dijous, 19 de novembre del 2020

BARCELONA - cafè-restaurant-quiosc La Pineda (Carretera Vallvidrera)

(Fotos al final)

El mallorquí Antonio Castañer Noguera va prosperar a Puerto Rico amb l'hisenda "La Gloria", dedicada al processament del cafè. El 28-02-1890 es va casar a Ponce (Puerto Rico) amb la corsa Angela Pierluisi Grau i posteriorment, amb motiu de la independència de Puerto Rico (1899), es va retirar a Barcelona.

A finals del s XIX va comprar els terrenys de la Torre de l'Àngel a la Carretera de Sarrià a Vallvidrera, actual avinguda de Vallvidrera, en un lloc estratègic donat que ocupava un dels revolts de la pujada a l'esmentada localitat de Vallvidrera

El 1905 va decidir obrir, a tocar de la carretera, un edifici de planta baixa destinat a cafè-restaurant per als viatgers que pujaven a Vallvidrera. A més la ubicació era perfectament estratègica ja que estaria al costat de l'estació inferior del funicular que s'estava construint i que connectava la Plaça de Catalunya amb Vallvidrera.

El restaurant es va inaugurar el 18-03-1906 amb el nom  de "Parque de la Pineda / Parch de la Pineda" i anava a càrrec dels restauradors Font i Creus.

No només havia servei de cafè i es feien menjars (servei a la carta), també tocaven  bandes de música.

El local, d'estètica modernista, estava rematat amb una bandera amb la senyera en una banda i la Creu de Sant Jordi a l'altra.

Per aquells que no disposaven de temps, el  propi 1906, es va establir al seu costat un petit quiosc de venda de refrescos. Aquest quiosc seguia els paràmetres del modernisme austríac i també era propietat d'Antoni Castañer.

A finals del 1907,  l'edifici del cafè-restaurant es va ampliar, seguint la mateixa estètica, amb un pis superior.

Un dels fills d'Antonio Castañer, Luis Guillermo Castañer Pierluisi, va lliurar el 02-05-1961 els terrenys al Bisbat per tal que es pogués erigir en el lloc l'església de Sant Joan de la Creu.

A banda de l'edifici esmentat, Antonio Castañer va construir en aquells terrenys diverses torres per al seu ús i el de les seus fills/filles.

* * * * * 

El mallorquín Antonio Castañer Noguera prosperó en Puerto Rico gracias a la hacienda "La Gloria" en la que se dedicada al procesamiento del café. El 28-02-1890 se casó en Ponce (Puerto Rico) con la corsa Angela Pierluisi Grau y a raiz de la independencia de Puerto Rico (1899) se retiró en Barcelona.

A finales del siglo XIX compró los terrenos de la Torre del Ángel en la Carretera de Sarrià a Vallvidrera, actual avenida de Vallvidrera, en un lugar estratégico dado que ocupaba una de las curvas de la subida a la referida localidad de Vallvidrera.

En 1905 decidió abrir en el linde de la carretera, un edificio de planta baja destinado a café-restaurant para los viajeros que subían a Vallvidrera. Además de estar estratégicamente ubicado, el lugar era magnífico puesto que eataba al lado de la estación inferior del funicular que conectaba la Plaza de Catalunya con Vallvidrera, la cual se estaba construyendo.

El restaurante se inauguró el 18-03-1906 con el nombre de "Parque de la Pineda / Parch de la Pineda" y estaba a cargo de los restauradores Font y Creus.

No sólo había servicio de café y se hacían comidas (servicio a la carta), sino que bandas de música amenizaban la estancia.

El local, de estética modernista, estaba rematado con una bandera con las cuatro barras catalanas a un lado y la Cruz de San Jorge en el otro.

Para aquellos que no disponían de tiempo, en el mismo 1906, se estableció a su lado un pequeño quiosco de venta de refrescos. Este quiosco seguía los parámetros del modernismo austríaco y también era propiedad de Antonio Castañer.

A finales de 1907, el edificio del café-restaurante se amplió, siguiendo la misma estética, con un piso superior.

