Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Astúries. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Astúries. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 de maig del 2020

TOBOGANS DE FIRA

En les fires, exposicions i festes era comú de veure des d'inicis del segle XX un tobogan gegant.

Es tractava d'una carcassa troncocònica de fusta o metall amb una o dues estructures helicoïdals, una la lliscant i l'altre una escala per accedir a la part superior, encara que en alguns, com el del Saturno Park es podia pujar mitjançant un ascensor.

Els tobogans gegants d'aquesta classe es van utilitzar fins als anys 1960's.

Passem a detallar-ne alguns, per any

* * * * *

En las ferias, exposiciones y fiestas era común desde inicios del siglo XX la atracción de un tobogán gigante.

Se trataba de un armazón troncocónico de madera o metal con una o dos estructuras helicoidales, una la deslizante y la otra una escalera para acceder a la parte superior, aunque en algunos casos, como el del Saturno Park se podía subir mediante un ascensor.

Los toboganes gigantes de esta clase se utilizaron hasta los años 1960 's.

Pasamos a detallar algunos, por año


VALÈNCIA 
Platja de la Malvarrosa
v.1900


XIXON / GIJÓN
L'anomenat "TOTOJOAN"
projecte de l'arquitecte Manuel del Busto
1908


MADRID
Jardines del Buen Retiro
Toboggan
Empresa Pamplona


(nota de premsa: Nuevo Mundo, 02-04-1908)

BARCELONA
Saturno Park (La Ciutadella)
Tres canals, ascensor per pujar
1908


PAMPLONA
San Fermín, 1908
Toboggan
Empresa Pamplona
Fuster: Secundino Erroz







VALÈNCIA
Exposicó Regional, 1909
"La Glissoire Roulant"
Constructor: Vicente Ferrer Ballester
Enginyer: José Martínez Roca
Propietari: Julio Balanzà
Altura: 16m





CASTELLÓ DE LA PLANA
Parc Ribalta
s/f


SARAGOSSA / ZARAGOZA
Ferial
1931


PALMA (DE MALLORCA)
Fira del Ram
1932


SEVILLA
Prado de San Sebastián
Empresa Pamplona
1940's


LLEIDA
1940's
Rambla d'Aragó


Institut d'Estudis Ilerdencs





MÀLAGA / MÁLAGA
Feria de Martiricos


VILLENA
1958-1959


Altres estructures similars:



ROUBAIX (França)
Exposició 1911


















diumenge, 14 de gener del 2018

MILÀ - panteó Origgi - còpies


L'existència de revistes especialitzades d'arquitectura i de les postals va facilitar la difusió d'edificis i altres manifestacions arquitectòniques. Si bé es poden trobar edificis "copiats" o inspirats en d'altres, és més comú trobar còpies en panteons i tombes.

Un dels casos més rellevants és el del panteó Origgi, del Cementiri Monumental de Milà (Llombardia, Itàlia).

Projectat el 1904 per l'arquitecte Giuseppe Boni, qui comptà amb l'escultor Orazio Grossoni, la seva difusió en algunes revistes com ara "L'Architettura Italiana" (1906) i en postals va fer que es reproduís exactament o similarment en altres indrets.

Exposem uns quants exemples:

* * * * *

La existencia de revistas especializadas de arquitectura y el correo a través de postales facilitó la difusión de edificios y otras manifestaciones arquitectónicas. Si bien se pueden encontrar edificios "copiados" o inspirados en otros, es más común encontrar copias de panteones y tumbas.

Uno de los casos más relevantes es el del panteón Origgi, del Cementerio Monumental de Milán (Lombardía, Italia).

Proyectado en 1904 por el arquitecto Giuseppe Boni, quien contó con la colaboración del escultor Orazio Grossoni, su difusión en algunas revistas como "L'Architettura Italiana" (1906) y en postales hizo que se reprodujera exactamente o similarmente en otros lugares .

Exponemos algunos ejemplos:

* * * * *
The existence of specialized magazines of architecture and mail through postcards facilitated the diffusion of buildings and other architectural manifestations. While you can find buildings "copied" or inspired by others, it is more common to find copies of tombs.

One of the most relevant cases is that of the Pantheon Origgi, of the Monumental Cemetery of Milan (Lombardy, Italy).

Designed in 1904 by the architect Giuseppe Boni, who had the collaboration of the sculptor Orazio Grossoni, its diffusion in some magazines such as "L'Architettura Italiana" (1906) and on postcards caused it to be reproduced exactly or similarly in other places.


