divendres, 20 de març del 2009

MADRID - Puig i Cadafalch

Aquesta és una obra que va fer Josep Puig i Cadafalch per al polític Manuel de Bofarull a la província de Madrid l'any 1910. No ha estat localitzada, segurament a hores d'ara ha desaparegut.
He parlat amb els autors de la guia modernista de Madrid i ells no la coneixen.

La fotografia prové d'un llibre escrit per una alemany, Andrea Mesecke, publicat per l'editorial Peter Lang el 1995.

Més que modernista, es tracta d'una obra neogòtica, d'un típic casalot neogòtic amb dues torres, finestres aterompetades, galeria-mirador, loggia i coberta de teules àrabs.

Una altra obra desapareguda de Puig i Cadafalch a:
http://vptmod.blogspot.com/2011/07/barcelona-puig-i-cadafalch-carrer.html

Gracias a l'ajut dels lectors l'hem poguda localitzar al Paseo de Extremadura, 150-154 de Madrid

Informació del barri del Lucero (Madrid) a:
http://www.gefrema.org/documentos/exposicion_lucero/barrio_lucero_en_guerra.pdf



Esta es una obra que realizó Josep Puig i Cadafalch para el político Manuel de Bofarull en la provincia de Madrid el año 1910. No está localizada, seguramente ya haya desaparecido.

He hablado con los autores de la guía modernista de Madrid y ellos no la conocen. La fotografía proviene de un libro escrito por una alemana, Andrea Mesecke, publicado por la editorial Peter Lang en 1995.

Más que modernista, se trata de una obra neogótica, de un típico caserón neogótico con dos torres, ventanas atrompetadas, galería-mirador, loggia y cubierta de tejas árabes.

Otra obra desaparecida de Puig i Cadafalch en:
http://vptmod.blogspot.com/2011/07/barcelona-puig-i-cadafalch-carrer.html

Gracias a la ayuda de loslectores, se ha podido saber que se encontraba en el Paseo de Extremadura, 150-154 de Madrid

Información del barrio del Lucero (Madrid) en:
http://www.gefrema.org/documentos/exposicion_lucero/barrio_lucero_en_guerra.pdf

dijous, 19 de març del 2009

BARCELONA - Sant Gervasi de Cassoles, 81



Alguns cops trobes difícil saber si un edifici cal incloure'l com a modernista o no. M'explico, el projecte és veritablement modernista, però el resultat, no. Pot que ho hagi estat i s'hagi modificat al llarg del temps o pot que finalment hagués canviat el parer del propietari, encara que l'Ajuntament ja hagués aprovat els plànols.

Us presento un exemple que es troba en l'ampliació de la casa Ramoneda que va fer Francesc Ferriol el 1907.

Ferriol va començar a desenvolupar la seva tasca arquitectònica a Barcelona, però després la va continuar a Zamora on va bastir uns quants edificis modernistes força interessants.





Algunas veces no es fácil saber si un edificio hay que incluirlo como modernista o no. Me explico, el proyecto es realmente modernista, pero el resultado, no. Puede que lo haya sido y se haya modificado a lo largo del tiempo o puede que finalmente se cambiara al parecer del propietario, aunque el Ayuntamiento ya hubiera aprobado los planos.

Os presento un ejemplo que se encuentra en la ampliación de la casa Ramoneda que realizó Francesc Ferriol en 1907.

Ferriol comenzó a desarrollar su tarea arquitectónica en Barcelona, pero después la continuó en Zamora en donde construyó unos cuantos edificios modernistas muy interesantes.

BARCELONA - Escoles Pies

Avui us presento una petita casa unifamiliar ja desapareguda. Es trobava al carrer de les Escoles Pies, al número 58, de Barcelona.

El propietari era Manuel Llambrichs i el seu autor el mestre d'obres Josep Graner Era d'una modernisme tardà, de l'any 1917, època en la qual ja manava el noucentisme.

la caseta presentava ferros amb filigranes modernistes, trencadís al damunt de les obertures, decoració floral i era asimètrica.

Josep Graner és amb tota seguretat l'autor més prolífic del modernisme i així ho recollo en el meu Inventari General del Modernisme, té obres no tan sols a Barcelona, sinó també a Breda, Montcada i Reixac, Sant Just Desvern, El Masnou, Badalona i localitats tan llunyanes com Saragossa (on va ser un dels introductors d'aquest estil) i Palma de Mallorca. A més, té signats els plànols de la casa que va projectar Francesc Berenguer a Xixon.

Graner, a banda del modernisme, va treballar en tots els altres estils de l'època: neoclassicisme, eclecticisme, noucentisme, neogòtic i també va projectar panteons.

Les seves obres més conegudes són la Casa de la Papallona al carrer Llançà de Barcelona, la casa que fa xamfrà entre la Gran Via i Rocafort i els magatzems del carrer Ortigosa.