Uno de los hijos de Antonio Castañer, Luis Guillermo Castañer Pierluisi, entregó el 02-05-1961 libró los terrenos al Obispado para que se pudiera erigir en el lugar la iglesia de San Juan de la Cruz.

Aparte del edificio mencionado, Antonio Castañer construyó en aquellos terrenos varios chalés para su uso y el de su descendencia.

* * * * *

The Mallorcan Antonio Castañer Noguera prospered in Puerto Rico thanks to the "La Gloria" farm where he were dedicated to the processing of coffee. On 28-02-1890, he married the Corsican Angela Pierluisi Grau in Ponce and later retired in Barcelona because of the Independence of Puerto Rico.

At the end of the 19th century, he bought the lands of the Torre del Ángel on the Carretera de Sarrià to Vallvidrera, now Vallvidrera avenue, in a strategic place since it occupied one of the curves of the ascent to the aforementioned town of Vallvidrera.

In 1905 he decided to open a ground floor building destined for a café-restaurant for travelers going up to Vallvidrera. In addition to being strategically located, the place was magnificent since it was next to the lower station of the funicular that connected the Plaza de Catalunya, in the center of Barcelona, with Vallvidrera, which was being built.

The restaurant was inaugurated on 18-03-1906 under the name "Parque de la Pineda / Parch de la Pineda" managed by the restorers Font and Creus.

Not only was there coffee service and meals were made (à la carte service), but also music bands enlivened the stay.

The place, with a Catalan Art Nouveau aesthetic, was topped with a flag with the four Catalan bars on one side and the Cross of Saint George on the other.

For those who did not have time, in 1906, a small kiosk selling soft drinks was established next to it. This kiosk followed the parameters of Austrian Sezession and was also owned by Antonio Castañer.

At the end of 1907, the cafe-restaurant building was extended, following the same aesthetic, with an upper floor.

On 02-05-1961, one of Antonio Castañer's sons, Luis Guillermo Castañer Pierluisi, delivered the land to the Bishopric so that the church of San Juan de la Cruz could be erected on the site.

Apart from the aforementioned building, Antonio Castañer built several chalets on those lands for his use and that of his descendants.

Publicitat amb la imatge del primer Cafè-restaurant

La Publicidad, 18.03.1906

El Diluvio, 19.03.1906
Detall de la inauguració

El Diluvio, 13.04.1906

La Publicidad, 29.06.1906

primer edifici
Arxiu Mpal. Sarrià-Sant Gervasi

ampliació edifici
Arxiu Mpal. Sarrià-Sant Gervasi

quiosc de refrescos

plànol quiosc
Arxiu Mpal. Sarrià-Sant Gervasi

Estat dels terrenys abans del tramvia-funicular

Urbanització de l'entorn per Antonio Castañer, amb les torres, el restaurant i el quiosc

(Vull agrair a Ignacio de Quadras la seva col·laboració en l'article 
/ Agradezco a Ignacio de Quadras su colaboración en este artículo)



dimarts, 3 de novembre del 2020

HORTA - casetes - Amílcar




En algunes revistes del 1913 es podia llegir la reivindicació de les cases (o torres) unifamiliars que estaven projectant els arquitectes catalans de l'època.

Aquestes cases eren construccions el preu de les quals oscil·lava entre les 20.000 i les 50.000 pessetes de l'època (120-300 € de l'època)

Entre aquestes es podia veure una casa erigida al carrer Nacional d'Horta, l'actual carrer Amílcar. És curiós de veure aquest carrer lliure de cases, com en l'actualitat, no urbanitzat, amb aquesta única casa.

L'arquitecte de la casa era Josep Domènech Mansana  i en ella va utilitzar alguns dels recursos dels modernistes: esgrafiats, teula morisca en bandes de colors, xemeneia artística, joc de maons en les obertures.

Josep Domènech Mansana era fill d'un altre arquitecte de l'època, Josep Domènech Estapà.

La casa ja no existeix.


* * * * * 

En algunas revistas de 1913 se podía leer la reivindicación de las casas (o torres) unifamiliares que estaban proyectando los arquitectos catalanes de la época.