We present some examples:

* * * *

ORIGINAL

MILÀ (Llombardia, Itàlia)

Tomba Origgi

ITÀLIA

CALTAGIRONE (Sicília, Itàlia)


PALAZZOLO ACREIDE (Sicília, Itàlia)


TROINA (Sicília, Itàlia)

(Nicola Schillaci)



ESPANYA

RIBADESELLA (Astúries)


SAN ROMÁN DE PILOÑA (Astúries)


SANTA MARIA DEL CAMÍ (Mallorca, Illes Balears)


CATARROJA (Pais Valencià)


ARGENTINA

ALBERTI (Buenos Aires)


BELL VILLE (Córdoba)

(Yilku1)


CHIVILCOY (Buenos Aires)

Claudia Burcez


DOLORES (Buenos Aires)


MAR DEL PLATA (Buenos Aires)


CORRIENTES



NOGOYÁ


(foto. Mario Mauricio Otero)

CÓRDOBA

(foto Edu Sahí)
EQUADOR

QUITO



MÈXIC
XALAPA



XILE

SANTIAGO


Quiero agradecer a Hernán Campos  y a Sergio Luis Sebastián Gómez Fernández las fotos que me han aportado para este reportaje













diumenge, 25 de maig del 2014

RIBADESELLA - Xalet Marqueses de Argüelles

El 1905 els Marquesos d’Argüelles decidiren de crear una colònia residencial a la Playa de Santa Marina de la població asturiana de Ribadesella.

Així entre aquest any i el 1910 construïren sis xalets, dels quals en resten quatre, a l’actual carrer de Ricardo Cangas, 9-13, actualment coneguts com a “El Hospitalillo”.

El 1911 van decidir construir la seva casa a l’actual número 17 del mateix carrer i l’encarregaren a l’arquitecte asturià Juan Álvarez Mendoza y Ussía el qual projectà un edifici eclèctic amb una torre lateral de clara influència modernista.

Aquest arquitecte té obres modernistes per Madrid, Astúries i Galícia i d’ell he tractat en referència a uns panteons que va fer a San Román de Piloña i a la mateixa Ribadesella.

http://vptmod.blogspot.com.es/2009/09/ribadesella-panteo-silverio-cangas.html

Segons consta a la placa explicativa que hi ha al passeig, aquest xalet va costar 50.000 pta, uns 300€ actuals, una veritable fortuna en aquella època.

Els peticionaris de l’obra van ser els Marquesos d’Argüelles matrimoni format per Federico Bernaldo de Quirós y Mier (Villahormes -San Miguel de Hontoria, Llanes- Astúries, 12.02.1858 - Madrid, 09.12.1921), senador del Regne, diputat provincial, cavaller de l’orde militar de Calatrava i llicenciat en dret  i la seva esposa, María Josefa Argüelles y Díaz-Pimienta, segona marquesa d’Argüelles (L’Havana, Cuba, 14.05.1869 - Sevilla, 27.10.1947)

A la part superior de la torratxa hi ha un escut heràldic de la família dels Quirós amb el lema “Después de Dios, la Casa de Quirós”, el qual també es pot llegir a Barcelona, al Pla de Palau, en la font del Geni Català. Aquesta font va ser erigida el 1856 en record del VIè Marquès de Campo Sagrado, Francisco José Bernaldo de Quirós, qui va fer possible portar les aigües de Montcada a Barcelona el 1826.

Com a nota curiosa cal dir que el rei Alfons XIII s'hi hostatjà el 19 de juliol del 1912 durant la seva visita a Astúries.







En 1905 los Marqueses de Argüelles decidieron crear una colonia residencial en la Playa de Santa Marina de la población asturiana de Ribadesella.
Así entre este año y 1910 construyeron seis chalets, de los cuales quedan cuatro, en la actual calle de Ricardo Cangas, 9-13, actualmente conocidos como "El Hospitalillo".
En 1911 decidieron construir su casa en el actual número 17 de la misma calle y la encargaron al arquitecto asturiano Juan Álvarez Mendoza y Ussía el que proyectó un edificio ecléctico con una torre lateral de clara influencia modernista.
Este arquitecto tiene obras modernistas por Madrid, Asturias y Galicia y de él he tratado en referencia a unos panteones que hizo en San Román de Piloña y en la misma Ribadesella.


Según consta en la placa explicativa que hay en el paseo, este chalet costó 50.000 pta, unos 300 € actuales, una verdadera fortuna en aquella época.

Los peticionarios de la obra fueron los Marqueses de Argüelles matrimonio formado por Federico Bernaldo de Quirós y Mier (Villahormes-San Miguel de Hontoria, Llanes-Asturias, 12.02.1858 - Madrid, 09.12.1921 , senador del Reino, diputado provincial, caballero de la orden militar de Calatrava y licenciado en derecho y su esposa, María Josefa Argüelles y Díaz-Pimienta, segunda marquesa de Argüelles (La Habana, Cuba, 14.05.1869 - Sevilla, 27.10.1947)

En la parte superior de la torre hay un escudo heráldico de la familia Quirós con el lema "Después de Dios, la Casa de Quirós", el cual también se puede leer en Barcelona, en el Pla de Palau, en la fuente del Geni Català. Esta fuente fue erigida en 1856 en recuerdo del VI Marqués de Campo Sagrado, Francisco José Bernaldo de Quirós, gracias al cual se llevaron las aguas de Montcada a Barcelona en 1826.

Como nota curiosa destacar que el rey Alfonso XIII se hospedó el 19 de julio del 1912 durante su visita a Asturias.

dissabte, 5 de setembre del 2009

RIBADESELLA - panteó Silverio Cangas




Continuant amb els cementiris d'Astúries, en el de Ribadesella es pot veure en el panteó de Silverio Cangas la influència que van fer les revistes d'arquitectura de l'època. Algun arquitecte o mestre d'obres deuria haver vist alguna foto del panteó Origgi del Cementiri de Milà en alguna d'aquestes revistes i va fer-ne una còpia.

