dilluns, 1 d’agost del 2011

MONTCADA I REIXAC - Torre Valentí




A la carretera que va de Montcada i Reixac a Badalona, “la Vallesana”, al costat de la Masia de Can Filaina (s. XVIII) Agustí Valentí, joier de Barcelona que tenia la seva casa al costat del Palau de la Música, va comprar uns terrenys per edificar la seva casa d’estiueig.

La casa respon al concepte català de “torre” donat que l’element més destacat de la mateixa és la torre quadrangular lateral . Als terrenys s’accedeix per un arc ondulat en el qual, com a la casa, el maó vist es combina amb la ceràmica vidriada blava i blanca donant-li un agradable toc modernista. L’arc presenta sota la teulada una joc de maons que recorda als que solia utilitzar Bernardí Martorell.

La casa presenta una estructura més pròpia del noucentisme que s’estava desenvolupant, juntament amb el racionalisme, en aquella època, el 1927, però els tocs cromàtics, el tractament de les obertures, les quals tenen una forma diferent en cada planta, les columnes helicoïdals i el trencadís de la porxada d’entrada ens permeten classificar-la com a tardomodernista.

Si per la casa de Barcelona, al carrer Sant Pere més Alt cantonada amb Amadeu Vives, Valentí va requerir els serveis de l’arquitecte Antoni Millàs, en aquesta ocasió va adreçar-se al conegut mestre d’obres Josep Graner. Més endavant es construiria una altra casa al costat d’aquesta i que seria dissenyada per un altre facultatiu, l’arquitecte Lluís Gonzaga Colomer, conegut per les seves múltiples cases noucentistes.

Josep Graner va ser mestre d'obres municipal de Montcada i Reixac entre els anys 1880 i 1915 i després continuà col·laborant amb l'Ajuntament.

* * * * *

En la carretera que va de Montcada i Reixac en Badalona, "la Vallesana", junto a la Masía de Can Filaina (s. XVIII) Agustín Valentí, joyero de Barcelona que tenía su casa junto al Palau de la Música, compró unos terrenos para edificar su casa de veraneo.

La casa responde al concepto catalán de "torre" dado que el elemento más destacado de la misma es la torre cuadrangular lateral. A los terrenos se accede por un arco ondulado en el que, al igual que en la casa, el ladrillo visto se combina con la cerámica vidriada azul y blanca dándole un agradable toque modernista. El arco presenta bajo el tejado un juego de ladrillos que recuerda a los que solía utilizar Bernardí Martorell.

La casa presenta una estructura más propia del noucentismo que se estaba desarrollando, junto con el racionalismo, en aquella época, 1927, pero los toques cromáticos, el tratamiento de las oberturas, las cuales tienen una forma diferente en cada planta, las columnas helicoidales y el trencadís del porche de entrada nos permiten clasificarla como tardomodernista.

Si para la casa de Barcelona, en la calle Sant Pere més Alt esquina con Amadeu Vives, Valentí requirió los servicios del arquitecto Antoni Millàs, en esta ocasión se dirigió al conocido maestro de obras Josep Graner. Más adelante se construiría otra casa al lado de esta y que sería diseñada por otro facultativo, el arquitecto Luis Gonzaga Colomer, conocido por sus múltiples casas novecentistas.

Josep Graner fue maestro de obras municipal de Montcada i Reixac entre los años 1880 y 1915 y después continuó colaborando con el Ayuntamiento.

VALLADOLID - Acera de Recoletos, 11







La coneguda com a “Casa del Príncipe” va ser construïda el 1906 per l’arquitecte Jerónimo Arroyo per a Eladio Fernández Delgado de Laza.

Aquest arquitecte va estudiar la carrera a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, es va titular el 1899 i de seguida va traslladar-se a la seva Palència natal on va ser arquitecte provincial i municipal, així mateix, va realitzar gairebé totes les obres modernistes d’aquella província.

El plànol d’aquesta obra està signat a Palència. En aquesta edificació Arroyo ens recorda la seva estada a la capital catalana, amb una influència tènue de Domènech i Montaner (miradors al xamfrà) i molt forta de l’altre Domènech, el Domènech i Estapà, com es pot veure en els arcs de la darrera planta, idèntics al que utilitza Domènech i Estapà en la seva casa del carrer de València de Barcelona, en la combinació del maó amb el blanc de la pedra, les obertures dels baixos i, a nivell decoratiu, en l’ús d’estrelles insertes en cercles. Altres elements del modernisme són la forma ondulada del coronament que combinada amb les garlandes dels miradors i el fullam dels balcons donen una sensació de moviment. És d’esmentar també les escultures de fades i d’angelets.

A Valladolid Arroyo també va ser un dels autors del “casticista” edifici de Correus actualment força mutilat.


La conocida como "Casa del Príncipe" fue construida en 1906 por el arquitecto Jerónimo Arroyo para don Eladio Fernández Delgado de Laza.

Este arquitecto estudió la carrera en la Escuela de Arquitectura de Barcelona, se tituló en 1899 y enseguida se trasladó a su Palencia natal donde fue arquitecto provincial y municipal, así mismo, realizó casi todas las obras modernistas de aquella provincia.

El plano de esta obra está firmado en Palencia. En esta edificación Arroyo nos recuerda su estancia en la capital catalana, con una influencia tenue de Domènech i Montaner (miradores en la esquina) y muy fuerte del otro Domènech, Domènech i Estapà, como se puede ver en los arcos de la última planta, idénticos al que utiliza Domènech i Estapà en su casa de la calle València de Barcelona, en la combinación del ladrillo con el blanco de la piedra, las aberturas de los bajos y, a nivel decorativo, en el uso de estrellas insertas en círculos. Otros elementos del modernismo son la forma ondulada del coronamiento que combinada con las guirnaldas de los miradores y el follaje de los balcones dan una sensación de movimiento. Es de mencionar también las esculturas de hadas y de angelillos.

En Valladolid Arroyo también fue uno de los autores del "casticista" edificio de Correos actualmente bastante mutilado