Estas casas eran construcciones cuyo precio oscilava entre las 20.000 y las 50.000 pesetas de la época (120-300 € de la época)

Una de estas casas estaba en la calle Nacional de Horta, la actual calle de Amílcar. Es curioso ver esta calle libre de casas como en la actualidad, no urbanizada, solamente con esta única casa.

El arquitecto de la casa era Josep Domènech Mansana y en ella utilizó algunos de los recursos de los modernistas: esgrafiados, teja morisca con bandas de colores, chimenea artística, juego de ladrillos en las oberturas.

Josep Domènech Mansana era hijo de otro arquitecto de la época, Josep Domènech Estapà.

* * * * 

In some magazines of 1913 one could read the vindication of the single-family houses that were projecting the Catalan architects of the time, similar to the English cottages.

These houses were constructions whose price ranged between 20,000 and 50,000 pesetas at the time (€ 120-300 at the time)

One of these houses was on Calle Nacional, in Horta, the current Carrer d'Amílcar. It is curious to see this street free of houses as at present, only with this single house.

The architect of the house was Josep Domènech Mansana and in it he used some of the resources of the AN architects: sgraffito, Moorish tile with colored bands, artistic fireplace, set of bricks in the openings.

Josep Domènech Mansana was the son of another architect of the time, Josep Domènech Estapà.

The house no longer exists.

diumenge, 25 d’octubre del 2020

VILA-SECA - Fàbrica d'Enllumenat (resum)

(La Ilustración catalana, 16-01-1910)

El 10/01/1910 s'inaugurà a Vila-seca (llavors Vilaseca de Solcina) la fàbrica d'enllumenat per gas azogen, la qual cosa permetia la il·luminació de la vila.

El fet i l'edifici de la fàbrica valgueren que les autoritats de la província assistissin a la inauguració. Aquesta inauguració va ser seguida pels diferents mitjans de comunicació de l'època: La Ilustración catalana, La Actualidad (Barcelona), El Diluvio, La Publicidad.

Al llarg dels temps la fàbrica va perdre la seva funcionalitat. L'edifici no estava malmès, si més no en el seu exterior, i a més era considerat Bé d'Interès Cultural Local.

Cap al novembre del 2013 l'Ajuntament decidí d'enderrocar-la per tal de millorar la visibilitat del Celler noucentista, obra de Pere Domènech.

Us passo un reportatge gràfic de tots els fets.

Calia el seu enderrocament?

Un altre edifici original del modernisme que s'ha perdut i aquest cop ha estat en època recent.

consulteu:

https://vptmod.blogspot.com/2011/09/vila-seca-fabrica-denllumenat.html

https://vptmod.blogspot.com/2013/11/vila-seca-fabrica-denllumenat-final.html

* * * * *

El 01/10/1910 se inauguró en Vilaseca (entonces Vilaseca de Solcina) la fábrica de alumbrado por gas azogeno, lo cual facilitó la iluminación de la localidad.

El hecho y el edificio de la fábrica valieron que las autoridades de la provincia asistieran a su inauguración. Esta inauguración fue seguida por los diferentes medios de comunicación de la época: La Ilustración catalana, La Actualidad (Barcelona), El Diluvio, La Publicidad.

A lo largo de los tiempos la fábrica perdió su funcionalidad. El edificio no estaba dañado, al menos en su exterior, y además era considerado Bien de Interés Cultural Local.

Hacia el noviembre de 2013 el Ayuntamiento decidió derribarla para mejorar la visibilidad de la Bodega novecentista, obra de Pere Domènech.

Os paso un reportaje gráfico de todos los hechos.

¿Era necesario su derribo?

Otro edificio original del modernismo que se ha perdido y esta vez ha ocurrido en época reciente.

otros enlaces:

https://vptmod.blogspot.com/2011/09/vila-seca-fabrica-denllumenat.html

https://vptmod.blogspot.com/2013/11/vila-seca-fabrica-denllumenat-final.html

(El Diluvio, 10-01-1910)

(Valentí Pons, 2011)

(Javier Díaz Plaza, Diari de Tarragona, 03/06/2013)

(2020)

Agraeixo a Pep Aleu Serra que m'hagi cedit la foto actual



dissabte, 17 d’octubre del 2020

BARCELONA - Conca de Tremp

El 1911 a la revista Nuevo Mundo de Madrid apareixia un article sobre el descobriment d'una fàbrica de moneda falsa al carrer Conca de Tremp, al Carmel, llavors coneguda com "calle San Juan".