El panteó Origgi és obra de Giuseppe Boni, del 1905.

En el cementiri de San Román de Piloña hi ha el panteó de la família San Miguel del 1908 també molt similar.

** Pel que sembla els dos panteons asturians són obra de l'arquitecte Juan  Álvarez de Mendoza
- - -

Continuando con los cementerios de Asturias, en el de Ribadesella se puede ver en el panteón de Silverio Cangas la influencia de las revistas de arquitectura de la época. Algún arquitecto o maestro de obras vió alguna foto del panteón Origgi del Cementerio de Milán en alguna de estas revistas e hizo una copia del mismo.

El panteón Origgi es obra de Giuseppe Boni, del 1905

En el cementerio de San Román de Piloña hay el panteón de la familia San Miguel del 1908 también muy similar.

** Parece que los dos panteones asturianos son obra del arquitecto Juan Álvarez de Mendoza

ASTURIES - panteons





En aquest article podem veure dues obres idèntiques en dues poblacions diferents d'Astúries. Es tracta del panteó de Francisco Valdés a Muros de Nalón obra de l'escultor Arturo Sordo (foto superior) i del panteó d'Inocencio Muñiz y Familia a Mieres (foto inferior). El de Mieres està signat per R. Martínez, un marbrista d'Oviedo, però de ben segur que és una còpia del d'Arturo Sordo.

- - -

En este artículo podemos observar dos obras idénticas en dos poblaciones diferentes de Asturias. Se trata del panteón de Francisco Valdés en Muros de Nalón obra del escultor Arturo Sordo (foto superior) y del panteón de Inocencio Muñiz y Familia en Mieres (foto inferior). El de Mieres está firmado por R. Martínez, un marmolista de Oviedo, pero seguramente es una copia del de Arturo Sordo.

dilluns, 3 d’agost del 2009

LANGREO - Carracido, 6 (Sama de Langreo)


La casa de Manuel Ortiz, amb la Farmacia Internacional als baixos, va ser projectada per l'arquitecte Manuel del Busto l'any 1906.

Aquest arquitecte va nèixer a San Rosendo (Pinar del Río -Cuba) l'any 1874, tenia el títol per l'Escola de Madrid (1898) i va ser un dels més prolífics a Astúries. Va treballar l'eclecticisme, el modernisme (més com a decoració del seu eclecticisme que com a estil pròpiament dit), el regionalisme, així com el racionalisme i l'art déco amb el seu fill Juan Manuel.

L'any que va construir aquesta casa era l'arquitecte municipal de Sama, càrrec que ocupà entre 1905 i 1922.

La casa presenta un cos central a mode de galeria coronat amb un dibuix amb les inicials del propietari i combina en la seva façana l'ús del maó vist amb la pedra. Els ferros dels balcons i galeria i la pedra tenen decoració floral.



La casa de Manuel Ortiz, con la Farmacia Internacional en sus bajos, fué proyectada por el arquitecto Manuel del Busto el año 1906.

Este arquitecto nació en San Rosendo (Pinar del Río -Cuba) el año 1874, se tituló por la Escuela de Madrid (1898) y fué uno de los más prolíficos en Asturias. Trabajó el eclecticismo, el modernismo (más como decoración de su eclecticismo que como estilo propiamente dicho), el regionalismo, así como el racionalismo y el art déco con su hijo Juan Manuel.

El año en que construyó esta casa era el arquitecto municipal de Sama, cargo que ocupó entre 1905 y 1922.

La casa presenta un cuerpo central a modo de galería coronado con un dibujo con las iniciales del propietario y combina en su fachada el uso del ladrillo con el de la piedra. Los hierros de los balcones y galería y la piedra tienen decoración floral.

CECEDA (Nava) - casa Juan Antonio Llamedo



La casa que ens ocupa està situada al consell de Nava, Asturies, en la localitat de Ceceda. Correspon a la part posterior del palau que es va fer construir l'indiano Juan Antonio Llamedo uns quinze anys abans. Llamedo havia fet la seva fortuna a Mèxic.

Aquesta casa presenta una profusa ornamentació floral a base de plantes de lotus i trencadís. Té un cos central poligonal separat del principal com si fos una galeria.

La tanca té el típic coup de fouet de l'Art Nouveau.

Per la manera de fer es podria atribuir a l'arquitecte de Xixon, Miguel García de la Cruz.


Esta casa se encuentra en el Consejo de Nava, Asturias, en la localidad de Ceceda. Corresponde a la parte posterior del palacio que hizo construir el indiano Juan Antonio Llamedo unos quince años antes. Llamedo hizo fortuna en México.

Presenta una profusa decoración floral a base de plantas de loto y trencadís. Tiene un cuerpo central poligonal separado del principal a modo de galería.

La verja tiene el típico coup de fouet del Art Nouveau.

Por la manera en que se hizo se podría atribuir al arquitecto gijonés Miguel García de la Cruz.