genovés Giuppini  trasladó en este lugar la trattoria "Cuatro Naciones". En 1770 el restaurant era regentado por los también italianos Fortis y Primatesta y luego pasó a manos de varios dueños, todos ellositalianos.

En 1848 hay una reforma del arquitecto Francesc Daniel Molina, que aquellos mismos años estaba urbanizando la Plaça Reial y que también diseñó la casa contigua, el número 40, anexionada posteriormente con la del hotel.

En los bajos del hotel se ubicaba el "Gran Café Nacional"

Entre los años 1906 y 1907 a petición de Francisco Espinás se llevó a cabo una reforma interior modernista que afectó principalmente al Café. Esta reforma la proyectó el arquitecto Jeroni F. Granell con la colaboración, entre otros, en la decoración de la casa Saumell, los escultores Mas y Tarrach, la carpintería de Queraltó y Planas y la ebanistería de Ruiz y Castellfort.



La nueva decoración se inauguró en junio de 1907 con el banquete de boda de la soprano catalana María Barrientos y el argentino Jorge Keen.


En septiembre del mismo año ya anunciaba su decoración "Art Nouveau" en la prensa.

La parte decorativa del Café quedó tapada con los años y fue e 2006 cuando reapareció, cuando era sucursal del Banco de Bilbao.

Las fotos de este reportaje me las ha pasado Ramón Sales a quien quiero agradecer su contribución.

* * * * *


The Hotel "Cuatro Naciones" located on La Rambla, 38 was one of the most sumptuous and important in Barcelona and was adapting the decoration accroding with the new styles.

The Hotel belongs to the Bacardí family. The first news of the hotel are from 1717 when the Genoese Giuppini transferred in this place the trattoria "Cuatro Naciones". In 1770 the restaurant worked with the Italians Fortis and Primatesta and soon passed in the hands of several owners, all them Italians.

In 1848 there is a reform of the architect Francesc Daniel Molina, who was working in those years in the urbanization of Plaça Reial and who also designed the adjoining house, number 40, later annexed with the hotel.

In the basement of the hotel was located the "Great National Café"



Between the years 1906 and 1907 at the request of Francisco Espinás was carried out a Art Nouveau interior reform that mainly affected the Café. This reform was projected by the architect Jeroni F. Granell with the collaboration, among others, of decoration house Saumell, sculptors Mas and Tarrach, the carpentry of Queraltó and Planas and the cabinetmaking of Ruiz and Castellfort.
The new decoration was inaugurated in June 1907 with the wedding banquet of the Catalan soprano Maria Barrientos and the Argentine Jorge Keen.

In September of the same year announced its decoration "Art Nouveau" in the press.

The decorative part of the Café was covered with the years and was 2006 when it reappeared, when it was branch of the Bank of Bilbao.


Ramon Sales passed me the photos of this post  to whom I want to thank your contribution.