No he trobat dades sobre la casa

Us deixo l'article

* * * * *

En 1911 en la revista Nuevo Mundo de Madrid aparecía un artículo sobre el descubrimiento de una fábrica de moneda falsa en la calle Conca de Tremp, en el Carmel, entonces conocida como "calle San Juan".

No he encontrado datos sobre la casa

Os dejo el artículo









dilluns, 5 d’octubre del 2020

SANT FELIU DE LLOBREGAT - Cases Costa


Les cases Costa de Sant Feliu presenten algunes de les característiques pròpies del modernisme, com ara són l'existència d'una mena d'arcs ogivals evolucionats, concretament, nou, el treball en forja (que es troba degradat) i uns respiralls on es deixen veure les quatre barres catalanes.

Però el que més crida l'atenció és el joc geomètric que formen l'arc de mig punt que envolta els tres portals amb l'arc invers que conforma el treball de la fusta de les portes: el conjunt forma un cercle perfecte.

Es tracta de dues cases simètriques en un sol edifici erigit el 1910.

C/ Torras i Bages, 28-30. Sant Feliu de Llobregat

* * *  

Las casas Costa de Sant Feliu presentan algunas de las características propias del modernismo, como son la existencia de nueve arcos apuntados de origen ojival,  el trabajo de la forja (que se encuentra degradado) y unos respiraderos en los que se puede ver las cuatro barras catalanas.

Pero lo que más llama la atención es el juego geométrico que forman el arco de medio punto que rodea los tres portales con el arco inverso que conforma el trabajo de la madera de las puertas: el conjunto forma un círculo perfecto.

Se trata de dos casas simétricas en un solo edificio erigido en 1910.

C/ Torras i Bages, 28-30. Sant Feliu de Llobregat

* * *

The Costa houses in Sant Feliu present some of the characteristics of Catalan Modernisme, such as the existence of nine pointed arches of ogival origin, the work of the forge.

But what is most relevant is the geometric play formed by the semicircular arch that surrounds the three portals with the reverse arch that makes up the woodwork of the doors: the whole forms a perfect circle.

These are two symmetrical houses in a single building erected in 1910.

C/ Torras i Bages, 28-30. Sant Feliu de Llobregat






dilluns, 14 de setembre del 2020

BARCELONA - Rambla Volart, 58





A la Rambla Volart, 58 trobem la casa Josep Marfany, la primera casa modernista que va projectar l'arquitecte Joan Maymó, concretament l'any 1903.

El més notable de la casa és el coronament amb  la seva forma ondulada i sobretot pels dos medallons fets amb trencadís i que representen un cavall rampant.

No seria la única vegada que Maymó utilitzaria la decoració amb ceràmica del coronament;  ho va tornar a fer amb unes cases al començament del carrer Sant Antoni Maria Claret.

Així mateix, per a Josep Marfany va tornar a edificar altres edificis, un d'ells en un dels xamfrans de Sardenya amb Pujades.

Sembla ser, segons l'anunci adjunt -i si la numeració no ha canviat- que al 1932 hi tenia la seva consulta el doctor Carles Tarrés Llorens.

Una altra petita joia modernista que caldria conservar en el barri del Guinardó.

* * * * * 

En la Rambla Volart, 58 encontramos la casa Josep Marfany, la primera casa modernista que proyectó el arquitecto Joan Maymó, concretamente en 1903.

Lo más notable de la casa es el coronamiento con su forma ondulada y sobre todo por los dos medallones hechos con trencadís y que representan un caballo rampante.

No sería la única vez que Maymó utilizaría la decoración con cerámica del coronamiento: la volvió a utilizar con unas casas al principio de la calle Sant Antoni Maria Claret.

Asimismo, para Josep Marfany volvió a edificar más edificios, uno de ellos en la confluencia Sardenya - Pujades.