Moltes de les obres que ell signa (entre modernistes i la resta existeixen més de 1000 projectes signats per aquest autor) no eren d'ell: ell era tan sols el que les signava, ja que eren projectades per arquitectes sense títol (Berenguer) o encara estudiants d'arquitectura o pels arquitectes municipals (aquest no podien bastir obra civil en les zones on exercien el seu càrrec i quan ho feien per legalitzar els plànols se servien de "firmons")

El projecte adjunt es troba en l'Arxiu Municipal de Sarrià-Sant Gervasi.



Hoy os presento una pequeña casa unifamiliar ya desaparecida. Se encontraba en la calle de las Escuelas Pías, en el número 58, de Barcelona.

El propietario era Manuel Llambrichs y su autor el maestro de obras Josep Graner. Era de un modernismo tardío, del año 1917, época en la que ya mandaba el novecentismo.

La casita presentaba hierros con filigranas modernistas, trencadis por encima de las oberturas, decoración floral y era asimétrica.

Josep Graner es con toda seguridad el autor más prolífico del modernismo y así lo recojo en mi Inventario General del Modernismo. Tiene obras no solo en Barcelona, sino también en Breda, Montcada i Reixac, Sant Just Desvern, El Masnou, Badalona y localidades tan lejanas como Zaragoza (donde fue uno de los introductores de este estilo) y Palma de Mallorca. Además, firma los planos de la casa que proyectó Francesc Berenguer en Gijón.

Graner, a parte del modernismo, trabajó en todos los otros estilos de la época: neoclasicismo, eclecticismo, novecentismo, neogótico y también proyectó panteones.

Sus obras más conocidas son la Casa de la Mariposa en la calle Llançà de Barcelona, la casa que hace esquina entre la Gran Vía y Rocafort y los almacenes de la calle Ortigosa.

Muchas de las obras que firma (entre modernistas y el resto existen más de 1000 proyectos firmados por este autor) no eran suyas: él solo era el que las firmaba, ya que eren proyectadas por arquitectos sin título (Berenguer) o todavía estudiantes de arquitectura o por los arquitectos municipales (estos no podían construir obra civil en las zonas en las que ejercían su cargo y, cuando lo hacían, para legalizar los planos utilizaban "firmones").

El proyecto adjunto se encuentra en el Archivo Municipal de Sarrià-Sant Gervasi.

divendres, 13 de març del 2009

BARCELONA - Teodor Roviralta




Aquesta casa pertany a un conjunt d'edificis que Eduard Filvà va construir al carrer Teodor Roviralta, entre les que cal esmentar el número 37-39 projectat per Salvador Puiggrós el 1909 amb una característica torre decorada amb trencadís.

La que esmento en aquest article correspon al número 41 i la va dissenyar Antoni de Falguera el 1912. Malhauradament té el coronament mutilat.

Pertany a l'època en què Folguera encara estava influenciat per l'arquitectura modernista de caire neogòtic de Josep Puig i Cadafalch, l'època blanca de Puig. Falguera juntament amb Goday va col·laborar en un estudi fet per Puig i Cadafalch sobre l'arquitectura romànica a Catalunya, editat el 1934.

Falguera va ser arquitecte municipal de Barcelona i entre les seves obres modernistes cal esmentar els Mercats de la Boqueria i de Sants i el Conservatori de Música. Fora de Barcelona va projectar els cementiris de Sentmenat i de Castellar del Vallès, l'ajuntament de Palau-Solità i de Plegamans, la casa Sans a Tossa de Mar i altres.

Aquest és un exemple senzill, però elegant del seu art.

El seu germà, Josep Maria, també era arquitecte.


Esta casa pertenece a un conjunto de edificios que Eduard Filvà construyó en la calle Teodor Roviralta, entre las que destaca el número 37-39 proyectado por Salvador Puiggrós en 1909 con una característica torre decorada con trencadis.

La que aparece en este artículo corresponde al número 41 y la diseñó Antoni de Falguera en 1912. Por desgracia tiene el coronamiento mutilado.

Pertenece a la época en qué Folguera todavía estaba influenciado por la arquitectura modernista de aspecto neogótico de Josep Puig i Cadafalch, la época blanca de Puig. Falguera junto con Goday colaboró en un estudio hecho por Puig i Cadafalch sobre la arquitectura románica en Catalunya, editada en 1934.

Falguera fue arquitecto municipal de Barcelona y entre sus obras modernistas se pueden citar los Mercados de la Boquería y de Sants y el Conservatorio de Música. Fuera de Barcelona proyectó los cementerios de Sentmenat y de Castellar del Vallès, el Ayuntamiento de Palau-Solità y de Plegamans, la casa Sans en Tossa de Mar y otras.


Este es un ejemplo sencillo pero elegante de su arte.

Su hermano, Josep Maria, también era arquitecto.