A esta casa le haría falta una rehabilitación.

Parece ser, según el anuncio adjunto -y si la numeración no ha cambiado- que en 1932 en ella tenía su consulta el doctor Carlos Tarrés Llorens.

Otra pequeña joya modernista que tendríamos que conservar en el barrio del Guinardó.

* * * * *

On Rambla Volart, 58 we find the Josep Marfany house, the first ANt house designed by the architect Joan Maymó, specifically in 1903.

The most remarkable thing about the house is the crowning with its wavy shape and above all for the two medallions made with trncadís and that represent a rampant horse.

It would not be the first time that Maymó used the ceramic decoration of the crown: he did it again with some houses at the beginning of Sant Antoni Maria Claret street.

Likewise, for Josep Marfany he built another buildings, one of them at the Sardenya - Pujades confluence.

It seems to be, according to the attached advertisement - and if the numbering has not changed - that in 1932, Dr. Carlos Tarrés Llorens had his practice there.




Portantveu del Casal Federal del Guinardó (març-1932)






dimecres, 2 de setembre del 2020

BARCELONA - Casa dels Arabescos



(c/ Gomis - av. Vallcarca)

Al juny del 2017 es van inaugurar els Jardins de la Casa dels Arabescos anomentats així per les restes conservades d'una antiga casa.

La Casa dels Arabescos era pròpiament la Casa de Joan Batllori el qual al 1903 va afegir una galeria de reminiscències àrabs i una torre amb detalls també àrabs-modernistes.

La casa es trobava en un estat força degradat i en comptes de restaurar-la es va optar per derruir-la i conservar el que s'entenia com elements de valor, els quals formarien part dels jardins públics.
Poso imatges de l'estat anterior a les obres i de l'estat actual. A mi personalment em sembla una mica "kitsch" o un nyap, però sobre gustos..

Una altra de les moltes destrosses patrimonials al barri de Vallcarca.

* * * * *

(c/ Gomis - av. Vallcarca)

En junio del 2017 se inauguraron los Jardines de la Casa de los Arabescos conocida por este nombre por los restos conservados de una antiga casa.

La Casa de los Arabescos era propiamente la Casa de Joan Batllori quén en 1903 añadió una galería de reminiscencias árabes y una torre con detalles también árabes y modernistas.

La casa se encontraba en un estado bastante degradado y en vez de restaurarla se optó por derruirla y conservar lo que se entendía como elementos de valor patrimonial, los cuales formarían parte de los  futuros jardines públicos.

Pongo imágenes del estado anterior a las obras y del estado actual. A mí personalmente me parece un poco "kitsch" o una chapuza, pero sobre gustos ..
Otra de las muchos destrozos patrimoniales en el barrio de Vallcarca.

* * * * *

(c/ Gomis - av. Vallcarca)

In June 2017 the Gardens of the House of Arabesques, known by this name for the preserved remains of an old house, were inaugurated.

The House of the Arabesques was properly the House of Joan Batllori who in 1903 added a gallery with Arab reminiscences and a tower with Arab and Art Nouveau details.

The house was in a rather degraded state and instead of restoring it it was decided to demolish it and preserve what was understood as elements of heritage value, which would form part of the future public gardens.

I put images of the state prior to the works and the current state. To me personally it seems a bit "kitsch" or a botch, but everyone thinks differently.

Another of the many heritage damage in the Vallcarca neighborhood.

* * * * * 

Plànols:

Arxiu Mpal. Barcelona (H-G)


2011



Estat actual





(fotos: Valentí Pons Toujouse)







dimarts, 7 de juliol del 2020

BARCELONA - Alcolea 55 - coronament


(fotos al final de l'article)

Al carrer Alcolea, 55 de Barcelona es troba la casa que Josep Samsó Badia va fer reformar i ampliar el 1913.


Fins fa poc el coronament es trobava escapçat, només es podien veure unes formes florals en els extrems del mateix.

No sabem com era originalment, donat que en el plànol del projecte de l'arquitecte Modest Feu el coronament es mostra pla.

Actualment s'han ajuntat les formes florals amb una línia curvilínia pròpia del modernisme i s'ha afegit el relleu amb dues cares juvenils.

Si més no, s'ha fet un acabament molt correcte d'aquest edifici.

La resta d'elements modernistes de la façana són els relleus florals de les obertures (que es repeteixien en altres edificis de la ciutat), la forma dels balcons i els falsos carreus.

Modest Feu va tornar a treballar per Josep Samsó el 1919 al proper carrer Valladolid, número 20.

* * * * *

En la calle Alcolea, 55 de Barcelona se encuentra la casa que José Samsó Badia reformó y amplió en 1913.

Hasta hace poco presentaba un coronamiento modificado en el que solamente se podían ver unas formas florales en los extremos del mismo.

No sabemos como era originalmente, dado que en el plano del proyecto del arquitecto Modest Feu el coronamiento se muestra plano.

Actualmente se han unido las formas florales con una línea curvilínea propia del modernismo y se ha añadido un relieve con dos caras juveniles en el centro del mismo.

Por lo menos, se ha hecho un acabado muy correcto en este edificio.

El resto de elementos modernistas de la fachada son los relieves florales de las oberturas (que se repeten en otros edificios de la ciudad), la forma de los balcones y los falsos sillares.

Modest Feu volvió a trabajar por Josep Samsó en 1919 en la cercana calle Valladolid, número 20.

* * * * *

On Calle Alcolea, 55 in Barcelona rises the house that José Samsó Badia reformed and expanded in 1913.

Until recently it had a modified crown in which only a few floral forms could be seen at the ends of it.

We do not know how it was originally, since in the project of the architect Modest Feu, the crown is flat.

Currently, the floral forms have been joined with a curvilinear line typical of  Art Nouveau and a relief with two youthful faces in the center of it has been added.

At least, a very correct finish has been done on this building.

The rest of the AN elements of the façade are the floral reliefs of the openings (which are repeated in other buildings in the city), the shape of the balconies and the false ashlars.

Modest Feu returned to work for Josep Samsó in 1919 at nearby Valladolid street, number 20.


estat anterior

plànol arquitecte
(Arxiu Municipal de Barcelona)

comparativa


(fotos: Valentí Pons)


dimecres, 20 de maig del 2020

BARCELONA - Travessera de Gràcia, 245



A l'època modernista moltes de les actuacions que feren els arquitectes i/o mestres d'obra corresponien a reformes i ampliacions de cases ja existents.

A la confluència de la Travessera amb Torrent de les Flors tenim un cas.
La casa no se sap ben bé a qui corresponia en un inci, sembla, per unes fitxes que havia a la Càtedra Gaudí, que podria correspondre a la casa de Teresa Paulí reformada el 1896 per Josep Pérez Terraza.

En tot cas, la casa existia el 1880 ja que en aquella època havia als baixos la farmàcia d'Antonio Elias, la qual passà a Joaquim Jordà Padró el 1894. Els baixos de la casa presenten algunes obertures clàssiques del s XIX.

La casa tenia a principis del segle XX un sol pis d'alçada i la seva numeració corresponia al 165 de la Travessera. La numeració d'aquesta via va anar canviant en el temps degut a la integració de Gràcia a Barcelona i al seu posterior perllongament cap a la Diagonal.

El 1911 J. Sagarra va sol·licitar l'ampliació d'un segon pis que va dur a terme el mestre d'obres Josep Graner, el qual aprofitaria per posar l'ornamentació modernista dels esgrafiats, la decoració del coronament, les garlandes Sezession i els balcons abombats.

El 2014 es va enllestir una reforma de la casa que deixa veure molt bé la decoració original.

* * * * *

En la época modernista muchas de las actuaciones que hicieron los arquitectos y/o maestros de obra correspondían a reformas y ampliaciones de casas ya existentes.

En la confluencia de la Travessera de Gràcia con Torrent de les Flors tenemos un ejemplo de ello.

La casa no se sabe bien a quién pertenecía iniclamente ni cuando se construyó, parece, por unas fichas que había en la Cátedra Gaudí, que podría corresponder a la casa de Teresa Paulí reformada en 1896 por Josep Pérez Terraza.

En todo caso, la casa existía en 1880 ya que en aquella época había en los bajos la farmacia de Antonio Elias, la cual pasó a Joaquim Jordà Padró en 1894. Los bajos presentan oberturas clásicas del s XIX.

La casa tenía a principios del siglo XX un solo piso de altura y su numeración correspondía al 165 de la Travessera. La numeración de esta vía ha cambiado en el tiempo debido a la integración de Gràcia en Barcelona y a la posterior prolongación de dicha vía hacia la Diagonal.

En 1911 J. Sagarra solicitó la ampliación de un segundo piso que llevó a cabo el maestro de obras Josep Graner, el cual aprovecharía para incluir la decoración modernista de los esgrafiados, el nuevo remate del edificio, las guirnaldas Sezession y los balcones abombados.

En 2013/14 se llevó a cabo una reforma de la casa que retornó la imagen de la decoración original.

estat de la casa el 2003



La Vanguardia, 17.06.1907


(fotos: Valentí Pons Toujouse)

dimecres, 13 de maig del 2020

MELILLA - Enric Nieto


Melilla és de les localitats espanyoles amb més exemples d'arquitectura modernista. El modernisme a Melilla va lligat a la figura de l'arquitecte Enric Nieto Nieto que s'hi va traslladar i establir el 1909 i introduí aquest estil arquitectònic.

A l'igual que Melilla va lligada al modernisme i a Nieto, Nieto va lligat a Melilla donat que tota la seva obra es desenvolupa en aquella cuitat o als voltants de la mateixa.

Nieto va néixer a Barcelona el 1880 o el 1883, va acabar la carrera el 1906 i va obtenir el títol el 1909 tot just per anar a Melilla, on va morir el 1954.

Sembla que va ser un dels col·laborador de Gaudí en les obres de la Pedrera.

El modernisme a Melilla es va estendre fins als anys 20 i l'exemple de Nieto va ser seguit pels enginyers militars que operaven a la ciutat com ara Emilio Alzugaray, Tomás Moreno, Francisco Carcaño i Joan Nolla.

Us deixo alguns exemples de l'obra de Nieto:

 * * * * *

Melilla es de las localidades españolas con más ejemplos de arquitectura modernista. El modernismo en Melilla va ligado a la figura del arquitecto Enrique Nieto Nieto que se trasladó y estableció en 1909 e introdujo este estilo arquitectónico.

Al igual que Melilla va ligada al modernismo y a Nieto, Nieto va ligado a Melilla dado que toda su obra se desarrolla en aquella cuidad o en los alrededores de la misma.

Nieto nació en Barcelona en 1880 o en 1883, terminó la carrera en 1906 y obtuvo el título el 1909 justo para ir a Melilla, donde murió en 1954.

Parece que fue uno de los colaboradores de Gaudí en las obras de la Pedrera.

El modernismo en Melilla duró hasta los años 20 y el ejemplo de Nieto fue seguido por los ingenieros militares que operaban en la ciudad tales como Emilio Alzugaray, Tomás Moreno, Francisco Carcaño y Juan Nolla.

Os dejo algunos ejemplos de la obra de Nieto:

* * * * * 

Melilla, in Africa, is one of the Spanish towns with more examples of Art Nouveau architecture. Art Nouveau in Melilla is linked to the figure of the architect Enrique Nieto Nieto who moved and established there in 1909 and introduced this architectural style.

Like Melilla is linked to Art Nouveau and Nieto, Nieto is linked to Melilla since all his work takes place in or around that city.

Nieto was born in Barcelona in 1880 or 1883, he finished his degree in 1906 and obtained the title in 1909 in order to can work in Melilla, where died in 1954. It seems that he was one of Gaudí's collaborators in the works of La Pedrera.

Art Nouveau Melilla lasted until the 1920s and the example of Nieto was followed by military engineers operating in the city such as Emilio Alzugaray, Tomás Moreno, Francisco Carcaño and Juan Nolla.

Now you can see some examples of Nieto's work:









totes les fotos són de l'autor, Valentí Pons Toujouse